PSICOLOGIA EVOLUTIVA I: BLOC A (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Año del apunte 2015
Páginas 17
Fecha de subida 14/09/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Bloc A Què es la psicologia evolutiva? Disciplina que s’ocupa d’estudiar els canvis psicològics que en una certa relació amb l’edat es donen en les persones al llarg del seu desenvolupament, és a dir, des de la seva concepció fins la seva mort. (Palacios, 2002).
↓ EXPLICA els canvis. No només saber quins canvis pateix individu sinó el PERQUE es donen.
Desenvolupament: Procés de canvi que pateix l’individu a través del seu cicle vital.
El nen en primer lloc defineix una cosa és l'acció que la defineix, després crea definicions més elaborades.
Detectar i explicar els canvis.
Canvi: La meta del psicòleg és comprendre el canvi.
Interès per la conducta humana des del punt de vista dels seus canvis i transformacions al llarg del temps.
Ens fixem en elements BIOLÒGICS, PSICOLÒGICS i SOCIALS.
Tipus de canvis: No son excloents: • Quantitatius: canvis que porten a un augment o disminució (ex. augment de vocabulari en un nen) • Qualitatius: canvis en la estructura, classe o forma procedir. (ex. pas del balbuceig a dir paraules) Canvi quantitatiu pot portar a un canvi qualitatiu.
• Evolutius: aparició de noves formes de comportament (ex. Un nen que comença a caminar) • Involutius: declivi, deteriorament o supressió d’un comportament. (ex; Un nen que abandona el gateig).
Es donen en totes les etapes de la vida.
No son excloents: • Continus: canvis progressius, impliquen el cúmul de petites modificacions. Son canvis lents, graduals. (ex. Atleta augmenta velocitat de la seva carrera) • Discontinus: Canvis que comporten evolució brusca amb oscil·lacions i variacions. (ex. Una persona a punt de morir i fa un canvi brusc en estil de vida) CONCEPTE DE TRANSICIÓ: procés de durada limitada que comporta un canvi que li exigeix un esforç adaptatiu al subjecte.
• Depenent de l’herència: resultat de factors naturals, és a dir, biològics o innats, hereditaris.
• Depenent de l’ambient: d’experiència, del medi, de l'aprenentatge, de la cultura.
La majoria de psicòlegs mantenen una posició interaccionista entre ambdós.
Activitat: Si l'individu és actiu.
Passivitat: Si l'individu és passiu i és la societat la que li influeix directament.
Què promou el desenvolupament: Hi ha diferents explicacions: Canvi continu: Desenvolupament gradual en el qual les fites en un nivell es produeixen sobre els nivells previs.
Canvi discontinu: Desenvolupament que succeeix en canvis o etapes diferents, que implica una conducta qualitativament diferent a la d'etapes anteriors.
* Endogen (de dins)/ Exogen → estimulació per tal de produir el canvi.
* Innat (genètica)/ Adquirit → donades per l'aprenentatge.
* Naturalesa/ Cultura * Gens, maduració/ Família, entorn cultural, aprenentatge * Universalitat/ Diversitat Factors del desenvolupament: * Organització biològica calendari de desenvolupament. Afecta a tots els membres de l’espècie humana. Influències normatives (afecta a tots el membres amb tret similar) relacionades amb l’edat.
(calendari maduratiu) Ex. Tots naixem immadurs i dependents dels adults.
* Diferencies entre cultures importants. Ex. Valoració dependència nens vers els adults mentre que altres cultures es valora mes autonomia, independència i iniciativa personal.
* Persones que comparteixen condicions de vida: Època històrica, manera entendre vida i diferent usos socials de la infància. (Ex. Nen de 12 anys avui esta a l’escola, anys enrere estava ja treballant).
* Influències no normatives. Factors que afecten a individus de forma aïllada. ( Ex. La mort d'una parella afecta al fill d’aquesta no a la resta de nens).
Desenvolupament de cada individu es dona a partir de la interacció de tots aquests factors i causes.
El desenvolupament és: • DIRECCIONAL: estructures més simples a més complexes.
