La crisi de l' euro (2014)

Trabajo Español
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Turismo - 1º curso
Asignatura Economia Mundial
Año del apunte 2014
Páginas 30
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

2014 No se encuentran entradas de índice.
La crisi dels països de l’ Euro Zona Els països més afectats 1 Natàlia Filella Guasch i Clàudia Alfonso Economia Mundial 25/04/2014 Índex 1. Introducció 2. Causes 2.1 Desnivells dins el comerç internacional 2.2 Dificultat d’organització de l’ euro zona 2.3 Pèrdua de l’esperança dels països davant la crisi 3. Evolució dels principals països afectat per la crisi 3.1 Grècia 3.2 Irlanda 3.3 Portugal 4. Respostes i Mesures de fe 4.1 Mesures d’ajuda nacional 4.2 Mesures per part de la Unió Europea 4.2.1 Fons Europeu d’ Estabilitat Financera (FEEF) 4.2.2 Mecanisme Europeu d’ Estabilitat Financera (MEEF) 4.3 Intervencions del BCE 4.4 Pacte Fiscal Europeu 5. Solucions proposades 5.1 Unió fiscal Europea i revisió del Tractat de Lisboa junt amb l’ Eurobons 5.2 Fons Monetari Europeu 6. Impacte polític 7. La crisi actualment (s. XXI) 8. Conclusions 9. Bibliografia 2 1.Introducció La crisi de la zona de l’euro ha dificultat que molts països de la zona euro hagin pogut refinanciar el deute públic a través de tercers països. En molts d’aquests països de la zona de l’euro , la conseqüència d’aquest deute privat sorgia d’una bombolla1 en el preu dels immobiliaris i per les mesures de resposta dels govern per la debilitat econòmica d’aquesta bombolla.
La taula de continuació mostra les taxes d’interès a llarg termini dels països que més el hi ha afectat aquesta crisi de l’euro zona. Són els rendiments en el mercat del deute públic .
Font: dades extretes a partir del Banc Europeu Central En la taula es pot observar que Grècia és el país que dins d’aquests interessos , té les taxes més altes en comparació als altres tres països . Tot i que en algun mes la variació puja en comparació al mes anterior, generalment s’observa que tots els països tenen una evolució descendent de les taxes del Març de 2013 al Març de 2014 i en certa manera es mantenen en nombres equitatius, és a dir, el descens no es podrueix amb extrevagància.
1 Bombolla econòmica: desviació entre el valor real d’un actiu financer i la seva cotització borsària.
3 La crisi del euro ha tingut un gran impacte sobre la política de la Unió Europea, fent que 8 dels 17 països totals que afectes la eurozona haguéssin de fer canvis polítics provocant amb això canvis de govern a Grècia, Espanya, Eslovènia , Irlanda , Eslovàquia i Holanda. A banda d’això un altre impacte negatiu que ha fet la crisi de l’euro és una gran crisi social als països més afectats comentants anteriorment a la taula amb nivells per exemple de paro del 26.9% a Espanya durant el març del 2013 i un 26.8% a Grècia també durant el Maig de 2013.
4 2.Causes de la crisi de l’ euro zona La crisi de l’euro sorgeix principalment com a conseqüència de varis factors. Entre ells es troba la globalització de les finances, la crisi econòmica que va haver entre el 2008 i 2012 , els varis desiquilibris en el comerç internacional i l’existència de diferents bombolles en el sector immobiliari.
Aquesta crisi comença amb un augment dels estalvis durant els anys 2000-2008 quan aquests imports de tots els països actius estaven en circulació dins del món i van augmentar de 36 billons de dòlars fins a 70 billon l’any 2007. Aquesta gran reserva de capital va augmentar degut a l’entrada de capitals globals de nacions en desenvolupament d’alt creixement dins els mercats .
Varis inversors van anar en busca de uns rendiments més alts que eres oferts pels Bonos del Tresor de Estats Units, que també buscaven alternatives globals.
Font: gràfic extret de la Viquipèdia En aquest gràfic es mostren dos països importants durant el desenvolupament de la crisi de l’euro zona, són Estats Units i el Regne Unit. Aquest gràfic mostra la comparació del dèficit públic dins de l’euro zona entre un país i l’altre.
Es fa un seguiment del 1998 fins actualment, el 2014, ja que , per molt que actualment ja no es parli tant d’aquesta crisi de 5 l’ euro zona , segueix existint.
El Regne Unit, s’observa que l’any 2000 va tenir un fort increment del dèficit públic , a causa d’aquesta entrada als mercats de països potents ( com és el cas del Regne Unit).
Entre l’any 2006 i 2010 es pot observar que tant el Regne Unit com Estats Units , van patir alhora i gairebé igual una davallada d’aquest dèficit públic i que després es recupera poc a poc amb els últims anys, amb Estats Units en una mesura constant i lenta.
Però aquesta enorme quantitat d’ estalvis no podia ser bona per cap país. I així va ser, va superar els mecanisme de control i polític dels països, fent que a mesures que la gent anava demanant aquest fons i els bancs l’oferien , s’anaven creant així bombolles econòmiques , que a mida que s’anaven petant , feien que el preu del actius , com ara les propietats immobiliaries anessin decaient.
2.1 Desnivells dins el comerç internacional Molts analistes de l’economia mundial creuen que la causa principal d’aquesta crisi be donada en base al que trobem dins els desnivells de la balança de pagaments .
