Estructura de la Comunicació COMPLET (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 35
Fecha de subida 10/12/2014
Descargas 12
Subido por

Descripción

Profesor: Santiago Ramentol

Vista previa del texto

ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIO LA INFORMACIÓ COM A TEORIA Informació - Fet de processar, manipular i organitzar dades d’una forma que produeixin coneixement.
- Tot allò que un ésser és capaç de percebre, incloent-hi les comunicacions escrites i orals, les imatges, l’art o la música.
 Segons Claude Shannon, informació és allò que redueix la incertesa (conseqüència de la primera definició) Les preguntes de Shannon:     És possible mesurar la quantitat d’informació d’un missatge? SÍ És possible establir un codi eficaç que permeti comunicar la informació des d’un emissor a un receptor? SÍ És possible avaluar la capacitat del canal pel qual la informació ha de circular? SÍ Es poden salvar les pertorbacions que puguin afectar els senyals en el transcurs del seu trasllat? SÍ Principis bàsics de les telecomunicacions Forma i transmissió del missatge - La informació és un dels paràmetres d’un missatge i es relaciona directament amb la quantitat d’incertesa que el missatge és capaç de resoldre.
- La Teoria de la Informació s’interessa només per la forma del missatge i la forma de transmetre’l.
- La quantitat d’informació continguda en un missatge té una unitat mínima: el bit.
Informació i incertesa Per visualitzar la relació entre elles, se sol usar l’exemple següent:   Missatge sense informació: “Avui a la nit, el cel estarà fosc fins que s’aixequi el sol” Missatge amb informació: “Avui, trenta d’agost, a la nit, nevarà a la costa catalana” Teoria de la informació Idees fonamentals:     Entropia i redundància d’una informació o d’una font d’informació Capacitat d’un canal de comunicació Bit, que esdevindrà la unitat fonamental per a mesurar la informació Llei de Shannon i Hartley ENTROPIA: Magnitud que mesura el grau d’informació aprofitable continguda en un flux de dades. És a dir, allò que aporta sobre un fet concret.
- L’entropia de Shannon és una mesura del desordre que té un missatge, i és la clau per a quantificar-ne el nivell d’informació. El valor de l’entropia de Shannon també equival al nombre mínim de bits que cal per transmetre un cert missatge entre emissor i receptor sense perdre informació.
- EX: Si una informació diu que “els carrers són molls” quan se sap que acaba de ploure, aporta poca informació, ja que això és l’habitual. Però si diu que “els carrers són molls” quan se sap que no ha plogut, aporta molta informació (llevat que els reguin tots els dies).
REDUNDÀNCIA: Propietat dels missatges, consistent en tenir parts predictibles que no aporten nova informació o repeteixen part de la informació. Es pot identificar com un excés d’informació.
- La mesura de l’entropia pot aplicar-se a la informació de qualsevol naturalesa, i permet codificar-la adequadament, indicant els elements de codi necessaris per transmetre-la, eliminant tota redundància.
- Pleonasme: Tipus de redundància literària consistent en la repetició d’elements lèxics aparentment innecessaris en una oració. Pot ser necessari o convenient en literatura, però no ho és gens en teoria de la informació. EX: “puja cap amunt”, “baixa cap a baix”, “surt fora”, “entra dins”.
- Investigacions de Shannon a partir de l’entropia dels textos escrits en anglès, van provar que les llengües naturals contenen una redundància estadística propera al 80%.
Sistema binari - Sistema de numeració en el qual la informació es presenta utilitzant solament les xifres 0 i 1.
- En un principi, corresponia al llenguatge de les computadores, però ara també s’aplica a les tecnologies de la comunicació i a les telecomunicacions, donat que treballen internament amb dos nivells de voltatge.
- Un nombre binari pot ser representat per qualsevol seqüència de bits.
- En una computadora, els valors numèrics poden representar dos voltatges diferents.
El senyal digital - Aquell que ha estat generat per algun tipus de fenomen electromagnètic, en el qual cada signe es codifica amb magnituds (dígits) que representen valors discrets (divisibles un nombre finit de vegades), en comptes de valors continus (divisibles en un nombre infinit de vegades). EX: l’interruptor de la llum només es pot encendre o apagar (dos valors) - Fonamentalment és binari.
- Tot i que el terme digital se sol relacionar amb dispositius binaris, no sempre és així, com el cas del codi Morse, que utilitza cinc estats digitals per l’enviament de missatges però no és binari.
- Avantatges:      Davant una situació d’atenuació del senyal, aquest pot ser amplificat i reconstruït al mateix temps, gràcies als sistemes de regeneració de senyals Posseeix sistemes de detecció i correcció d’errors en la recepció Facilita el processament del senyal. Qualsevol operació és fàcilment realitzable mitjançant qualsevol software d’edició o processament de senyal Permet la generació de moltes còpies amb pèrdues mínimes en la qualitat del senyal Els senyals digitals es veuen menys afectats pel soroll ambiental en comparació amb els senyals analògics SISTEMA DIGITAL: Conjunt de dispositius destinats a la generació, transmissió, processament o emmagatzematge de senyals digitals.
Combinació de dispositius dissenyats per manipular quantitats físiques o informació que estiguin representades en forma digital, és a dir, que només es puguin prendre en valors discrets Els sistemes digitals usen la lògica de dos estats, representats per dos nivells de tensió elèctrica: l’alt (H) i el baix (L).
Per abstracció, aquests estats es substitueixen per zeros i uns LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Manuel Castells i la seva obra - Analitza, de forma interdisciplinària, el canvi de la civilització en marxa:     En la nova era, la indústria del coneixement es converteix en la principal font de productivitat El processament i la transmissió de la informació esdevenen la clau de la productivitat i del poder Aquest canvi profund, expressat per la transformació de les formes de producció i de relació social, hauria estat propiciat per l’aplicació intensiva de les noves TIC Aquest canvi provoca una crisi - El seu pensament es recull en 3 volums:    La societat xarxa: analitza la vertebració de la nova societat informacional, posant l’accent en els aspectes econòmics i organitzatius El poder de la identitat: atenció en l’estudi de les reaccions dels moviments socials davant de les transformacions del model econòmic Fi del mil·lenni: rastreja les possibilitats d’utilització dels vells models d’Estat i la manera com s’enfronten a la crisi que el canvi de civilització provoca Antecedents  Marshall McLuhan - Va establir 3 moments històrics fonamentals:    El pas de la oralitat a l’alfabet El pas de l’escriptura a la impremta El pas de la impremta als mitjans elèctrics - Els nous mitjans de comunicació determinen el comportament dels individus i les estructures socials. La forma de transmetre la informació condiciona el seu contingut. El mitjà és el missatge.
- Pensava que la cultura escrita seria substituïda per una nova cultura visual.
 Daniel Bell - Societat postindustrial: societat de canvis constants que es defineix en cinc dimensions:     Preponderància del sector terciari Preponderància de la classe professional i tècnica Centralitat del coneixement teòric i de la informació Les preses de decisió es basen en la classe intel·lectual  Alvin Toffler Divideix la història de la humanitat en 3 grans onades:    El pas d’una societat caçadora i nòmada a una societat agrícola El pas d’una societat agrícola i ramadera a una industrial La porta de la societat industrial a la postindustrial  Zbigniew Brzezinski Descriu els canvis que permetran el trànsit de l’era industrial a la postindustrial:         El coneixement i la informació seran un instrument de poder Les fronteres s’esvairan: el món serà cada cop més independent Desapareixerà el vell concepte de nació/estat i es formaran sistemes més amplis de coperació L’economia i les ideologies adoptaran dimensions globals La ma d’obra industrial es traslladarà als serveis (sector quinari) L’automatització i la cibernètica substituiran les persones Les comunicacions estimularan respostes socials més dinàmiques i canviants Decauran les respostes “totals” als problemes socials i declinaran els sistemes formals tancats a partir d’ideologies dogmàtiques  Nicholas Negroponte - Les tecnologies de la informació provoquen el naixement d’una nova societat - La informàtica més les telecomunicacions, unides a la ciència, estan produint canvis en les formes de viure i d’entendre la realitat.
- La tecnologia impulsa la transformació del món, les societats i el mateix ésser humà.
