Tema 2 Sentits somàtics (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiològica I
Profesor P.
Año del apunte 2017
Páginas 19
Fecha de subida 26/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: Sentits somàtics 1. Modalitats sensorials La somestèsia es la capacitat de sentir a traves de tot el nostre cos, per tant, és un sentit molt genèric. Per tant, permet: - Reconeixent el mon a traves del tacte Consciencia del JO, esquema corporal Diferents nivells de la somestèsia tenen funcions curioses com la capacitat de modular l’activitat del SNC, afectant a àrees relacionades amb les emocions.
Ens trobem amb dos conceptes diferents:  Modalitat sensorial  Fa referència a d’un prové aquesta sensació i això ens fa parlar dels nivells de somestèsia.
1.1.
Nivells de somestèsia  Exterocepció  Permet establir relacions entre el mon exterior i el meu propi cos. Permet relacionar-me amb el mon a partir dels receptors que es troben a la pell.
 Propiocepció  Permet la consciencia del propi esquema corporal, de la posició del cos. Sentit que permet captar la meva postura i el meu moviment. Els receptors es troben als músculs i les articulacions.
 Interocepció  Hi ha molt receptors als meus òrgans interns que controlen funciones inconscients.
1.1.1.
Exterocepció Els receptors que capten la informació somatosensorial estan repartits per tot el cos.
A la superfície corporal tenim els sentits cutanis o exteroceptius.
o Es produeix una percepció a través de la pell (tacte, pressió, temperatura).
És a dir modalitats sensorials i fa referència al reconeixement dels estímuls.
o Con- tacte:  Efectes positius sobre la salut (protecció de l’estrès, proteïnes de creixement...).
 Relació amb les emocions o Nivell de somestèsia conscient (les escorces hi tenen una gran intervenció).
1.1.2.
Propiocepció Les articulacions i els tendons es troben relacionats amb la propiocepció i la cinestèsia.
Tenim la propiocepció conscients:       Percepció de posició, pes Percepció del moviment muscular Esquema corporal Participa en el reconeixement pel tacte. Participa en la exterocepció. (la propiocepció de les mides, per exemple, col·labora amb la exterocepció per el reconeixement a traves del tacte).
Interpretació dels moviments de l’altra (representació mental que permet l’anticipació). L’autoreconeixement de les expressions facials ens modifica es estats d’ànims.
Control moviment voluntari I la propiocepció inconscient:  Regulació de la contracció muscular. Ajuda a la regulació del moviment i de a que jo no són conscient. Serveix sobretot perquè el nostre sistema muscular funcioni de la millor manera.
1.1.3.
 Interocepció Visceres: Sentits orgànics, interocepció.
 Òrgans interns (pressió, dolor), tacte, picor i temperatura.
 Més imprecises que exteroceptives  Regulació de les funcions vitals de manera inconscient.
  Sensació de l’estat fisiològic (BENESTAR).
influeixen en les emocions, en els sentiments i en la presa de decisions. Hi ha regions corticals com l’escorça insular anterior que té receptors directes o neurones que reben directament informació de la interocepció a traves del SNP. No necessariament ha de produir una sensació conscient perquè pugui ser rebuda per una area, i pugui influir en la teva presa de decisions.
La Interocepció s’encarrega d’enviar senyals d’alarma quan hi ha una alteració (per exemple mal de panxa s’envia una senyal de dolor). Son sentits que no tenen com a finalitat percebre, sinó produir un estat d’alarma per ser conscient del canvi, per poder solucionar. És a dir és un sistema adaptatius.
2. Receptors, vies somestèsiques i transducció Estímuls Força mecànica Temperatura Valors extrems: Estats mecànics, temperatura, substancies químiques 2.1.
Tipus de receptors Mecanoreceptors  Superficials  Profunds Modalitat sensorial Termoreceptors Tacte (vibració i pressió) Cinestèsia /propiocepció (moviment i posició) Interocepció (visceral) Temperatura (Fred i calor) Nociceptors Nocicepció (dolor) Receptors de la pell La pell conté receptors pel tacte, la pressió, la temperatura i el dolor.
