TEMA 1 L'AUTONOMIA PRIVADA. EL CONTRACTE I ELS SEUS ELEMENTS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 17
Fecha de subida 23/02/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1 Teoria general del contracte La autonomia privada. El contracte i els seus elements Contracte Art. 1089. Fonts de les obligacions. La font més important de les obligacions civils es el contracte. El contracte és un instrument que es crea a través de la connexió de la voluntat de dues parts sobre un objecte i una causa. La sola declaració de voluntat entre aquestes parts, aquest acord de voluntats, consentiment.. no sempre provocarà un contracte. El simple acord de voluntats no és necessàriament un contracte, ja que primer s’ ha de referir a un objecte, a una causa legítima, i ha de ser un acord que tingui una legitimació jurídica determinada. Ex: Quedar amb un company per anar al cinema, i aquest company compra les entrades abans que l’ altre company, el qual no es presenta. Més tard es localitza. El preu de les entrades no es pot reclamar, hi havia un acord de voluntats, però no un contracte. Aquest acord de voluntats és extra jurídica, la disciplina jurídica no li dóna importància, ja que abasteix l’ amistat, la qual no és una institució jurídica. Tot i que a vegades es pot tenir en compte, en l’ àmbit penal i processal.
Acord de voluntats, no és necessàriament contracte. Fa falta que es refereixi a un objecte determinat i a una causa determinada. Art. 1262- Consentiment. Ex. Causa de la compra venta- entregar una cosa a canvi de rebre un preu.
1. Fets i actes jurídics Fet (jurídic). Un fet simple no té transcendència jurídica. Fet jurídic, és un fet, un esdeveniment on no hi ha intervenció humana, que té conseqüències jurídiques, com pot ser la mort d’ una persona. Morir és un esdeveniment jurídic, ja que s’ obre el procés d’ herència.
1 Acte(jurídic). Un acte simple a diferència d’ un fet és que hi intervé l’ acció humana, acte voluntari, volgut, conscient, acte humà. Un acte jurídic és un acte humà que té transcendència jurídica. Acte que té origen en una voluntat humana.
Negoci (jurídic). Un negoci jurídic és un acte jurídic, que pot ser unilateral o plurilateral, en el qual s’ estableixen parts dels efectes que produiran els meus actes, es fixen els efectes de l’ acte humà, per tant, la gran diferència entre l’ acte jurídic i el negoci, tot i que ambdós neixen dels actes humans voluntaris, en l’ acte jurídic les conseqüències queden marcades per la llei, i en el negoci part de les conseqüències les marquen les parts. Negoci jurídic és una categoria teòrica creada per la doctrina alemanya del s. XIX, que no ha triomfat perquè és una categoria molt ample que pretén englobar tots els actes que derivin de al voluntat humana en una sola categoria. Per tant el negoci jurídic seria el matrimoni, una hipoteca, l’ adopció, un testament, crear una S. A; actes molts diversos que és impossible englobar tots els efectes. No és possible establir una teoria general que solucioni tots els problemes, ja que no és el mateix la categoria de la nul·litat d’ un contracte que d’ un matrimoni. El matrimoni però no es pot considerar contracte ja que les obligacions i deures no se centren en l’ àmbit patrimonial, no és un interès patrimonial estricte, però n’ hi ha controvèrsia ja que per exemple el codi francès afirma que n’ és un.
Un contracte és un negoci jurídic bilateral de caràcter patrimonial. Bilateral, que hi ha dues parts, no dos subjectes, ja que a cada part pot haver una pluralitat de subjectes. Lo important aquí és l’ element patrimonial, l’ element econòmic. Llavors això exclou l’ adopció, el matrimoni i d’ altres actes que incloguin elements familiars.
1.2 Declaració de voluntat Requisits essencials del contracte: Consentiment, declaració de voluntat. Aquest acord de voluntats deriva de la declaració de les dues parts del contracte i és la base, però un acord de voluntat no és suficient per fer un contracte, però sí necessari. Art. 1261 requisits ESENCIALS del contracte: CONSENTIMENT, OBJECTE I CAUSA.
Consentiment. Acord de voluntats. Emissió d’ una determinada intenció, voluntat d’ un subjecte, s’ exterioritza una voluntat interna. Declaració exterioritzada.