Altres mirades  Zygmunt Bauman - Autor del concepte “societat líquida”  estat fluït i volàtil de l’actual societat, sense valors massa sòlids, en la qual la complexitat i la incertesa han debilitat els vells vincles humans - Allò que abans eren nexes potents, ara s’han transformat en lligams provisionals i fràgils.
- Els “relats” clàssics necessiten renovar-se.
 Uldrich Beck - Societat sotmesa a rics múltiples.
- Els riscos provoquen danys sistemàtics, sovint irreversibles.
 Neil Postman - La humanitat viu en una tecnòpoli  una societat i un sistema que es justifica i es perpetua a base d’atorgar la sobirania de les institucions socials a la tecnologia de qualsevol tipus - S’ha passat d’una societat que fa servir la tecnologia a una societat que està sent conformada per la tecnologia.
 Pierre Bourdieu - Considera que el neoliberalisme posa en perill els drets socials que tant havien costat de conquerir al llarg de la història.
- El pensament únic sacrifica aquests drets socials en benefici d’una política econòmica destinada a reduir la despesa pública i a aconseguir el dèficit zero.
 Edgar Morin - Pare del pensament complex. La complexitat por civilitzar el coneixement. La complexitat vol dir que la realitat es comprèn i s’explica simultàniament des de totes les perspectives possibles.
- Partidari d’una revolució social que inclogués també la cultura.
 Noam Chomsky - Els grans mitjans són uns instruments estratègics del poder, subordinats als grans poders polítics i econòmics.
 Ignacio Ramonet - Existència de dues grans amenaces:   L’ordre El desordre  Armand Mattelart - La cultura, controlada des d’una televisió transnacional, va contra la democràcia.
- Aquell món interconnectat que es presentava com una utopia desitjable des de la societat de la informació, no és més que una manifestació del poder de les grans companyies transnacionals de la comunicació.
 Daniel Innerarity - Societat invisible relacionada amb la xarxa, on la distribució del poder és més volàtil.
- La xarxa es converteix en una trama.
- No es reconeix la nova ignorància que comporta inevitablement la complexitat informativa  ignorància informada - Societat de desinformació.
 Naomí Klein - Els productes es venen per la marca i no pel seu contingut.
- Les marques han desnaturalitzat el mercat, omplen les parets de les ciutats, penetren sense permís a les cases gràcies als mitjans i controlen les ments dels joves, molt més vulnerables.
LES LLEIS DE LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL La directiva europea - La Directiva de l’any 2007 va actualitzar la vella Directiva de l’any 1989 (televisió sense fronteres) i incorporà les noves tecnologies (TIC) de transmissió de serveis de comunicació audiovisual a les disposicions sobre les activitats de radiodifusió televisiva.
-Serveis tant culturals com econòmics.
- La seva importància és cada cop més gran per a les societats i per a la democràcia.
- Compromís de la UE a favor de les obres audiovisuals europees.
- Promou l’entesa entre països i l’alfabetització mediàtica.
- Impulsa l’autoregulació i la corregulació.
- Diferencia entre la radiodifusió televisiva i el servei de comunicació audiovisual a demanda, però els fa conviure en un mateix concepte  el de serveis de comunicació audiovisual - Procés de convergència tecnològica:   Un mateix contingut pot ser vist des de diverses plataformes Una mateixa pantalla pot rebre continguts diversos de procedència també diversa - Les característiques pròpies dels serveis no lineals sota demanda fan que s’hagi d’aplicar una reglamentació menys estricta i es proposen els principis següents:    Identificació del responsable editorial i transparència informativa (declaració d’intencions) Fàcil accés per part dels usuaris Dret de rèplica La legislació audiovisual catalana - La societat civil i política catalana va reivindicar tenir una televisió catalana des de l’inici de la democràcia. El primer embrió havia estat la desconnexió catalana de TVE, amb programació pròpia.
- TV3 va començar les emissions el 10 de setembre de 1983.
La llei de l’audiovisual - Irrupció de les televisions privades l’any 1988.
- Canvis tecnològics.
- Televisions d’àmbit local.
- Liberalització de les xarxes i de la televisió per cable.
- Aparició de la TDT.
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I VERACITAT Els quatre oracles - Llibertat d’expressió - Dret a la informació (bé públic) - Entreteniment amb valors - Informació veraç (objectiva, honesta i de qualitat) Llibertat d’expressió - Dret fonamental que recau sobre el ciutadà i també sobre el comunicador quant a ciutadà.
- Dret de tot individu a expressar les seves idees lliurement, sense censura.
- El dret a la llibertat d’expressió no és absolut ni il·limitat.
- El comunicador no té el monopoli de la llibertat d’expressió ni n’és el dipositari. El comunicador ha de garantir el dret a la llibertat d’expressió.
La comunicació com a mercaderia - La llibertat d’expressió no s’ha de confondre amb la llibertat de comerç o de mercat. La veracitat o el valor d’una idea no està relacionada amb la seva capacitat de competir en un mercat.
- No hi ha un mercat de les idees, ni la diversitat d’idees assegura la veritat.
- La suma de mentides, per nombroses i diferents que siguin, no és igual a la veritat.
La comunicació com a bé públic - La comunicació de masses com un bé públic té profundes conseqüències sobre l’activitat dels mitjans de comunicació, els vells i els nous, i dels seus professionals.
- Eixampla l’antic concepte de llibertat d’expressió i d’informació, sovint basat en la llibertat de mercat i li dóna una dimensió social.
- Aquesta dimensió, en general, s’ha perdut.
- La concepció de la comunicació com a mercaderia ha derivat en una presència creixent dels grans poders econòmics en l’ecosistema comunicatiu.
- Els interessos que mouen els poders econòmics són l’obtenció de beneficis immediats, la consolidació del seu propi poder, encara que sigui a costa de la idiotització dels ciutadans.
La comunicació escombraria - La concepció de la comunicació com a mercaderia ha derivat sovint envers una comunicació escombraria.
- “Si intervenim els mitjans, posarem en perill la democràcia: però si no els intervenim, ells acabaran amb la democràcia”.
- No hi ha democràcia madura i de qualitat sense ciutadans amb valors i ben informats.
L’entreteniment amb valors - Relacionat molt directament amb la funció social i educativa, perquè està vinculat amb els drets i els deures de cada ciutadà i la seva relació amb els altres: la llibertat, la democràcia, la solidaritat, la igualtat d’oportunitats, etc.
La generació d’ignorància -Transmeten aquests valors, avui, els mitjans de masses? Molts analistes sostenen que, llevat d’excepcions, no.
Transmeten coneixement? Molt sovint, tampoc. Constitueixen un espectacle permanent.
Intranscendències i insignificances - La televisió redueix la complexitat fins a convertir-la en una notícia de la màxima brevetat.
- Solen proliferar els programes de burla fàcil i mediocre, que barregen les informacions amb la broma barata.
Dues vies per a refer el paisatge - L’educació (alfabetització) en comunicació  eina imprescindible per formar els ciutadans del futur, sobrer ara quan un gran nombre d’infants i adolescents inverteixen moltes hores en consumir continguts audiovisuals, en un exercici permanent de multitasting tecnològic - L’existència de mitjans públics potents  amb obligacions de servei públic, plurals, neutrals, rigorosos, veraços, fiables, promotors del coneixement, amb una programació d’entreteniment de qualitat que difongui els valors bàsics i transversals de la societat, i comptabilitzar això amb la cerca de la màxima audiència Superficialitat i vulgaritat Tot val per aconseguir més audiència Predilecció per la xerrameca barata La mesura de l’ètica la dóna l’audiència REGULACIÓ, AUTOREGULACIÓ I COREGULACIÓ Els organismes que controlen l’activitat dels mitjans de comunicació audiovisual Regulació - Sotmetre algun subjecte a determinades normes o regles, mitjançant mesures que estableixen els organismes legislatius.
- Els arguments a favor de la regulació dels mitjans audiovisuals per sobre d’altres formes d’expressió es basen en:   El fet que l’espectre radioelèctric és un bé escàs justifica la intervenció pública per aconseguir una distribució eficaç de les freqüències i evitar interferències.
