Tema 9. Comptabilitat econòmica (2010)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Introducció a l'Economia Ambiental
Año del apunte 2010
Páginas 9
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Introducción a la Economía ambiental Alejandro Batlle TEMA 9 i 10. COMPTABILITAT ECONÒMICA 9.1. INTRODUCCIÓ La MICROECONOMIA tracta de l’estudi de com les llars i les empreses prenen les seves decisions entre si i interactuen en els mercats. (Ex: Estudia la producció i els preus de mercat específics).
La MACROECONOMIA s’ocupa de l’estudi del funcionament de l’Economia en el seu conjunt.
Presenta una visió simplificada de la realitat (a partir de models) per tal d’explicar la conducta dels agents i l’evolució de les variables. (Ex.: Estudia la producció agregada de l’economia i el nivell de preus (preu promig de tots els béns)).
9.2. MACROECONOMIA: DEFINICIÓ I OBJECTIUS Curt i llarg termini La Macroeconomia s’ocupa de l’evolució a curt termini de la producció, l’ocupació i els preus, és a dir, dels cicles econòmics.
També s’ocupa de l’evolució a llarg termini de la producció i del nivell de vida, és a dir, del creixement econòmic.
El factor temps és important perquè: 1. L’enfocament dels problemes econòmics és diferent segons estiguem en el curt o en el llarg termini (diferents instruments).
2. Distint comportament de les variables a curt i a llarg termini. (Exemple: Augment consum i reducció estalvi a curt termini per a sortir d’una crisis vs. necessitat d’estalvi a llarg termini per assegurar creixement econòmic).
Objectius bàsics El funcionament de l’Economia s’avalua en base al compliment d’una sèrie d’objectius: 1) Elevat nivell i ràpid creixement de la producció.
2) Una baixa taxa d’atur i una elevada ocupació.
3) L’estabilitat del nivell de preus.
4) Altres objectius: Dèficit públic, Desequilibri exterior, Tipus de canvi.
1) Objectiu bàsic: Elevat nivell i ràpid creixement de la producció.
 Indicador: Producte Interior Brut (PIB) mesura el valor de mercat de tots els béns i serveis finals que produeix un país durant un període de temps (Ex. Un any).
 Termes reals (PIB real): Utilitzant uns preus constants. El creixement del PIB real recull el creixement en les quantitats.
 Termes nominals (PIB nominal): Utilitzant preus corrents. El creixement del PIB nominal recull tant el creixement de les quantitats com dels preus.
 Deflactor del PIB: Quocient entre PIB nominal i el PIB real. És un indicador del nivell general de preus.
 PIB potencial: Màxim nivell de producció que es pot obtenir mantenint estables els preus (no necessàriament coincideix amb l’efectiu).
2) Objectiu bàsic: Una baixa taxa d’atur i una elevada ocupació.
-1- Introducción a la Economía ambiental Alejandro Batlle  Indicador: Taxa de desocupació o d’atur és el quocient entre el número de persones desocupades i el d’actius (ocupats o buscant feina), expressat com a percentatge.
o Tendeix a mostrar la situació del cicle econòmic: Quan la producció està creixent, la demanda de treball augment i la taxa d’atur es redueix.
3) Objectius bàsics: L’estabilitat del nivell de preus.
És un objectiu de política macroeconòmica perquè els forts creixements distorsionen les decisions econòmiques de les empreses i individus i, per tant, no permeten una assignació eficient dels recursos.
 Indicador: Índex de preus de consum (IPC) mesura el cost d’una cistella fixa de béns generalment adquirits pel consumidor promig.
o Les variacions del nivell de preus es coneixen com a taxa d’inflació, que recull la taxa de creixement o decreixement del nivell de preus d’un període a un altre (Ex.
Taxa Inflació 2010-2009 = (IPC 2010 – IPC 2009)/IPC 2009.) (Exemple de Taxa d’inflació del IPC: La Taxa d’inflació en el 2008 es calcula com: Altres objectius: i.
Dèficit públic és la diferència entre despeses públiques i ingressos públics. És un indicador del grau d’equilibri-desequilibri de l’actuació del sector públic i de les seves necessitats de finançament (pot provocar variacions en els tipus d’interès i, per tant, en variables reals com la Inversió empresarial).
ii.
Desequilibri exterior en les transaccions amb la resta del món (es recullen a la Balança de Pagaments). Un dèficit en el saldo de la balança per compte corrent indica que les importacions són superiors a les exportacions).
iii.
