TREBALL VOLUNTARI HISTÒRIA SOBRE HOWARD GARDNER EDUCACIÓ DE LA MENT (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 3º curso
Asignatura Didàctica de la història
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 14/07/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

treball voluntari història sobre Howard Gardner i l'educació de la ment

Vista previa del texto

ACTIVITAT VOLUNTÀRIA D’HISTÒRIA HOWARD GARDNER: L’EDUCACIÓ DE LA MENT Nom: Grup: 9A Data d’entrega: 13/11/2015 Professora: 1. Idees principals: La universitat de Phoenix ofereix als estudiants desenvolupar les aptituds desitjades per ells amb la major eficàcia. La seva missió és totalment utilitària i no hi ha cap interès intel·lectual per la veritat i la falsedat. Howard Gardner és contrari a aquesta educació.
Hi ha molts sistemes educatius que han fracassat. Uns decideixen ensenyar tots els coneixements però hi ha temps limitat i molt material que donar. Altres volen que totes les diferents comunitats estiguin presents i reparteixen els coneixements de manera equitativa. A Nord-Amèrica elogien el currículum oficial però després dins de classe cada mestre ensenya allò que li sembla més important. Així que no hi ha coordinació dels docents entre classes i repeteixen temes ja donats.
La proposta es basa en ensenyar a comprendre als alumnes amb un pensament disciplinari. Aquestes disciplines són la ciència, les matemàtiques, l’art i la historia. Es tracta de que els discents observin en profunditat i tinguin un clars exemples de cada disciplina (encara que sigui un de cada) perquè vegin com pensa i actua un científic, un geòmetra, un artista i un historiador.
Així utilitzaran aquest tipus de pensament per comprendre el seu món i la vida.
La idea principal és plantejar als alumnes un tema o un cas que no tinguin cap noció d’aquest i veure fins on ho poden interpretar, anomenat també mètode de descobriment. Segons la comprensió seran capaços de fer un bon us dels conceptes adequats per resoldre’l o només recordaran continguts insignificants sobre el tema.
Hi ha moltes dificultats de comprensió. Els millors estudiants, en totes les ciències, comprenen i adquireixen gran part dels continguts curriculars, inclús aquells que tenen un gran rendiment en els exàmens, quan volem que expliquin fenòmens quotidians senzills no poden donar una explicació adequada. Això passa perquè pràcticament tots els nens i nenes construeixen guions sobre cada experiència pròpia. Un cop tenen adquirits aquest guions i entren nous esdeveniments els relacionen amb els antics patrons que són familiars. El problema és que alguns d’aquests esdeveniments no coincideixen en res amb els antics i són inadequats comprendre’ls de la mateixa manera.
Les teories que desenvolupen els nens al principi de la seva vida són els principals obstacles per la comprensió. No necessiten cap guia per desenvolupar representacions sobre objectes animats o inanimats, sobre la seva ment. És una manera natural que es sintetitza a partir de les experiències.
Lo pitjor és que aquestes gravacions inicials falses són inalterables. En la història, per exemple, molts discents encara pensen que el món es divideix en “bons” i “dolents”. Per tant, l’error més comú que és pot fer com a mestre és voler acabar el programa de continguts, quan així estàs fent que els teus alumnes no puguin comprendre d’una manera genuïna tots els temes de l’assignatura. Una investigació en profunditat d’alguns temes significatius pot deixar a l’abast les nocions falses inicials i una exploració a fons, sota la guia d’un mestre capaç de pensar de manera disciplinaria, fomenta el desenvolupament d’una comprensió més indicada. Per tant, estem eliminant els gravats erronis inicials i instruint uns coneixements més adequats. Per aconseguir comprendre com són realment les nocions falses inicials necessitem docents que adoptin les perspectives de la psicologia i la biologia.
En la experiència disciplinaria el expert és qui a aconseguit uns gravats adequats en la seva especialitat i que són diferents als d’un estudiant inexpert.