Font: base de dades estadístiques de la CIA Factbook 6 En el mapa s’observen el nombre de reserves internacionals(RIN). Aquestes reserves són depòsits de moneda estrangera controlades pel Banc Central .
Per exemple, durant l’any 2007 , les reserves de la Euro zona ( totes aquestes reserves que es veuen plasmades al mapa) van superar els 483 mil milions de dòlars americans. D’aquesta manera aquesta quantitat va permetre que hi hagués una millor de la qualificació del país .
Seguint observant el mapa , es veu que les RIN de la Euro zona equivalen a un billó d’euros per sota de les de la Xina, i 500 mil milions menor que les reserves de Japó.
Rússia però , té una reserva de 20 mil milions de dòlars menors que les reserves de l’ Euro zona.
Per altre banda, si comparem les reserves de l’ Euro zona amb l’ Índia , es veu clar que l’ Euro zona supera l’Índia amb 100 mil milions de dòlars. Per el doble de reserves l’ Euro zona supera a Brasil i Singapur, el triple a Estats Units i Austràlia i el quàdruple a Canadà, Argentina i Veneçuela Alemanya per exemple, el 2010 tenia uns nivells de deutes i dèficit públics que ren relació al seu PIB eres pitjors que altres països més afectats per aquesta crisi , com és el cas d’ Espanya i Irlanda. Però alhora que a Alemanya li succeïa això, Portugal , Irlanda i Espanya seguien tenint una posició en el balanç de pagos pitjors que Alemanya.
Si observem Espanya, es troba en una situació mitja, és a dir, el color que té és lila que vol dir que té una reserva de moneda de 300.000$ o menys.
2.2 Dificultat d’organització de l’euro zona L’ estructura del sistema de l’euro consta de una unió monetària , és a dir, una divisa comú, no té unió fiscal , no té impostos ni pensions ni funcions del Tresor comunes.
Els països que formen part de l’ Euro zona han de seguir com a norma general un patró fiscal similar a aquest , però cap d’ells tenen un Tresor comú que ho reconegui.
Aquest tresor comú el que fa és que els països que tenen un mateix sistema monetari tinguin llibertat exclusiva alhora de duu a termes les polítiques fiscals en termes de gastos. A banda, aquests països poden seguir una mica la política monetària del Banc Central Europeu , fent que aquest països puguin decidir si vol o no seguir aquestes polítiques imposades.
7 Aquesta excepció imposada pel Banc Central Europeu porta alguns problemes, com per exemple que alguns països adoptessin un comportament de free riding2 amb les economies perifèriques. Un exemple d’aquest comportament l’ha dut a terme Grècia , fent que sigui difícil controlar i regular les reserves i els finançaments nacionals.
2.3 Pèrdua de l’esperança dels països davant la crisi Font: gràfic extret de les bases estadístiques del Banc Central Europeu Abans que es desenvolupés la crisi, els bancs eren els que s’encarregaven de que el deute fos segur. Per exemple els bancs, tenien grans quantitats de bons que feien servir per els països més dèbils , com per exemple , el cas de Grècia. D’aquesta manera a Grècia se li oferia una petita quantitat de bons i donava la sensació que estava equilibrada a nivell de segurança igual que els altres països més rics.
2 Free riding: fa referència a aquells països o individus que consumeixen més que la part equitativa d’un recurs. També pot considerar- se que no saben afrontar una part justa dels seus costos de producció.
8 Però amb l’entrada de la crisi , aquests bons per tot els països van començar a disminuir . Això va provocar una desconfiança dels països sumat a que es van augmentar els preus de credit default swap3 o CDS .
El gràfic ens mostra tot això explicat. Es mostra els preus de CDS de varis països de l’ Euro zona durant els anys 2010 i 2011. Per exemple , l’eix esquerra mostra que un nivell de 1.000 vol dir que costa 1 milió de dòlars protegir un deute de 10 mil milions en un període de només 5 anys. Al començar la crisi tot això es va haver de reduir , com s’ha esmentat anteriorment, i é per això que els països al començar a no estar assegurats , van fer que la seva confiança i expectativa sobre la millora de la crisi anés disminuint en segons.
S’observa que Grècia , és el país que té un augment més elevat del preu de CDS. Això be a causa de que sigui el país més dèbils de tots els altres que estan en aquest gràfic, ja que Grècia rebia els bons del banc i de sobte van deixar de rebre aquests bons per conseqüència de la crisi que va arribar amb força.
Des de que els països van començar a utilitzar l’euro com la seva divisa de pagament, van començar a tenir menys possibilitats de tenir una política econòmica centrada , provocant que no poguessin imprimir l’euro per poder pagar el deute del CDS. Un altre problema aparegut és el Banc Central Europeu. El banc té una norma exclusiva en el control d’inflació i això no inclou el treball del països , cosa que passa el contrari amb la Reserva Federal.
Aquesta retirada de fons per part dels bancs han afectat principalment als països més dèbils com son Grècia i Espanya. Això s’explica de la següent manera: els diners de l’ Euro zona estan guardats a agències de cada membre de l’ Euro zona, però si un banc fa defallida és quasi impossible que el govern s’ocupi de protegir la quantitat de diners que té l’ Euro zona fent que l’ Euro zona tingués que abandonar l’ euro i tornar a una divisa nacional. És per aquest motiu que els depòsits econòmics de l’ Euro zona no es guarden en països com Espanya i Grècia , i si en països més rics i potents com és Holanda, Alemanya o Àustria.