• ORGANITZAT: habilitats es van incorporant paulatinament, amb un cert ordre.
• HOLÍSTIC: assoliments no son aïllats sinó que s’integren en un sistema ampli d’interrelacions entre estructures físiques, cognitives, emocionals i socials.
• VARIABLE: no totes les dimensions creixen al mateix ritme ni intensitat (ex. nen creixement físic notable i un desenvolupament intel·lectual inferior).
• CICLIC i REPETITIU: replanteig d’estructures assolides amb anterioritat (ex. crisis identitat en adolescència / crisis identitat edat adulta).
• ESTABILITAT i CANVI • REFLEXA DIFERENCIES INDIVIDUALS • REFLEXA DIFERENCIES CULTURALS (Ex. absència crisis adolescència a Samoa).
El psicòleg evolutiu ha de: • Descriure: observar i registrar comportaments.
• Analitzar normes per cada edat, els canvis i les diferencies interindividuals.
• Explicar: variables que ens porten a la permanència o al canvi.
• Pronosticar: que succeirà si es dona interacció conjunta de variables causals.
• Intervenir preventivament o correctivament.
• Optimitzar el desenvolupament.
INFÀNCIA Què entenem per infància? (Ha canviat segons els diferents moments històrics).
REPRESENTACIÓ SOCIAL * Grècia i Roma: Pares tenien el dret a decidir la vida/mort dels fills.
Considerats petits adults.
Sorgeixen primeres residencies per a nens abandonats.
1198. Emperador Constantino. Edicte contra “infanticidi”.
* Edat mitjana: Infància tenia durada molt curta.
Molta mortalitat infantil. Esperança de vida reduïda.
Infància no entitat com una etapa destacable.
* s.XIII-XIV primeres representacions socials de la infància en pintures.
* s. XVI i XVII: Emergeix categoria d’infància. “Nen vestit de nen” Sorgeixen moralistes influenciats per l’església.
Creença que nen era un ser buit.
Educació a cop de fuet.
* s. XVIII (Il·lustració): • Rosseau va dir: “Els nens son els sers autèntics, són perfectes com la natura i es fan malbé.
Sorgeix la idea que el nen es pot educar (sense fuet).
• La disciplina mèdica té important impacte (higiene, pautes de criança). Sorgiment de la pediatria.
* 1830/1840 Legislació britànica que regula les condicions de treball dels menors de 10 anys.
* 1871 Impacte internacional del cas “Mary Ellen”, dictar sentencia tribunal de New York contra el pare, al que se li aplica Llei contra la crueltat dels animals.
Es crea primera societat de prevenció de la crueltat vers els nens.
* s.XIX, inici s.XX (Anglaterra): • Inici revolució industrial. Nen és mà d’obra per treballar a la fàbrica.
* s.XX - Comença a haver-hi una preocupació “científica” sobre la infància i el seu desenvolupament.
·1924 Declaració de Ginebra sobre els Drets de la Infància ·1959 Declaració dels Drets de la infància de les Nacions Unides.
·1989 Convenció sobre els Drets dels infants ·1990 Cimera Mundial de Caps d’Estat i de Govern (New York) amb la firma de: Declaració Mundial sobre la supervivència, la protecció i el desenvolupament de la Infància.
Com neix la psicologia evolutiva al s.XIX? • Per diferenciar lo anormal de lo normal • Per resoldre qüestions relacionades a com l’home adult adquireix el coneixement. (el nen és el medi per obtenir informació sobre el coneixement adult) • Necessitat d’elaborar teories sobre el coneixement humà. “Qui no parla, no pensa?”.
Principals autors al llarg dels temps: • Bíblia i obres de grecs i romans • Rousseau (s.XVIII, pedagog): Discurs filosòfic – pedagògic: com ha de ser el nen. Postura normativa.
• Tiedemann: Primera biografia infantil -1764-del seu fill dels 0 als 2,5 anys · Pestalozzi 1828, Darwin 1840, Itard (nen salvatge).