La televisió (i la ràdio) es considera un mitjà de comunicació molt potent, amb un accés privilegiat a les llars, amb unes audiències massives i amb una capacitat reconeguda d’influir en la vida quotidiana, els debats públics i els processos democràtics.
Autoregulació - Ideal que a la pràctica no es sol complir.
- Mecanisme mitjançant el qual un sector professional, grup d’empreses o qualsevol altre col·lectiu estableix (i es compromet a complir de forma voluntària) una sèrie de normes o principis.
- En l’àmbit de la comunicació, aquestes normes solen tenir la forma de codi deontològic.
- L’autoimposició de normes s’acompanya generalment de mecanismes de control, amb la finalitat de garantir, enfront de tercers, un determinat nivell de qualitat o de confiança, així com establir unes regles mínimes de joc, a les quals es sotmeten els diversos competidors.
Coregulació - Modalitat de regulació o ordenació d’un sector, que partint d’iniciatives o instruments d’autoregulació, compten en última instància amb la garantia d’una intervenció pública. Es dóna en dos casos:   Els autoregulats cedeixen la supervisió i el control de les normes que han acceptat voluntàriament a un organisme públic de regulació que les aplica de forma independent.
L’organisme públic de regulació delega l’exercici i les potestats de supervisió i control a una entitat, generalment privada, que reuneix el conjunt dels regulats.
Organismes reguladors: Estats Units Federal Communications Commision (FCC), creada el 1934.
- Objectius:       Regulació dels serveis audiovisuals Garantia del pluralisme i de la competència del sector Planificació de l’espectre radioelèctric Digitalització i foment de l’ús de banda ampla Modernització del sector Seguretat nacional estratègica Organismes reguladors: Catalunya Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
- Segons l’article 79 del Foment de l’autoregulació: “El CAC ha de promoure l’establiment d’acords entre els diversos prestadors de serveis de comunicació audiovisual, orientats a l’adopció de codis de conducta en matèria de continguts”.
- Actua com a autoritat reguladora i executiva, independent respecte al Govern i les administracions públiques per a l’exercici de les seves funcions.
- Té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar en l’àmbit del dret públic i privat. Gaudeix d’autonomia organitzativa i pressupostària.
- Principis d’actuació:  Defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives, així com de la lliure concurrència del sector.
- Té competència plena sobre les ràdios i les televisions d’àmbit català i local. Això inclou:       Ràdios i televisions de la Generalitat Televisions privades d’àmbit català Televisions d’àmbit local, tant públiques com privades Ràdios en FM, tant públiques com privades Prestadors de nous serveis de comunicació audiovisual establerts a Catalunya Continguts en les desconnexions per a Catalunya de les cadenes d’àmbit estatal - Funcions:         Vetllar pel respecte dels drets i les llibertats en l’àmbit audiovisual Vetllar pel respecte del pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural, i també per l’equilibri territorial Vetllar pel compliment de les missions de servei públic Instar l’òrgan competent a exercir les funcions inspectores Atorgar les llicències i garantir-ne el compliment de les condicions Garantir el compliment de les obligacions dels prestadors audiovisuals Exercir la potestat d’inspecció, control i sanció Posar en coneixement de les autoritats competents les infraccions que adverteixi     Adoptar mesures cautelars en cas d’una urgència justificada per evitar que l’incompliment de les obligacions produeixi un perjudici greu i irreparable al pluralisme, la llibertat de comunicació o els drets dels ciutadans.
Aquestes mesures poden comportar la suspensió provisional de l’eficàcia de la llicencia.
Requerir informació i demanar la compareixença dels prestadors i distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual Ordenar el cessament de les actuacions que incompleixin les condicions de la llicència Potestat reglamentària. Les seves disposicions s’anomenen instruccions.
- Composició:     Sis membres (consellers) escollits pel Parlament de Catalunya per una majoria de dos terços El president és escollit pel Parlament de Catalunya per una majoria de dos terços Els mandats són de 6 anys i no són renovables Els membres del Consell estan sotmesos a un règim d’incompatibilitats que els impedeixen tenir interessos, directes o indirectes, en empreses audiovisuals - Organització: - Títols habilitants:  Atorgar els títols que habiliten per prestar el servei de comunicació audiovisual i garantir-ne el compliment de les condicions - Informes:    Emetre un informe previ pel que fa als avantprojectes relatius al sector audiovisual Emetre informes per iniciativa pròpia, del Parlament de Catalunya o del Govern de la Generalitat Emetre un informe anual sobre l’actuació del CAC i la situació del sistema audiovisual a Catalunya - Potestats:    Reglamentària Inspectora Sancionadora Consejo Estatal de Medios Audiovisuales (CEMA) - Organisme públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’actuació. Està adscrit al Ministeri de la Presidència.
- Finalitat:  Vetllar i garantir el compliment dels següents objectius: 1. El lliure exercici de la comunicació audiovisual en matèria de ràdio, televisió i serveis connexos i interactius 2. La plena eficàcia dels drets i les obligacions, 3. La transparència i el pluralisme del sector dels mitjans de comunicació audiovisual 4. La independència i imparcialitat del sector públic estatal de ràdio, televisió i serveis connexos i interactius, i el compliment de la missió de servei públic que li sigui encomanat Consell de la Informació de Catalunya (CIC) - Entitat sense afany de lucre constituïda per la manifestació de voluntat del Col·legi de Periodistes de Catalunya l’any 1997.
- Finalitat:  Vetllar per l’acompliment dels principis d’ètica professional periodística continguts en el Codi Deontològic - Va assolir personalitat jurídica pròpia l’any 1999, convertint-se en la Fundació Consell de la Informació de Catalunya, amb l’objectiu de ser un òrgan d’arbitratge privat i independent. Com a tal, exerceix les seves funcions sobre els professionals i mitjans de comunicació que desenvolupin les seves activitats informatives a Catalunya.
- Òrgan composat per persones provinents del món de la comunicació, la universitat, les fundacions, els col·legis professionals, els instituts de ciències socials i associacions cíviques de caràcter social. A més dels vocals, el CIC està integrat pel president i el secretari general.
- Aprova resolucions que vinculen les parts que voluntàriament acceptin el seu arbitratge.
- Per rebre l’arbitratge del CIC, qualsevol persona entitat pot presentar una queixa per la lesió comesa per part d’un professional o mitjà de comunicació.
QUAN L’ESPECTRE NO ÉS UN FANTASMA ESPECTRE RADIOELÈCTRIC: Part molt petita d’un rang de radiació superior que els físics anomenen espai electromagnètic o radiació electromagnètica.
RADIACIÓ: Emissió d’energia a l’espai en forma d’ones.
- La radiació electromagnètica és l’emissió d’energia en forma d’ones amb un component elèctric i un component magnètic.
- Les ones electromagnètiques de l’espectre radioelèctric permeten la propagació d’informació i són la base de les comunicacions radioelèctriques (sense fils).
- Tota la radiació electromagnètica està composada per fotons emesos per electrons.
- Einstein va demostrar que energia, massa i so són el mateix.
- Els fotons viatgen permanentment a la velocitat de la llum i tenen energia. Es poden presentar com a ona o com a partícula, però mai es poden detectar en una de les dues formes.
- Els electrons es mouen en òrbites definides i cada òrbita requereix la seva pròpia energia.
- El procés d’emissió d’un fotó succeeix aleatòriament quan el moviment d’un electró és sobtadament agitat.
- Hi ha relació entre la longitud d’ona de la radiació electromagnètica i l’energia dels fotos  quant menor és la longitud d’ona, més gran és l’energia dels fotons  els fotons de ràdio, TV i telèfon (d’una longitud d’ona molt llarga) són d’energia molt baixa - Les ones de radiodifusió són energèticament baixes i d’una longitud de diversos metres fins a un quilòmetre o més.
ona curta - Quant menor és la longitud d’ona, més gran és l’energia dels fotons.
Conceptes fonamentals Longitud d’ona: Distància entre 2 crestes dos mínims d’una ona.
ona llarga Freqüència d’ona: Nombre de longituds d’ona que passen per un punt en un interval de temps (un segon).
Velocitat d’ona: Freqüència multiplicada per la longitud d’ona.
