2. Pediatria (2017)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 4º curso
Asignatura Fisioteràpia del cicle vital 1
Profesor A.S.
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 01/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tema 2: desenvolupament i joc

Vista previa del texto

DESENVOLUPAMENT  PSICOMOTRIU   ANÀLISI  POSTURAL   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ En  DP.   En  DS.   En  sedestació.   En  Quadrupèdia.   En  Bipedestació.   EN  DECÚBIT  PRO   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Augmenta  la  força  de  la   musculatura  extensora  del   raquis;  control  cefàlic  contra   gravetat.   El  Recent  nascut  (RN)  aixeca  i   gira  el  cap  per  mantenir  el  nas  i   la  boca  lliures.   Segons  motivació.   o Si  crida  l’atenció  del   RN  anirà  més  ràpid.   Progressió...  canvis  laterals  de   pes,  dissociació  de  cintures.   Potencia  pivotar,  rastrejar,  gatejar,  plantígrad.   EN  DECÚBIT  SUPÍ   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐           En  el  recent  nascut  hi  ha  un   retard  inicial  en  flexió  cap  al  pull-­‐ to-­‐sit.  Als  5  mesos  ja  anticipa;  als   6  mesos:  flexió  cervical.   Els  4  primers  mesos:  flexió  i  abd   +  vista;  cap  línia  mitja.   Als  6  mesos  retira  els  objectes   que  cobreixen  la  cara.   Descobreix  els  peus.   DS  a  DL:  giren  el  cap,  aixequen  les  cames,   flexionen  i  extenen.   SEDESTACIÓ   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Requereix  pràctica  progressiva   del  control  postural.   La  base  de  suport  de  les  cames   és  ample,  mans  en  recolzament   anterior  (practicat  en  DP)  –   lateral.   Als  7  –  8  mesos:  reacció   protectora  (paracaigudes).   Passa  de  DP  a  SD.   SD  en  un  taburet  o  en  una  cadira   petita:  base  suport  compartida   entre  natges  i  peus.   SD  a  BP  agafant-­‐se  a  mobles  o   adult.   GATEIG   -­‐ -­‐ -­‐ No  tots  els  lactants  gategen.   Quadrupèdia,  moviments  transferint  per  A  –  P  i  latela;  alterna  moviments  d’EE  en  diagonal.   Altres  desplaçaments:  rastreig,  culeig.   BIPEDESTACIÓ   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Bipedestació  als  9  –  12  mesos.   SD  –  genolls  –  BP.  Propulsió  de  braços.   Passes  laterals.   Base  de  sustentació  ample.   Alterna  peu  pla  i  flexió  plantar  (centre  gravetat  desplaçat  anteriorment,  quan  es  recolza  en  un   moble).   Adult,  millor  assistir  la  marxa  des  del  davant.   Mans  sense  objectes  –  marxa  aguantant  joguina.   Balanceig  braços.   DESENVOLUPAMENT  EESS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ En  el  RN:  moviment  dels  braços  sota   control  visual.   3  mesos:  segueix  objectes  amb  la   mirada.   3  –  4  mesos:  mans  a  la  línia  mitja,  agafa   sonall  si  se  li  dóna.   5  –  6  mesos:  agafa  voluntàriament   objectes,  peus.  Poc  control  de  la  força   de  prensió.   9  mesos:  colpeja  la  taula  exploració   bucal.  Inici  de  menjar  amb  cullera   (control  als  15  mesos).   -­‐ -­‐ -­‐ 12  mesos:  dóna  un  objecte  si  se  li  demana.   Prensió:  má  sencera  (cubital)  –  7  mesos:  radial  –  9  mesos:  pinça  immadura  (tisora)  –  12  mesos:   pinça  terminal.   18  mesos  habilitat  espai  –  temps.   LLENGUATGE  I  COMUNICACIÓ   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ 4  –  6  setmanes:  inici  balboteig.   3  mesos:  so  amb  intenció  comunicativa.  Somriure  social.   8  mesos:  ja  és  un  preludi  al  llenguatge.   12  mesos:  ja  comença  a  dir  paraules  soltes  (segons  entorn  i  estimulació).   