3 Aquest termes en anglès fan referència a la Permuta d’incompliment creditici . És una operació financera que cobreix els possibles riscos que puguin patir els països que es materialitza normalment sobre els bons.
9 3. Evolució dels principals països afectat per la crisi Grècia Font: Gràfic extret de l’ Euroestat En el gràfic es mostra una comparació entre en dèficit públic que anat tenint Grècia i l’ euro zona des del 1999 fins el 2014 i fent una expectativa del que pugui passar els anys 2015 i 2016. Es pot veure clarament que la gran afectació que esta tenint Grècia sobre la crisi , fa que el seu dèficit públic es dispari elevadament en comparació amb la Euro zona que és un resum de tots els demés països.
L’any 2009 la situació econòmica a Grècia era molt pèssima. El dèficit pressupostari estava fixat que seria del 3.7% i en realitat va ser del 12.5% . El govern grec va anunciar que s’havia amagat el verdadera mida dels deutes del país a la Comissió Europea des de feia gairebé una dècada. A final d’any es va tenir una estima de les previsions del dèficit públic grec, que serien d’un 12.7% i un endeutament del 113,4%.
Aquest nivells suposaven sobre passar el límit del 3% i el 60% proposats pel Pacte d’estabilitat i creixement de la Unió Europea.
El Desembre del mateix any , el Govern grec va anunciar que no demanaria ajuda de països externs per tal de salvar els seus deutes i com a solució pròpia van haver de reduir el dèficit per l’any 2010 al mercats financers i la Comissió Europea.
A principi d’entrant del 2010 el govern grec va pronunciar una intenció de reducció del gasto públic i va comprometre’s a delimitar el dèficit un 3% per les expectatives del 10 2012. Mentrestant , la comissió Europea va seguir demanant més detalls sobre aquesta nova mesura del Govern.
Cap allà el 2 de febrer, el govern haver de extremar més les noves mesures per salvar el país , havent de bloquejar els sous del funcionaris grecs , pujant els impostos del país i augmentat l’edat per jubilar-se.
Irlanda El gràfic de continuació mostra l’excés de gasto públic que va duu a Irlanda a la ruïna fiscal durant la crisi de l’ Euro zona. El Govern irlandès va aprofitar els ingressos que estaven tenint durant el període de auge econòmic per tal de finançar el gasto públic que cada vegada creixia més i més.
Font: gràfic extret de la pàgina web ‘ libertad digital Economía’ Abans de l’arribada de la crisi de l’ euro , Ies despeses del govern (línia rosa) van anar augmentant del 1983 fins ben entrat el 2000 (poc temps abans de l’entrada de la crisi).
I tot i que la relació entre el gasto del govern i el PIB (línia blava) havia anat disminuint es salvava per les despeses.
Però un cop va arribar la crisi , va arribar la bombolla immobiliària a Irlanda. Les pèrdues de economia dels bancs d’ Irlanda pujaven uns 100.000 milions d’ euros (la gran majoria eren a causa dels crèdits immobiliaris que van defallir junt amb els promotors que els havien demanat durant la bombolla immobiliària). Irlanda va voler 11 demanar un préstec de diners al Banc Central Europeu per tal de poder pagar tots els bons que devia desplaçant les pèrdues.
A finals de l’any 2010 els bancs no trobaven la manera de reanimar el finançament i no va ser fins un any després que es va garantir la banca. Però el que podia suposar un acte positiu pels irlandesos, va suposar el contrari pels bons públics d’ Irlanda. L’ajuda pública als bancs va créixer un 32% del PIB provocant que el Govern irlandès hagués de demanar ajuda a la Unió Europea. Finalment la Euro zona va aportar- lis a Irlanda 40.200 milions d’euros mentre que al Regne Unit , Dinamarca i Suècia (també països afectats per la crisi però amb una quantitat menor ) els hi va aporta una quantitat de 4.800 milions d’ euros.
Portugal Durant el període de Revolució dels Clavells que es va duu a terme entre 1974 i 2010, el Govern de Portugal va sobrepassar el gasto i les bombolles d’inversió a través d’aliances mixtes (públiques i privades) i nombroses consultories externes innecessàries. Això també va provocar que les polítiques de contractació augmentessin excessivament en relació al nombre de funcionaris públics existents.
Tots els crèdits de risc i el deute públic del Fons de Cohesió europeu es van veure mal gestionats durant gairebé quatre dècades. Tot això va succeir abans de l’arribada de la crisi i el Primer Ministre José Sócrates no havia previst la possibilitat d’una futura crisi durant el 2005 , fet que va provocar que posteriorment amb l’entrada de la crisi no es pogués salvar la situació quan el país caigués en banca rota el 2011 en plena entrada de la crisi de l’ euro.
12 Per exemple , en aquest gràfic es mostra l’evolució del dèficit públic com a percentatge del PIB entre Espanya i Portugal. Si ens fixem en Portugal , el seu dèficit públic es manté en l’eix del nombres vermells, i tot i que va oscil3lant i variant no arriba a superar el 0 buscant una un dèficit positiu. Tot això els va venir donat primer per sobre gastar innecessàriament les reserves i més tard , per la crisi. Si en fixem en el 2010 hi ha una gran davallada d’aquest dèficit públic. Això és degut a dos factors esmentats abans. Primer de tot, la crisi que ja estava succeint llavors i per altre banda, per el final de la Revolució dels Clavells. Només hi ha un únic moment en que sembla que Portugal es recupera del seu dèficit públic per part del govern, i és en l’any 2008 però tot desapareix re pentinament amb l’entrada del 2010.
