LA PROTECCIÓ CIVÍL DEL DRET A L’HONOR, INTIMITAT I PROPIA IMATGE (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Dret i comunicació
Profesor A.V.V.
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 26/03/2015
Descargas 5
Subido por

Descripción

Apunts del 1r quatrimestre de dret:

1. L'ORDENAMENT JURÍDIC
2. LA PROTECCIÓ CIVÍL DEL DRET A L’HONOR, INTIMITAT I PROPIA IMATGE
3. CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA
4. LLEI DE LA PUBLICITAT/DEL DRET PUBLICITÀRI
5. LLEI DEL DRET A LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL
6. DRET DE PROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALS

Vista previa del texto

LA  PROTECCIÓ  CIVÍL  DEL  DRET  A  L’HONOR,  2.   ​ INTIMITAT I PROPIA IMATGE  ● Per  parlar  d’això  es  parteix  del  reconeixament  de  les  llibertats  de   comunicació,  Aquestes llibertats s’acaben on comecen els límits de les llibertats de comunicació.  ● Agafa el model anglosaxó: tot el que no esta prohivit esta permès.  ● La jurisdicció (els tribunals) son els qui marquen quines lleis tenen preferència.    2.1 Apartat 1  ● Drets que reconeix:  1. Dret  a  la  llibertat  d’expressió:  és el  dret a expressar i difondre idees o opinions  mitjançant  la  paraula  o  unaltre  medi  d’expressió.  És  la  llibertatde  pensament,  ideologia, opinions…(Ex: El jueves, Polònia…)  2. Dret  a  la  producció  i  creació  literària,  artística,  científic  i  tècnica:  son  llibertats  relacionades  en  l’àmbit  intel∙lectual.  Els  drest  a  la  llibertat  d’expressió  estan  reduïts a àmbits concrets.  3. Dret  a  la  llibertat  de  càtedra:  És  el  dret  dels  professors  a   poder  opinar.  La  “llibertat  de  càtedra”  esta  dins  la  llibertat  d’expressió  però  en   el  món  de  l’ensenyança.  És  a  dir,  els  docents  tenen  dret   a  difondre  idees,  opinions,  pensaments…  4. Llibertat  d’informació:  És  el dret  a  poder  comunicar,  transmetre…  fet,  dades  o  notícies  VERÍDIQUES,  per  qualsevol  mitjà  de  difusió  .  No  és el dret a difondre  l’opinió,  sinó  notícies  verídiques.  La  diferència  amb  el  dret  d’expressió  és que  aquest ha de tenir veracitat i que les notícies han de ser d’interès públic.   ● Reportatge  neutral:  són  un  conjunt  d  declaracions  externes transmeses  / reproduides  per  un  mitjà  de  comunicació.  És  a  dir,  que  el  mitjà es limita a  reproduir  el que ha dit o  escrit  un  tercer.  (Ex:  El Mundo no pot posar una notícia dient que Artur Mas ja no creu  en  la  independència,  ja  que  és  una  opinió.  Però sí  que  pot  dir  que  ja  no  esta  d’acord  amb el govern central. Un reportatge neutral és si diuen: Artur Mas ha dit que…)  ● Tots  4  drets  tenen  els mateixos limits  i,  a més,  el  dret  d’informació  té  2  limits  més:  el  de veracitat i el d’interès públic).      2.2 Apartat 2  “L’exercici   d’aquests  drets  no  pot restringir­se  mitjançant  cap  tipus  de  censura  prèvia.”  És a  dir,  que  no  hi  ha cap censura prèvia per mirarsi una novel∙la, obra de teatre, article d’opinió…  vulnera algun dret.    ● Llei orgànica 1/82:  a. Article  20.5:  “Sólo  podra  acordar­se  el  secuestro  de   publicaciones,  grabaciones  y  otros  medios  de  información  en virtud  de  resolución  judicial  (a  menos que lo  diga  un  juez). És a dir, que no ho pot aturar cap autoritat administrativa.  b. Article  20.4:  “Éstas  libertades tienen  su  límite  en  el  respeto  a  los  derechos del honor,  la intimidad, propia imàgen y a la protección de la juventud y de la infancia.”  c. Article  18:   “Se  garantiza  el  derecho  al  honor,  intimidad  personal  y  familiar  y  propia  imàgen.”       ● Els  menos  no  poden  renunciar  als  seus  drets,  han  de  fer­ho  els pares o tutors legals.  (Ex:  Si  els  pares  consenteixen  que  la seva filla apregui en un cartell nazi la filla no pot  reclamar no aparèixer­hi).  ● Els menos d’edat poden renunciarals drets si demostren tenir prou grau de maduresa.  ● Llei  de  protecció  del  menor  (1996):  Encara  que   el  menor  vulgui  renunciar  als  seus  drets,   si  és  molt  greu  la  “intromisió”, serà  una  vulveració  de  drets.  (Ex:  Les  persones  properes  o  els  “assassasins”  de  Marta  del  Castillo  renúncien  als seus drets per poder  aparèixer   als  programes  de  televisió,  però  com  que  no   els  feia  cap  bé  sortir  als  programes es va aplicar la llei del 1996  ● Intromisió  il∙legitima:  quan  es  vulneren  civilment  els  drets  del  menor.  (Amb  excepció  de quan ens trobem dins els articles 7, 8 o quan renunciem a ells).        ...