Tipus de canvi expressa el preu en unitats monetàries nacionals d’una unitat d’una moneda estrangera. Una moneda es pot apreciar (revalorar) o depreciar (devaluar) respecte altres. Té un impacte sobre las exportacions i les importacions del país.
9.2.1. INSTRUMENT DE LA POLÍTICA MACROECONÒMICA Polítiques instrumentals Objectius de la política macroeconòmica Politica monetària Politica fiscal Creixemente del PIB Ocupació MACROECONOMIA Inflació Politica canviària Dèficit públic, dèficit exterior, tipus de canvi Politicque s d'oferta -2- Introducción a la Economía ambiental Alejandro Batlle La política fiscal Incideix sobre les rendes i el consum dels individus i ofereix incentius a la inversió i altres decisions econòmiques. Es sol utilitzar, per tant, per a incidir en el creixement econòmic.
Com actua mitjançant els pressupostos públics, on es decideix el nivell de despesa pública (compres, inversions i transferències) i el dels impostos.
Efectes  Més despesa pública implica més demanda de productes i, per tant, més producció (més creixement PIB).
 Més impostos: o Redueix rendes (per tant, menys consum i menys estalvi).
o Incideixen sobre els preus dels productes, alterant, per tant, els incentius i la conducta dels agents (Ex. IRPF i incentius a treballar i estalviar; Impost Societats i incentius de les empreses a invertir).
Per què no s’obtenen sempre els resultats esperats? FACTORS DETERMINANT S RESULTAT S Forces internes del mercat Pertorbacions externes MACROECONOMIA Polítiques macroeconòmiques        Creixement Inflació Ocupació i atur Dèficit públic Dèficit exterior Tipus d’interès Tipus de canvi 9.3. EL PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB) El mesurament de l'activitat econòmica ha estat possible gràcies a la Comptabilitat Nacional que registra les transaccions entre els diferents agents econòmics.
 La Comptabilitat Nacional mesura l'activitat d'una economia al llarg d'un període, generalment un any, registrant les transaccions realitzades entre els diferents agents que formen part de l'esmentada economia.
El Producte Interior Brut (PIB) és el valor monetari total dels béns i serveis finals produïts per al mercat durant un any donat, dins de les fronteres d’un país.
El PIB a preus de mercat es defineix com el valor, als preus de mercat, de tots els béns i serveis finals produïts en un territori durant un període de temps determinat, generalment un any NOTA: El PIB espanyol mesura la producció dins de les fronteres d'Espanya, independentment que hagi estat produïda, o no, per espanyols.
-3- Introducción a la Economía ambiental Alejandro Batlle Això significa que s'inclou la producció fabricada amb recursos propietat d'estrangers i per estrangers que resideixen a Espanya, i s'exclou producció realitzada per espanyols en altres països.
(Ex: quan un equip de futbol espanyol fa una gira en EE.UU., el valor dels serveis s'inclou al PIB nord-americà però no en l'espanyol. Al contrari, els serveis d'un jugador de bàsquet nordamericà que juga en un equip espanyol formen informe del PIB espanyol i no del dels Estats Units).
9.3.1. LES VIES D’ESTIMACIÓ DEL PIB RENDES + Remuneració d’assalariats + Excedent brut explotació + Impostos indirectes - Subvencions Renda VALOR AFEGIT + Agricultura + Industria + Serveis + impostos indirectes - Subvencions Producció DESPESA + Consum privat + Despesa pública + Inversió pública + Exportacions - Importacions Demanda 9.3.1.1. FLUX CIRCULAR DE LA RENTA PIB via de la renda: Excedent brut d’explotació= beneficis= rendes de la propietat (interessos, lloguers i altres rendes).
PIB via de la producció: Valor afegit (valor de la producció – valor de materials i béns intermedis usats en la producció) per a evitar doble comptabilització.
 Per tant, només es fa us dels béns i serveis finals, i no dels intermedis.
9.3.1.2. PIB VIA DE LA DESPESA En calcular el PIB pel mètode de la despesa, la producció es divideix en quatre categories en funció de quin grup de l'economia la compra.
Les quatre categories són les següents: 1. Consum de béns i serveis (Q), comprats per les famílies.
2. Inversió privada en béns i serveis (I), comprats per les empreses.
3. Despesa pública (G), béns i serveis comprats pel sector públic.
4. Exportacions netes (XN), béns i serveis comprats pels estrangers, menys les importacions, això són les compres de productes estrangers.