ALTRES  HABILITATS  MOTRIUS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ 22  mesos:  saltar  dos  peus  junts;  30  mesos:  saltar  sobre  un  peu.   6  anys  control  dels  salts  i  incorporen  als  jocs.   2  anys  comencen  a  córrer;  5  –  6  anys  control  de  la  capacitat  per  canviar  de  direcció  amb   facilitat.   3  anys  agafen  pilota  si  se’ls  hi  llença.   L’edat  d’assoliment  de  les  fites  motrius  dependrà  del  GRAU  de  LESIÓ,  de  l’oportunitat  de  practicar  les   fites  motrius  i  de  l’entorn.   SIGNES  D’ALERTA   Inicialment  s’han  de  valorar  els  grups  de  risc:   -­‐ -­‐ Risc  Biològic.   o Incidències  prenatal.   o Desenvolupament  perinatal.   o Desenvolupament  postnatal.   Risc  ambiental.   o Condicions  familiars  adverses.   SIGNE  D’ALERTA  –  SIGNE  D’ORIENTACIÓ  –  SIGNES  DE  CERTESA   SIGNES  D’ALERTA  EN  EL  NADÓ   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Actitud  o  activitat  asimètrica.   Hipotonia  exagerada.   Hipertonia,  opistòtonos.   Manca  de  mobilitat  espontània.   Moviments  anormals  (corporals,  oculars…).   Davant  d’estímuls  auditius,  visuals,  tàctils.   o Manca  de  resposta.   o Resposta  amb  plors  davant  de  qualsevol  estímul.   o Irrita  imitat  constant.   Mala  succió.   SIGNES  D’ALERTA  ALS  3  MESOS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Asimetria  mantinguda.   Activitat  repetitiva.   No  aixecar  el  cap  en  DS.   No  mantenir  el  cap  quan  se  l’agafa  a  coll.   Hipotonia  que  es  manifestaria  amb  una  mobilitat  espontània  pobre  amb  EEII  i  EESS  flàccids.   Hipertonia  que  es  pot  manifestar  mantenint  les  EE  rígides,  les  mans  tancades,  postura   d’opistòtonos.   Moviments  anormals:  tremolors,  estereotípies.   Absència  de  somriure  social.   Absència  de  plor  o  bé  plor  persistent.   Absència  de  fixació  de  la  mirada  o  moviments  oculars  anormals.   Absència  de  resposta  davant  d’estímuls  auditius.   Absència  de  sons  o  persistència  de  patró  de  so  del  nadó.   Mala  succió.   SIGNE  D’ALERTA  ALS  6  MESOS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Manca  de  manteniment  de  sedestació.   Manca  de  manteniment  vertical  del  cap  en  sedestació.   No  dirigir  la  mà  a  un  objecte,  no  agafar-­‐lo  bé  o  bé,  agafar-­‐lo  amb  una  sola  mà  mantenint  l’altra   passiva.   Absències  de  variació  d’expressió,  mantenir  la  cara  amímica  i  amb  expressió  absent.   Respostes  indiscriminades.   Absència  d’interès.   Absència  de  discriminació  visual  i  auditiva.   Absència  d’interès  i  de  discriminació  visual  i  auditiva,  alització  (sons  guturals:  va,  gue,  gui).   SIGNES  D’ALERTA  ALS  9  MESOS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Manca  de  sedestació  sense  suport.   Manca  de  volteta.   Manca  de  discriminació  de  les  persones  properes.   Manca  d’interès  per  l’entorn:  persones  i  objectes.   Manca  de  discriminació  de  l’ús  de  diferents  objectes.   Conducta  estereotipada.   Manca  d’experimentació  amb  sons.   SIGNES  D’ALERTA  ALS  12  MESOS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   Manca  de  sedestació  lliure,  estable,  dinàmica.   Manca  d’interès  pels  desplaçaments.   Manca  de  manteniment  en  bipedestació  agafat.   Manca  de  comprensió  de  paraules  o  frases  simples.   Manca  d0imitació  d’accions  de  l’adult.   Manca  d’exploració  física  de  l’entorn  pel  nen  que  es  desplaça.   SIGNES  D’ALERTA  EN  TOTES  LES  EDATS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Macrocefàlia.   