• Preyer (1882) 1r llibre clàssic psicologia infantil: estableix base científica estudi del nen • 1r psicòleg evolutiu oficial: BALDWIN (1895) estudia al nen i les lleis generals d’evolució humana. Influenciat per Darwin.
• Piaget continua amb biografies infantils.
• Philippe Ariès (1973) L’enfant et la vie familiale dans l’ancien Régime. Quan i com sorgeix la representació social de la infància.
Educació, medicina i prevenció social impulsen estudi científic infància.
Europa cal destacar: • Jean Piaget (1896-1980).
• Lev S. Vygostki (1896-1934).
Diversitat de corrents o enfocaments no específicament de la infància sinó de corrents psicològiques més amplies.
ÀREES TEMÀTIQUES * Desenvolupament físic: observen com estructura corporal ajuda a determinar la conducta. Els factors socials i culturals també afecten creixement biològic -Quins son els resultats a llarg plaç d’un naixement prematur? -Quins efectes te la desnutrició en el creixement infantil? * Desenvolupament cognitiu: entendre com la capacitat intel·lectual influeix en la conducta.
Aprenentatge, memòria, ...
-Quins son els records infantils mes temprans que podem tenir? -Té beneficis ser bilingüe? -Disminueix la intel·ligència a la vellesa? * Desenvolupament social i de la personalitat: estudia la interacció entre individus al llarg de la vida.
-El nounat respon de forma diferent davant la mare que davant la resta? -Com escollim parella? -Quan es desenvolupa el sentit de identitat de gènere? Franges d’edat Cicle vital es divideix en períodes amplis: -Prenatal (fins moment néixer) -Infància temprana (fins als dos) -Període preescolar (3 fins als 6) -Infantesa (6 fins als 12) -Adolescència (12 fins als 20) -Joventut (20 fins als 40) -Maduresa (40 fins als 60) -Vellesa.
Construccions socials: amplia acceptació però determinada per una societat i cultura.
Línies Metodològiques Dues formes d’observar: - Entorn natural, situació espontània.
- Laboratori: psicòleg controla les accions. Situació fictícia i provocada.
Formes de conèixer la gènesi (normalitat): Mètode longitudinal: agafem un individu en un moment concret i li fem un seguiment temporal d’allò que volem observar. Comporta molts anys de seguiment i a vegades els canvis son molt lents.
Ús amb nens de 0 a 2 anys.
Mètode transversal: ús freqüent. Agafem diferents individus de diferents edats. Observem el desenvolupament cronològic d’una parcel·la concreta. Mètode seqüencial: combinació del mètode longitudinal i transversal.
Mètode microgenètic: s’ofereix una situació problema i es dona a resoldre. Entrevista al nen.
Mètode analitza una situació mitjançant l’acció.
Com a investigadors hem de: - Protegir participants de danys físics i psicològics.
- S’ha de tenir el consentiment dels participants.
- L’“engany” ha d’estar justificat i no causar mal.
- Mantenir la privacitat dels participants.
A tenir en compte quan busquem informació vàlida. Algunes directrius: - Considerar la font documental.
- Credencials de la font documental.
- Tenir clara la diferencia entre evidencies anecdòtiques de les científiques.
- Analitzar el context cultural de la font documental.
- No perquè moltes persones creguin en alguna cosa és necessàriament cert.
PERSPECTIVES TEÒRIQUES DESENVOLUPAMENT HUMÀ Perspectives teòriques sobre el desenvolupament humà: Una perspectiva inclou dues o mes teories, explicacions i prediccions estructurades, que concerneixen a fenòmens d'interès.
Cada teoria intenta explicar el canvi, promou diferents tipus de recerca i estudien des de diferents punts de vista el què provoca el canvi.
Perspectiva Psicodinàmica Gran part de la conducta està motivada per forces internes (impulsos), irracionals i inconscients, sobre les quals l'individu no té control ni consciència.
Aquestes forces estàn classificades en estadis/etapes qualitativament diferents.
Teories: Teoria psicoanalítica de Freud: FREUD (Viena 1856-1939): Metge. Àustria. Estudis clínics amb pacients amb malalties mentals.