Per mesurar el PIB seguint el mètode de la despesa se suma el valor dels béns i serveis adquirits per cada tipus d'usuari final.
PIB = C + I + G + XN -4- Introducción a la Economía ambiental Alejandro Batlle El consum privat (C) El consum és la despesa en béns i serveis realitzada per les famílies i que serveixen per a satisfer les necessitats normals de les famílies. Inclou tant els béns peribles com els duradors.
És l'element més important del PIB, ja que representa aproximadament tres quartes parts de la producció total. Pràcticament tot el que compren les famílies durant un any forma part de la despesa en consum inclòs al PIB.
Tanmateix, hi ha dos tipus de béns que compren les famílies durant l'any i que no són part del consum perquè no són produïts l'any i per tant no formen part del PIB: a) Els béns usats (com els cotxes de segona mà o els llibres usats).
b) Els béns actius (com les accions, els bons o els immobles).
Com a excepcions a la definició general del consum es pot destacar: i.
El valor total de tots els aliments que les famílies dels agricultors produeixen i consumeixen (carn, productes lactis, hortalisses, ous, fruites i verdures).
ii.
El valor total del servei que aporten els habitatges propietat de les famílies que viuen en elles.
NOTA: L'INE estima i incorpora al PIB l'autoconsum de les famílies d'agricultors, ja que ho considera com si haguessin de pagar-lo al mercat.
També estima el lloguer que pagarien els amos de les seves cases si haguessin de llogar-los-les a altres persones i l'inclou en el mesurament del PIB.
Una altra excepció és que la compra de nous habitatges per part de les famílies no s'explica|compta com a consum.
Tota la construcció de nous habitatges es considera inversió.
Inversió privada (I) En termes de la Comptabilitat Nacional es distingeixen dues categories d'inversió privada: la Formació Bruta de Capital Fix (FBCF), i la variació d'existències.
 La Formació Bruta de Capital, és la despesa en béns de consum duradors (no destinats al consum immediat) o béns de capital que realitzen les empreses.
La inversió neta és la inversió bruta menys la depreciació del bé de capital (el que es consumeix en el període de referència).
La inversió privada és la suma de: i.
Planta i equips comprats per les empreses.
ii.
La construcció de nous habitatges per a ús residencial.
iii.
La variació d'existències.
NOTA: Les existències són els béns que han estat produïts, però que encara no s'han venut. Al PIB s'inclou la variació d'existències ja que els béns que no s'han venut formen part de l'estoc de capital del país: un augment de les existències representa una formació de capital i una reducció suposa una disminució de l'estoc de capital.
La inversió privada no inclou: 1. La inversió del sector públic. Les autopistes, aeroports, els hospitals públics, les infraestructures de sanejaments o els equipaments de la policia i l'exèrcit són exemples de capital propietat del sector públic.
-5- Introducción a la Economía ambiental Alejandro Batlle 2. Els béns de consum durador. Els béns de com a durador com són els automòbils, els mobles, els electrodomèstics i els ordinadors personals d'ús domèstic són exemples de béns de capital, ja que continuaran oferint els seus serveis durant molts anys.
3. El capital humà. La formació, la qualificació i el coneixement de les persones oferiran serveis valuosos durant molt temps en el futur, tal com ocorre amb els equips d'una fàbrica o un nou habitatge.
A més, la inversió empresarial no té en compte la depreciació, és a dir, el capital que s'ha usat durant l'any. Precisament la inclusió de la depreciació de l'estoc de capital públic i privat que permet calcular la inversió neta, que es defineix com la inversió bruta menys la depreciació.
NOTA: La inversió neta (IN) és igual a la inversió bruta (IB) menys la depreciació (D): IN = IB-D La despesa pública (G) És la realitzada pel sector públic en béns i serveis. Comprèn totes les despeses del sector públic destinades a pagar la nòmina dels seus empleats més els costos dels béns (carreteres, ferrocarrils, etcètera) i serveis (de consultoria, financers, sanitaris, etcètera) que compra al sector privat.
Aquesta despesa pública de consum i inversió és igual a l'aportació del sector públic al PIB.
Exportacions netes (XN) Són la diferència entre les exportacions i les importacions de béns i serveis.
Les exportacions (X) i les importacions (M) són la compra i la venda de béns i serveis des de i cap a la resta del món.
Les exportacions netes són la diferència entre exportacions i importacions.