Microcefàlia.   Dormir  excessivament  sense  reclamar  mai  res.   Insomni  persistent.   Plorar  moltes  hores  al  dia  i  a  la  nit  sense  consol.   Hiperactivitat  descontrolada.   Desgana  intensa  i  prolongada.   VALORACIÓ  DEL  NIVELL  MOTRIU   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Haizea  –  Llevant.   GMFM  –  88.   GMFCS  –  E&R.   LSS.   FAC.   TAULA  DE  DESENVOLUPAMENT  PSICOMOTOR  (0  –  5  ANYS)  HAIZEA  –  LLEVANT   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Consta  de  97  elements.   o 26  de  socialització.   o 31  de  llenguatge  i  llògica  –  matemàtica.   o 19  de  manipulació  (motricitat  fina).   o 21  de  postural  (motricitat  gruixuda).   Per  la  interpretació  del  test,  es  traça  una  línea  vertical  partint  des  de  l’edat  del  nen  en  mesos  i   atravessant  les  àrees.   Cal  valorar  que  realitzi  els  elements  que  queden  a  l’esquerra  de  la  línia  traçada  o  aquells  que   atravessen  la  línia.   En  el  cas  en  que  es  constati  la  falta  d’adquisició  d’alguns  elements  en  una  o  varies  àrees,  així   com  la  presència  de  senyals  d’alerta,  ens  portarà  a  la  sospita  d’un  retràs  psicomotor.   GROSS  MOTOR  FUNCTION  MESURE  (GMFM  –  88)   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ És  un  test  de  la  Funció  Motora.   Instrument  d’observació  estandaritzat,  per  mesurar  canvis  en  la  motricitat  grollera  en  nens   amb  PCI.   Pot  ser  utilitzada  en  ambients  clínics  com  d0investigació.   Instrument  observacional  dissenyat  i  validar  per  Diane  Russel  (1990)  del  Hospital  d’Ontario   (Canadà),  creat  per  medir  els  canvis  en  la  funció  motora  grollera  al  llarg  del  temps  en  nens  amb   PCI.   AVALUACIÓ  DE  LA  FUNCIÓ  MOTORA  GROSSA  (GMFM  –  88)   -­‐ -­‐ Avalúa  quin  grau  pot  aconseguir  l’objectiu  de  cada  element  més  que  el  com  ho  fa.   Consta  de  88  ítems  (GMFM  –  88)  agrupats  en  cinc  dimensions  diferents  de  la  funció  motora   gruixuda.   o A:  Decúbits  i  voltejos.   o B:  Sedestació.   o C:  Quadrupèdia  i  genolls.   o D:  Bipedestació.   o E:  Caminar,  córrer  i  saltar.   En  un  nen  sa  s’hauria  de  completar  tots  els  ítems  a  partir  dels  5  anys.  Temps  necessari  aproximat:  45  –   60  minuts.   MATERIAL  NECESSARI   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Cronòmetre.   Cadira  gran  i  petita.   Cinta  de  color.   Aro  de  60  cm.   Joguines.   Taula  i  banqueta  gran.   Pilota.   Bastó.   Escala  amb  passamans.   EXAMEN   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   El  nen  ha  d’estar  amb  poca  roba  i  sense  sabates.   El  nen/a  farà  tres  intents  per  ítem.   No  es  permet  la  facilitació  directa.   La  primera  vegada  es  passarà  sense  ortesis  ni  ajudes.   Puntuació.   o 0:  no  comença.   o 1:  comença.   o 2:  completa  parcialment.   o 3:  completa.     A:  Decúbitos  y  volteos   1. DS.  Gira  la  cabeza  extremidades  simétricas   2. DS.  Lleva  las  manos  a  la  línea  media,  las  junta.   3. DS.  Levanta  la  cabeza  45  grados.   4. DS.  Flexión  de  cadera  y  rodilla  derecha  completa.   5. DS.  Flexión  de  cadera  y  rodilla  izquierda  completa.   6. DS.  Cruza  línea  media  con  ESD  para  coger  un  juguete.   7. DS.  Cruza  línea  media  con  ESI  para  coger  un  juguete.   8. DS.  Rueda  hasta  prono  sobre  el  lado  derecho.   9. DS.  Rueda  hasta  prono  sobre  el  lado  izquierdo.   10. DS.  Levanta  la  cabeza  derecha.   11. DP.  Apoya  antebrazos;  levanta  la  cabeza  90º  con  ext  de  codos.   