Desenvolupament psicosexual : Pulsions i desitjos son la base dels estadis evolutius universals de cada persona.
Concepció de la personalitat: * Ello: Component de la personalitat dirigit pels instints.
* Jo: Component racional de la personalitat.
* Superjo: Component de la personalitat format per les normes morals interioritzades.
Bebes governats pel Ello, a mesura que creixen desenvolupen el Jo per enfrontar-se experiència del viure i amb la infància els pares van transmetent el superjo.
Teoria desenvolupament Psicosocial Erickson: ERIK ERICKSON (Neofreudià): 1902-1994 Alemanya, Itàlia, Àustria i Estats Units.
Estudis a alumnes de Hardvard, joc infantil i la cultura de tribus americanes.
* El canvi en desenvolupament passa a través de la vida al llarg de 8 etapes, que segueixen un mateix patró i que són similars per a totes les persones.
* Cada etapa presenta una crisis o conflicte que la persona ha de resoldre.
Crisis fa referència a les relacions de la persona amb la família i amb la cultura.
* Problemes de la vida adulta provenen de no haver resolt crisis d’etapes anteriors.
Crisis es resol a través dels trets individuals i l’ajut que rep de l’entorn.
Teoria desenvolupament Psicosocial Erickson: * 0-1 anys: confiança vers desconfiança * 1-3 anys: autonomia vers vergonya i dubtes * 3-6 anys: Iniciativa vers culpa * 7-11 anys: persistència vers inferioritat * Adolescència: Identitat vers confusió de rols * Joves: Intimitat vers aïllament * Adults: Generativitat (aportar/ajudar) vers estancament * Integritat (sentir-se útil) vers desesperació (vellesa).
Creixement i canvi continuen al llarg de tota la vida.
Perspectiva Conductista La clau per a entendre el desenvolupament està en la conducta observable i els estímuls que es troben en l'ambient.
Les lleis de la conducta es poden aplicar a qualsevol individu i a qualsevol edat.
Teories: Teoria condicionament clàssic (Pavlov) IVAN PAVLOV (1849-1936) estudià relació entre estímul i resposta. Salivació del gos.
Associació estímul neutre amb estímul significatiu.
Succeeix quan un organisme aprèn a respondre d'una manera particular a un estímul neutre que normalment no provoca aquest tipus de resposta.
Teoria condicionament operant (Skinner) SKINNER (1904-1990) Condicionament instrumental.
Una resposta voluntària es enfortida o debilitada mitjançant reforços o estímuls aversius.
Una conducta determinada produeix una conseqüència determinada. Si la conseqüència és útil o plaent l’individu tendeix a repetir-la. Reforç/Càstig.
El reforç positiu / negatiu d’aquestes conductes fa mes probable que es repeteixin /eliminin al llarg del temps.
Teoria aprenentatge (Watson) WATSON (1878-1958). “Si Psicologia ha de ser ciència sols pot estudiar allò que pot veure i mesurar: la conducta (no el pensament ni impulsos ocults)”.
Centra estudi en veure de quines maneres aprenem conductes específiques.
Lleis de la conducta: Si tot el desenvolupament depèn de l’aprenentatge el desenvolupament no va lligat a l’edat o a la maduració.
Teoria de l’aprenentatge social : Aprenentatge no sols depèn dels reforços sinó també de models.
Modelament: observació comportament dels altres per copiar-lo. Pares son el primer model, per seguir-lo i copiar comportaments o per rebutjar-los.
Perspectiva Cognoscitiva Es centra en els processos que permeten al ésser humà conèixer, entendre i pensar. Posa el focus en les representacions internes i mentals de la persona respecte al món.
Teories Teoria Cognoscitiva Piaget JEAN PIAGET (1896-1980) Suïssa. Biòleg.
Centra en estudiar “com pensen” els nens i no “què saben”.
Tot ésser humà passa per una sèrie d'estadis del desenvolupament cognoscitiu. Estadis Universals.
Esquemes: Patró organitzat de pensament o acció, que s'utilitza per a explicar la realitat.