Cada tipus de receptor (especialment els mecanoreceptors) presenta unes característiques pròpies segons al tipus d’estímul que són més sensibles:   Camps receptor (petit o gran) Resposta d’adaptació (fàsica o tònica) Els receptors es distribueixen segons la sensibilització. Els que són més sensibles es troben a la capa externa de la dermis, i és aquí on trobem els receptors del tacte.
A la part més profunda hi ha el receptor de la pressió (tacte protopàtic).
En canvi els de dolor i temperatura estan distribuïts de manera homogènia, així que no es correspon amb aquesta classificació.
Cada receptor presenta unes característiques morfològiques adaptades a la seva funció. Per això els de tacte i pressió són molt característics però els de temperatura i dolor no tenen cap funcionalitat característica.
Una altra característica es que aquests receptors no estan distribuït d’igual manera en tota la pell.
El que és més destacable és que a la pell que no tenim vellositat, pell glabra, te major sensibilitat i major discriminació. Mentre que a la pell pilosa hi ha molts pocs receptors de tacte fi.
Cada tipus de receptor presenta una localització, i unes característiques especifiques de camp receptor i velocitat d’adaptació, els quals determinen la seva funció: DISC DE MERKEL       Mecanoreceptor superficial, localitzat a l’epidermis. És el més sensible de tots.
Principalment localitzat a la pell glabra (sense pèl), especialitzada en el tacte.
Té un camp receptor petit, amb una perifèria inhibitòria que dota d’una altíssima resolució espacial, és a dir, la petita zona del seu voltant augmenta encara més la seva capacitat de discriminació ja que inhibeix les altres informacions.
Té una resposta tònica.
Participa en la percepció del tacte fi i detallat (tacte epicrític). Permet una gran discriminació d’estímuls.
Serveix per al reconeixement d’objectes i formes a partir del tacte.
CORPUSCLE DE MEISSNER     Mecanoreceptor superficial, localitzat a la part més externa de la Dermis.
Principalment localitzat en la pell glabra (sense pèl). Molt abundant en els tous dels dits, la llengua i els llavis.
Té un camp receptor petit.
Té una resposta fàsica, responent a la vibració. És a dir que permet reconèixer les petites variacions en l’estímul inicial.
  Juntament amb els discs de Merkel, participa en la percepció del tacte epicrític. Són més abundants que els discs de Merkel, però de menor resolució espacial.
Serveis per al reconeixement de textures a partir del tacte.
Corpuscle de Pacini      Mecanoreceptor profund, localitzat a la part més interna de la Dermis.
Distribuït per tota la pell.
Té un camp receptor gran.
Té una resposta fàsica.
Serveix per a la percepció de la pressió profunda i les vibracions difoses.
Corpuscle de Ruffini     Mecanoreceptor de pressió profunda distribuït per la part més interna d ela Dermis.
Té un camp receptor gran.
Té una resposta tònica Respon o detecta l’estirament de la pell quan movem els dits o les extremitats. Participa en el reconeixement dels objectes.
Aquests dos últims pertanyen al tacte protopàtic i de pressió. Els camps receptors són més grans perquè són menys discriminatius.
Terminacions nervioses lliures     Terminals nervioses sense estructura especialitzada.
En la seva membrana tenen diferents tipus de receptors que responen a diferents substancies quimiques i a canvis de temperatura.
Estan distribuïdes per la Dermis.
Participen en la percepció del dolor i la temperatura.
2.2.
Receptors de la temperatura La distribució dels receptors en la superfície corporal no és uniforme. Però hi ha zones amb més sensibilitat: aquelles zones amb més densitat de receptors, amb camps receptors petits i elevada densitat d’innervació.
Hi ha dos tipus de receptors per la temperatura (amb sensibilitats diferents): pel fred i per al calor.
 Les temperatures extremes provoquen també l’activació dels receptors pel dolor.
2.3.