12. DP.  Apoya  antebrazo  D,  extensión  compl  de  ESI.   13. DP.  Apoya  antebrazo  I,  extensión  compl  de  ESD.   14. DP.  Gira  a  DS  por  lado  derecho.   15. DP.  Gira  a  DS  por  lado  izquierdo.   16. DP.  Pivota  hacia  derecha  utilizando  extremidades.   17. DP.  Pivota  hacia  izquierda  utilizando  extremidades.   TOTAL  DIMENSIÓN  A   B:  Sedestación   18. DS.  El  examinador  coge  las  manos,  se  impulsa  para  sentarse.   19. DS.  Gira  hacia  lado  derecho  para  sentarse.   20. DS.  Gira  hacia  lado  izquierdo  para  sentarse.   21. Con  soporte  de  tórax,  controla  la  cabeza  3  segundos.   22. Con  soporte  de  tórax,  mantien  cabeza  línea  media  10  segundos.   23. Sentado  en  colchoneta,  se  mantiene  con  apoyo  de  EESS  5  segundos.   24. Sentado  en  colchoneta,  se  mantiene  sin  apoyo  de  EESS  3  segundos.   25. Sentado  en  la  colchoneta,  toca  un  juguete  delante  y  vuelve  a  posición  inicial.   26. Sentado  en  la  colchoneta,  toca  un  juguete  a  45º  detrás  por  la  derecha.   27. Sentado  en  la  colchoneta,  toca  un  juguete  a  45º  detrás  por  la  izquierda.   28. Sentado  sobre  lado  derecho,  EESS  libres  5  segundos.   29. Sentado  sobre  lado  izquierdo,  EESS  libres  5  segundos.   30. Sentado:  pasa  a  DP  con  extensión  de  EESS.   31. Pies  al  frente,  pasa  a  cuadrupedia  por  lado  derecho.   32. Pies  al  frente,  pasa  a  cuadrupedia  por  lado  izquierdo.   33. Sentado  en  el  suelo,  pivota  a  90º  sin  ayuda  de  EESS.   34. Sentado  en  un  banco,  se  mantiene  sin  apoyar  EESS  y  pies  libres  10’’.   35. De  pie,  frente  a  un  banco  pequeño,  se  sienta.   36. Desde  la  colchoneta,  se  sienta  en  un  banco  pequeño.   37. Desde  la  colchoneta,  se  sienta  en  un  banco  grande  o  silla.   TOTAL  DIMENSIÓN  B   C:  Cuadrupedia  y  de  rodillas   38. DP.  Se  arrastra  hacia  delante  1m80cm.   39. En  posición  de  gato  apoya  manos  y  rodillas  10  segundos.   40. 4  puntos:  pasa  a  sentado  y  se  mantiene  sin  apoyo  EESS.   41. DP:  pasa  a  gatas  con  apoyo  de  manos  y  rodillas.   42. 4  puntos,  lleva  la  ESD  delante,  por  encima  del  hombro.   43. 4  puntos,  lleva  la  ESI  delante,  por  encima  del  hombro.   44. Gatea  o  salta  (conejo)  1m80cm.   45. Gatea  de  forma  alternante  hacia  delante  1m80cm.   46. Sube  a  gatas  4  escalones  sobre  las  manos,  rodillas  y  pies.   47. Baja  a  gatas  4  escalones  con  manos,  rodillas/pies.   48. Pasa  a  sentado  a  rodillas  utilizando  brazos  y  se  mantiene  sin  brazos  10’’.   0                                       0                                             0                         1                                     2                                     3                                     1                                           2                                           3                                           1                         2                         3                         49. Medio  arrodillado  sobre  rodilla  D  se  mantiene  10’’  sin  apoyar  brazos.   50. Medio  arrodillado  sobre  rodilla  I  se  mantiene  10’’  sin  apoyar  brazos.   51. Camina  de  rodillas,  sin  apoyar  brazos,  10  pasos.   TOTAL  DIMENSIÓN  C   D:  Bipedestación   52. En  el  suelo,  pasa  a  BP  apoyado  en  un  banco  grande.   53. De  pie  se  mantiene  con  los  brazos  libres  3’’.   54. BP,  apoyado  con  una  mano,  levanta  el  pie  derecho  3’’.   55. BP,  apoyado  con  una  mano,  levanta  el  pie  izquierdo  3’’.   56. De  pie  se  mantiene  con  brazos  libres  20’’.   