XN=X-M 9.3.2. EL PIB I EL BENESTAR ECONÒMIC La taxa de creixement del PIB real s'utilitza per realitzar comparacions del benestar econòmic.
Encara que els béns i serveis són sols una part de tots els aspectes que influeixen en el benestar econòmic, és un fet que el benestar econòmic millora quan la producció de tots els béns i serveis augmenta.
En qualsevol cas si, per exemple el PIB per càpita d'un país durant un cert període de temps experimenta un fort creixement i pràcticament es dobla, això no significa que el benestar econòmic hagi millorat el doble.
 Això es deu que el creixement del PIB real no és una mesura completa i exacta del canvi en el benestar econòmic.
Aquest depèn de molts altres factors que el PIB real no avarca. Entre els factors que expliquen perquè el PIB no mesura el benestar econòmic o no ho fa amb exactitud. Podríem anomenar els següents: a. La producció en la llar.
Una part significativa de la producció es realitza tots els dies a les llars. Preparar el dinar a casa, netejar la llar o rentar l'automòbil són exemples d'activitats productives que no impliquen transaccions de mercat i que no es comptabilitzen com a part del PIB.
-6- Introducción a la Economía ambiental Alejandro Batlle Si aquestes activitats creixessin al mateix ritme que el PIB real, la seva omissió no seria un problema de cara a utilitzar el PIB real com a indicador del benestar econòmic.
El problema rau que la producció de mercat (la que és part del PIB) sembla reemplaçar de forma creixent la producció a la llar (que no forma part del PIB). Aquesta possibilitat s'explica per dues tendències.
 En primer lloc perquè el nombre de persones que treballa s'ha incrementat a la pràctica totalitat de les economies de l'OCDE durant els últims anys.
 I en segon lloc, pel creixent costum a adquirir al mercat béns i serveis que tradicionalment es produïen a la llar.
Així, per exemple, la famílies cada vegada mengen amb més freqüència fora de la llar i o recorren més assíduament als serveis de guarderia o als serveis de cura dels ancians oferts per professionals.
b. L'economia submergida o informal.
L'economia submergida és la part de l'economia que deliberadament s'oculta a les autoritats econòmiques per evadir impostos i regulacions, o perquè els béns i serveis produïts són il·legals (pensi's en el cas de les drogues), i que lògicament no es recull al PIB. Aquesta economia és fàcil de descriure però molt difícil de quantificar.
Alguns estudis la situen entre el 15 i el 25% del PIB d'una economia com l'espanyola si bé en les economies en via de desenvolupament el pes de l'economia submergida sol ser major.
El problema arrela que l'economia submergida no representa una proporció raonablement estable al llarg del temps de l'economia total, de manera que la taxa del creixement del PIB real pot oferir una visió distorsionada del benestar econòmic.
Així, l'economia submergida creix en relació amb la resta de l'economia quan els impostos experimenten un fort augment o durant les recessions profundes.
c. El temps de lleure.
El temps lliure és un bé que incideix sobre el benestar econòmic. Durant els últims anys el temps lliure ha augmentat de forma constant.
La setmana laboral s'ha reduït, un nombre creixent de persones es jubila anticipadament, i el nombre de dies de vacances ha augmentat.
 Aquests fets incideixen favorablement en el benestar econòmic però no es reflecteixen al PIB real.
d. La qualitat del medi ambient.
L'activitat econòmica incideix en la qualitat del medi ambient a través de la contaminació i de l'esgotament dels recursos no renovables.
Alguns dels efectes de l'activitat econòmica que contribueixen a degradar el medi ambient no es recullen al PIB, però, tanmateix sí s'inclouen els recursos emprats per protegir el medi ambient.
 Un exemple seria el cas dels convertidors catalítics destinats a reduir les emissions contaminants dels automòbils.
Una part de l’activitat econòmica no es computa en el PIB, com: i.
Els fluxos que no passen pel mercat (feines domèstiques, cuina, neteja, bricolatge, etc.).
ii.
No es té en compte la contaminació o degradació mediambiental.
iii.
Les activitats que es produeixen al marge de l’Economia oficial -7- Introducción a la Economía ambiental Alejandro Batlle ALTRES INDICADORS:  Esperança de vida, mortalitat infantil, disponibilitat dels serveis mèdics, quantitat d’oci, formació i educació 9.4. DEL PIB A LA RENDA DISPONIBLE NOTA: El producte interior representa el valor dels béns produïts en un país.
