CC BIOSFERA Tema 6.- Criosfera (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura ciències de la biosfera
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 03/03/2015 (Actualizado: 25/03/2015)
Descargas 21
Subido por

Descripción

Tema 6.- Criosfera
Criosfera. Components de la criosfera. Coberta de neu. Permafrost. Grans glaceres: Groenlàndia i l'Antàrtica. Gel marí. Interaccions entre l'atmosfera i la criosfera.

Vista previa del texto

CIÈNCIES DE LA BIOSFERA arokargomez 3r Biologia UAB Tema 6.- Criosfera Criosfera. Components de la criosfera. Coberta de neu. Permafrost. Grans glaceres: Groenlàndia i l'Antàrtica. Gel marí. Interaccions entre l'atmosfera i la criosfera.
Van fer una expedició que anava des de la Illa Elefant fins a Geòrgia del Sud i van conseguir arribar-hi.
Malgrat això, van arribar per la banda que no els interessava i van decidir creuar la glacera sense parar fins arribar a una base. En aquesta van aconseguir un vaixell per tornar a la Illa Elefant vius. Quan van tornar a Anglaterra es van trobar la primera guerra mundial i van morir a la guerra.
Tipus de gel de la Terra S’ha de dividir el gel continental (el que es troba a les muntanyes altes) on hi ha les glaceres i la neu.
També hi ha sòl glaçat que es diu permafrost.
Succeeix quan fa molt fred i es glaça el sòl (és estacional).
A l’oceà la major part és igua líquida.
El gel marí més comú es el gel àrtic (a l’antàrtic no).
La’ltre gel es el dels dos casquets polars, que pot arribar a tenir fins 3 km de profunditat (àrtida i antàrtida). Aquí la pressió augmenta molt i de la terra cap a la superfície hi ha un flux de calor, la qual cosa fa que no es puguin acumular més de 4 km de gel.
Entre el gel marí i els casquets polars hi ha unes plataformes que per una banda son gel marí perque suren però d’altra banda son gels polars perque també provenen del desglaç. En quant a l’escala temporal trobem que: la neu i el gel que es pugui formar a rius i llacs dura dies o mesos, el gel marí dura mesos o anys, els dels glaciars i capes de gel arriba a durar segles i el gel dels casquets polars arriba a durar mil·lenis.
El gel de l’Àrtic és gel marí i per tant si es fongués no augmentaria el nivell del mar. Ara mateix estem en una era interglacial, per tant hi ha poc gel. Quan hi havia més el nivell del mar respecte ara era molt inferior al d’ara.
Problema: 33milion km3/(2.2*10^6+14*10^6)km2 = 33/16.2 = aprox 2 km.
Si desaparegués tot el gel de groenlàndia i l’antàrtida pujaria el nivell del mar perque es gel continental.
33milions km3/4*pi*6378km2*0.71 = CIÈNCIES DE LA BIOSFERA arokargomez 3r Biologia UAB L’aigua es pot trobar en 3 estats: gas, líquid i sòlid.
Estem acostumats a pensar que l’aigua passa de sòlid a líquid a 0º i de líquid a gas als 100ºC. Però per les questions que afecten a l’atmosfera i a la criosfera no sempre es dóna aixó. A sota dels glaciars, per exemple, hi ha pressions molt altes; i a les parts altes de les muntanyes les pressions son mes baixes. Això fa variar aquests conceptes. A pressions molt altes l’aigua és sòlida i cada vegada li costa més arribar a líquid, i a pressions molt baixes passa de gas a sòlid.
Hi ha un punt en temperatures molt altes en que deixa d’existir la diferència entre gas i líquid.
La neu és important perquè reflecteix la llum. Això té dos efectes inmediats: sobre la temperatura de la zona (baixa) i sobre la temperatura del sòl que hi ha sota la neu (l’augmenta).
El permafrost és el sòl glaçat. Es defineix per la temperatura, no per la presència de gel. Si no hi ha aigua però està per sota dels 0º també s’anomena permafrost.
El permafrost té una capa superficial que es diu “activa” perquè es glaça i desglaça constantment. Una capa més profunta és el permafrost perquè sompre està glaçat.
Tot i que estrictament es digui permafrost a la capa que sempre està glaçada, s’anomena permafrost a tot el gruix (des de la superfície fins al fons), però la capa activa de vegades no està perque es descongela.
De vegades es formen petits llacs perque es desglaça la capa activa i queda a sobre de la capa glaçada, que és impermeable.
Això té efecte sobre l’ecologia, en concret sobre les emisions de metà. Aquestes aigues son bastant anòxiques i són riques en bacteris metanògens.
A la Terra hi ha dos grans glaceres: L’Àrtic i Groenlàndia L’antàrtida és més gran i té dues parts ben diferenciades amb dinàmiques diferents: la West Antartica i la East Antàrtica. La de l’est sembla molt estable, però l’oest sembla que es pugui fondre amb més facilitat.
Tot i que augmentés la temepratura del planeta, a l’Antàrtida continuaria fent molt de fred. A l’estiu estarien entre 0 i -5º. A més sempre hi neva, de forma que s’acumula neva i una part es fon. Si hi nevés més, s’hi acumularia més gel. Per tant un augment de temperatura no sempre ha de comportar la desaparició del continent.
De totes formes, els articles recents diuen que sí que s’està perdent gel que es transforma en aigua, sobretot a l’oest. A més de la fusió, també s’ha de tenir en compte que els glaciars es mouen. Hi ha unes plataformes de gel (a l’antàrtida n’hi ha dues) que si aquestes es desintegren faran que el flux de gel cap al mar augmenti, és a dir que si desapareixen el camí que hauria de fer l’aigua fins al mar seria molt més ràpid.
CIÈNCIES DE LA BIOSFERA arokargomez 3r Biologia UAB la superficie si està glaçada no es mou, però si la superfície es fon sí que es mou i per tant avança més de pressa.
A les zones de groenlàndia i l’antàrtida també es mou el gel encara que la topografia sigui plana (el gel fa com una muntanyeta i la topografia la dona el gel). Hi ha una zona central on el moviment es pràcticament nul. El més famós de tots aquests cores es diu Dome C.
D’una banda hi ha acumulació i d’una altra pèrdua de gel.
Depenent de l’equilibri entre aquestes dos es donarà l’escenari de futur. El moviment del gel és molt variable (de vegades pot moure’s fins a 100 vegades més ràpid del que ho fa normalment).
Si un llac es forma per fusió de gel, el que provoca aquesta fusió és que el corrent de l’aigua afavoreixi l’erosió i acceleri la fusió.
Les plataformes oceaniques es fonen principalment per la temperatura del mar, ja que son gel marí i per tant es forma per sobre del mar. Si la temperatura del mar augmenta, la fussió d’aquest gel serà més ràpida.
Al pol Nord no hi ha continent i al pol Sud si que hi ha.
El gel no s’està quiet, sino que es belluga amb els corrents oceànics.
Interaccions entre la temperatura de l’atmosfera i el gel. La més obvia de totes és l’albedo, que dona un feedback positiu: Augmenta la temperatura, tindrem menys gel, baixa l’albedo i això fa que torni a pujar la temperatura.
L’altre és el transport de calor des de l’oceà fins a l’atmosfera. Si hi ha menys gel augmentarà el flux de calor cap a l’atmosfera i això farà augmentar la temperatura, que tornarà a fer baixar la quantitat de gel.
...