2 Classes de declaració de voluntat  Receptícies. Per a que tingui eficàcia, ha de ser rebuda per l’ altre part contractant.
 No receptícies. Aquella que per a tingui eficàcia, no cal que sigui rebuda per l’ altre part. Ex: Testament, tot i que no és un contracte, serveix per entendre la idea. El testament és eficaç sense que el rebi ningú, i l’ eficàcia definitiva vindrà quan mori el cuius.
 Expressa. Aquella que es manifesten determinats actes, s’ exterioritzen actes que estan directament encaminades a manifestar una voluntat. Ex. Aixecar la mà en una subhasta.
 Tàcita. Es realitzen actes, però que no estan directament encaminats a expressar una voluntat, però denoten o determinen indubtablement una voluntat. Ex.
Acceptació tàcita d’ una herència. ART. 1000 CC, formes d’ acceptar tàcitament una herència. Quan es fan actes d’ hereu que impliquen de forma indubtable que es vol l’ herència.
1.3 Valor jurídic del silenci Si el silenci pot ser deduït com una declaració de voluntat. No expressió, ni expressa ni tàcita, pot ser que sigui acceptació o no. Quien calla otorga- Mentida, ja que el silenci no és una expressió de voluntat. No es pot obligar a un altre subjecte a expressar-se, un individu té la llibertat de callar, de guardar silenci. SILENCI NO TÉ CAP VALOR.
STC TS 28 Juny del 1983. El silencio absoluto no es productor de efectos jurídicos a no ser que la ley o las partes establezcan lo contrario, lo reconozcan previamente.
Imposició del silenci. Llei d’ ordenació del comerç minorista Llei 7/1996 del 7 de gener.
Art. 42. Queda prohibit enviar al consumidor un producte que comporti un pagament, en aquest cas els riscos de la cosa està a càrrec dels qui els ha enviat, i el consumidor pot no tornar-los ni han d’ abonar l’ import. Que no hi hagi relacions prèvies amb aquesta empresa de forma continuada i que no hagi sigut dement.
3 Art.1005 CC. Hereus que no diuen res sobre una herència, no és fa cap acció ni d’ acceptació ni de rebuig. El codi estableix un terme de 30 dies per acceptar o rebutjar, però en el CCCAT diu que si hi ha silenci, es repudia.
Resum: Silenci no té valor de res, ni si ni no. No pot ser imposat a una de les parts, i té valor quan la llei ho digui o la relació prèvia entre les parts, i d’ acord amb la bona fe, denotin que el silenci tingui X valor.
2. L'autonomia privada: límits i atipicitat Principi d’ Autonomia privada. És el reconeixement de la llibertat de l’ individu per auto regular els seus interessos. Aquest principi neix de les revolucions liberals i que tenen diverses influències com pot ser el dret canònic, el iusnaturalisme. Individualisme, postulats de la revolució francesa. No només és la llibertat entre els ciutadans, sinó el reconeixement d’ aquest dret per part de l’ Estat. (respectar, reconèixer i protegir) Llibertat d’ auto regulació, de fer contractes, etc. Però aquest principi d’ autonomia de la llibertat té límits. Art. 1255 CC, Los contratantes pueden establecer los pactos, cláusulas y condiciones que tengan por conveniente, siempre que no sean contrarios a las leyes, a la moral ni al orden público.
Límits. LLEI (imperativa), MORAL, I L’ORDRE PÚBLIC SÓN ELS LIMITS ESTABLERTS.
Morals. Principis valors ètics que han anat canviant amb els anys. Ordre públic, principis rectors, sistema de valors que també canvien al llarg del temps, és diferent a la moral.
Límit insuperable, infranquejable.
Pritt wirkung. Relació de l’ autonomia de la voluntat amb els drets fonamentals de les altres persones. Art. 14 CE principi de no discriminació. Ex: treballador que només agafa dones. On està el límit? Llibertat contractual a la Constitució- Propietat privada i a l’ herència, art. 33 CE. Art.
38 CE, principi de llibertat d’ empresa dins d’ un marc d’ economia de mercat. El nostre sistema econòmic permet crear empreses, existència d’ un mercat lliure, etc.
4 Contingut de l’ autonomia privada.
1. Llibertat de contractar o de no contractar. LLIBERTAT ABSOLUTA. Nos’ inclouen els contractes forçosos, però els bens essencials comporten la realització d’ un contracte com pot ser la contractació d’ aigua o electricitat.