El producte nacional mesura el valor de la producció obtinguda pels factors nacionals situats al país o a l'estranger.
El Producte Nacional Brut (PNB) és el valor monetari de tots els béns i serveis finals que es produeixen durant un període de temps, utilitzant factors de producció nacionals, independentment de si els esmentats factors estan localitzats dins o fora de les fronteres del país que es tracti.
PNB = PIB + RRN – RRE El Producte Nacional Net (PNN), és igual al producte acabat total, incloent la inversió neta, produït per aquells factors pertanyents al país, això és, que tenen la nacionalitat a efectes econòmics, dins o fora de les fronteres nacionals, durant un any.
PNN = PNB – D La D és la depreciació del país.
La renda nacional (RN) és la suma de les remuneracions pagades als factors de producció nacionals (sous, salaris, lloguers, interessos i beneficis) durant un període de temps.
RNN = PNNcf = PNBcf – D RNN = PIBcf + RRN – RRE – D La renda personal (RP) és igual a la part de la renda nacional que, efectivament, és obtinguda per les persones. Es troba restant de la renda nacional (RNN) els beneficis no distribuïts per les empreses (Bnd), els impostos sobre els beneficis (Tb) i les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social (CSS), i sumant-li les transferències que les persones reben de l'Estat (TR).
RP = RNN – Bnd – Tb – CSS + TR La renda personal disponible (renda disponible) és la part de la renda personal efectivament disponible per a la despesa o l'estalvi. S'obté restant de la renda personal (RP) els impostos directes pagats per les persones (Td).
RDP = RP – Td = RD RPD = C + S NOTA: pm és a Preu de Mercat cf és el Cost de Factor PIB pm - Impostos indirectes (Ex. El IVA) + Subvencions PIB cf - Consum de capital fix (depreciació) -8- Introducción a la Economía ambiental Alejandro Batlle PIN cf + Rendes netes del resto del Mundo (Ex.
remeses emigrants) PNNcf = RNNcf (Producte Nacional Net a cf = Renda Nacional Neta a cf) + Transferències netes amb la resta del Món (Ex. Ajudes PAC) RNND cf (Renda Nacional Neta Disponible) + Consum de capital fix + Impostos indirectes - Subvencions RNBDpm (Renda Nacional Bruta Disponible a pm) 9.5. RESUM La Comptabilitat Nacional mesura l'activitat d'una economia al llarg d'un període, generalment un any, registrant les transaccions realitzades entre els diferents agents que formen part de l'esmentada economia.
El PIB és el valor total de tots els béns i serveis finals generats en un país. És igual a la suma dels valors monetaris del consum, la inversió bruta, les compres de béns i serveis per part de l'Estat i les exportacions netes d'un país durant un any determinat. El PIB pot mesurar-se de dues formes diferents: 1. Com a flux de productes acabats.
2. Com a els costos o ingressos totals dels factors que realitzen el producte.
El caràcter residual dels beneficis permet que l'enfocament del flux de productes i l'enfocament del flux dels ingressos o costos donin exactament el mateix PIB total.
Per evitar la doble comptabilització s'han d'incloure al PIB només els béns finals i no els béns intermedis que s'utilitzen per produir-los.
El PNN és igual al producte acabat total, incloent la inversió neta, produït per aquells factors pertanyents al país, això és, que tenen la nacionalitat a efectes econòmics, dins o fora de les fronteres nacionals durant un any.
La renda personal és igual a la part de la renda nacional que efectivament és obtinguda per les persones. S'obté restant de la renda nacional els beneficis no distribuïts per les empreses, els impostos sobre els beneficis i les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, i sumant-li les transferències que les persones reben de l'Estat.
La renda personal disponible és la parella té de la renda personal efectivament disponible per a la despesa o l'estalvi. S'obté restant de la renda personal els impostos directes pagats per les persones.
El PIB real és el valor dels béns i serveis finals produïts l'un any donat, quan es valoren a preus constants, això és, partint dels preus d'un any base o de referència.
El PIB nominal és el valor dels béns i serveis produïts l'un any considerat als preus vigents aquell mateix any.
L'índex de preus de consum (IPC) mesura el cost d'una cistella fixa de béns generalment adquirits pel consumidor mig.
La taxa d'inflació, mesura per l'IPC és la variació percentual experimentada per l'IPC en el període considerat.
El Deflactor del PIB és un índex de preus que s'obté dividint per a cada any el PIB nominal i PIB real.
-9- ...