Esquemes d'acció: unitats ideals d'acció. Moviment i formes mentals. Activitat psíquica intel·ligent es desplega per mitjà de l'acció.
Esquema acció – assimilació (organisme incorpora informació del medi). Permet organitzar el seu món a nivell molt bàsic. Reinterpretació de les noves experiències per tal que encaixin amb les velles idees.
Acomodació permet la flexibilització i combinació esquemes. Acomodem esquemes als objectes.
Adaptar les velles idees a les noves experiencies.
Adaptació: combinació entre assimilació i acomodació i generar nous esquemes. El subjecte s'adapta assimilant nous conceptes i acomodant-se a ells.
Desplegament progressiu en 4 etapes principals en el desenvolupament: * Període sensoriomotor: 0-2 anys (corporal, actuació).
* Període pre-operacional: 2-6 anys (pensament intuitiu; no pot racionalitzar; apareix llenguatge).
* Període operacional concret: 7-11 anys (ja pot operar pero només amb lo concret, no amb lo abstracte).
* Període operacional formal: 12 anys → endavant ( pot operar amb lo abstracte).
Cada període permet tenir accés a determinat tipus de coneixements i comprensió. Necessari superar una etapa per passar altra.
El pas d’un període a l’altre passa per intentar trobar un equilibri cognitiu.
Cada individu intenta conciliar noves experiències amb el què ja sap per tal que aquestes tinguin sentit.
Nova experiència no encaixa amb el què sabem: desequilibri. Buscarem la forma d’adaptar-nos per retornar a l’equilibri.
Adaptació: re-interpretem experiència per assimilar al coneixement que ja tenim.
Acomodació: adaptem velles idees perquè s’acomodin a les noves.
Teoria processament informació AUSUBEL Identifiquen la forma en que els individus i els ordinadors emmagatzemen utilitzen i processen la informació. (Paralelisme ordenador i ment humana).
La maduració biològica contribueix de forma determinant en el proces de creixement cognitiu.
Les estratègies emprades pels nens per a processar la informació també son influïdes per l'experiència.
El desenvolupament cognitiu es produeix de forma continua, no per etapes.
Neurociència cognitiva Analitza el desenvolupament cognoscitiu a través de l'estudi dels processos cerebrals.
Es centra en l'activitat neurològica que subjau als processos cognitius.
Identifiquen funcions cerebrals que es relacionen amb diferents tipus de processos cognitius.
Identificació de gens relacionats amb trastorns físics i psicològics.
Perspectiva Contextual Desenvolupament sols pot entendre's en el seu context social. Individu no es una entitat separada que interactua amb l'ambient, sinó que és part inseparable d'aquest.
Teories: Teoria sociocultural (Vygotsky). Aquesta teoria també pot ser cognoscitiva.
LEV VYGOSTKY (1896-1934) Unió Soviètica. Estudia competències cognitives de persones culturalment diferents.
Aprenentatge es produeix a través de les interaccions socials que els nens comparteixen amb persones mes capacitades de la societat i son regulades pel llenguatge.
Influencia bidireccional: persona i cultura. Persona canvia perque la societat la influeix i alhora la societat canvia perquè les persones la influeixen (influencia mútua).
Cultura no és una variable externa a la persona que influeix en el seu desenvolupament sinó que forma part del seu desenvolupament. Cultura marca el coneixement que els individus han d'adquirir.
Cada cultura és un projecte de vida únic: nen aprèn aquest projecte a partir dels objectes i de les persones amb les que es relaciona. Instruments i signes. Quan aprenem a parlar, hi ha dos nivells: procés intermental ( relació entre nen i l'altre) i intramental (pensar).
El nen interactua.
Gracies a que els adults fan coses significatives (signes), els nens adquireixen els significats, la cultura.Ex. signes: gestos comunicatius, llenguatge, escriptura, gestos instrumentals...
Vida psíquica nen inicia amb comunicació amb adult (comunicació a partir de signes gestuals i lingüístics). Nen en un inici no compren, però “connecta” amb interlocutor i s'ajusta a les intencions d'aquest. Procés intermental.
