HORMONES TIROIDALS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Fisiologia Humana
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

HORMONES TIROIDALS: Síntesi i transport de les hormones tiroïdals: Les hormones tiroïdals són unes hormones produïdes per la glàndula tiroides. Aquesta glàndula té forma de papallona i està situada a nivell del coll, just per sobre de la tràquea i sota la laringe.
Les dues hormones que produeix aquesta glàndula tiroïdal són: - T4 o tiroxina(quatre iodacions) - T3 o triyodotironina ( tres iodacions) Estan constituïdes per dos anells de tirosina als quals se’ls afegeix una certa quantitat de iode.
Estructura histològica Unitat fonamental: Cèl·lules fol·liculars(en vermell) que envolten una cavitat o contingut que se’n diu col·loide. Aquest és imprescindible per la síntesi d’hormones tiroides.
Al costat de les cèl·lules fol·liculars trobem les cèl·lules parafol·liculars (en blau), les quals sintetitzen una altra hormona que s’anomena tirocalcitonina.
Com es sintetitzen les hormones tiroïdals? Element clauà Presència de iode. Les cèl·lules fol·liculars han de captar el iode des de el medi intern. La captació d’aquest iode és possible gràcies a una bomba de iodur que necessita un transport acoblat de sodi.( ATPasa de Na+ i K+). Per que això funcioni, és necessari que la concentració de sodi es mantingui baixa dins la cèl·lula fol·licular.
Aquesta ATPasa de iodur pot ser afectada per la presència de transanions com el perclorat(CLO4) o el tiocianat(SNC), que competeixen amb el iodur per aquest sistema de transport.
Molts cops quan volem reduir la síntesi d’hormona tiroïdal utilitzem aquests dos tipus d’anions per bloquejar la captació de iode.
Un cop tenim el iode dins la cèl·lula fol·licular, el iodur és transportat cap a l’interior d’aquesta cavitat, on hi trobem una substancia, el col·loide. Ara bé, per que el iodur pugui ser incorporat a la síntesi d’hormona tiroïdal, aquest ha se ser oxidat gràcies a un enzim, la peroxidasa.
Cal dir que la peroxidasa la podem inhibir gràcies a fàrmacs com el propiotiouracil que bloqueja la peroxidasa i, per tant, impedeix l’oxidació del iodurà Es bloqueja la formació d’hormones tiroïdals.
Un cop tenim el iodur al col·loide, aquest iodur s’ha d’incorporar a la síntesi d’hormona tiroïdal gràcies a una proteïna(produïda per la pròpia cèl·lula tiroïdal) molt rica en aminoàcids de tirosinaà Tiroglobulina. Aquesta és dins el col·loide i es produïda per la pròpia cèl·lula tiroïdal. Aquestes tirosines incorporaran iode.
Els residus de tirosina s’uneixen dos a dos: Quan s’uneixen dos diiodotirosines tindrem la futura T4 o tiroxina.
Quan s’uneix una diiodotirosina amb una monoiodotirosina tindrem una T3 o triyodotironina.
Un cop s’han format les T4 o T3, aleshores la cèl·lula fol·licular experimenta un procés de fagocitosi pel qual, part del col·loide és incorporat a l’interior de la cèl·lula tiroïdal.
A partir d’aquí, els enzims lisosomals d’aquestes cèl·lules fol·liculars actuaran sobre aquesta tiroglobulina i l’hidrolitzaran per separar definitivament les dos hormones que formen la glàndula tiroides(T4 o T3). Un cop separades, la cèl·lula les alliberarà a la sang i una altra part es quedarà dins la cèl·lula( el iode es reciclarà i les tirosines s’utilitzaran per a la síntesi de noves proteïnes).
Tot aquest procés d’oxidació requereix aigua oxigenada i protons, que en aquest cas és NADPH.
Diferències entre T4 i T3 En primer lloc, l’hormona tiroïdal produeix més quantitat de T4 que de T3. No obstant, la T3 té molta més activitat biològica que la T4.
La T4 és la més abundant(90%)à80microg, però la T3(10%)à5microg. Tot i així, la T3 és la més activa, ràpida i potent.
25 microg/dia de T3 es produeix a nivell dels teixits per des iodació perifèrica de T4.