57. BP:  levanta  el  pie  izquierdo,  con  los  brazos  libres  10’’.   58. BP:  levanta  el  pie  derecho,  con  los  brazos  libres  10’’.   59. SD  en  un  banco  pequeño:  consigue  ponerse  de  pie  sin  brazos.   60. Medio  arrodillado,  sobre  rodilla  D,  se  pone  de  pie  sin  apoyo.   61. Medio  arrodillado,  sobre  rodilla  I,  se  pone  de  pie  sin  apoyo.   62. BP,  se  sienta  en  el  suelo  con  control  y  brazos  libres.   63. De  pie:  se  pone  en  cuclillas,  brazos  libres.   64. BP:  coge  un  objeto  del  suelo  con  brazos  libres  y  vuelve.   TOTAL  DIMENSIÓN  D   E:  Caminar,  correr,  saltar   65. De  pie:  se  desplaza  5  pasos  a  la  directa  con  apoyo.   66. De  pie:  se  desplaza  5  pasos  a  la  izquierda  con  apoyo.   67. BP:  camina  10  pasos  hacia  delante  con  apoyo  de  las  2  manos.   68. BP:  camina  10  pasos  hacia  delante  con  apoyo  de  una  mano.   69. BP:  camina  10  pasos  hacia  delante.   70. BP:  camina  10  pasos  hacia  delante,  se  para,  gira  180º  y  regresa.   71. BP:  camina  10  pasos  hacia  atrás.   72. BP:  camina  10  pasos  hacia  delante  llevando  un  objeto  grande  con  2  manos.   73. BP:  camina  10  pasos  consecutivos  hacia  delante,  entre  2  paral  sep  20cm.   74. BP:  camina  10  pasos  sobre  una  línea  recta  de  2  cm  de  ancho.   75. BP:  pasa  con  el  pie  derecho  por  encima  de  un  palo  a  la  altura  de  las  rodillas.   76. BP:  pasa  con  el  pie  izquierdo  por  encima  de  un  palo  a  la  altura  de  las  rodillas.   77. BP:  corre  4m50cm,  se  para  y  vuelve  al  punto  de  partida.   78. BP:  da  una  patada  a  un  balón  con  el  pie  derecho.   79. BP:  da  una  patada  a  un  balón  con  el  pie  izquierdo.   80. BP:  salta  con  los  2  pies  a  la  vez  30  cm  de  altura.   81. BP:  salta  hacia  delante  30  cm  con  los  dos  pies  a  la  vez.   82. BP:  salta  10  veces  sobre  pie  D  dentro  de  un  círculo  de  61  cm.   83. BP:  salta  10  veces  sobre  pie  I  dentro  de  un  círculo  de  61  cm.   84. Sube  4  escalones,  sujeto  a  la  barandilla  y  alternando  los  pies.   TOTAL  DIMENSIÓN  E                 0                               0                                                               1                             2                             3                             1                                             2                                             3                                               EXPANDED  AND  REVISED  GROSS  MOTOR  FUNCTION  CLASSIFICATION  SYSTEM   (GMFCS  –  E&R)     ESCALA  DE  NIVELL  DE  SEDESTACIÓ  (LSS)   -­‐ -­‐ -­‐ És  un  índex  global  de  l’habilitat  en  sedestació  del  nen.   La  LSS,  és  una  modificació  de  la  Level  of  sitting  Ability  Scale  (Mukcachy,  Pountney,  Nelham,   Green  and  Gilligton,  1988).   Consta  de  8  nivells  per  valorar  la  quantitat  de  suport  que  necessita  el  nen  en  la  postura  de   sedestació.   -­‐ El  nen/a  està  assegut  en  una  llitera  o  banqueta  amb  els  peus  penjant,  amb  les  cames   recolzades  fins  la  part  posterior  del  genoll  de  tal  manera  que  pugui  fer  una  flexió  de  tronc  quan   se  li  demani.   FUNCIONAL  CLASSIFICATION  AMBULATION  (FAC)   -­‐ -­‐ S’utilitza  per  donar  un  nivell  de  capacitat  del  pas.   Consta  de  6  nivells/categories  de  marxa  funcional.   o Nivell  0.  Pacient  no  pot  caminar,  ho  pot  fer  només  per  paral·∙lemes  o  necessita  ajuda   de  més  d’una  persona  per  fer-­‐ho.   o Nivell  1.  