Aquesta experiència és el resultat de anys de feina en una disciplina. La tesis d’en Howard Gardner és que una persona tindrà més possibilitats d’aprendre a pensar com un científic si examina a fons un tema concret que si tracta d’assimilar molts exemples diferents de molts camps científics. La manera de pensar és fonamental ja que un alumnes podrà comprendre les diverses afirmacions que es fan si ha adquirit alguna noció de la forma de treballar i pensar dels historiadors (com d’altres disciplines). Els enfocaments basats en fets no tindran sentit en un futur perquè no podem arribar a tenir una ment disciplinada a partir de coneixements de fets. L’art d’ensenyar consistirà cada cop més en ajudar als discents a adquirir els hàbits de les principals disciplines.
2. Diverses solucions: Hi ha moltes formes de millorar la comprensió. Howard Gardner ens presenta quatre propostes.
- La primera és aprendre d’altres institucions adequades. La relació entre mestre i alumne és molt instructiva. El mestre dona un problema nou el planteja i l’introdueix i el alumne ha de intervenir en la resolució així té moltes oportunitats de posar en pràctica la seva pròpia comprensió. També hi ha museus de ciències i d’altres institucions que ofereixen activitats pràctiques on animen als nens i nenes a explorar les instal·lacions al seu aire. Aquestes experiències pràctiques posen de manifest les carències de la forma de pensar dels alumnes. Finalment, amb una bona orientació o bastida adequada per part d’un professional pot facilitar l’aparició d’una teoria més correcte.
- La segona és afrontar directament les concepcions errònies. Bàsicament és fer que els alumnes s’enfrontin directament a les deficiències i carències de les seves concepcions actuals i falses. En el cas dels guions i estereotips el més eficaç és l’adopció de diferents punts de vista. Aquestes nocions falses són molt resistents però el fet que una creença es posi en dubte crida l’atenció i els intents de descobrir una creença millors és la millor manera de que la comprensió pugui millorar.
- La tercera és tenir un marc de referència que faciliti la comprensió. Aquesta col·loca la comprensió en primer pla. Aquesta comprensió s’ha de concebre com un exercici o com una execució, inclús com una exposició pública del que cadascú sap i pot fer. Els alumnes tenen des del principi exemples de comprensió on tenen oportunitats per exercitar i posar en pràctica la seva pròpia comprensió. Aquesta concepció de la comprensió com a exercici demostra ser molt útil. En un centre dedicat a ensenyar la comprensió, els principiants veuen als docents i discents de més edat executar el que ells hauran de dominar més endavant.
També ofereix un mètode pedagògic concret que és pot aplicar a tot el currículum i a estudiants de diferents edats. Aquest funciona així: 1. Primer, es fa una descripció dels objectius de comprensió. Aquests no han de ser molt abundants sinó més concrets.
2. Després, s’estableixen uns temes generatius o unes qüestions essencials. Es tracten d’introduccions que tenen dos objectius bàsics. El primer és que són essencials pel tema i pels objectius de comprensió; i el segon és que han de captar l’interès dels estudiants.
3. A continuació, han d’identificar i establir els exercicis de comprensió, és a dir, que els alumnes sàpiguen que han de fer.
4. Finalment, l’últim pas és l’avaluació contínua. En aquesta, els estudiants reben una resposta contínua dels docents que indiquen la qualitat de l’actuació i suggereixen maneres concretes de millorar. Amb el temps, els discents interioritzen els criteris d’avaluació per auto-jutjar la seva actuació i comparar-la amb la dels companys.
Aquest mètode només té de conductista que totes les avaluacions es basen en conductes.
- La quarta són les múltiples vies d’accés a la comprensió. Les persones posseïm diferents tipus de ment i també treballen amb diferents combinacions de representacions mentals. Aquesta proposta uneix la teoria de les intel·ligències múltiples amb el objectiu de millorar la comprensió.