Velocitat en l’espai: Les ones electromagnètiques viatgen per l’espai a la velocitat de la llum: 300.000km/s.
La longitud d’ona és inversament proporcional a la freqüència  quant més petita és la longitud d’ona, més gran és la freqüència Ones que formen bandes - Ones de freqüència molt baixa: (VLF) Molt difícils de captar.
- Ones d’alta freqüència: (HF) Transmissions d’ona curta.
- Ones de freqüència molt alta: (VHF) Emissions amb modulació d’amplitud (AM) i amb modulació de freqüència (FM) Ones de ràdio - Ona llarga: Entre 30 i 300 kHz - Ona mitjana amb modulació d’amplitud: Entre 600 i 1.600 kHz - Ona curta: Entre 3 i 30 MHz - Ones mètriques amb modulació de freqüència: Entre 87 i 108 MHz (so d’alta fidelitat i estereofònic amb menys pertorbacions) Espectre de freqüències de la TV digital - Televisió en UHF: Entre 41 i 86 MHz i entre 174 i 223 MHz - Televisió en VHF: Entre 470 i 960 MHz ** Analògic  Les dades d’informació (sons i imatges) es codifiquen en un senyal que varia de manera contínua. La successió de sons o d’imatges es converteixen en els corresponents senyals elèctrics ** Digital  Les dades d’informació (sons i imatges) es codifiquen en dígits binaris. És el cas de la TDT.
Avantatges: - Pot ser amplificat i reconstruït - Posseeix sistemes de detecció i correcció d’errors en la recepció - Facilita el processament del senyal - Permet la generació de moltes còpies - Senyals menys afectats pel soroll ambiental Com funciona tot plegat 1. Els enllaços de sons, imatges i/o so de dades entre una estació emissora i un receptor s’estableix mitjançant ones electromagnètiques que viatgen per l’espai a la velocitat de la llum.
2. L’estació emissora conté un oscil·lador d’alta freqüència, proveït d’un sistema de modulació, que incorpora un senyal digital (so i/o imatge) que s’ha de transmetre al corrent d’alta freqüència.
3. El segueixen uns passos d’amplificació de potència.
4. Finalment, el senyal de radiofreqüència arriba a l’antena transmissora.
5. L’antena emet les ones electromagnètiques creades pel senyal de radiofreqüència.
6. Les ones electromagnètiques són captades pels aparells receptor, en els quals s’originen corrents d’igual forma i freqüència que, una vegada suficientment ampliats, reconstrueixen el senyal de modulació i els transformen en sons i/o imatges.
7. Per tal de distingir-les, les emissions s’efectuen sobre una ona portadora de longitud i freqüència preestablertes (planificades). La freqüència és diferent per a cada emissora.
8. Cada receptor sintonitza cada ona portadora per separat.
9. Quan coincideixen les freqüències es produeixen fenòmens d’interferència: un augment o atenuació del senyal original 10. En el buit i sense cap obstacle, les ones radioelèctriques es propaguen des del centre emissor com a ones esfèriques amb el centre a l’antena emissora i amb un radi creixent.
Reflexió  Es produeix quan arriben al receptor senyals lleugerament desfasats de la mateixa ona (directa i reflectida), amb les interferència i atenuacions conseqüents.
Difracció  (un obstacle difon en totes direccions una part de l’energia incident) produeix una pèrdua o atenuació de la intensitat del senyal.
DE L’ANALÒGIC AL DIGITAL Polítiques de comunicació: el trànsit a la TDT a Catalunya Anàlisi estratègica - DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats) - PEST (Polític, Econòmic, Social i Tecnològic)  tècnica d’anàlisi de l’entorn d’un projecte, basada en sis macrofactors:       Polítics Econòmics Socials Tecnològics Ambientals Legals - L’anàlisi DAFO i/o PEST constitueixen la base d’una bona planificació estratègica, que conté els capítols següents: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Establiment d’objectius Anàlisi de l’entorn Anàlisi de les estratègies existents Definició de les qüestions estratègiques Desenvolupament estratègic Establiment dels elements clau per l’èxit Previsions de funcionament Seguiment dels resultats PROSPECTIVA: Ciència que construeix escenaris possibles i/o probables sobre el demà. No és una ciència exacta perquè analitza la complexitat. Formula tendències a partir del passat i del present i estableix escenaris possibles i/o probables.
TDT: Un canvi global - El 2012 era la data límit per l’apagada analògica en tots els estats de la UE, tot i que Espanya va fixar el 2010.
- Aquest canvi tecnològic significava transformar tot el parc d’aparells de televisió de les llars, totes les antenes col·lectives i la majoria de les particulars, la majoria dels sistemes d’emissió i d’enllaços, tots els aparells dels prestadors de serveis audiovisuals i la mateixa concepció dels serveis audiovisuals.
- Implicava dissenyar noves polítiques de comunicació, preveure la transformació de les estructures de comunicació i establir un nou marc jurídic amb noves lleis.
TDT: El model català - El 2003 hi havia 58 TV locals privades i 56 TV públiques a Catalunya:  La majoria havia jugat un paper fonamental en la defensa de la llengua, la identitat nacional i local, i havien esdevingut una eina molt poderosa d’integració social - Encara que existien models molt diversos de TV local, el patró bàsic i diferencial català consistia en una convivència entre les ofertes següents:     Sector públic: Impulsat des de les institucions públiques locals, fonamentalment des dels ajuntaments.
Sector privat: Amb vocació de servei públic que, en algun cas, es convertia en TV de referència en l’àrea on emetia.
Sector petit: Ja en aquella època no feia TV de proximitat.
Sector més petit (tercer sector): Sense ànim de lucre i també amb vocació de servei públic.
- La TDT té un impacte molt fort sobre el model de proximitat a Catalunya.
- Les necessitats d’espai radioelèctric plantegen un dilema territorial: demarcacions - Se supera el vell concepte de localitat per motius tècnics i econòmics  canvia la definició de TV local - Nova conceptualització dels àmbits de cobertura  de proximitat, català i espanyol - Diferenciació específica entre TV pública i TV privada.
ILLA RADIOELÈCTRICA: Aquell àmbit geogràfic en el qual es pot actuar dins de l’espai radioelèctric sense afectar greument sobre els territoris veïns.
DEMARCACIONS: El pla tècnic estatal va establir que, per la TV local, les autonomies es dividirien en demarcacions.
A Catalunya es van crear 21 demarcacions.
A cada demarcació li corresponia un canal múltiple, repartit entre un prestador públic i tres prestadors privats.
A Catalunya hi havia 3 demarcacions amb dos canals múltiples: el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
La demarcació del Barcelonès tenia (i té) un canal múltiple públic (4 canals) i un de privat (4 canals).
REPARTIMENT DE CANALS: - La defensa d’un espai diferencial català requeria una transició tecnològica amb intervenció des de les institucions públiques del Principat. Però va succeir que, en molts casos, el model venia dissenyat des de Madrid:      Definició d’un nou concepte de proximitat Determinació d’unes demarcacions a partir d’una suma d’illes territorials Adopció de decisions tècniques que permetessin la consolidació del model Disseny d’una estratègia de transició (encesa i apagada) Mesures jurídiques d’acompanyament (estatals i catalanes) TDT: Els canals múltiplex - Cada canal múltiple emet per la mateixa freqüència, amb la mateixa potència, en el mateix àmbit de cobertura, entre altres paràmetres tècnics i d’organització interna.
- Cadascun dels 4 components d’un múltiplex ocupa un 20% de la capacitat del canal, i comparteix amb els altres el 20% restant destinat a serveis de valor afegit.
- El canal públic ha d’incloure totes les poblacions planificades amb voluntat d’emetre TV. Si són més d’una, han de formar un consorci i repartir-se’n la responsabilitat.
TELEVISIÓ LOCAL DE PROXIMITAT: Aquella que està gestionada per una empresa o institució, pública o privada, amb o sense ànim de lucre, vinculada al territori i amb infraestructures de producció en la demarcació d’activitat, i que emet, predominantment en català, continguts informatius (veraços i plurals), de creació, d’entreteniment i interactius, fonamentalment relacionats amb allò que succeeix en l’àmbit proper, geogràfic, humà, cultural, lingüístic i històric i que promou mecanismes d’accés i de participació dels ciutadans.