Pacient  necessita  suport  continuat  d’una  persona  per  controlar  el  suport  de   pes  i  l’equilibri,  o  ajuda  tècnica  estable  (caminador).   o Nivell  2.  Pacient  depenen  d’una  ajuda  lleugera  de  forma  continua  o  intermitent  d’una   persona  per  ajudar-­‐lo  en  la  coordinaciño  i  equilibri  (crosses).   o Nivell  3.  Pacient  necessita  només  supervisió  verbal.   o Nivell  4.  Pacient  necessita  ajuda  per  pujar  escales  i  per  superfícies  inestables.   o Nivell  5.  Pacient  pot  caminar  de  forma  independent  en  qualsevol  espai.     EL  JOC   Joc  materno-­‐infantil  s’inicia  durant  l’embaràs…   Amb  nens  s’utilitza  els  jocs  per  fer  el   tractament.  Serà  motivador  per  poder   experimentar,  provar  i  descobrir.  Els  nens   estaran  tots  els  seus  anys  fen  rehabilitació,  si   no  ho  fem  entretingut  o  divertit  no  vindran   motivats  a  la  rehabilitació.   Utilitzem  molts  materials  i  molts  colors  per   que  sigui  més  atractiu.     Tot  el  procés  de  canvis  físic,  emocionals  i  socials  que  pateix  la  mare  durant  el  embaràs.  Durant  l’embaràs   la  mare  viure  una  Il·∙lusió,  fantasies,  expectatives,  excitació,  nerviosisme,  canvis  hormonals,  pors,  dubtes,   inseguretats…  classes  per-­‐part.  Després  hi  haurà  el  part,  el  naixement  i  el  nen  podrà  ser  sa,  amb  retràs   motriu  o  patològic.   Família  –  nen  –  treball  interdisciplinari:   -­‐ -­‐ -­‐ Relació  familiar.   Relació  terapèutic.   Joc.   Constitueix  la  base  de  la  relació  mare  –  fill:  fase  per  i  post-­‐natal.   -­‐ -­‐ Jugar  és  una  experiència  fonamental  en  el  desenvolupament  integral  del  nen:   desenvolupament  cognitiu  (intel·∙lectual),  afectiu  (emocional),  motriu  i  social.   El  joc  és  una  activitat  espontània,  voluntària  i  planet  que  s’inicia  en  els  primers  mesos  de  la  vida   de  l’infant  i  que  prevaleix  al  llarg  de  la  seva  existència.   DEFINICIÓ   El  joc  és  un  espai  mental  format  pel  nen:   -­‐ -­‐ 1  espai  físic:  la  mare  introdueix  qualsevol  objecte  per  poder  separar-­‐se  (sonall).   2  espai  mental:  aquests  objectes  cada  cop  tenen  més  contingut  emocional  (ós).   És  pràcticament  impossible  parlar  del  joc  sense  fer  referència  a  una  perspectiva  evolutiva  (edat  mental   =(NO)  edat  cronològica).  Etapes  del  desenvolupament  sensorio-­‐motriu  de  la  intel·∙ligència.   FUNCIONS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ En  les  primeres  etapes  del  desenvolupament,  el  joc  constitueix  l’exercici  bàsic  de  moviment  i   reconeixement  dels  objectes.   Serveix  a  l’infant  per  a  descobrir-­‐se  a  sí  mateix  i  a  l’entorn.   Permet  al  nen:   o Desenvolupar  i  incorporar  funcions  socialitzada  res.   o Viure  i  experimentar  rols  que  no  pot  realitzar  en  la  vida  real.   Amb  la  funció  simbòlica,  el  joc  serà  cada  cop  més  ric  i  elaborat  (més  distància  amb  allò   representat).   Al  nadó  se’l  sosté  amb  la  mirada.   Als  nens  se’ls  sosté  amb  la  paraula.  La  paraula  té  un  valor  d’acció.   ESTADIS  SEGONS  JEAN  PIAGET   -­‐ -­‐ -­‐ ESTADI  SENSORIOMOTOR:  joc  funcional  o  d’exrecici  apareix  entre  els  0  –  2  anys.   ESTADI  PREOPERACIONAL:  joc  simbòlic  apareix  entre  els  2  –  6  anys.   ESTADI  OPERACIONAL  CONCRET:  joc  de  regles,  apareix  entre  els  6  i  els  12  anys.   Simultàneament  als  altres  jocs  apareix,  a  partir  del  primer  any  de  vida,  el  joc  de  construcció.   A  partir  dels  12  anys  apareix  les  operacions  formals,  aproximació  almón  abstracte.   ETAPES  DEL  JOC   1.