Una vegada les hormones estan segregades i formades, arribaran als òrgans on exerciran els seus efectes. Ara bé, primerament s’han de transportar.
Transport d’hormones tiroïdals(dues formes) - TRANSPORT INESPECÍFICà Gràcies a l’albúmina.
TRANSPORT ESPECÍFICà Gràcies a una globulina, la Tiroxin Binding Protein. És important saber que només la forma lliure, la que no forma part de la proteïna, la que s’uneix als receptors.
Per tant, la proteïna fixa a l’hormona i aquesta proteïna fa de reservori.
A mesura que l’hormona es va desprenent, i aquesta va fent el seu efecte, la proteïna va alliberant més hormona del complexa proteïna-hormona.
La T4 quan arriba als teixits es transforma en T3(que serà la que farà l’efecte) i en una altra forma que és inactiva i la coneixem com a T3 reversa.
Efectes fisiològics de les hormones tiroïdals Les hormones tiroïdals exerceixen els seus efectes en tres grans grups: - EFECTES CORPORALS GENERALS(sobre el metabolisme basal) - EFECTES METABÒLICS - EFECTES SOBRE EL CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT Efectes corporals generals Actuen sobre el metabolisme basal. Aquest, és la quantitat mínima d’energia requerida per mantenir les funcions corporals vitals com conservar la temperatura corporal, la funció cardíaca i respiratòria i el funcionament d’altres òrgans com el fetge i el cervell.
El consum basal d’oxigen oscil·la entre els 250ml 02/min.
Les hormones tiroïdals augmenten el consum basal d’oxigen gràcies a l’activació de l’ATPasa Na+/K+ en la major part dels teixits, excepte el sistema nerviós, les gònades i la melsa.
L’augment del metabolisme basal té una sèrie d’efectes colaterals: - Augment de la temperatura corporal. Es posen en marxa mecanismes termoreguladors com la sudoració i transpiració.
Augment de l’eritropoesià Augment del nombre d’eritròcits. Si hi ha un augment d’oxigen, cal que aquest també sigui transportat cap als teixits. Això es produirà gràcies a l’hemoglobina que està continguda dins els eritròcits.
Augment de la ventilació pulmonar. Augment de la freqüència respiratòria per permetre una major captació d’O2.
Canvis a nivell de l’aparell circulatori: - - Augment de la despesa cardíaca, que suposa per una banda, l’augment de la freqüència cardíaca(nombre de batecs per minut) i l’augment de l’energia de contracció.
Augment de la pressió arterial sistòlica ( que depèn de l’energia de contracció del cor).
Disminució de la pressió arterial diastòlica o mínima(depèn de les resistències perifèriques). Sempre que hi ha un augment de l’activitat metabòlica als teixits, es produeix un efecte de vasodilatació per permetre l’arribada de sang. Com a conseqüència de la vasodilatació hi haurà una disminució de les resistències perifèriques.
Aquests efectes circulatoris, especialment sobre el cor, agilitzen les hormones tiroïdals a través de receptors lligats a l’Adenilciclasa, que provoquen un augment de l’AMPc.
L’hormona tiroïdal incrementa la síntesi d’aquests receptors, que utilitzen receptors adrenèrgics. Tot això hi fa per permetre una acció més potent dels b-adrenèrgics com l’adrenalina. Per tant, podríem dir que les hormones tiroïdals faciliten l’acció de les catecolamines i tot això condueix a un augment de la captació de calci per la cèl·lula del cor i al seu torn, un augment de l’energia de contracció.
Efectes metabòlics L’hormona tiroïdal sempre provoca un augment dels substrats energètics a la sang, per tant, és antagònica a la insulina. En altres paraules, augmentaran el grau de glucosa en sang mitjançant: - Augment absorció intestinal de glucosa - Augment de la síntesi de glucosa en el fetgeà Gluconeogènesi - Activa la degradació de glucogen al fetgeàGlicogenòlisi - Oxidació de glucosa en el fetge i el múscul perquè l’augment de metabolisme, augmenta el consum d’oxigen.
En el - cas del metabolisme dels lípids: Augment de la destrucció dels triglicèrids per obtenir àcids grassos i glicerolà Lipòlisi Activa la producció de cossos cetònicsàCetogènesi Activa la síntesi de proteïnes( al igual que la insulina) Quan l’hormona tiroïdal actua a dosis més altes de les fisiològiques, l’efecte és contrari i es produeix la degradació de les proteïnes.