Cap allà al 2011 l’ Euro zona els va enviar a Portugal una ajuda econòmica de 78.000 milions d’ euros. I ja cap al 2012 El Banc Central Europeu juntament amb la Unió Europea van aprovar els comptes del país i van demanar un reemborsament de 4.100 milions d’ euros.
13 4.Respostes 4.1Mesures d’ajust nacional Un cop la crisi havia agafat constància en la societat, arriba el torn dels governs per a poder intentar disminuir el problema que havia esclatat feia un parell d’anys i escaig i que s’agreujaria en els anys vinents, donant pas a l’aplicació de mesures d’austeritat.
Aquests primers ajustos es duen a terme a principis de l’any 2010 però mantenen una continuïtat fins a hores d’ara.
Els primers països que ho van fer van ser els següents: Portugal, Espanya, Grècia, Itàlia, Alemanya.
Grècia. A principis de maig s’aproven els primers plans d’austeritat que patiria durament la societat a patir d’aquell moment fent-se cada cop més dures. Les mesures incloïen retallades en la despesa pública i increment dels impostos. L’objectiu de la qual era recaptar 30.000 milions d’euros en tres anys per poder tenir un dèficit públic actualment inferior al 3%.
Portugal, a principis del mes del mes de març al parlament portuguès s’aprovà un pla que feia referència a la reducció del pressupost militar, la congelació dels salaris dels funcionaris i les primeres retallades en les mesures socials.
España, la aprovació de les retallades en un 5% dels salaris dels funcionaris i del sector públic van arribar al mes de maig. A partir del mes de junt es produeixen les primeres reunions entre sindicats i patronals per iniciar les negociacions per a la reforma laboral.
Italia, a finals del mes de maig es presenta un pla d’austeritat per estalviar uns 24.00 en els dos anys següents, aquestes mesures eren la disminució dels salaris i ocupació en el sector públic, retallades en la despesa pública i augment de l’edat de jubilació dels treballadors i reducció dels fons estatals.
Alemanya, al juny s’anuncià un pla que portaria a reduir el dèficit fins al 3% en tres anys, portant a una retalla de 80.000 milions d’euros, la reducció de 10.000 llocs de treball, la supressió del subsidi de la maternitat i l’augment dels impostos als operadors de plants de energia nuclear.
França, a principis de juny, s’anuncia que per a poder reduir el dèficit públic es durà a terme una retallada en la despesa pública i l’extensió en l’edat de jubilació.
14 Aquestes van ser els primers anuncis de retallades dels primers països que les van dur a terme, però tot i aquests posteriorment han estat seguits per altres. Durant més de quatre anys s’han estat promovent i aplicant únicament polítiques d'austeritat, que han estat malbaratant el benestar de les classes treballadores. Els dos components més importants d'aquestes polítiques han estat retallades de la despesa pública, incloses les despeses socials com la salut, educació, serveis socials, serveis a persones amb dependència o escoles per a nens... i la reducció dels salaris.
La justificació d'aquestes polítiques ha estat recuperar la confiança dels mercats financers internacionals i la competitivitat de l'economia, recuperant- se amb el creixement de l'economia i la producció d'ocupació, però que malauradament en molts casos això no s’ha produït i s’ha incrementat a nivells desorbitats l’atur i el creixement de l’economia un meta molt llunyana.
4.2 Mesures de la Unió Europea Un cop reafirmada la alertant situació que es presentava a Europa es van anar organitzant i aprovant posteriorment entitat d’ajuda monetària, que podrien actuar de manera independent però també conjuntament depenen de la situació del país en qüestió.
4.2.1 Fons Europeu d’ Estabilitat Financera (FEEF) És un entitat especial jurídica inaugurada el 9 de maig de 2010, adoptada pels 28 Estats membres de la Unió Europea. El seu principal objectiu és preservar l'estabilitat financera a Europa mitjançant la prestació d'assistència financera a Estats de l'Euro zona que es troben en una situació de crisi econòmica. Ofereix serveis de gestió del diner i suport administratiu a través d'un contracte de serveis respectius.
La FEEF pot emetre obligacions o instruments de deute en el mercat amb la recapitalització de bancs o comprar deute sobirana, les emissions de bons dels quals estan recolzats per avals concedits pels Estats membres de la zona euro. La FEEF es pot combinar amb préstecs de fins a 60 milions d'euros del mecanisme europeu d'estabilitat financera i fins a 250 milions d'euros des del Fons Monetari Internacional per arribar fins a 750 milions d'euros.
El Fons es posa en funcionament un any més tard per a la prestació monetària a Irlanda i Portugal.
15 Va prestar 17.700 milions d’euros a Irlanda del total de 85.000 milions. En el cas de Portugal, varen ser 26.000 dels 78.000 milions del total.
En la de Grècia fins el maig del l’any anterior hi havia emborsats 120.000 milions d’euros del total de 144.600 milions de euros que es van acordar.
4.2.2 Mecanisme Europeu d’ Estabilitat Financera (MEEF) És un programa de finançament d'emergència que depèn dels fons recaptats en els mercats financers i garantits per la Comissió Europea i que posa com a garantís el pressupost de la Unió Europea . La seva actuació es duu a terme sota la supervisió de la Comissió, l’objectiu de la qual és mantenir l'estabilitat financera a Europa,. Per a aconseguir-ho dona assistència financera als estats membres de la Unió Europea en situació de crisi econòmica.