Hi ha altres participants que tenen un paper important. Uns docents qualificats i entusiasmats. Per ensenyar a comprendre un material, els mestres han de estar còmodes amb ell. També han de creure en la importància d’aquesta comprensió. Molts ensenyants que no comprenen l’assignatura que donen i altres que no tenen motivació.
Una altra és tenir uns estudiants preparats i motivats per aprendre. Quan no estan entusiasmats per l’escola es culpa als pares, als propis discents i als mestres. Però des del primer dia els docents hem d’intentar motivar-los.
També tenim l’ajuda de la tecnologia. Per sí sola és només un instrument. Però pot fer que els estudiants participin amb entusiasme en la resolució dels problemes. Són els mestres experimentats els que han d’examinar els objectius i determinar quines tecnologies són bones i els seus usos on poden contribuir a la comprensió.
Finalment, el recolzament de la comunitat. Els pares, els membres de la junta escolar, els ciutadans importants de la comunitat, etc. són factors que intervenen en la comprensió. Necessitem que sàpiguen el que passa a les aules. Encara que l’aprenentatge no únicament es pot donar a l’aula. Tota aquesta comunitat pot fer contribucions importants en l’educació cap a la comprensió dels alumnes.
3. Opinió personal sobre el mètode de descobriment: Primer de tot he de dir que aquest article m’ha semblat molt interesant i que pot aportar unes metodologies diferents en un món com és l’educació, que canvia any rere any, i que els docents hauríem d’adaptar tots els ensenyaments cognitius a cada canvi.
El mètode de descobriment és una forma d’ensenyar que ja el vaig veure, junt a alguns dels meus companys universitaris, en una altra matèria d’aquest grau.
Aquesta s’anomena Didàctica de la matèria, l’energia i la interacció i ens la va donar el mestre Iván Marchán Carvajal. En aquesta assignatura ens ensenyava, a partir d’uns materials i d’unes idees prèvies dels alumnes que eren errònies, a canviar les representacions mentals d’alguns continguts de química i física. Hem va encantar el mètode perquè era molt dinàmic, fèiem experiments per justificar les noves representacions mentals dels alumnes i, fins i tot, fèiem que el centre de l’ensenyament siguin els propis alumnes.
En aquesta assignatura d’història també hem pogut veure i descobrir aquest mètode del descobriment. Amb l’activitat de la mòmia no identificada on nosaltres amb unes pistes i unes informacions variades podíem arribar a varies conclusions certes d’ella. Penso que és una manera molt interesant i dinàmica d’ensenyar i de canviar la manera de pensar dels alumnes. També es cert que molts dels mestres no estan preparats per duu a terme metodologies tant innovadores i que s’hauria de obrir uns cursos especials i gratuïts perquè qui vulgui pugui aprendre uns punts bàsics per fer-ho possible el portar-ho a l’aula.
Jo sóc un estudiant que va fer el batxillerat científic i la metodologia que van utilitzar era més de donar la pura teoria, encara que també fèiem alguns experiments. L’assignatura de química que vaig fer als dos anys d’educació secundària no obligatòria va ser amb un mètode semblant al del descobriment ja que fèiem experiments i després, sense explicar res la mestre, havíem de predir que concepte o quina causa havia fet que allò que havia passat fos així.
Nosaltres buscàvem i donàvem respostes i la mestra era una simple guia de coneixements vertaders.
Aquest mètode del descobriment és per mi una bona idea per portar a l’aula en algunes de les assignatures a l’educació primària. Tant a Medi Natural com Medi Social es pot fer una classe de teoria molt avorrida i els alumnes que no tinguin interès no aprendre res. Però si busquem incentivar i motivar a pensar d’una manera pràctica els coneixements podrem fer que la classe sigui divertida i que els alumnes aprenguin i d’una manera molt més significativa.
Vull acabar amb la conclusió de que tots els mestres podem millorar la nostra manera d’ensenyar però que està en les nostres mans aprendre primer per després poder portar-ho a les aules.
...

Tags:
Comprar Previsualizar