Receptors: Transducció Tots els mecanoreceptors transdueixen d’un manera molt semblant però el que millor s’ha estudiat es el corpuscle de Paccini.
Els estímuls mecànics o de pressió deformen i modifiquen les terminals nervioses, afectant la permeabilitat iònica de la seva membrana.
En condicions de no estímul el canal (proteïna) esta tancat i dintre i fora trobo ions; però en estat normal, dintre hi ha mes ions negatius, per tant tinc un potencial, es a dir una diferencia de massa iònica. Els mecanoreceptors tenen en el seu citoesquelet unes cadenes proteiques lligades per una part a la membrana i per l’altra a la proteïna del receptor; és una morfologia d’aquest receptor que no ho té cap altre cèl·lula de l’organisme. La conseqüència de pressionar la pell és que aquesta s’estira, es deforma. Llavors per la diferencia de potencial entren ions positius a favor de gradient, per tant l’interior es torna positiu i pot provocar un potencial (propagació d’ones o alliberació de neurotransmissors). I aquí és on es produeix la transducció als receptors.
2.4.
Vies somestèsiques o somatosensorials La informació procedent de la pell, músculs i articulacions entra al sistema nerviós central per la medul·la i el tronc de l’encèfal.
La informació provinent de la part dreta del cos arribarà pels nervis espinals i cranials drets i la part esquerra pels nervis espinals i cranials esquerres.
Tot el sistema de la somestèsia té una doble organització. Per una part s’organitza en funció de la modalitat, es a dir, el que té major resolució (tacte epicrític i la propiocepció conscient).
I després el dolor, la temperatura i la pressió que són més difícils de localitzar i formen una altre part. La informació no es reparteix aleatòriament sinó que es desplaça per vies neuroanatomiques diferents.
El sistema somatosensorial presenta una organització somatotòpica, é sa dir, que les fibres s’organitzen i acaben en una disposició geomètrica ordenada que manté les relacions de la superfície corporal.
L’àrea de la pell innervada per les fibres de cada arrel dorsal d’un nervi espinal constitueix un dermatoma.
A la pell de la meva mà tinc un receptor, per exemple el de pacini, que connecta amb un axó i aquest arriba a un segment de la medul·la espinal. Es tracta d’una neurona d’entrada ja que tinc el soma al gangli espinal de la medul·la i aquesta té el seu axó de sortida (eferent), que segons la modalitat sensorial, anirà a una diferent localització al sortir de la medul·la.
La informació de la cara i el cap es recull a partir del trigènim i s’incorpora al lemnisc medial. Aquest arriba al tàlem on tota la informació s’integra.
El sistema somestèsic es troba a les següents regions: al complex ventrobasal lateral (observem tot el que ve del sistema lemniscal, és a dir, el tacte epicrític i la propiocepció es processat aquí). La informació de pressió, dolor i temperatura es processa al sistema espinotalàmic, també hi ha un processament de la informació més medial que prové del trigènim).
La informació de dolor i temperatura és processada a uns nuclis (a unes lamines).
Els nuclis interlaminals són els que processen aquesta informació. Aquí encara no soc conscient (fins que no arribi a S1 no hi ha informació conscient).
3. Anàlisi de la informació somàtica a l’escorça cerebral Receptors i vies Hi ha aspectes que es van processant dels estímuls:     Magnitud (codi de freqüència) Modalitat sensorial (receptors i vies especifiques) Localització (organització somatotòpica) Resolució espacial (camp receptor, densitat receptor, convergència de vies).
Escorça (lòbul parietal) Anem a veure com es processa aquesta informació:    SI (projecció) - Organització somatotòpica - Mapes múltiples - Organització columnar - Plasticitat en SI SII (associació unimodal) CPP (associació polimodal) - Convergència polimodal - Naturalesa senso-motora - Percepció de l’espai - Lateralització 3.1.
Les escorces cerebrals somestèsiques Tota l’escorça somatosensorial ocupa el lòbul parietal.
 SI ocupa la circumvolució post central del lòbul parietal.