En la prestació pel rescat d’Irlanda va invertir 22,4 milions d’euros entre 2010 i 2013 i a partir del gener de 2012 15,4 milions d’euros.
En la de Portugal va fer el préstec de 26 milions d’euros entre 2011 i 2014. A partir de gener de 2012, el MEEF va proporcionar 15,6 milions d’euros. El maig del 2010 s’aprova la alliberació del sisè tram de préstecs a Grècia, per un valor de 5.200 milions d’euros. El MEEF va rebre el permís de l’Euro grup per a estendre els venciments dels préstecs fins a set anys.
4.3 Intervencions del BCE El Banc Central Europeu a partir de 2010 va començar a prendre una sèrie mesures amb l’objectiu de reduir el risc de mercat que es palpa en el moment referida a la volatilitat en els mercats financers i a poder millorar la liquiditat dels mateixos. Va duu a terme quatre accions: 1) Primera, va començar a realitzar Operacions de Mercat Obert i ho va fer amb compra de títols de deute públic i privat, arribant a la xifra de 200.000 milions d'euros cap al final de novembre de 2011, amés a més simultàniament absorbia la mateixa quantitat de liquiditat per evitar un augment en la inflació en el que la majoria de països s’hi veient afectats.
2) Segona, va anunciar que a través de les seves Operacions de Refinançament de llarg termini dues subhastes de 3 mesos i una de 6 mesos amb adjudicació completa, per a poder donar més oportunitats als receptors de les ajudes, l'objectiu d’aquesta mesura era facilitar crèdit als bancs de l'Euro zona en el marc de la crisi del deute sobirà europeu del moment i per tant dotar de liquiditat il·limitada a les entitats 16 financers per a el crèdit arribés a l'economia real.
3) Tercer, al maig del 2010 esdevé la reactivació de les seves línies de divises en dolares ja que la Reserva Federal li va mostrar totes les facilitats a l’hora d’ajudar. amb l'objectiu d'alleujar les tensions que hi havia als mercats, aquest fet també va passar en el 2007 i 2008, quan els principals bancs centrals van posar en marxa un acord semblant de préstecs. Al mes de maig també es posa en funcionament el Programa de Mercats de Valors (PMV), un programa que té per objectiu fer front a les tensions en determinats sectors del mercat en qüestió que obstaculitzen la transmissió de política monetària. Això permet al BCE influir en els preus de l’Euro zona a traves dels tipus d’interès emprats.
4) Per últim, els bancs membres del Sistema Europeu de Bancs Centrals van començar a comprar deute pública de tots els països que ho necessitaven. El BCE duu a terme una sèrie d’intervencions gràcies al PMV, a continuació es pot veure visualment en el gràfic.
Font: BCE Tal com es pot veure en el gràfic que té una cronologia del gener del 2010 fins a l’octubre del 2012. Fins al mes de maig les intervencions són gairebé nul·les, a partir del mes de maig s’inicien les intervencions.
Les primeres compres es duen a terme a Grècia Irlanda i Portugal, en segon lloc a Espanya i Itàlia ja que es produeixen les compres segons diversos ítems la més important és la situació de risc que té cada país en qüestió. Es a partir de l’agost en les compres augmenten desmesuradament i passen de 75000 als quasi bé 22500, un cop arribats en aquest límit i al mes de març del 2012 es comencen a aturar.
17 El BCE va canvia a la seva política vers a la qualificació dels crèdits per als dipòsits dels seus comptes. El 3 de maig de 2010, el BCE va anunciar que acceptaria tot el deute viu emès o garantit pel Govern de Grècia per exemple, tot i que era indiferent el valor creditici del país de què es tractés. Aquest fet va fer que a Grècia s’alleugerés certa pressió dels bons grecs, ja que acabaven de ser rebaixats fins a la seva qualificació de bo escombraries4, la qual cosa feia quasi impossible per al seu Govern aconseguir diners en els mercats de capitals.
El 21 de desembre de 2011, el BCE va començar la major infusió de crèdit en el sistema bancari es van prestar 489.000 milions d'euros a 523 bancs per a un període de tres anys a un tipus de solament un 1%.
D'aquesta manera el BCE tractava d'assegurar que els bancs tinguessin prou efectiu per complir amb els 200.000 milions d'euros de venciments que tenien al propi deute durant els primers tres mesos de 2012, i al mateix temps mantenir operant i prestant als negocis i particulars per evitar que un crèdit crunch5 que pogués escanyar el creixement econòmic.
Amb el PMV dut a terme pel BCE esdevenen uns resultats realment importants, el país més beneficiat per les tendències de deute del BCE, és Itàlia amb 102.800 milions de euros en bons pel seu valor nominal i en segon lloc Espanya amb uns 44.300 milions amb un venciment restant de 4,1 anys.
A Grècia els bancs centrals nacionals tenen un valor nominal de 33.900 milions d’euros, comptables de 30.800 milions de euros i un venciment mig restant de 3,6 anys. A Irlanda tenen un valor nominal de 14.200 milions de euros i las de Portugal de 22.800 milions de euros.
