Tema 5. Xilema (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Histologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

XILEMA El xilema i el floema formen part del teixit vascular de les plantes (cap al interior de la planta).
El xilema el podem dividir en dues categories atenent a qui l’origina:  Xilema primari: originat per l’activitat proliferativa de les cèl·lules del procàmbium.
 Xilema secundari: originat pel càmbium vascular.
El xilema es localitza a tot el cos de la planta. Es tracta d’un teixit complexa, en tant que esta constituït per: elements conductors (traqueals), cèl·lules parenquimàtiques i cèl·lules esclerenquimàtiques (fibres).
És un teixit compacte en tant que el procàmbium i el càmbium vascular ho són.
1. ORIGEN MERISTEMÀTIC DELS ELEMENTS CONDUCTORS DEL XILEMA Procàmbium: dóna lloc al creixement primari = xilema primari.
Càmbium vascular: dóna lloc al creixement secundari = xilema secundari.
Gimnospermes (només traqueides) Espermatòfits Monocotiledònies Angiospermes (traqueides i tràquees) Dicotiledònies 2. TIPUS CEL·LULARS DELS ELEMENTS CONDUCTORS Podem trobar dos tipus cel·lulars: tràquees (membres de vas) i traqueides. Característiques: - Absència de protoplast.
- Són cèl·lules tubulars aproximadament prismàtiques.
- Presenten porus areolats.
- Presenten làmina mitja, paret primària i paret secundària altament lignificada.
 La paret secundària presenta relleus: Relleus anulars Carcasses de 1r ordre Relleus helicoïdals Patrons arquitectònics (relleus) Carcasses de 2n ordre Relleus escaleriformes (escala) Relleus reticulars Relleus uniformes (punts) Els elements conductors del protoxilema només tenen carcasses de primer ordre, ja que són els primers en néixer i de seguida perden el protoplasts (no tenen temps a formar res més).
La carcassa de 1r ordre sempre es diposita de manera perpendicular a l’eix més gran de l’element conductor.
Només les carcasses de primer ordre són extensibles, mentre que les carcasses de segons ordre no ho són mai.
1 Les carcasses de 2n ordre són típiques dels elements conductors del metaxilema (neix més tard i té més esperança de vida) i dels elements conductors del xilema secundari.
Primerament formen carcasses de primer ordre i després dipositen les carcasses de segons ordre sobre aquestes.
Sempre es diposita paral·lela al eix més gran de l’element conductor, unint carcasses de primer ordre.
2.1. CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS DE LES TRAQUEIDES  Representen elements unicel·lulars (una traqueida, una cèl·lula).
 Cèl·lules fusiformes que no superen el mil·límetre de longitud.
 S’associen lateralment per formar un feix i s’interdigiten (es sobreposen) pels seus extrems.
2.2. CARACTERÍSTIQUES EXCLUSIVES DELS MEMBRES DE VAS O TRÀQUEES  Cèl·lules curtes i gruixudes.
 Associats longitudinalment per constituir el vas. La successió longitudinal de tràquees forma aquesta estructura nova anomenada vas.
 Connectats mitjançant plaques perforades (“tapes” de les tràquees).
Placa perforada: Sempre esta a les superfícies transversals (inferior i superior) de les tràquees. Hi ha de dos tipus (es poden trobar barrejades en el mateix membre de vas):  Simples  Compostes: escalariformes, furaminda o reticular 2.2.1. Vas - Els vasos són unitats pluricel·lulars, el tamany dels quals pot arribar a tenir prous centímetres de longitud.
- El vasos s’associen lateralment formant feixos i s’interdigiten pels seus extrems.
2 - Els membres de vas que estan a l’extrem d’un vas són diferents: a un dels extrems de la cèl·lula presenta placa perforada, però a l’altre extrem presenta porus areolats.
3. FUNCIÓ DEL XILEMA Els elements conductors del xilema tenen com a finalitat el transport apoplàstic de la saba bruta (mai simplàstic perquè són cèl·lules mortes –sense protoplast) de les arrels a les fulles.
4. CLASSIFICACIÓ DEL XILEMA 4.1. XILEMA PRIMARI El xilema primari forma part del cos primari de la planta (aquell que es forma en principi). Es troba qualsevol lloc de la planta, en tant que es necessari per transportar les substàncies.
Segons el temps en que sorgeixen els descendents del procàmbium, diferenciem: - Protoxilema: primer grup de descendent (es troben dins de la planta).
- Metaxilema: grups descendents que sorgeixen més tard.
Trets diferencials del protoxilema i metaxilema Protoxilema: - Les cèl·lules encarregades de transportar la saba bruta són escasses.
- Són extensibles (mentre són joves).
- Destrucció (vellesa).
- Diferenciació primerenca.
Metaxilema: - Son les cèl·lules encarregades de transportar la saba.
- Són rígides.
- Persistents (es fan més vells): no són funcionals.
- Diferenciació tardana.
4.1.1. Disposició a les arrels En les arrels de les plantes superiors, el xilema primari s’ordena en feixos o radis xilemàtics. Un feix xilemàtic és l’agrupació coaxial (paral·lel al eix) de les cèl·lules del xilema primari.