Per què la TDT? - La digitalització és un procés indefugible i necessari.
- Ús més raonables de l’espai radioelèctric i més canals.
- Millor qualitat d’imatge i so.
- Comptabilitat i convergència amb altres tecnologies (portabilitat).
- Era la garantia d’accés de l’audiovisual a la societat de la informació.
- En un principi, es va presentar la TDT com la porta d’entrada de la TV convencional a la Societat de la Informació.
- Un dels valors fonamentals era la seva interactivitat  permetia que l’espectador interactués amb el televisor, mitjançant un canal de retorn intern (el propi canal del prestador de serveis audiovisuals) o extern (normalment un aparell integrat a la línia telefònica, fixa o mòbil) - En la versió més bàsica de la TDT, es dades s’emmagatzemaven en la memòria temporal del receptor i proporcionaven serveis d’informació (transport, ofertes de treball, etc.) - Tot i que l’usuari seleccionava i navegava, no es tractava d’una autèntica interactivitat, atès que no existia cap interacció entre el client i el prestador de serveis.
- La TDT possibilitava l’accés a noves aplicacions i serveis interactius de baix nivell:     Serveis interactius associats als programes de TV: - Enquestes televisives - Votacions - Publicitat interactiva Serveis d’informació general - Notícies - Temps - Trànsit - Borsa Guies electròniques de programació Serveis al ciutadà - Únicament els receptors identificats amb el segell MHP (Multimedia Home Platform) eren vàlids per rebre els serveis interactius, en el cas que existissin  no van existir La transició envers la TDT - Catalunya té una configuració geogràfica complicada  la densitat de la població és inversament proporcional a les dificultats orogràfiques.
- La distribució de la TV local analògica (pública i privada) no responia a cap fórmula predeterminada ni avaluable.
   Calia un disseny de les demarcacions coherent amb la distribució territorial de la població Calia l’adopció de decisions tècniques que permetessin la consolidació del model Calia un disseny d’una estratègia de transició (encesa i apagada) en el marc d’aquesta complexitat - Una anàlisi econòmica de la implantació de la TDT a Catalunya permetia estudiar el cost que suposava endarrerir la implantació de la TDT i de l’apagada analògica, a partir de la primera data d’apagada considerada viable (2008): - L’encesa digital es va començar en els centres “grans” (alta potència, cobertura elevada) i es va acabar en els centres “petits” de la xarxa troncal.
- L’apagada analògica es va començar pels centres emissors més petits i es va acabar pels centres que cobreixen les grans ciutats.
- L’encesa i l’apagada es va fer per illes o conjunt d’illes radioelèctriques.
 Categoria A: “Metropolitanes”         EX: Barcelona, Terrassa, Sabadell Dintre de l’àrea metropolitana de Barcelona Potencial audiència: > 800.000 persones Ampli teixit industrial i empresarial Part integral del sector de producció de Barcelona Forta presència mediàtica Infraestructura i gestió professional Nombre de TVLP de categoria A a Catalunya: 8  Categoria B: “Urbanes”         EX: Lleida, Girona, Tarragona, Reus, Vic, Manresa, Mataró Opera en centres urbans relativament independents de l’àmbit barcelonès Potencial audiència: 150.000 – 800.000 persones Teixit industrial i empresarial desenvolupat i autònom Allunyat del sector de producció barcelonès Important presència mediàtica Infraestructura i gestió semiprofessional Nombre de TVLP de categoria B a Catalunya: 15  Categoria C: “Locals”         EX: Berga, Banyoles, Ripoll Opera en àrees allunyades de grans ciutats Potencial audiència: < 150.000 persones Teixit industrial i empresarial limitat Allunyat del sector de producció barcelonès Reduïda presència mediàtica Infraestructura i gestió mínima necessària Nombre de TVLP de categoria C a Catalunya: 17  Categoria D: “Familiars”       Treballa sobretot en àrees rurals Potencial audiència: < 30.000 persones Freqüentment de caràcter associatiu o familiar Emet pocs dies a la setmana i poques hores al dia Infraestructura i gestió bàsica/insuficient Nombre de TVLP de categoria D a Catalunya: 14 - Canvis en l’àmbit competitiu:        Canvi de requeriments d’hores de producció pròpia Canvi de l’àmbit de cobertura Canvi en el nombre de TVP’s en l’àmbit de cobertura Límits en l’emissió en cadena Requeriments pel que fa el desplegament de la xarxa digital i l’apagada analògica Canvis en l’entorn competitiu català i espanyol Canvis en els costos de transport i difusió - Per a definir un model audiovisual de la TVP econòmica viable, era fonamental reforçar el paper del sistema de sindicació amb les mesures següents (no es van adoptar).
1. Separació de funcions dintre d’ambdues xarxes de sindicació  públics i privats 2. Fusió d’activitats susceptibles d’economies d’escala entre les dues xarxes 3. Millores tècniques i funcionals en els nous serveis creats - Amenaces:        La crisi econòmica i la seva durada El cost del transport del senyal  més car com menys població i més dificultats orogràfiques La gestió complexa del canal múltiple La localització dels centres emissors, la invasió de demarcacions i la doble antenització El dilema local/proximitat  el canvi de cultura La no especialització L’excés d’oferta - Oportunitats:     S’ha demostrat més viable una autèntica TV de proximitat, amb vocació de servei públic, que una oferta generalista de segona divisió.
La formació de xarxes públiques i d’agrupacions independents per la sindicació de continguts, la configuració d’economies d’escala i la col·laboració en l’obtenció de recursos econòmics generals, milloren les expectatives dels serveis audiovisuals de proximitat.
La creació de productores que permetin oferir continguts als prestadors de proximitat (inclosos els públics), promou la diversificació empresarial, la creació de grups multimèdia i de clústers d’indústries relacionades amb la societat de la informació.
La capacitat de supervivència demostrada en analògic permet augurar una sortida del túnel en l’etapa digital.
EL SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL El servei públic audiovisual - Consisteix en la prestació d’ofertes de serveis de comunicació i continguts, mitjançant corporacions de propietat pública, impulsades des d’organismes públics de representació democràtica (en aquest cas la Generalitat).
- S’ha de fer en règim de gestió directa  l’organisme responsable ha de definir, elaborar i distribuir, sota la seva responsabilitat, un conjunt de programes, continguts i serveis audiovisuals, orientats a la creació de les condicions necessàries per la plena eficàcia dels drets fonamentals de llibertat d’informació i de lliure expressió - Pot comptar amb el suport d’entitats privades, en els casos en què sigui necessària la disponibilitat de mitjans materials o professionals. Aquest suport no pot significar, en cap cas, deixar la gestió directa dels continguts en mans de les entitats privades.
 Model europeu - Aposta per un servei públic generalista de qualitat, amb desplegament multiplataforma i amb vocació d’audiència majoritària.
- EX: TV3, France Télevision, Radiotelevisione Italiana  Model nordamericà -S’inclina per l’especifitat i l’audiència selectiva. El Public Broadcasting Serving (PBS) no és exactament un prestador públic, sinó una xarxa de televisions públiques de caire molt divers. Compta amb 169 operadors de llicències educacionals no comercials, que operen mitjançant 348 estacions de TV.
Missions del servei públic català - Oferir a tots els ciutadans de Catalunya, sense tecnologies d¡accés condicional, un conjunt de continguts audiovisuals i, si escau, serveis addicionals de transmissió de dades, orientats a la satisfacció de llurs necessitats democràtiques, socials, educatives i culturals.
- Garantir de manera particular l’accés a una informació veraç, objectiva i equilibrada, a les més àmplies i diverses expressions socials i culturals i a una oferta d’entreteniment de qualitat.
- Emprar tots els llenguatges, formats i gèneres propis de la comunicació audiovisual que resultin més adequats en cada cas.
- Transmetre una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l’equilibri territorial.
- Difondre l’activitat del Parlament, dels grups parlamentaris, de les organitzacions polítiques i socials i dels agents socials de Catalunya.