SII és una zona somestèsica però no de projecció, és associativa unimodal, es d’integracio d’informacio.
CPP (associació polimodal) se li diu la regió associativa posterior, es troba a l’escorça poscentral parietal.
L’escorça S1 somestèsica primària han vist que te 4 subdivisions: 3a,3b,1 y 2 (de davant a enrere). És important perquè aquestes regions reben informació de diferents tipus de receptors i modalitats diferents, per tant processen informació diferent de la somestèsia.
3.2. Escorça somatosensorial primària (SI) Rep informació del talem: del complex ventrobasal lateral (cos) i medial (cara), així com també d’alguns dels nuclis intralaminars. També té connexions recíproques (homotípiques) amb l’escorça motora.
3.3. SI: Organització funcional La informació s’organitza en mapes d’organització somestèsica i sembla que hi ha un en cadascuna de les 4 regions. Tenen mapes solapats, és a dir, tenim varies representacions del cos però, en una té més importància un tipus de receptor i en un altre té més importància un altre.
Els mapes corticals del cos de la organització somatotòpica tenen les següents característiques:  Contralateral  La informació d’una meitat del cos està representada a l’hemisferi contralateral. La informació de la meva mà dreta ha estat recollida pel meu segment medul·lar corresponent, aquesta informació puja i es contralateralitza al lemniscal o a l’esminotalàmic. Aquesta informació va al tàlem esquerra i aquí va ipsilateral a la seva escorça corresponent.
 Invertida La informació que prové de la part superior del cos es processada per neurones localitzades en les regió mes laterals o ventrals d’SI (cara), i la que prové de parts inferiors del cos és processada en regions més dorsals ( cames i peus).
 Funcional  L’àrea cortical que processa una regió corporal determinada és proporcional a la seva sensibilitat (capacitat de resolució espacial), no a la seva grandària real (homuncle sensorial).
3.3.1.
Homuncle sensorial Els diferents vertebrats tenen la mateixa organització però la grandària de les diferents àrees sensorial es diferent.
SI esta formada per el seu propi homuncle i tenen funcions diferents.
La principal diferencia entre aquestes àrees es que la informació que prové del talem es projecta inicialment a l’àrea 3a que està mes amagada, rep sobretot informació dels receptors profunds i de la propiocepció; i en canvi 3b que és més superficial, rep informació de receptors de la pell, hi ha una organització modalment especifica.
En aquestes àrees no s’integra res i lesions puntuals en aquestes regions donen dèficits sensorials.
Segons on estigui l’homuncle de 3a la lesió serà a diferent part del cos. La informació de 3a i 3b projecta cap a 1 i 2. Són àrees on hi ha un mínim de processament elaborat. L’àrea 1 rep sobretot informació de receptors de caràcter fàsic mentre que l’àrea 2 rep informació dels receptors de caràcter tònic.
Quan jo estic començant a identificar la forma d’un objecte a traves del tacte, l’àrea que pot començar a rebre informació és la regió 2, perquè son receptors tònics.
Com mes processament d’informació, més grans són els camps receptors.
La neoescorça és la part externa, la mes evolucionada, dividida en 6 capes que tenen un objectiu comú, però les funcions que fan és diferent. Les capes 2 i 3 se solapen amb altres que són associatives. Les cèl·lules de la capa 5 ( les cèl·lules piramidals) envien informació a àrees de fora, per exemple l’àrea motora. Quant parlem d’organització en capes parlem d’organització vertical o columnar.
La informació procedent del talem fa sinapsi en la capa IV cortical.
   La informació tàctil del dit 2 de la mà dreta serà processat primer en l’àrea 3b de SI, de l’hemisferi esquerra. Concretament a la regió del mapa cortical corresponent al dit 2.
Si el mateix tipus d’informació fos del dit 3, seria processada també en l’àrea 3b però en una regió contigua del mapa cortical.
Si la informació del dit 2 fos procedent de les articulacions (posició), llavors aniria a la regió del dir 2 del mapa cortical però de l’àrea 3a.
