TEMA 1 (Què és el contracte) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Dret Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. QUÈ ÉS EL CONTRACTE? Fet jurídic: acte natural que succeeix en la vida diària.
Acte jurídic: fet al qual el nostre ordenament li dóna rellevància jurídica.
Declaració de voluntat: declaracions que emet una persona i que produeix efectes jurídics (ex: quan et cases, “sí quiero” firmes).
Negoci jurídic: acte d’autonomia privada i voluntari. Una declaració de voluntat que comporta, per qui l’emet, una determinada situació jurídica.
Segons el contingut, els negocis jurídics poden ser: a) Dret patrimonial (dins d’aquests, el més important són els contractes, però no tots els negocis jurídics patrimonials són contractes: el testament, és un negoci jurídic perquè produeix efectes jurídics (i de caràcter patrimonial) però no és un contracte ja que es tracte d’una declaració de voluntat unilateral en la qual no es necessita l’acceptació de la persona que rebrà l’herència).
b) Dret de família (adopció i matrimoni).
c) Drets de personalitat (dret de la pròpia imatge).
En els de dret patrimonial, cal dir que no tot són contractes. Segons les declaracions de voluntat, pot ser: a) Unilateral: només cal una declaració de voluntat.
b) Bilateral: 2 (donació, regal: és necessària l’acceptació de la persona que el rep).
c) Plurilateral: més de 2 (contracte de societat).
*La donació és un contracte ja que necessito que l’altre part accepti.
El contracte normalment sempre serà bilateral o plurilateral (1254 CC), però també, segons les circumstàncies, poden haver-n’hi d’unilaterals (ex: donació, només una part està obligada). Existeix contracte des de que una o varies persones estan d’acord en obligar-se, respecte d’una altra/es persona/es, a donar alguna cosa o prestar algun servei.
*Contracte de consum: (regulació especial) aquell celebrat entre un consumidor/ usuari i un empresari. El més protegir per la llei sempre serà el consumidor. El silenci no té valor jurídic a menys que ho pactin les parts. En aquest tipus de contractes, si rebo alguna cosa que no he demanat, no tinc perquè retornar-la ni pagar-la. El seu àmbit d’aplicació el trobem definit en el “texto refundido” de la Llei de Consumidors i Usuaris (1/2007). I tindran cabuda tots aquells contractes realitzats entre un consumidor/usuari i un empresari.
Principi d’autonomia: (1091) les obligacions que neixen en els contractes tenen força de llei entre les parts i s’han de complir. En un contracte podem pactar el que vulguem sempre que 1255 estableix uns límits: no sigui contrari a la llei, moral ni ordre públic.
Pel que fa a la llei, en el dret civil la majoria de normes són dispositives (normalment actuen en l’àmbit dels contractes, sempre es podrà disposar d’elles a menys que es pacti una altra cosa). El límit de l’art. 1255 es refereix únicament a normes imperatives. Una norma de dret civil imperativa LAU. Segons la moral, són els principis o valors ètics que predominen en la societat i completen un concepte jurídic indeterminat. I, finalment, l’ordre públic, mentre que la moral són valors ètics, aquest són conceptes jurídics rectors del nostre sistema.
Aquells principis jurídics que emanen de la CE.
4. ELEMENTS DEL CONTRACTE 1261 CC: Requisits: 1) Consentiment (1262-1270): és l’essència del contracte. Es manifesta per les declaracions de voluntat de la oferta i l’acceptació (1262). Requisits (1263): - No poden prestar consentiment els menors emancipats, ni menors d’edat per tant, es necessita plena capacitat d’obrar.
- Que no hi hagi cap prohibició legal (ex: (1459) casos en que persona major d’edat no pot prestar-lo: el tutor del tutelat).
2) Objecte (1271-1273): poden ser objecte de contracte les coses i els serveis. És el bé susceptible de valoració econòmica. Requisits: - Possibilitat: (1272) no poden ser objecte de contracte les coses o serveis impossibles. La futuritat sí que està permesa (ex: pis que encara no està construït).
- Determinació: identificació o individualització de l’objecte. El problema és quan el bé no està especificat, aleshores el CC diu que ha de ser determinable, com en el cas de les vendes de coses genèriques (l’objecte es determina per la seva qualitat o quantitat). Un altre supòsit és quan les parts deixen a l’arbitri d’una 3a persona la determinació de l’objecte del contracte. I també quan es fixi per valors determinats exteriors, els quals no són objecte del contracte.
- Licitud: pel que fa a les coses, aquestes no són lícites si estan fora del comerç dels homes.
Pel que fa als serveis, no seran lícits aquells que siguin contraris a les lleis o a les bones costums.
3) Causa (1274-1277): és la finalitat objectiva o immediata del contracte, o bé, la funció econòmica i social que es coneix com a rellevant d’aquest contracte. Per definir la causa ens preguntem “perquè es celebra el contracte?”. La causa no té res a veure amb l’objecte del contracte. La causa ens diu si un determinat objecte és objecte de compravenda o de donació, és a dir, si transmeto un bé a canvi de res donació; si transmeto un bé a canvi d’un preu simbòlic (1€) també es considera donació, però la causa és per beneficiar a l’altre, no per lucrar-se. El nostre sistema de contractes és causal, és a dir, perquè existeixi contracte ha d’existir causa. El contracte sense causa o causa il·lícita no produeixen efectes. Requisits: - La causa ha d’existir.
- Ha de ser veraç.
- Lícita (és il·lícita quan s’oposa a les lleis).
5. FORMA Principi espiritualista: els contractes són vàlids independentment de la forma en que es celebrin (1278) sempre seran obligatoris independentment de la forma (sempre que compleixin els requisits anteriors).
Principi de llibertat: existeixen uns tipus de contracte que per llei, i per política legislativa, la forma sí que és essencial. Són els contractes formals o amb forma ad solemnitatem. Són pocs.
- - Forma ad solemnitatem: només són vàlids si concorre una forma contractual determinada. L’exemple típic el trobem en l’art. 1633 CC: perquè sigui vàlida la donació de béns immobles ha de constar en escriptura pública (com a mètode de garantia del donant).
Forma ad provatione: (1279-1280) aquells contractes que tinguin per objecte la transmissió de drets reals de béns immobles han de constar en escriptura pública. La llei exigeix aquest forma especial, però no vol dir que si s’incompleix aquesta forma el contracte sigui nul. Si un dels contractants no ho fa per la forma especial (escriptura pública), l’altre part pot exigir-li que ho faci.
...

Comprar Previsualizar