- Accés universal  garantia de la màxima continuïtat en la prestació del servei i de la plena cobertura del conjunt del territori - Garantir que les persones amb discapacitat puguin accedir d’una manera efectiva a tots els continguts emesos.
- Promocionar l’activa convivència cívica i d la igualtat entre homes i dones.
- Contribuir al desenvolupament de la societat del coneixement i de les indústries culturals catalanes.
- Definir, aplicar i impulsar un model de comunicació basat en la qualitat i la diversitat en l’oferta.
- Promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes.
- Reforçar la identitat nacional com un procés integrador.
- Difondre el servei públic de comunicació audiovisual més enllà del territori de Catalunya.
Obligacions del servei públic - Prestar el servei de comunicació audiovisual en les freqüències assignades i amb la potència autoritzada, amb continuïtat i amb la qualitat adequada.
- Presentar anualment al CAC la declaració responsable del compliment de les obligacions.
- Respondre als requeriments d’informació i de tramesa de material audiovisual o d’altra mena que els pugui fer el CAC.
- Comparèixer davant el CAC a petició d’aquest.
- Tenir a disposició del CAC totes les emissions i les dades relatives a aquestes, i conservar-les enregistrades durant sis mesos perquè el Consell pugui comprovar si compleixen llurs obligacions.
- Utilitzar els sistemes o les tecnologies que siguin més adequats, d’acord amb l’estadi de l’evolució tecnològica.
Control del servei públic - D’acord amb les seves atribucions, correspon al Parlament i al CAC controlar que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) compleixi les missions de servei públic.
- El mandat marc  per tal de garantir el compliment de la funció de servei públic, el Parlament ha d’aprovar cada sis anys un mandat marc que estableixi els objectius que ha d’assolir el sistema públic audiovisual - El contracte programa  el contingut del mandat marc s’ha de desenvolupar en el corresponent contracte programa, el qual ha d’establir de manera concreta i precisa els objectius per un període de vigència de quatre anys, revisable cada dos anys  El contracte programa corresponent ha de fixar els objectius concrets de servei públic que ha d’assumir la CCMA, i els consorcis responsables de la prestació del servei públic audiovisual en l’àmbit local.
CCMA: Organització L’estructura organitzativa i el funcionament de la CCMA s’ha d’adequar als principis següents: a) L’autonomia amb relació al Govern b) La garantia de la participació del Parlament i del CAC en l’elecció dels màxims responsables de la gestió de l’ens públic c) La garantia de la gestió directa del servei d) La garantia de la participació dels grups socials i polítics més representatius CCMA: Òrgans de direcció - La CCMA s’estructura en els òrgans següents: a) El Consell de Govern  integrat per 6 membres - El Parlament elegeix per majoria de 2/3 al president del - El mandat dels membres té una durada de 6 anys i no pot ser renovat.
- Els membres tenen una dedicació a temps complet i han d’actuar amb total independència.
- La condició de membre és incompatible amb la condició de membre del Parlament o del Govern, amb l’exercici de qualsevol càrrec d’elecció política, sindical o empresarial.
b) El Consell Assessor de Continguts i de Programació  integrat per 16 membres - Òrgan que assisteix al Consell de Govern.
- El Parlament elegeix per majoria de 2/3 als membres, entre persones de prestigi reconegut.
- Han de ser-hi representats, com a mínim, els sectors professionals, els sectors educatius, les associacions cíviques, culturals i d’usuaris i els treballadors de la CCMA.
- Ha d’escollir d’entre els seus membres, per majoria absoluta, el/la president/a.
- Es renova cada quatre anys i no requereix dedicació exclusiva.
Models de finançament - Finançament públic pur: Tots els recursos provenen dels pressupostos públics. No admet publicitat.
- Finançament públic i taxes directes: Recursos públics majoritaris i aportacions a partir dels beneficis privats.
- Model mixt: Recursos públics, vendes i publicitat.
- Finançament mitjançant cànon: Pagament periòdic per ús.
- Model múltiple: Finançament de les estacions afiliades, fons federals, royalties, drets de retransmissió, etc.
 CCMA:     Aportacions pressupostàries que fa la Generalitat Venda i prestació de serveis amb la participació del mercat publicitari Els continguts audiovisuals poden ésser objecte de venda o cessió Prestant serveis de comunicació audiovisuals i serveis de la societat de la informació El servei públic local Els prestadors del servei públic de televisió d’àmbit local han de garantir:       Una programació mínima de 4h diàries i 32h setmanals El percentatge de producció pròpia que autoritzi el CAC, amb relació a la programació en cadena i la sindicació de programes Una programació en què la llengua normalment emprada sigui el català La presencia d’informatius en la programació total de les TV generalistes, en horaris de màxima audiència Un màxim del 25% de programació de TV de proximitat en cadena El percentatge de sindicació de programes de proximitat que estableixi el CAC El tercer sector - La prestació de serveis de comunicació audiovisual per part d’entitats privades sense ànim de lucre (més les universitats) es beneficia d’una reserva d’espai públic de comunicació.
- Formen part de les activitats sense ànim de lucre els serveis de comunicació comunitària que donin resposta a les necessitats socials, culturals i de comunicació, basant-se en criteris oberts, clars i transparents d’accés, i assegurant la participació i el pluralisme.
- Per l’accés a aquest espai cal garantir la igualtat, la llibertat i la concurrència.
- La programació sense ànim de lucre pot ésser patrocinada però no pot incloure publicitat.
- Els distribuïdors de serveis audiovisuals han de reservar un 5% de la seva oferta a serveis sense ànim de lucre.
- Els poders públics han de fomentar les iniciatives orientades al desenvolupament e l’activitat audiovisual sense ànim de lucre, especialment les que contribueixin a l’obtenció de finalitats d’interès general.
- Els ajuts poden ésser finançats per taxes sobre el benefici de l’explotació comercial de l’espai radioelèctric.
- Els poders públics han d’impulsar les iniciatives orientades a la constitució d’associacions de les entitats que desenvolupin una activitat audiovisual sense ànim de lucre i que, en el seu abast territorial, sigui autonòmic o local, pretenguin reforçar aquest sector amb l’establiment de mecanismes de col·laboració i d’intercanvi d’experiències.
Drets i deures dels professionals - Es garanteix el dret dels professionals dels mitjans a la clàusula de consciència i al secret professional.
- En el períodes electorals,els mitjans han de garantir la pluralitat informativa.
- Els mitjans han d’assegurar una informació suficient sobre les diverses ofertes electorals i sobre l’activitat dels representants sortints.
La FORTA (Federación de Organismos de Radio y Televisión Autonómicos) - Associació sense ànim de lucre, que associa els organismes o entitats de dret públic creats per les lleis dels respectius parlaments autonòmics per la gestió directa dels serveis públics de radiodifusió y televisió a les diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol, respectant en tot cas la personalitat, naturalesa i independència de les entitats que el conformen.
- Activitats:      La prestació, de qualsevol servei per als quals estigui dotada la Federació L’assistència a les entitats associades amb motiu de negociacions que duguin a terme de forma conjunta tots o part d’ells en qualsevol operació o activitat d’interès comú La coordinació i suport a les entitats associades en l’intercanvi de contignuts informatius a través dels sistemes propis de la FORTA La gestió de les xarxes contractades per les transmissions multilaterals i unilaterials que duguin a terme les entitats associades La coordinació i suport a la gestió dels corresponents plans de participació conjunta en el mercat publicitari que es determinin per les entitats associades LA PRESTACIÓ PRIVADA AUDIOVISUAL Servei de comunicació audiovisual  El servei consistent en la posada a disposició del públic de serveis de ràdio o de TV, siguin quines siguin la forma d’emissió i la tecnologia emprades. Són també serveis de comunicació audiovisuals els serveis de continguts audiovisuals organitzats de forma no seqüencial.
Servei de ràdio  El servei de comunicació audiovisual basat en l’emissió de sons no permanents i organitzats seqüencialment en el temps.
Servei de TV  El servei de comunicació audiovisual consistent en l’emissió d’imatges en moviment i sons associats, organitzats seqüencialment en el temps.
Prestador de serveis de comunicació audiovisual  La persona física o jurídica que assumeix la responsabilitat editorial del servei de ràdio o de TV, o dels continguts audiovisuals de què es tracti, i els transmet o els fa transmetre per un altre.