En el cas del colesterol, les hormones tiroïdals tenen un efecte bifàsic: - Augment de la biosíntesi del colesterol.
- Augment de l’oxidació del colesterol i la conversió d’aquests en àcids biliars.
L’efecte és més important és sobre l’oxidació, per tant, el balanç final de l’acció de les hormones tiroïdals sobre el colesterol és una disminució de la concentració d’aquest.
Efectes sobre el creixement i desenvolupament - Increment creixement i desenvolupament ossi.
Increment de la secreció de GH.
Desenvolupament dentari i erupció.
Renovació de l’epidermis.
Desenvolupament del SNC. (Paper molt important. Quan hi ha un defecte en la producció d’hormones tiroïdals això afecta al SNC.) Ex: Hipotiroïdisme: Disminució hormona tiroïdal. Si es produeix en els nens petits, aquesta patiran un retard mental. En canvi, en l’edat adulta no es produeix retard mental, però si una disminució de la capacitat de resposta, hiporreflèxia).
Mecanisme d’acció de les hormones tiroïdals - T4 i T3 arriben als teixits on actuen, entren dins la cèl·lula.
La T4 es desioda i es converteix en T3(hormona activa).
La T4 actua unint-se a receptors intracel·lulars units al nucli i modifiquen l’expressió de gens en el nucli cel·lular.
No actuen sobre receptors de membrana externa.
La modificació en l’expressió dels gens provoca una sèrie d’efectes com ara: Augment de l’Na+,K+- ATPasa.
Augment dels mitocondris i dels enzims respiratoris.
Augment o disminució d’altres enzims.
Síntesi de proteïnes pel creixement i la maduració.
Tot això provoca un augment del consum d’oxigen i augment de la tassa metabòlica.
Regulació de la secreció d’hormones tiroïdals La regulació de les hormones tiroïdals es fa mitjançant dos mecanismes: 1. Autoregulació en relació als nivells disponibles de iode.
2. Regulació per l’eix hipotàlem-hipòfisi-tiroïdal.
Mecanisme d’autoregulació El nostra tiroides captarà iode i l’incorporarà a la tiroglobulina en funció de la quantitat de iode disponible.
En el cas que els nivells de iode siguin baixos, aleshores s’incrementarà la captació de iode pel tiroides per assegurar un mínim de producció d’hormona tiroïdal. En canvi, si les concentracions de iode son altes, les cèl·lules s’adaptaran captant menys iode per a mantenir estables les quantitats d’hormona tiroïdal.
Existeix doncs, un feedback negatiu de la regulació del transport de iode. És una regulació a nivell de la pròpia glàndula sense efectes externs.
Mecanisme a través de l’eix hipotàlem-hipofiso-tiroïdal L’hipotàlem és una glàndula que regula moles glàndules perifèriques a través de factors d’alliberació. El factor d’alliberació produït per l’hipotàlem és el TRH(pèptid de tres aminoàcids). Aquest actua sobre la hipòfisi, estimulant l’alliberació de la TSH(hormona estimulant de la glàndula tiroides) i finalment, la TSH actua sobre la glàndula tiroides provocant l’alliberació de les hormones perifèriques, T4 i T3.
Aquestes dues últimes, quan augmenten, poden inhibir la producció de TSH per part de la hipòfisi, com la producció de TRH per part de l’hipotàlem. (mecanisme de feedback negatiu).
Aquesta inhibició a nivell de la hipòfisi es produeix gràcies a dos mecanismes. D’una banda, disminució de la síntesi de TSH, però també una inhibició dels receptors que té la hipòfisi per al TRH( això conduirà a que la hipòfisi respongui pitjor a la TRH).
Ara bé, hi ha altres factors que poden regular la síntesi de TRH a nivell de la hipòfisi: - La somatostatina Cotisol Hormona del creixement(GH) INHIBIDORS En el cas de l’hipotàlem, les senyals tèrmiques( FRED i exercici) són les que activen l’eix hipotàlem-hipofiso-tiroïdal.
El fred, augmenten les hormones tiroïdals, augmenta el metabolisme basal i ,per tant, hi haurà un augment de temperatura. Cal dir, que activitats com l’exercici, que disminueixen la quantitat de substrats energètics a la sang, estimulen l’eix hipotàlem-hipofiso-tiroïdal.
