TEMA 6. Somestèsia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Anatomia i Fisiologia del SN
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

TEMA 6. Somestèsia

Vista previa del texto

Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez TEMA 6: Somestèsia Soma=cos Estèsia=sensacions somestència- sensacions del cos.
INDEX: 1. Introducció 1.1.
Modalitats sensorials 1.2.
Tipus de receptors 1.3.
Adaptació 1.4.
Intensitat de la senyal 2. Sensacions somàtiques 3. Vies somatosensorial 6.1. Introducció: Somestèsia: Sensació: Detecció conscient o inconscient de canvis en el medi. Depèn, en últim terme, del destí de les fibres nervioses que detecten aquests canvis. fins a on van a parar a quina part van a estimular.
Hi han sensacions que acaben a la medul·la espinal per exemple.
 Medul·la espinal: Reflex d’estirament  Tronc de l’encèfal: Canvis en la freqüència cardíaca o respiratòria  Escorça cerebral: Dolor, so tacte..  viatge des de l’escorça.
6.1.1 modalitats sensorials: Cada tipus de sensació es coneix com a modalitat sensorial: Tacte, olor, pessigolleig, picor...
1.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Sentits generals: el tacte no es sentit especial, ja que el tenim distribuïts en tot el cos  Somàtics a prop de la pell i músculs a) sens. Tàctils 1. Pressió 2. Tacte 3. Vibració...
b) sens. Tèrmiques Fred Calor c) sens. Doloroses d) sens. Propioceptives. Sensació que tinc del propi cos.
 Viscerals (condicions òrgans interns). Dels òrgans Sentits Especials: localitzats a una part determinada del cos.
 Vista  Oïda  Olfacte...
Generació d’una sensació: 4 passos bàsics: 1. Detecció de l’estímul pel receptor adequat  cada estímul te un receptor específic 2. transducció de l’estímul: Generació de canvis en el PRT  fa petites variacions en el receptor. diferents estimulacions petites generen un potencial d’acció.
3. Generació de l’impuls nerviós: El PA viatja a través de l’axó 4. Integració de la informació: Recepció i procés de la informació rebuda 2.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez 6.1.2. tipus de receptors sensorials: Una manera de classificar-los es degut a la seva forma.
El medi detecta canvis semblants a potencials locals s’anomena potencial generador fent potencials d’acció que anirà fins el cervell.
Estructura microscòpica:  Terminacions nervioses lliures típics de dolor, tacte,..
 Terminacions nervioses encapsulades recobriment de cèl·lules que fan que estiguin mes especialitzades  Receptors especialitzats diferents, que detecten estímuls específics. ex.
pupil·les gustatives,...
Tipus d’estímul  Mecanoreceptors  Termoreceptors  Nociceptors coses nocives.
 Fotoreceptors  Quimioreceptors  Osmoreceptors Localització  Exteroceptors (pell o superfície del cos)  Interoceptors (visceroreceptors). Vísceres, vasos sanguinis, músculs...
 Propioceptors 3.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Estructura microscòpica  Terminacions nervioses lliures  Terminacions nervioses encapsulades  Receptors especialitzats Tipus d’adaptació  Ràpida poden fer front al canvi de potencial. Hi han receptors que detecten un estímul que es queda mantingut i altres que s’acaben eliminat.
 Lenta Intensitat de la senyal: Sumació espacial Sumació temporal El senyal pot ser més gran o més petita depenent de la quantitat estímuls que he reclutat, depenent de la quantitat de receptors que enganxen.
El temps també jugarà un paper, contar mes temps, el receptor descarrega amb molta més freqüència, fent una sumació temporal.
Estímul petit canvi del potencial de reforç fent que tornis al estat normal.Si és molt gran com un potencial és mes alt que el del llindar sempre hi haurà carreges positives dins, i els canals de sodi sempre estar enviant, i el cervell enviarà que el dolor és mes gran.
4.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez 6.2. sensacions somàtiques: Sentits generals  Somàtics a) sens. Tàctils b) sens. Tèrmiques 1. Pressió 2. Tacte 3. Vibració...
Fred Calor c) sens. Doloroses Es donen a la pell i capa subcutània; mucosa (boca, vagina, anus...) i a múscul, tendons...
Hi ha zones més sensibles que altres (distribució heterogènia de receptors).
Sensacions somàtiques: Tàctils: Mecanoreceptors: Un mecanoreceptor és un receptor sensorial que respon a la pressió o distorsió mecànica. N'hi ha quatre tipus principals a la pell calba: corpuscles de Pacini, corpuscles de Meissner, corpuscles de Merkel i corpuscles de Ruffini. També hi ha mecanoreceptors a la pell amb pèl, i les cèl·lules capil·lars de la còclea són els mecanoreceptors més sensitius, i transformes ones de pressió de l'aire en so. Estan situats a la pell.
5.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Pressió: 1. Pressió: Corpuscles de Pacini, corpuscles de Meissner i discs de Merkel. Es troben en capes mes internes.