3.4. Escorça secundaria d’associació unimodal, SII: Característiques anatòmiques La informació de SI que es molt gran projecta a B40 que esta a la part inferior de SI, a una regió molt petita però molt important en humans. SII es troba situada a l’escorça insular posterior del lòbul parietal.
SII rep informació de diferents regions d’SII.
SII respon sobretot quan reconeixem objectes a partir del tacte, és una informació importantíssima en humans. Tenim una petita escorça especialitzada en aquesta funció, per tant els seus camps receptors són grans, abarcaran tota la mà. Aquí la informació és bilateral, en les àrees associatives deixa d’haver una organització contralateral i hi ha una integració dels dos hemisferis i de totes les submodalitats somestesiques ja que necessito tan el tacte com la pressió (tònic i fàsic) per reconèixer aquell objecte.
Per tant les lesions d’aquestes regions son agnòsies perquè impedeixen el reconeixement a traves del tacte (agnòsies somestèsiques).
3.5. Escorça secundaria d’associació polimodal, CPP La tercera gran regió que es troba localitzada a la circumvolució superior de l’escorça parietal posterior (per darrera del solc postcentral).
Aquesta regió te components sensorials somestèsics, visuals, auditius, motors, motivacionals i intencionals, per això es tracta d’una escorça molt important.
Rep informació molt elaborada d’S1 i S2 per tant es tracta d’una gran escorça associativa de la somestèsia però no d’aquesta exclusivament, perquè rep informació de l’escorça auditiva i visual per tant és una escorça multisensorial polimodal, integra informació de diferents modalitats sensorials ( en canvi S1 nomes processa informació unimodal somestèsica). Es correspon amb les regions 5 i 7 de Brodmann.
Però no nomes rep informació de modalitats sensorials també per la programació del moviment, per planificar els moviments que vull fer, la pre-motora i la motora també connecten amb aquesta escorça però també influeix la intencionalitat, és una escorça activa que també connecta amb les escorces prefrontals que treballen informació intencional.
Aquesta regió amb totes aquestes característiques, és la regió més important per permetre’ns tenir la percepció de la nostra ubicació en l’espai, és molt important per la representació tridimensional de l’espai i del nostre cos a l’espai, i no nomes del cos sinó de la localització dels objectes que ens envolten si jo vull relacionar-me amb ell. Permet planificar o ajudar a planificar, dona la informació per planificar les meves accions.
En aquesta escorça s’observa certa lateralització de funcions en el talem, és a dir l’escorça de l’hemisferi esquerra té funcions diferents que el de la dreta però tots estan relacionats amb la informació polimodal.
La CPP rep i integra informació dels dos hemisferis, permetent la identificació i reconeixement dels objectes en tres dimensions a través del tacte (Eterognòsia).
Els camps receptors de les seves neurones són molt grans i bilaterals. La esterognòsia és la funció de detectar, a través de les dos mans, un objecte.
CPP rep informació molt diversa, només de les diferents submodalitat somestèsiques, sinó també d’altres modalitats sensorials. Així integra informació visual, auditiva, de la posició dels ulls i del cap, de la velocitat dels moviments del ulls, vestibular i propioceptiva. La combinació de senyals procedents de diferents modalitats sensorials és necessària per crear una representació mental de l’espai, que s’utilitza com a guia dels moviments.
La funció espacial del CPP està principalment relacionada amb l’hemisferi dret.
3.5.1.
Lesions de CPP La naturalesa sensomotora i cognitiva del CPP fa que les seves lesions puguin causar diferents tipus de dèficit: De reconeixement sensorial: les AGNÒSIES    Asterognòsia  Reconeixement d’objectes pel tacte Autotopagnòsia  Localitzar i anomenar parts del cos (relacionat amb l’hemisferi esquerre, es treballa molt el llenguatge) Anosognòsia  Consciencia de a malaltia (relacionat amb l’hemisferi dret) De control del moviment voluntari: les APRÀXIES (alteracions d’ordenar i coordinar els moviments voluntaris).