El feix xilemàtic es pot trobar sota tres disposicions a l’espai possibles (segons tall transversal): - En forma d’estrella: o Marcada ordenació espaial. Es disposen els feixos en radis de número variable (dóna nom a les arrels i indica els llocs d’inici de la diferenciació del xilema): Arrel monarca (un radi), diarca (dos radis), triarca (tres radis), tetrarca (quatre radis) i poliarca (+ de quatre radis).
o El diàmetre dels elements conductors del xilema augmenten des dels pols cap al centre del cilindre.
3 - Segons l’agrupació de radis no fusionats: o Ordenació espaial: el diàmetre dels elements conductors creix des dels pols cap al centre del cilindre.
o No hi ha continuïtat entre els radis - Segons feixos xilemàtics dispersos o radis de difícil distinció: o Ordenació espaial: gran diferències en el tamany del vasos del metaxilema. Els menors sempre són perifèrics.
Maduració del xilema a les arrels La maduració del xilema primari a les arrels és centrípeta (cap al interior). El protoxilema és perifèric i representa les cèl·lules més petites, mentre que el metaxilema assoleix una posició més interna i representa les cèl·lules més grans.
Això succeeix perquè el procàmbium comença a donar descendents al principi des de l’exterior, i la proliferació de les cèl·lules més internes es donen més tard; per aquest motiu el procàmbium es col·loca en forma de cercle cap a dins (a mesura que el procàmbium va proliferant, passa d’estar col·locat respecte el radis per quedar-se col·locat en forma de cercle).
Aquests tipus de maduració dóna nom de xilema “exarco”, cosa que indica que la maduració del xilema primari és en el sentit centrípet.
4.1.2. Disposició a les parts aèries A les parts aèries només es pot parlar de feixos vasculars, els quals són una agrupació coaxial i ordenada de xilema (interior) i floema primaris (exterior).
Cada feix vascular presenta com a mínim un compartiment xilemàtic i un altre floemàtic.
Segons la disposició al l’espai el feix vascular, tenim tres categories (segons talls transversal): col·lateral, bicol·lateral i concèntrics (els dos últims són molt complexos).
Segons la disposició del feix vascular de manera col·lateral: - El xilema primari ocupa una posició més interna respecte del floema primari.
- Classificació: o Obert: entre el xilema i el floema primaris hi ha procàmbium. Això és indicatiu de joventut (pot formar-se més xilema i floema primari) i possible formació de càmbium fascicular (acabarà sent vascular: fascicular + interfascicular).
o Tancat: entre xilema i floema primaris no hi ha procàmbium. Això indica vellesa (procàmbium s’ha exhaurit), mort temprana (plantes de creixement primari) i impossibilitat de formar càmbium vascular.
A l’espai es pot trobar disposat el feix vascular seguint dues configuracions: - Segons un cilindre discontinu (molt habitual): els feixos vasculars queden ordenats sota la forma d’una anella discontinua.
4 - Segons feixos vasculars dispersos: els feixos vasculars augmenten de tamany segons ens apropem al centre de la tija. Els del centre de la tija acostumen a ser els més vells.
o Si la planta té creixement secundari, el càmbium vascular acabarà tenint forma d’anell.
Maduració del xilema a les parts aèries El xilema primari, a les parts aèries (tijes), la maduració es centrífuga – cap al exterior. En aquest cas parlem de xilema endarco.
El protoxilema es localitza internament, mentre que el metaxilema assoleix una posició més externa.
4.2. XILEMA SECUNDARI És el xilema del cos secundari de la planta, produït pel càmbium vascular. Està format per cèl·lules (elements conductors, fibres i cèl·lules parenquimàtiques) organitzades segons dos sistemes perpendiculars i intercalats: - Sistema axial: o Les cèl·lules s’organitzen al espais paral·leles a la part de la planta que estiguin estudiant.
o El sistema axial la origina les cèl·lules inicial cambials fusiformes.
o Constitució: elements traqueals (tràquees i traqueides), fibres, cèl·lules parenquimàtiques, conductes secretors (ocasionals).
- Sistemes radial: o Els eixos més grans de les cèl·lules s’orienten de formar perpendicular o horitzontal al eix de la planta.
o L’agrupació d’aquestes cèl·lules formaran els radis vasculars.
o S’originen a partir de les cèl·lules inicial cambials radials.
o Constitució: cèl·lules parenquimàtiques abundants, elements traqueals.
4.2.1. Histoarquitectura del xilema secundari En gimnospermes, el xilema secundari s’organitza a l’espai obeint a aspectes taxonòmics: - Sistema axial: traqueides, fibrotraqueides, cèl·lules parenquimàtiques, conductes secretors.
- Sistema radial: Homocel·lulars Radis uniseritas Heterocel·lulars: cèl·lules parenquimàtiques i traqueides.
5 En dicotiledònies, el xilema secundari s’organitza: - Sistema axial: elements conductors (aïllats o en grups; traqueides i/o vasos), fibres libriformes i /o fibrotraqueides, cèl·lules parenquimàtiques, conductes secretors.
- Sistema radial: radis homocel·lulars (uniseritas i/o multiseriats; només cèl·lules parenquimàtiques).
6 ...