4 Títol de renta fixe que te un alt risc d’impagament y però que el tipus d’interès alhora de pagar és més alt.
5 Altrament dit crisi del crèdit deguda a la crisi econòmica global que actualment estem vivint 18 4.3Pacte Fiscal Europeu Pacte fiscal europeu és un acord signat el 2 de març de 2012 per 25 Estats membres de la Unió Europea. Formalment és un tractat per l'estabilitat, la coordinació i la governament en l'economia i la Unió monetària.
Conté un conjunt de regles, anomenat regles d'or6, per al principi d'equilibri pressupostari destinada a limitar el dèficit estructural anual al 0,5 % del PIB. Tots els Estats de la Unió Europea membre van signar el tractat el 2 de març de 2012 amb l'excepció de la República Txeca i el Regne Unit, i va entrar en vigor 1 gener de 2013.
La majoria dels Estats membres de la Unió Europea participen en EMU, basada en la moneda única, l'euro, però les decisions en els impostos i despeses recauen sobre la responsabilitat dels governs nacionals, com a norma general.
Control sobre política fiscal ha estat tradicionalment regulat per la sobirania nacional no obstant això, la UE ha limitat fiscalment parlant, la determinació dels índexs de comerç exterior i la concreció d'un pressupost anual mínim. Juntament amb l'EMU4 comportaria una major integració econòmica.
A la primavera de 2010 d'Alemanya va pressionar a altres Estats a endurir les regles per a la persecució d’un pressupost equilibrat. A finals de 2010 anaven seguint endavant les proposicions anteriors i es feia un Pacte de creixement i estabilitat per tal de reforçar la coordinació de les polítiques fiscals.
Al febrer, Alemanya i França va proposar un Pacte de competitivitat, tenint com objectiu confortar la coordinació econòmica de la zona euro, aquesta idea de Unió Fiscal va ser recolzada per la consellera alemanya, diversos ministres de finances europeus i el President del Banc Central Europeu.
El març de 2011 va proposar una nova reforma Pacte de l'estabilitat i creixement, amb sancions orientades per a aquells que violin els paràmetres amb relació amb el dèficit / PIB i el deute / PIB, així doncs el 3% dèficit / PIB al 60% en la proporció de deute / PIB. Las multes podran ascendir, en última instancia i com a màxim, al 0,1 % del PIB i els fondos que se recaptin s’ingressaran en el Mecanisme Europeo de Estabilitat o fondo permanent (MEDE) o en el pressupost de la UE.
6 Altrament dit com a límit constitucional del dèficit, l’ objectiu és limitar la possibilitat de gastar més de lo que recapta, limitant el creixement del deute públic.
19 5.Solucions proposades 5.1Unió fiscal Europea i revisió del Tractat de Lisboa junt amb l’Eurobons La Unió Fiscal és un de les parts del projecte de construcció europea que tracta amb la política fiscal i la monetària que comporti la estabilitat que requereix la Unió Europea, a canvi però els països perdent la seva autonomia de decisió.
El procediment segueix unes pautes: al març del 2011 s’inicia una reforça del Pacte d’estabilitat i creixement per reforçar les regles per imposar sancions als països incomplidors del dèficit i del deute, la qual cosa suposava una disciplina molt més elevada en les que hi havia fins al moment.
Des de llavors Alemanya, França entre d’altres donen suport a la creació d’una Unió Fiscal per la Euro zona amb la proposició de la necessitat de la Comissió Europea i una Cort Europea de Justícia per assegurar el compliment de les obligacions.
Al desembre es proposa un tractat per posar límits de despesa i endeutament dels governs i sancions per als que ho violin, a més es proposa canviar tractats ja existents però es bloquejà la idea, però el Regne Unit va ser l’únic que no va acceptar. Es va argumentar una profunda revisió del Tractat de Lisboa ja que seria inevitable si Alemanya seguis obtenint èxit en la visió economia segons els pressupostos.
Així doncs es considerà per part dels governs europeus que la unió fiscal seria la solució dels problemes que havia causat en e moment l’Euro, per a fer-ho es necessitaria la unificació de les polítiques econòmiques pròpies de cadascun d’ells.
Qualsevol moviment tant expansiu o reductiu de la despesa pública haurà de ser pactada per tots els socis europeus, així doncs la actuació davant la crisi serà conjunta i aconseguirà millors efectes.
20 Font: Diari El País En aquest gràfic podem observar totes les situacions estructurals que han anat patint els països formants de la Unió Europea.
El Pacte Fiscal entra en vigor al 2012 però en el moment del gràfic no es saben quines seran les millores o els mecanismes que s’utilitzaran per posar remei a les dades esmentades en el gràfic que en general són prou desastroses, tot i que es preveia una dècada per a notar els efectes positius.
Podem observar que el país en menys deute estructural es Suïssa ja que en els últims anys ha estat amb superàvit de l’1 aprox.
Podem observar que el país amb més deute es tracta de Grècia que ha conviscut amb el dèficit des del 99, juntament amb Portugal, Itàlia i França.
Cal observar a Espanya a l’any 2010 el programa vigent d’austeritat aplicat no segueix es regles del Tractat Fiscal, sinó pel Pacte d’Estabilitat i Creixement. Tot i així compta amb el mateix dèficit que Alemanya, un país en que només té un any en el que tingui superàvit i en canvi Espanya en compta amb 3.
En total, serveix de grup de pressió al Banc Central per a que continuï comprant deute als països ensorrats en la crisi, de la mà de reclams per l’augment d’estimulació de l’economia sense que la prima de risc es dispari.