 Heminegligència sensorial contralateral  Relacionat amb l’hemisferi dret. Consisteix en ignorar la meitat contralateral (part esquerra) del cos i de l’espai extrapersonal. És un síndrome que inclou una agnòsia generalitzada i polimodal contralateral i, sobretot, dèficits atencionals. No tenim consciència de la meva meitat esquerra, és com si aquesta meitat del meu cos deixes d’existir.
4. Dolor i analgèsia El dolor forma part de les modalitats somàtiques, els seus receptors estan barrejats amb els altres.
Es tracta d’una experiència subjectiva amb: o Component sensorial o Component emocional o Component cognitiu El dolor és una experiència que va molt mes enllà,hi ha un component emocional darrere el dolor i un cognitiu perquè intentem interpretar aquest dolor, hi ha una cognició darrere.
El dolor és útil per a la supervivència de l’individu perquè ens fa reaccionar per evitar el dolor i aconseguir el plaer. Constitueix, juntament amb el plaer, un dels principals moduladors de la conducta.
4.1. Receptors Quan nosaltres parlem de dolor ens referim a la nocicepió, que és la modalitat sensorial del dolor. La nocicepció i el dolor no van associats sempre. Jo puc tenir un patiment emocional sense cap causa física i cap pot negar que aquest dolor està, però és emocional.
Hi ha malalties hereditàries en les quals no pots sentir dolor, no hi ha nociceptors o potser hi ha alguna alteració al cervell i produeix que no puguem donar-li el valor emocional a aquell dolor (em fa mal però no m’importa res, perquè realment no està associat a cap mena de dolor). Aquests components del dolor són dissociables.
Aquests nociceptors, que reben estímuls quan hi ha danys en el teixit, estan distribuïts per tot el nostre organisme excepte en el cervell que no te receptors del dolor. No tenim receptors al cervell però si tenim als vasos sanguinis. Per tant al cervell es poden practicar intervencions esterotàxiques sense anestesia profunda perquè aquest dolor no es percep.
Els estímuls que poden activar els nociceptors poden ser diferents:   Mecànics  Pressió excessiva, en especial d’objectes punxeguts.
Tèrmics  Calor i fred extrems  Químics  PH excessiu, determinats ions, substancies químiques, etc.
Hi ha diferents tipus de receptors pel dolor que contenen diferents tipus de receptors de membrana, sensibles a diferents estímuls (temperatures i substancies químiques).
   Els receptors VR1 (receptor Vaniloide1, component de la capsaicina que fa picants els xiles) responen al dolor ,moderat per calor nociu. Són canals iònics.
Els receptors CMR1 (receptor del fred i del mentol), sensible a temperatures fresques o inferiors a les normals del cos, generen dolor moderat.
Altres receptors, com el VRL1 (proteïna similar al receptors Vaniloide). El VRL1 detecta temperatures fins i tot més altes que el VR1, però o és sensible a la capsaicina. Sembla estar implicat en el dolor agut.
4.2. Receptors: Transducció El que s’està veient és que una neurona nociceptora, expressa proteïnes que fan de receptor i s’ha vist que diferents nociceptors poden posar a les seves membranes diferents tipus de proteïnes; per tant existeixen diferents tipus de receptors de membrana a nivell de proteïnes, de canals. S’ha vist que totes les neurones són iguals però que algunes poden barrejar mes d’un tipus de membranes i s’expressen diferents proteïnes receptores.
Las substancies químiques que poden provocar dolor son: serotonina, bradicinina, gran alliberació de potassi i prostaglandines. Aquestes neurones sensorials, degut a que el dolor es tan important adaptativament, tenen un mecanisme amplificador.
Aquesta neurona té una ramificació de l’axó de manera que quan s’activa, perquè detecta una substància que indica lesió tissular (del teixit) o alteracions d’aquell medi, activa la neurona col·lateral que allibera un neurotransmissor que és un neuropèptid (substancia proteica), que activa cèl·lules del sistema immunitari, com per exemple els mastòcits que alliberen histamina. ÉS dir, el fet de detectar dolor provoca l’alliberació d’histamina, que és un senyal de dolor, és a dir un mecanisme que retroalimenta i amplifica el senyal de dolor. Hi ha petites lesions que amplifiquen els senyal per adonar-nos que hi ha dolor.