2. Llibertat d’ establir el contingut del contracte. Llibertat que tenen els particulars.
3. Llibertat de creació negocial, de creació de nous contractes. Celebrar contractes atípics, que no estan tipificats, reconeguts per l’ ordenament jurídic. Es pot inventar un contracte que no existeixi, que no estigui tipificat en lloc, que sigui lícit i vàlid.
2.1 El principi de no discriminació La llibertat contractual té uns límits, la llei, la moral i l’ ordre públic. Art 1255 CC. Norma dispositiva- Suprimible. Norma imperativa- No suprimible.
En l’ àmbit públic, no hi cap acció que impliqui una discriminació, ja que la seva regulació es basa en l’ administració públic, però en l’ àmbit privat és diferent. Ex: Depenent d’ una botiga que ha de seguir un perfil determinat. Fins a quin punt és discrimina i fins a quin punt s’ exerceix la llibertat de l’ empresari.
JUSTIFICACIÓ. Diferència entre una decisió arbitraria o justificada/discrecional. Un empresari té la potestat discrecional de pagar a una persona més a una altra per la mateixa feina, si hi ha una justificació. EL QUE NO S’ ADMET ÉS L’ ARBITRARIETAT. Una decisió no justificada. És el mateix desigualar que discriminar? No es pot tractar de manera igual a tothom, discriminar es diferencia sense una justificació raonable, però sí que es pot desigualar. Desigualtat formal.
Controvèrsia sobre el límit entre discrecionalitat i arbitrarietat, entre desigualar i discriminar.
   Proporcionalitat Justificació No hi ha drets il·limitats.
5 3. El contracte: 3.1. Concepte i característiques.
El simple acord de voluntats, no és consentiment contractual, no conforme un contracte, ja que en un contracte a més de l’acord de voluntats i ha d’ haver un objecte i una causa.
Objecte lícit ( objecte que està fora del comerç dels homes) lícit si està fora del comerç dels homes o no, i causa lícita.
Eficàcia contractual típica- Art. 1258 CC. Quan els contractants decideixen celebrar un contracte, emeten un consentiment sobre un objecte i una causa, i els hi cau a sobre una normativa, tant si la coneixen com si no. Això produeix certs efectes jurídics. Amb els seus límits, obligacions i deures, etc.
Artículo 1258.
Los contratos se perfeccionan por el mero consentimiento, y desde entonces obligan, no sólo al cumplimiento de lo expresamente pactado, sino también a todas las consecuencias que, según su naturaleza, sean conformes a la buena fe, al uso y a la ley.
La regulació dels contractes en el Codi Civil.
 ART. 1089 CC, fonts de les obligacions. Les obligacions neixen de la llei, contractes, quasicontractes, delictes i quasi delictes.
 ART 1091 CC, lex contractus. Las obligaciones que nacen de los contratos tienen fuerza de ley entre las partes contratantes. Fa una asimilació entre llei i contracte.
La llei és d’ aplicació erga omnes, i el contracte interpartes, principi de relativitat.
 ART 1254 CC, El contrato existe desde que una o varias personas consienten en obligarse, respecto de otra u otras, a dar alguna cosa o prestar algún servicio. Dóna molta importància al consentiment, però no a l’ objecte o la causa, és una definició incompleta.
El contracte és un instrument, un mitjà d’ intercanvi de béns i serveis.
 ART 1258 CC, Els contractes es perfeccionen des del mer consentiment, és a dir, no cal complir una forma determinada, com escriptura pública o fer determinats rituals, llibertat de forma.
6  ART 1278 CC Els contractes seran obligatoris sense importar la forma sempre i quan hagin sigut celebrats vàlidament i compleixin les requisits necessaris.
Classes de contractes  Negociació. Hi ha marge pel regateig.
 Adhesió. Ho s’ accepten les condicions o no es celebra el contracte.
 Consensuals. Què necessiten els contractes per perfeccionar-se, per existir.
Existeixen pel mer consentiment, es creen pel consentiment. Contracte de Perfecció.
 Reals. Entrega de la cosa, res. Hi ha contractes on si no s’ entrega la cosa no existeixen. Art. 1778 CC depòsit, comodat (préstec d’ ús gratuït). Contracte de Perfecció.