Mecanisme d’acció de TRH sobre la hipòfisi(hormona hipotalàmica) La TRH, quan arriba a la hipòfisi activa una proteïna G. Aquesta proteïna G estimula una PLC(fosfolipasa C), que actua sobre PIP2(fosfolípids de membrana) i s’alliberen dos missatgers: - El DAG(diacilglicerol)à Actua sobre una proteïna kinasa(PKC).
Responsable de la secreció sostinguda de TSH.
- IP3à Augmenta el Ca2+ intracel·lular.
Responsable de la secreció inicial de TSH.
Efecte de la TSH en el tiroides - El TSH s’uneix amb el receptor de membrana de la cèl·lula tiroïdal i produeix un augment de l’AMPc i altres missatgers intracel·lulars( calci, fosfolípids, factors de creixement).
- Aquests efectes tenen dos tipus de conseqüències: 1. D’una banda, l’increment de l’expressió del DNA, RNA, de la síntesi de proteïnes i fosfolípids i també un augment de la grandària de la cèl·lula, del nombre de fol·licles tiroides i de la seva formació. Tot això té com a conseqüènciaà AUGMENT GLÀNDULA TIROIDES.
2. D’altra banda, la TSH provoca un augment de tots els processos que estan implicats en la síntesi d’hormona( captació de iode, acoblament del iode dins la tiroglobulina, proteòlisis tiroglobulina...) i també, un augment de l’oxidació de glucosa per a produir una quantitat important de NADPH reduït. Conseqüènciaà SÍNTESI D’HORMONA Efecte de T3 i T4 sobre la hipòfisi i l’hipotàlem - La producció d’hormones tiroïdals augmenta en un clima fred.
Quan fa calor, l’hipotàlem no estarà estimulat i per tant no es produirà TRH, TSH, hi haurà menys quantitat d’hormones, i finalment no es produirà calor.
Punt clauà En concentracions elevades de T3 i T4 hi pot haver una inhibició de la producció de TSH per part de la hipòfisi i la producció de TRH per part de l’hipotàlem.
Això té una sèrie d’efectes. Imaginem que hi ha una disminució de iode en la dieta, aleshores la cèl·lula tiroïdal no podrà captar aquest iode i això provocarà una disminució de la producció de T4 i T3. ( El iode es troba en la sal d’origen marí principalment, així que en les aigües d’alta muntanya n’hi ha poc).
La conseqüència és un augment de TRH per part de l’hipotàlem i un augment de TSH per part de la hipòfisi amb la finalitat d’intentar augmentar els nivells de T4(cosa que no serà possible perquè no hi ha iode disponible). Ara bé, el que si que pot fer l’hormona tiroïdal és augmentar el tamany de la glàndulaà Goll hipotiroïdal També pot ser que hi hagi un tumor en la glàndula tiroïdal que provoqui l’augment del seu tamany i que afecti a les cèl·lules fol·liculars, ajudant a que produeixin més hormones tiroïdalsà Goll hipertiroïdal Per últim, podem tenir un goll que provoqui l’augment de teixits de la glàndula tiroïdal però no de les cèl·lules fol·liculars, i per tant això no modifiqui la producció d’hormona tiroïdalà Goll eutiroïdal Patologies de les hormones tiroïdals - Hipertiroïdisme: T4 i T3 altes.
Primari: [ TSH] baixa Secundari: [TSH] alta Hipotiroïdisme: T4 i T3 baixes.
Primari: [TSH ] alta Secundari: [TSH] baixa Qüestions rellevants 1. Autoregulació de la síntesi de HT(hormona tiroïdal) en base a la major o menor captació de iode.
2. Regulació per l’eix hipotàlem-hipofiso-tiroïdal.
3. La TRH estimula la secreció de TSH i aquesta la de T4 i T3.
4. T4 i T3 exerceixen un feed-back negatiu sobre TSH i TRH.
5. El principal factor estimulant de la secreció de HT és el fred.
6. El dèficit de iode provoca la disminució de la secreció de HT amb augment de TSH i augment de la glàndula(Goll).
7. Un goll pot ser hipo, hiper o eutiroïdal.
8. Conceptes de hiper i hipotiroïdisme primari i secundari.
...