El 21 de novembre de 2011 la Comissió Europea suggerí bons europeus que serien emesos pels 17 països de l'euro com a camí eficaç per tractar la crisi financera. El 23 de novembre de 2011 la Comissió presentà un informe amb l’avaluació sobre la 21 viabilitat de l'emissió comuna de bons sobirans entre els Estats membre de UE de l'Euro zona. L'emissió és actualment dirigida individualment per cada estat membre i per tan suposa l’emissió comuna sobirana.
Suposen actualment tres quarts del volum total de las emissions de renta fixa internacional., al creixement ha contribuït la normalització dels convenis d’emissió, els mecanismes de pagament i la liquidació adient, han suposat la reducció de costos d’emissió. El mercat d’emissions dels Eurobons és flexible i no està subjecte a elevats costos de transacció a diferencia dels altres.
5.2Fons Monetari Europeu Es va crear per mitja de les Nacions Unides, s’origina a partir d’una Conferència internacional financera als Estats Units al 1944, en el qual s’hi desemboquen els Acords de Bretton Woods que passà darrerament al Pla White entrant en vigor al 1945.
Primerament s’havia creat com a fons a curt termini per la estabilització de les taxes de canvi entre l’any 45 i el 71, però un cop acabat el període es canvia la seva funció. El 1982 empitjoren les condicions del deute d’alguns països amb creditors privats que amenaçava amb una possible crisi global.
Després dels anys 70 la seva funció adquireix forma per a complir amb els dèficits de les balances de pagaments tenint en compte les reformes neo-liberal i economies clàssiques. L’any 1997, la crisi econòmica dels mercats financers asiàtics comporta el replantejament de les posicions en la liberalització del sector financer, que en part aplicà a la crisi financera mundial desencadenada l’any 2007, actuant com a prestador d’estats en situació d’emergència però també per a estimular les economies que havien adoptat mesures amb bons resultats.
El 2011 l’FMI tenia 187 membres, gairebé la totalitat dels estats sobirans.
El Fons Monetari Internacional és complementari a altres grans institucions econòmiques creades en el moment com el Banc Mundial i el GATT7 La seva finalitat és millorar 7 l desenvolupament econòmic en el context de la globalització i la Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç: signat a l’Havana l’any 1947 22 intensificació dels intercanvis comercials. Amb això assessora els governs i les seves institucions econòmiques amb estudis, anàlisis i estadístiques.
Proporciona també assistència tècnica i formació per al millor aprofitament dels recursos i concedeix crèdits als estats per a intentar evitar situacions de pobresa o dificultats econòmiques.
També prioritza la creació d’un marc econòmic global evitant la repetició de crisi com la dels anys trenta, al mateix temps, s’incrementen els intercanvis globals mundial. Per poder aconseguir es objectius FME actuarà en tot moment com a codi de conducta per mantenir un tipus de canvi i convertibilitat entre monedes estable.
23 6. Impactes polítics de la crisi Tot l ’impacte que ha provocat al crisi de l’ Euro zona i la gestió que s’ha dut a terme per solucionar –la ha suposat un gran impacte en els resultats de nombroses eleccions:  Grècia: Després de votar en el Parlament Grec totes les mesures de rescat i austeritat, Papandreou i Antonis Samaras van expulsar uns 44 diputats dels grups. Les eleccions dutes a terme el 2012 van portar a un moment de l’ història del país en que el bipartidisme havai governat gairebé 40 anys seguits.
Això va portar a un solapament de vots . El partir del PASOK va caure amb un 42.5% durant el 2010 .
Per altre banda, l’extrema dreta i la esquerra radical es van oposar a les polítiques de mesura estrictes d’ austeritat.
 Irlanda: Després de que durant el 2010 hi hagués hagut un gran dèficit públic a Irlanda, el Parlament va col·lapsar el següent any. Això va portar a unes eleccions generals , dels partits Fianna Fáil i el Partit Verd. A més a més, també hi ha haver una dimissió per part del Primer Ministre, Taoiseach i l’ascens del parlamentari Fine Gael .
 Portugal: Portugal seguia en la línia del fracàs amb el parlament , que aquest, va haver d’adoptar les mesures d’austeritat proposades pel Govern i pel Primer Ministre , José Sócrates . Immediatament , el Govern de Sócrates va dimitir i va deixar una convocació anticipades d’ eleccions.
 Espanya: El president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero , després de que fracassés el govern espanyol i per tal de gestionar la situació econòmica que s’estava presenciant , va convocar unes eleccions prèvies el novembre del 2011. Les seves paraules abans de que surtis un nou president foren : “Es conveniente tener elecciones este otoño de modo que un nuevo Gobierno pueda hacerse cargo de la economía en 2012, renovado tras las elecciones” .
Després d’això , Mariano Rajoy es va convertir en el nou president del Govern espanyol.
24  Itàlia: El Govern italià de Silvio Berlusconi va perdre la seva major eficàcia a causa de la intensa pressió dels mercats sobre els preus del deute italià , va dimitir i en el seu lloc van posar a Mario Monti.
25 7. La crisi actualment (s. XXI) Actualment la crisi la podríem determinar en molts països en el moment àlgid, on la esperança exposada en tots els discursos d’anys anteriors ha perdut credibilitat i la desesperació es cada cop més present en les vides de la majoria d’éssers humans involucrats en aquest desastre financer cada cop més social.
El problema es pot detectar en l’evolució positiva tant del PIB com de l’atur que ha desencadenat a un descontrolat nivell de desnonaments.