Distribuïdor de serveis de comunicació audiovisual  La persona física o jurídica que contracta amb els prestadors de serveis de comunicació audiovisual la distribució de llurs continguts, o actua per ella mateixa com a prestadora de serveis de comunicació audiovisual, amb la finalitat de comercialitzar una determinada oferta de serveis.
Servei de TV (i ràdio) local o de proximitat  El servei de TV (i ràdio) prestat dins un àmbit territorial més reduït que el del conjunt del territori de Catalunya. La TV (i la ràdio) local es caracteritza per una programació de proximitat, generalista o temàtica, dirigida a satisfer les necessitats d’informació, de comunicació i de participació social de les comunitats locals empreses en la demarcació específica de què es tracti.
Producció pròpia  Tots els continguts audiovisuals en què la iniciativa i la responsabilitat de l’enregistrament, o bé la propietat o els drets d’explotació, corresponen al prestador de serveis de comunicació audiovisual que els difon.
Producció independent  El productor que compleix les condicions següents:     Té una personalitat jurídica diferent de la d’un editor de serveis No participa de manera directa o indirecta en més del 15% del capital social no té una participació directa o indirecta superior al 15% Per part d’un o diversos editors de serveis En els darrers tres exercicis fiscals no ha facturat més del 90% del seu volum de facturació a un mateix editor de serveis Prestadors privats: obligacions generals - Respectar els principis, els drets i les llibertats.
- Deure de transparència.
- No poden difondre continguts per encàrrec de les administracions públiques.
- Compliment dels principis del servei públic - Prestar el servei en les freqüències atorgades i la potència autoritzada.
- Respondre als requeriments d’informació i de tramesa de material audiovisual del CAC - Comparèixer davant el CAC a petició d’aquest.
Prestadors privats: pluralitat - Evitar les concentracions en la prestació dels serveis de comunicació audiovisual.
- Pluralitat de prestadors autònoms.
- Els criteris principals de determinació del límit de les concentracions de mitjans són els següents:    El nombre d’ofertes de serveis de comunicació audiovisual diferents a què té accés l’audiència d’una determinada demarcació.
L’audiència potencial del conjunt de serveis de TV o ràdio que abasta un determinat prestador de serveis de comunicació audiovisual.
El nombre de títols habilitants i la participació de l’operador en altres empreses que exerceixin l’activitat de comunicació i altres criteris que determini la legislació bàsica estatal.
- L’afectació al pluralisme dels mitjans de comunicació pot comportar la impossibilitat de la prestació de l’activitat audiovisual o la revocació del títol habilitant.
Prestadors privats: transparència - El prestador de serveis de comunicació audiovisual resta obligat a permetre l’accés per mitjans electrònics tant als destinataris del servei com als òrgans corresponents, de manera permanent, fàcil, directa i gratuïta, a la informació següent:     El nom o la denominació social, el nom del representant legal i dels seus accionistes.
El nom del responsable editorial.
Les dades relatives al títol habilitant i les identificadores de l’òrgan competent encarregat de la supervisió.
La identificació dels altres serveis vinculats al sector de la comunicació que controla o dels quals és propietari.
Prestadors privats: gestió de la llicència - La durada de la llicència és de deu anys.
- Són causes de denegació de la renovació de la llicència:      L’afectació de la garantia del pluralisme.
La modificació de l’objecte de la llicència per nova planificació de l’espectre radioelèctric.
La situació financera del titular quan no garanteixi la continuïtat del projecte.
L’incompliment reiterat de les condicions de la llicència.
El fet d’haver estat sancionat més de dues vegades per dues infraccions greus o una de molt greu.
Prestadors privats: distribuïdors - Tenen l’obligació d’assignat un mínim del 40% del total de la seva oferta a programadors independents  poden sol·licitar al CAC la reducció d’aquest percentatge si prèviament es justifica la manca de disponibilitat de canals - Han de comunicar al CAC els contractes que subscriguin amb els programadors independents.
- Els distribuïdors i els programadors independents han de pactar lliurement la seva relació en el marc de la normativa.
La comunicació de màrqueting Publicitat  Missatge emès, mitjançant contraprestació i per encàrrec d’una persona física o jurídica, pública o privada, en relació amb una activitat comercial, industrial, artesana o professional, amb la finalitat de promoure la contractació de béns mobles o immobles o de serveis de qualsevol tipus. També s’entén per publicitat qualsevol forma de missatge audiovisual emès per compte de tercers per promoure actituds o comportaments entre els usuaris.
Patrocini publicitari  Quan una persona física o jurídica (patrocinador) no vinculada a la producció, la comercialització ni a la prestació de serveis de TV o ràdio contribueix al finançament de continguts emesos per una altra persona física o jurídica (patrocinat) amb la finalitat de promoure el nom, la marca, la imatge, les activitats o les realitzacions del patrocinador.
Interrupcions publicitàries (TV) - Han de respectar la unitat, el valor, la qualitat, les pauses naturals, la durada i la naturalesa dels programes, de manera que no perjudiquin en cap cas els drets dels titulars dels programes ni els destinataris.
- En els programes compostos per parts autònomes només es poden inserir publicitat i anuncis de televenda entre les parts autònomes.
- En les emissions o programes esportius d’esdeveniments o espectacles d’estructura similar en què hi hagi intervals de temps, només es poden inserir publicitat i anuncis de televenda durant aquests intervals. L’interval ha de tenir un caràcter natural, no accidental ni vinculat directament amb l’espectacle.
- En altre tipus de programes, les interrupcions successives han d’estar separades per períodes de temps de vint minuts com a mínim.
- Els programes informatius, documentals i infantils i les emissions de serveis religiosos, no poden ésser objecte d’interrupcions per publicitat i televenda, amb l’excepció dels que tenen una durada programada superior a trenta minuts.
- Els llargmetratges cinematogràfics i altres obres audiovisuals amb una durada programada de transmissió superior a 45 minuts es poden interrompre una vegada per cada període complet de 45 minuts. Es pot autoritzar una altra interrupció si la durada total de la transmissió programada excedeix com a mínim en vint minuts de dos o més dels períodes temporals inicialment referits.
Els patrocinis - Els patrocinadors tenen el deure d’identificar-se clarament en el programa o el contingut audiovisual que contribueix a finançar mitjançant el seu nom o logotip al principi del programa.
- Han de respectar la independència i la responsabilitat del prestador del servei audiovisual i de l’editor respecte al contingut d’emissió.
- No poden incentivar la compra de productes o la contractació de serveis, mitjançant la promoció concreta d’aquests productes o serveis.
- Està prohibit el patrocini d’informatius, emissions d’actualitat política i emissions de serveis religiosos.
- Resten exclosos de l’activitat de patrocini els subjectes els productes dels quals tenen prohibida la publicitat.
La publicitat institucional - Només pot tenir com a objecte la informació sobre els serveis públics.
- No pot promoure ni desenvolupar campanyes que tinguin com a finalitat destacar la gestió o els objectius assolits pels poders públics.
- No pot induir a confusió directa o indirecta amb relació a elements identificatius de partits polítics o de les campanyes de propaganda electoral.
- Les administracions de Catalunya, durant els períodes electorals, únicament poden fer campanyes de caràcter institucional destinades a informar els ciutadans sobre la data en què han de tenir lloc les eleccions, el procediment per votar i els requisits i els tràmits del vot per correu.
- El termini de prohibició de la publicitat institucional durant els períodes electorals s’inicia el dia de la publicació de la convocatòria d’eleccions.
- La publicitat institucional en els mitjans audiovisuals resta subjecta a l’autorització prèvia del CAC.
El temps de la publicitat (privats) - El temps total dedicat a l’emissió de publicitat i a la televenda no pot ésser superior al 20% del temps diari d’emissió. El temps d’emissió per anuncis publicitaris no pot ésser superior al 15% del temps total diari d’emissió.
- Durant cadascuna de les hores naturals en què es divideix el dia, el temps d’emissió dedicat a la publicitat en totes les seves formes no pot ésser superior als 17 minuts. Durant el mateix període, el temps dedicat a anuncis publicitaris no pot ésser superior als 12 minuts.