Un cop nen incorpora signe a la seva ment parlem d'intramental. Aquest pas de lo intermental a lo intramental es el què ell anomena interiorització. ( Intermental → intramental ) Participació guiada: un tutor compromet al seu aprenent en activitats articulades, oferint-li no sols instruccions sinó una participació directa en el procés d’aprenentatge. Persones aprenen dels altres a través de les paraules i les activitats que comparteixen.
Zona desenvolupament proper: mestre (qualsevol amb mes coneixements) ofereix a l’aprenent un conjunt d’habilitats que aquest pot dominar amb ajuda però que encara no pot realitzar de forma autònoma.
Bastida (andamiatge): Recolzament per a l'aprenentatge i resolució de problemes que fomenta la independència.
Tots aprenem en una situació/zona d'interacció.
Teoria sistèmica El nen es un sistema obert (hi ha intercanvis amb exterior del sistema).
Sistema: unitat (limit que el separa/diferencia del què no és ell) complexa (compte amb parts que estan amb relació mútua) en el temps i espai. El sistema pot patir canvis (estats del sistema).
Organització: parts del sistema i les relacions que contribueixen a la seva existència.
Canvi en el sistema – successió temporal d'estats dirigits a una finalitat.
Canvi: succeeix dins un sistema i efecte a l'estat d'aquest. Es donen per elements interiors i exteriors. Es poden donar canvis observables i no observables en el sistema. Si es observable l'anomenem comportament. El canvi depén de l'estat del sistema.
Estímuls o pertorbacions NO determinen els canvis del sistema, aquests depenen del seu estat i del seu disseny.
Els canvis en un sistema es produeixen per la interacció entre el seu estat i una pertorbació que li arriba.
Model bio-ecològic BRONFERNBRENNER Desenvolupament: Sistemes d'influències que es sobreposen i que les interaccions mútues entre elles afecten de forma significativa al desenvolupament de l'individu.
Àmbits: cada individu participa de diferents àmbits, en cada àmbit aquest desenvolupa certes activitats, rols socials i relacions.
Transició ecològica: cada vegada que les persones entren en un nou àmbit i per tant canvi hi ha un canvi en les activitats, rols i relacions que realitza.
Microsistema: ambient immediat i quotidià on participa individu, amb activitats, rols i relacions.
(Ex. escola, família… ) Mesosistema: Interrelacions entre diferents microsistemes. (Ex. Pares que es coordinen amb mestres per educar nen).
Exosistema: Ambient on individu no participa directament però d'on rep influencia. Estructures socials que afecten de forma directa o indirecta a l'individu. (Ex. Mal dia a la feina de la mare afecta com es comporta ella amb nen. Institucions mèdiques).
Macrosistema: Context històric i cultural en el que viu l'individu. Influencies culturals, legislatives, econòmiques...(Ex. Ordres religioses, política, El valor que una cultura li atorga a la família).
Cronosistema: inclou successos històrics. (Ex. Atacs terroristes al 2001).
Perspectiva Humanista La persona posseeix la capacitat natural per a prendre decisions sobre la seva vida i per a controlar la seva conducta. Necessitat dela búsqueda del màxim potencial.
Teories Rogers Tots els éssers humans necessiten ser estimats i respectats. La autopercepció dependrà de com ens veuen els demés.
Maslow Perspectiva evolutiva Pretén identificar la conducta que procedeix de l'herència genètica dels nostres avantpassats.
Darwin Proces de selecció natural: Herència genètica determinada pels trets que determinen la supervivència. També es transmeten trets de personalitat (timidesa o gelos) que permeten la supervivència.
Lorenz Etologia: Influencia de la biologia sobre la conducta.
Impronta: allò que veu primer quan neix.
...



Comentario de mrafols en 2016-10-24 13:09:59
Quina professora tenies?
Comentario de cribas en 2016-10-25 15:31:57
La Maria Jose Luque :)
Comentario de sgomezsanz en 2016-09-12 20:15:14
pone pag no encontrada ;(
Comentario de cribas en 2016-09-13 10:00:42
Esta tarde lo arreglo :)