2.
3.
4.
SENSORIAL:  és  el  joc  que  apareix  a  partir  de  les  sensacions  que  es  produeixen  en  el  nen.  Joc   exploratori  (amb  si  mateix  i  amb  l’entorn)  per  manipulació.   PRESIMBÒLIC:  hi  ha  un  inici  de  representació  amb  continguts  molt  lligats  a  coses  conegudes.   Joc  d’imitació.   SIMBÒLIC:  és  el  joc  “com  si”.  Substituir  l’acció  real  per  una  d’imaginària.  Distinció  entre  realitat   i  ficció.   JOC  DE  REGLES:  dura  tota  la  vida.     JOC  =  EIX  VERTEBRADOR  DEL  DESENVOLUPAMENT     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐       AFECTIU   SENSORIAL   COGNITIU   MOTRIU   RELACIONAL     -­‐ -­‐ La  relació  espai  –  temps:  el  nen  ha  de  tocar,  observar,  explorar  amb  l’acompanyament  i  mirada   de  l’adult.   La  mare,  el  terapeuta,  el  propi  cos,  els  objectes  i  les  joguines  provocaran  el  moviment.   EN  LA  INTERVENCIÓ   -­‐ -­‐ -­‐ S’ha  de  partir  de  l’activitat  espontània  del  nen.   S’ha  d’acompanyar  aquesta  activitat  posant  siginificat  a  la  seva  acció.   Aquestes  accions  estan  plenes  d’emocions  (ex.  Un  canvi  postural  pot  provocar  por,  sorpresa,   excitació,  etc.).   LES  DIFICULTATS  MOTRIUS   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Posen  obstacles  a  la  relació  i  experimentació.   Alteren  les  capacitats  de  discriminació.   Provoquen  grans  frustracions.   Per  això  se’ls  ha  deixar  equivocar  i  ajudar-­‐los  a  persistir.   PARES   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   És  important  transmetre  la  importància  de  l’espontaneïtat,  de  les  seves  preferències  i   motivacions.   No  dirigir  en  excés.   El  procés  serà  lent  i  potser  la  qualitat  dels  asssoliments  serà  fràgil.   La  dificultat,  de  vegades,  rau  en  aconseguir  la  motivació  i  la  curiositat  suficients.   No  oblidar  les  competències  reals  del  nen.   JOC  I  MOTRICITAT   -­‐ -­‐ Mitjançant  el  joc  podem  observar  la  disfuncionalitat  motriu.   El  fisioterapeuta  pediàtric,  a  través  del  joc  pot  ajudar  al  nen  a  desenvolupar  i  incrementar  la   seva  activitat  motriu  sense  oblidar  la  important  col·∙laboració  dels  pares.   JOC  I  EDAT  DEL  NEN   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Entre  el  3  i  4  mes,  reconeix  a  la  mare,  la  toca  i  comença  a  jugar  amb  el  seu  cos.  El  joc   d’aparèixer  i  desaparèixer,  el  de  pèrdua  i  recuperació,  seran  un  indicador  de  salut.   Al  voltant  dels  4  mesos,  quan  un  nen  s’asseu,  canvia  la  relació  amb  els  objectes.  Descobreix  el   contingent  i  el  contingut.  Xumar,  veure,  moviment,  colors,  sons…   Entre  els  8  i  els  12  mesos,  el  nen  es  desplaça.  S’amplia  el  seu  camp  d’acció  i  podrà  allunyar-­‐se   voluntàriament  dels  objectes  i  retrobar-­‐los.  Prensió,  relaxament.  Voluntari,  pot  passar  objectes,   d’una  mà  a  l’alter,  s’aguanta,  assegut,  li  agrada  mossegar,  por  a  l’estrany,  música,  la  seva   imatge  i  el  seu  cos.   Entre  els  11  i  els  18  mesos,  frueix  de  l’aigua,  la  sorra,  etc.  Apareixen  els  tambors  i  les  pilotes,   com  a  preferents.  Aquesta  activitat,  contribueix  a  desenvolupar  la  manipulació,  la  motricitat   fina,  la  diferenciació  de  diferents  textures,  etc.  Camina  sol,  prensió  fina  i  precisa,  li  agrada   introduir  i  treure…  la  música.   ...

Tags:
Comprar Previsualizar