- Cada prestador de TV pot dedicar fins a tres hores al dia a l’emissió de continguts de televenda.
- Els anuncis de servei públic o de caràcter benèfic difosos gratuïtament no s’entenen com publicitat.
EL FUTUR DELS MITJANS INFORMACIÓ: Fet de processar, manipular i organitzar dades d’una forma que produeixin coneixement.
La informació és un dels paràmetres d’un missatge.
La quantitat d’informació continguda en un missatge té una unitat mínima: el bit En principi, la Teoria de la Informació es presenta com una teoria d’abast exclusivament tècnic, que s’interessa només per la forma del missatge i la forma de transmetre’l, cercant la màxima economia i sense prestar atenció al seu contingut.
Cinc apunts (sense risc) sobre el futur - Tot el que pugui canviar, canviarà.
- Tot allò que es pugui connectar a la xarxa, es connectarà.
- Tot el que hagi de desaparèixer, desapareixerà.
- Els problemes que es puguin produir derivats de tots aquests canvis, es produiran.
- Les pantalles seran cada vegada més grans, més primes i pesaran menys. Es podran penjar a la paret amb un sol clau, posar sobre cavallet o simplement portar-les embolicades a la mà com si fos un cartell de presentació.
- Res estarà connectat per cable: ni el flux de dades ni tampoc l’electricitat.
- Els agregants de continguts seran els reis del mambo.
- La comunicació de masses aprofundirà la seva capacitat interactiva fins a adquirir els elements típics de la comunicació interpersonal  autocomunicació de masses - L’audiovisual en 3D amb ulleres és una tecnologia transitòria. L’augment de la potència dels ordinadors i els avenços tecnològics impulsaran el desenvolupament del 3D sense ulleres.
- No importarà l’idioma en el qual han estat produïts originalment els continguts. Els textos i les veus es traduiran a qualsevol llengua, de forma automàtica i en temps real.
Quan el televisor es connecta a la xarxa - Els operadors amplien l’oferta i milloren la capacitat d’accés.
- Internet entra dins del televisor.
- Els fabricants d’aparells es converteixen en “agregadors” de continguts.
- Els operadors ofereixen continguts sota demanda o a la carta.
- Ofertes bàsiques a les botigues connectades:    Continguts ja difosos Catàlegs Vídeos de curta durada - La pantalla incorpora nombroses aplicacions (jocs, serveis d’informació diversa, agendes, etc.) - S’assoleix la màxima interactivitat.
- Les xarxes socials s’integren en temps real als continguts i multipliquen l’abast, la repercussió i la influència dels continguts. Elles també es converteixen en “agregadors” de continguts.
- Els usuaris també es converteixen en proveïdors de continguts.
- S’enfortirà el procés de convergència i tindrà (té) dues direccions fonamentals:   Una mateixa pantalla podrà rebre continguts de diverses procedències Un mateix contingut es podrà veure des de diversos suports i formats - Es mantindran (durant bastant de temps) algunes divergències:    La convergència conviurà amb discordances diverses Hi haurà convergència, però també fragmentació Tot serà menys massiu  passarà a ser més personal i/o grupal - Totes les plataformes oferiran centenars o milers de continguts audiovisuals sincrònics (en línia) i asincrònics (a la carta).
- El gestor de tota aquesta allau de continguts s’anomena set-top-box DVR (Digital Video Recorder), el gestor i arxivador de vídeo digital, una mena de majordom que interconnectarà tots els terminals a la xarxa domèstica mitjançant wifi.
      El set-top-box buscarà i gravarà continguts, seguint les indicacions de l’usuari o atenent de forma automàtica les seves preferències (i eliminarà la publicitat).
En un futur immediat, el DVR incorporarà elements d’intel·ligència artificial (sistema expert).
Els set-top-box funcionaran amb software que s’actualitzarà constantment Els set-top-box envelliran aviat i caldrà canviar-los sovint, atenent les innovacions tecnològiques permanents Les pantalles, cada cop més grans, 3D sense ulleres, ultra-alta-definició i d’un espessor mil·limètric, inclouran una càmera per enfortir la interactivitat en el marc de la TV social Els televisors convertiran els comandaments a distància en teclats d’ordinadors i respondran a les ordres orals i als moviments de mans i braços (magic remote) L’ús de múltiples dispositius - EL centre d’entreteniment de la família no ha canviat de lloc: és la sala d’estar, allà on continua ubicant-s’hi el televisor de grans dimensions. Se’n fa un ús compartit i social.
- Si hi ha menjador apart o es menja en la cuina, l’aparell predominant és la ràdio.
- En els dormitoris guanyen els telèfons, les tabletes i els ordinadors.
- Enorme creixement del consum de continguts en totes les pantalles, que ha saltat, en un any, de 15h setmanals a 25h. Mentre que el vídeo puja de 5h a 6h, les hores de TV passen de 10h a 19h.
- El 76% de la gent mou automàticament els seus continguts audiovisuals d’un aparell a un altre i d’una habitació a una altre.
La fi de la regulació? - En una mateixa pantalla conviuran continguts amb diversos nivell de regulació.
- La producció de continguts es globaritzarà.
- Els marcs normatius actuals són incapaços de respondre als reptes d’aquesta globalització.
- Caldrà reforçar la cooperació entre organismes reguladors de tot el món.
- Les normatives “regionals” hauran de pensar també “en dimensió global”.
Intel·ligència artificial - Característiques de la intel·ligència:      Comunicació Coneixement introspectiu Coneixement del món que rodeja Intencionalitat Capacitat d’adaptació als canvis insospitats - Comparteix diverses branques de la ciència:      Les matemàtiques La informàtica La neurologia La psicologia La lingüística - No s’han complert (per ara) les prediccions d’una intel·ligència artificial semblant a la humana, però s’ha avançat molt en els coneixements experts:     Tractament del llenguatge escrit i reconeixement de la parla Visió artificial Robòtica Sistemes experts - No és necessari reproduir la ment humana per aconseguir un comportament intel·ligent.
- La intel·ligència que adquiriran les màquines, per més potència de desenvolupin, serà completament diferent de la humana.
- L’any 2020 es podrien construir superordinadors capaços de fer 100/500 bilions d’operacions en un segon.
- Abans del 2020, es consolidaran els robots industrials i de serveis.
- Entre el 2020 i el 2050, podrien aparèixer les màquines intel·ligents, amb habilitats d’autoaprenentatge.
- A partir del 2050 no se sap el que passarà.
La realitat virtual - Es basa en la simulació perceptiva. És una base de dades gràfica interactiva, generada per ordinadors, explorable i visualitzable en temps real, amb la forma d’imatges de síntesi tridimensionals, que dóna la sensació d’immersió en la imatge.
- Es considera millor parlar d’entorn virtual, simulació virtual, realitat artificial.
- Característiques de la realitat virtual:    Immersió Interactivitat Orientació - Cerca la possibilitat de crear mons artificials que es puguin confondre amb el món físic real.
- La realitat virtual aplicada a la comunicació audiovisual permetrà que l’espectador es submergeixi en una realitat creada, percebuda com a real. No es tracta només d’estar present en una escena determinada mitjançant la visió, sinó també que hi intervinguin tots els sentits.
- Les pel·lícules en realitat virtual permetran que els espectadors es converteixin en protagonistes i interactuïn amb els actors, amb capacitat de canviar el desenvolupament de l’acció.
Les tres grans revolucions del futur - La revolució informàtica:  Intel·ligència artificial, màquines que pensen, ordinadors orgànics, realitat virtual, planeta intel·ligent - La revolució biomolecular:  Domini del genoma humà, la medicina molecular, fi de l’envelliment, disseny d’éssers vius - La revolució quàntica:  Domini de la matèria, coneixement del cosmos, civilització universal Més enllà del futur immediat - El nou paradigma comunicacional constituirà una autèntica revolució.
- No serà exactament una tercera onada, sinó un autèntic tsunami. Una onada catastròfica produïda per un terratrèmol  la paraula catàstrofe pot no tenir un significat negatiu, sinó un sentit pròxim al de la teoria del caos  el caos té un ordre subjacent: es podrà ordenar ...