Aquesta capsula es com un globus, dins hi ha pressió. Si pressiono el globus , canvio la pressió incrementant-la. Quan s’apresten els corpuscle de Pacini es deformen els canals de sodi.
6.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Corpuscles de Meissner i discs de Merkel Molt sensibles, ja que si els pressiones molt es tronarien "bojos".
Tipus d’adaptació  Ràpida Pell sense pel.
Inici de sensació Detecten canvis grans i no s’adapten Tipus d’adaptació  Lenta Pell punta dels dits, mà, llavis i genitals Tacte: Tacte i pressió funcionen diferent, hi han receptors que es comparteixen.
2. Tacte: Meissner (capes superficials de la pell) (, Merkel Capes més internes.), Corpuscles de Ruffini i terminals de fol·licles pilosos (detecten canvis ràpids).
Corpuscle de Ruffini 7.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Vibracions: 3. Vibració: Pacini i Meissner Picor i pessigolleig Terminals lliures de fibres amielíniques que detecten picor i pessigolles Sensacions somàtiques: Sentit general Somàtics b) sens. Tèrmiques Fred Calor c) sens. Doloroses d) sens. Propioceptives 8.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Es donen a la pell i capa subcutània; mucosa (boca, vagina, anus...) i a múscul, tendons...
Hi ha zones més sensibles que altres (distribució heterogènia de receptors).
Sensacions somàtiques tèrmiques: Fred i calor: El fred es detecta abans que el calor.
  Adaptació ràpida inici i sostinguda durant llarga estona Canvis en Tª més que no Tª en si.
Sensacions somàtiques: Sentit general Somàtics c) sens. Doloroses Es donen a la pell i capa subcutània; mucosa (boca, vagina, anus...) i a múscul, tendons...
Hi ha zones més sensibles que altres (distribució heterogènia de receptors).
Sensacions somàtiques doloroses: Dolor: Experiència sensorial i emocional desagradable, produïda per un dany tissular real o potencial.
El dolor és clau per a la vida. Ens permet mantenir el nostre cos allunyat d’estímuls lesius i potencialment perillosos.
9.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Nociceptors: Terminacions nervioses lliures igual que les de temperatura.
Terminacions nervioses lliures són terminacions situades a diferents estímuls, químics, tèrmica o mecànics.
Estímuls  Mecànics  Tèrmics  Químics Irritació o lesió tissular allibera prostaglandines, cinines o K+ Estímul de nociceptors El trencament de les fibres del teixit activen unes altres fibres.
Tipus de dolor: Ràpid (fibres Delta) i lent (fibres tipus C)  Ràpid: Fibres Aδ. Agut i localitzat  Lent: Fibres C. Sord, difús i incremental 10.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Adaptació de nociceptors  Lenta o no adaptativa (nul·la)  Sensitització: Hiperalgèsia Tipus de dolor: Somàtic i visceral  Pell: Somàtic superficial  Múscul, articulacions, tendons: Somàtic profund  Vísceres: Dolor visceral (dolor referit) de nociceptors a les vísceres n’hi han pocs. Envia el receptor a la medul·la i fan sinapsis a altres cèl·lules del cos.
Els nociceptors de la pell que s'han lesionat s'han sensibilitzat.
Membre fantasma La síndrome del membre fantasma és la percepció de sensacions que un membre amputat encara està connectat al cos i està funcionant amb la resta d'aquest; l'explicació més plausible avui dia consisteix en què el cervell segueix tenint una àrea dedicada al membre amputat 11.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Vies somatosensorial Circuit de neurones  1 ordre capta la sensació.
 2n ordre pas de la medul·la al tronc desusen.
- La neurona sensorial primària (1r ordre) té el seu soma en el gangli espinal del nervi espinal (si l'estímul està al cap o coll, es tracta del gangli de Gasser o ganglis nerviosos situats en altres nervis cranials).
La neurona sensorial secundària (2n ordre) té el seu soma en la medul·la espinal i al tronc de l'encèfal. L'axó ascendent travessa en forma de decussació cap al costat oposat a la medul·la espinal o el tronc de l'encèfal. Els axons de moltes d'aquestes neurones acaben en el, altres acaben en el sistema d'activació reticular o al cerebel.
En el cas del tacte i certs tipus de dolor, la neurona sensorial terciària (3r ordre) té el seu soma en el nucli ventral posterior del tàlem i finalitza en el gir postcentral situat al lòbul parietal.
- - Cordó posterior:     Fibres mielíniques Grans Conducció ràpida: 30‐110 m/sec Gran discriminació espacial Tacte fi i Propiocepció Espinotalàmica:     Fibres mielíniques més petites.
Conducció més lenta: Pocs m/s fins a 40 m/sec Poca orientació espacial Tacte groller, dolor, calor, fred, sensacions sexuals 12.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez Trigeminotalàmica    Tracte dorsal i anterior Tracte dorsal: Tacte fi i Propiocepció Tracte anterior: Tacte groller, temperatura Cordó posterior Espinotalàmica dolor, Trigeminotalàmica Escorça somatosensorial: 13.
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Laura Núñez 14.
...