En el següent gràfic es pot observar el devastador declivi des de l’inici de la crisi del PIB tant a nivell Europeu coma nivell d’Espanya.
Font: INE Durant els anys de bombolla i bonança econòmica, arribant al 1 punt i escaig fins a l’any 2008 on ja s’ha esclatat i es pren consciència. A partir de llavors es quan el PIB europeu cau en picat fins al 2,5 punts però ràpidament es prenen mesures de reactivació econòmica que farà tornar a augmentar-lo dintre del mateix any fins a tornar-se a col·locar positivament fins a mitjans del 2011, en que es torna a posicionar en nombres negatius i on fins a finals del 2012 no es podia revifar sinó que al contrari.
En el cas d’Espanya la caiguda és menys picada ja que només arriba al 1,5 punt però fins l’any 2010 no aconsegueix estar en nombre positius però dintre del mateix any torna a caure i segueix el mateix procediment finsal final del període del gràfic.
26 També es pot observar en el nivell generals d’atur que queden enregistrats en el següent gràfic, els U-3 taxa d’atur normal, els U-4 són els aturats, buscant feina però no disponibles immediatament (U-4), més els “aturats, els U-5 sense cercar feina, i els U-6 la gent que treballa a temps parcial però voldria treballar més.
Es pot observar clarament que el país amb l’índex més alt es troba a Espanya seguit d’Irlanda i Itàlia els mateixos països que van rebre el rescat dels fons comuns europeus.
És important destacar la diferència entre la taxa d’atur U-3 i la U-6. Per exemple, Itàlia passa de tenir una de les taxes d’atur més baixes a tenir-ne una de les més altes per la gran quantitat d’aturats que no busquen feina. Per l’altra banda, Grècia ho fa relativament millor a U-6 que a U-3.
Si ens fixem en la gent que treballa a mitja jornada però voldria treballar més, hi ha països amb un atur relativament baix que podrien millorar la seva situació a la taxa U6. El Regne Unit i Alemanya en són exemples.
27 També es pot observar en el declivi de l’evolució dels préstecs bancaris, de França Alemanya, Itàlia i Espanya.
Després de 400 mil milions d’euros en suport al sector financer, el préstec no només no ha deixat de caure sinó que la caiguda s’ha accelerat a Espanya. Si a això afegim que la gran part del grans préstecs donats per la banca han estat absorbits per les administracions públiques, la caiguda de préstecs al sector privat encara que és més important. Amb el diners de los ciutadans i posant en marxa la extracció d’impostos de l’Estat i la Banca que es rescaten entre ells.
28 8. Conclusions És obvi que a tots els països passa el mateix: Quan un país té més reserves de diners del que s’imaginen , el primer que penses és en un consum , ja sigui privat per part del Govern o públic (també per part del Govern) però per intentar millorar coses del país que són innecessàries.
Aquest treball s’ha centrat més en fer una anàlisi de com els hi ha afectat la crisi de l’ euro zona als països més dèbils , ja que també són els que més gastos han provocat abans de que els hi arribés la crisi, això ha fet que després , en plena crisi s’hagin trobat amb l’aigua al coll.
Però ha estat gràcies al Banc Central Europeu i a la Unió Europea que alguns d’aquests països, com per exemple, Grècia(el més afectat), hagin pogut veure la llum amb les ajudes econòmiques que els van proporcionar i que han fet que actualment els països de l’ euro zona encara conservin la monedo de l’ euro i no hagin d’haver tornat a la divisa nacional.
Però tot i les ajudes exteriors que van anar rebent , l’ euro segueix caient i l’economia grega s’ha estès a altres països com és Espanya, que no pot ni contenir els índex creixents de desocupació.
També es pot extreure d’aquest treball que el paro segueix trepitjant fort i la moneda segueix baixant en picat. Tots els països segueixen intentant disminuir el seu dèficit públic per tal de poder estalviar- se moltes despeses.
29 Bibliografia utilitzada  http://www.vilaweb.cat/noticia/3738582/20100607/leurozona-examina-mesuresdajust-despanya-portugal.html  http://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_del_euro#Medidas_de_ajuste_nacionales  http://articuloseducacionfinanciera.es.tl/Un-f%E1cil-repaso-a-la-crisis.htm  http://www.diaridegirona.cat/economia/2010/11/24/irlanda-presenta-drastic-pladausteritat/447993.html  http://www.rebelion.org/noticia.php?id=73097  http://www.cubadebate.cu/opinion/2013/11/13/las-multiples-crisis-de-la-unioneuropea/#.U0wmPPl_vLk  http://www.expansion.com/2013/05/17/economia/1368803747.html  http://www.eleconomista.es/mercadoscotizaciones/noticias/4936384/06/13/Acuerdo-para-ampliar-el-vencimiento-delos-rescates-de-Irlanda-y-Portugal.html  http://www.europapress.cat/economia/noticia-reserva-federal-reobre-linia-swapdolars-amb-bce-altres-bancs-centrals-20100510121804.html  http://ca.wikipedia.org/wiki/Barra_lliure_de_liquiditat  http://online.wsj.com/news/articles/SB100014240527023038222045774639226 45456142?mg=reno64wsj&url=http%3A%2F%2Fonline.wsj.com%2Farticle%2FSB1000142405270230 3822204577463922645456142.html  http://www.libertaddigital.com/economia/las-cinco-lecciones-basicas-de-lacrisis-de-irlanda-1276412140/  http://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_del_euro 30 ...