 Formals. No existeixen sense el compliment d’ una forma solemne per perfeccionarse. Exemple: Si no s’ inscriu la hipoteca en l’ escriptura pública, no és vàlida, inscripció al Registre Mercantil. Contracte de Perfecció.
Segona classificació de contractes  Perfecció. Concorren tots els requisits legals, essencials. Art. 1261 CC Consentiment, objecte i causa.
 Consumació. Quan les prestacions del contracte s’ han complert, el contracte s’ ha consumat, s’ han fet efectives les prestacions de les parts.
Tercera classificació. Distinció contractes Obligatoris i contractes Reals( no són iguals als reals anteriors) Reals en aquest cas no té relació amb la perfecció del contracte, sinó en els efectes que aquest produeix.
Els contractes obligatoris produeixen efectes només obligacionals, i en el segon cas, els contractes reals produeix efectes reals o de transmissió d’ efectes reals.
El contracte de compra venta produeix efectes reals a França, quan es signa un contracte produeix efectes obligacionals de pagar un preu i entregar una cosa, i s’ ha transmès una propietat, s’ han transmet els efectes reals.
7 Efectes Reals  Consensualisme. El sol consentiment provoca la transmissió de la propietat sense que la cosa s’ hagi transmès.
 Teoria del títol i el mode. En el cas espanyol, és un sistema més rudimentari que existeix a Espanya, Andorra, Argentina... Que exigeix títol i mode, és a dir, l’ entrega de la cosa. Traspàs possessori. Primer s’ ha de prestar el consentiment en el contracte de compra venda, però un cop s’ ha firmat la casa encara està en propietat del venedor, i per a que això canviï, s’ ha d’ entregar la cosa. Mode= entrega.
 Acord abstracte translatiu, cas Alemany. Per a que es produeixi la transmissió ha d’ haver primer el contracte, compra venta, en segon lloc es necessita un acord abstracte translatiu, el qual es un altre negoci jurídic afegit, que implica que comprador i venedor van al notari per informar de la transmissió. És abstracte perquè el notari no sap d’ on prové el contracte, no se sap si és una donació, si és d’ una compra venta, transmissió a una societat, o el que sigui; aquest fet no afecta ni incumbeix al notari. El tercer element és per tant, el registre en la Propietat. Això es fa per aconseguir una seguretat jurídica. Si el contracte esdevé nul, o té vicis ocults, no canvi el fet que la propietat ja s’ ha transmès. La propietat és del comprador sí o sí, sota qualsevol circumstància, a diferència del cas espanyol que si el contracte esdevé nul, tot canvia ja que una persona no pot ser propietària d’ una cosa que s’ hagi transmès sense complir els requisits necessaris.
Quarta classificació.
 Contractes Unilaterals. Contracte en que una de les parts està obligada, només neix obligació per una d’ elles. Pot ser que neixi per la simple declaració unilateral de voluntat, com pot ser una promesa de recompensa, la qual pot reconduir-se al final d’ una forma bilateral. Però en aquest cas no ens referim a la font, sinó que el contracte ja està creat i només obliga a una de les parts. Exemple: una donació, tots 8 els contractes gratuïts en general, ja que una de les parts ha de donar una cosa i l’ altre. Hi ha dues parts i només una està obligada.
 Contractes Bilaterals. Com és el cas dels contractes sinal·lagmàtics, hi ha obligació per ambdues parts. Reciprocitat entre les dues parts.
3.2. Els "contractes de consum". Concepte de "consumidor i usuari" Dret de consumidor i lleis de consumidors i usuaris. És un dret que abasteix molta matèria, és un dret que afecta a tots. Consumidor. Persones físiques, siguin empresàries o no, i si ho són que actuïn dintre d’ un àmbit aliè de la seva activitat comercial, i també les persones jurídiques, sempre actuïn també dintre d’un àmbit aliè empresarial.
Consumidor= Consumidor final, al qui repercuteixen l’ IVA els empresaris. ART. 3 Llei de consumidors i usuaris.
Artículo 3. Concepto general de consumidor y de usuario.
A efectos de esta norma y sin perjuicio de lo dispuesto expresamente en sus libros tercero y cuarto, son consumidores o usuarios las personas físicas o jurídicas que actúan en un ámbito ajeno a una actividad empresarial o profesional.