4.3. Processament cortical del dolor És una de les modalitats sensorials que més costa de discriminar. La informació és processada també a SI i SII. Els seus component de localització i intensitat serà analitzat de forma comuna amb el que hem parlat del tacte.
La projecció és a SI i SII. La codificació del dolor va mes enllà de lo purament sensorial. El dolor te un importantíssim component emocional negatiu, per tant en la codificació del dolor veiem que intervenen altres escorces que no són sensorials, sinó que formen part del cervell sensorial; i algunes són la circumvolució del cos callós anterior, l’escorça cingulada anterior i també l’escorça de la insular anterior que és un replegament del conducte de Silvio (molt important en la percepció emocional del dolor).
4.4. Percepció del component afectiu del dolor Gràcies a les tècniques de neuroimatge funcional s’ha pogut veure quines àrees del cervell estan actives processant ,per exemple, el patiment i el component emocional davant del dolor.
El que s’ha vist es que, l’escorça cingulada s’activa quan tenim un dolor real i jo pateixo per aquest mal, forma part del circuit del dolor físic real; però aquestes àrees també es poden activar degut a aspectes sociològics com sentir-se rebutjat per un grup(s’activa la mateixa escorça que si pateixo per un estímul físic). I d’aquí es treu que les bases neurals del dolor “social” són similars a les del dolor físic.
Malgrat que no hi hagi mal físic aquesta persona pateix, hi ha una percepció subjectiva del dolor.
Un altre aspecte rellevant és que aquestes escorces no nomes s’activen amb la pròpia percepció o experiència sinó que en veure l’experiència d’una altra persona, aquestes zones també s’activen. Es va fer un estudi i es va veure que quan unes dones tenien senyals de que els seus marits estaven patint (inclús això que és una informació molt indirecta ja que ni els veien ni els sentia) provocava l’activació d’aquestes àrees relacionades amb el dolor.
Tot això es troba relacionat amb l’empatia, es a dir posar-se a la pell de l’altre. Hi ha escorces emocionals que processen el que jo pugui sentir algo similar al que pugui estar sentint una altra persona. Tots són circuits del lòbul frontal ja que integren informació perceptiva, i ho relaciones amb les conseqüències del nostre comportament, hi ha una anticipació que ens ajuda a prendre decisions.
 Com mes complexes siguin les conductes, més amplis seran els circuits.
Nocicepció es la experiència sensorial del dolor no en si el dolor.
4.5. La fibromiàlgia Un cas en particular relacionat amb el dolor són les persones que pateixen fibromiàlgia. La fibromialgia és una malaltia que es caracteritza per: o o o o Dolor cronic generalitzat Fatiga Trastorns del son Dolor augmentat en resposta a la pressió tàctil (alodinia) Aquestes persones ja no es caracteritzen per un dolor físic excessiu sinó que també senten el dolor de no sentir-se entesos. Escara que el dolor no es vegi, l’estan patint i la gent ho té molt difícil per empatitzar amb elles.
Finalment s’ha pogut veure per escàner que davant d’un estímul de la mateixa intensitat comparant una persona normal i una amb firomialgia, en el que te fibromialgia li representa una intensitat inaguantable tot i no ser un estimul de dolor, i el seu patró d’activació ( al control se li activen les zones SI perque sap que li fan pressio) conté regions emocionals, és a dir un reflex de que esta experimentant dolor, una sensació que va mes enllà d’una simple sensació.
El dolor és un aspecte molt complex format per la dimensió cognitiva (atribuir o donar significat al dolor), la dimensió emocional i la dimensió sensorial.
Coincideixen amb una hiperactivitat d’aquestes àrees en una persona amb fibromialgia.
...

Comprar Previsualizar