Ampliació del concepte reforma 2014: I també entitats sense personalitat jurídica que actuïn sense ànim de lucre, fora del seu àmbit de la seva activitat comercial o empresarial.
No hi ha un límit d’ adquisició de productes, la llei no ho permet; no et poden limitar per exemple a 2 exemplars. Així mateix, qualsevol producte que hi ha en una botiga, si no posa expressament que és un element de decoració, t’han de vendre aquell producte per molt que estigui a l’ aparador.
4. Els elements del contracte: ART. 1261 CC, enumera els elements essencials del contracte. Consentiment, objecte i causa.
9 Artículo 1261.
No hay contrato sino cuando concurren los requisitos siguientes: 1. º Consentimiento de los contratantes.
2. º Objeto cierto que sea materia del contrato.
3. º Causa de la obligación que se establezca.
Diu no hi ha contracte, no és que neixi mort, és que no arriba ni a néixer si falta un d’ aquests requisits essencials. D’altre banda es reserva el terme nul·litat, quan el contracte és contrari a la llei o incompleixen algun precepte legal que recondueix a la nul·litat.
En primer lloc, es parla d’ elements essencials del contracte com aquells que han d’ estar obligatòriament per a que el contracte es pugui perfeccionar, per a que pugui existir.
 Elements Essencials. Han de concórrer obligatòriament.
 Elements Naturals. Concorren però les parts poden excloure-ho, normes dispositives. Art. 1475.3 CC. Concorre naturalment en el contracte, però les parts ho poden treure, a diferència dels elements essencials que no es poden treure.
Artículo 1475.
Tendrá lugar la evicción cuando se prive al comprador, por sentencia firme y en virtud de un derecho anterior a la compra, de todo o parte de la cosa comprada.
El vendedor responderá de la evicción aunque nada se haya expresado en el contrato.
Los contratantes, sin embargo, podrán aumentar, disminuir o suprimir esta obligación legal del vendedor  Elements Accidentals. Naturalment no concorren, però que les parts poden afegir.
Termini, condició i el mode, Arres, clàusules penals, etc. Quan els elements accidentals es pacten, passen a ser un element essencial però amb la diferència que el contracte pot existir sense els accidentals.
10 4.1. El consentiment: concepte i requisits No hi ha contracte si no hi ha consentiment. ART. 1262 CC El consentimiento se manifiesta por el concurso de la oferta y de la aceptación sobre la cosa y la causa que han de constituir el contrato.
Hallándose en lugares distintos el que hizo la oferta y el que la aceptó, hay consentimiento desde que el oferente conoce la aceptación o desde que, habiéndosela remitido el aceptante, no pueda ignorarla sin faltar a la buena fe. El contrato, en tal caso, se presume celebrado en el lugar en que se hizo la oferta.
En los contratos celebrados mediante dispositivos automáticos hay consentimiento desde que se manifiesta la aceptación.
Consentiment: On coincideixen les voluntats de les dues parts, concorren ambdues voluntats. Concurs de l’oferta i l’ acceptació. Hi ha consentiment quan es coneix l’ acceptació. Si una de les parts mor abans que hagi hagut acceptació/ consentiment, el contracte no arriba a néixer, però si ja ha hagut acceptació, els seus hereus han de complir el contracte. Així mateix, hi ha consentiment quan s’ ha enviat i es pot conèixer sempre i quan no actuï amb mala fe (No pueda ignorarla sin faltar a la buena fe).
Qui pot prestar consentiment Això deriva en la capacitat d’ obrar, tenir capacitat per celebrar un contracte així com tenir les facultats mentals en bon estat. Art. 1263 CC No pueden prestar consentimiento.
1.º Los menores no emancipados 2.º Los incapacitados.
 Capacitat jurídica. Innata en la persona, personalitat. Pel simple fet de ser un ésser humà. Capacitat per ser titular de drets i obligacions.
 Capacitat de voler i entendre. Capacitat que el subjecte sap la diferència entre el bé i el mal, el que vol o no vol. La llei diu que a partir de 12 anys, el jutge l’ escoltarà, però així mateix el jutge escoltarà a un menor de menys de 12 anys si té la maduresa necessària.
 Capacitat de contracte. La té el menor emancipat, a parir de 1t6 anys o 14 amb dispensa matrimoni. Quan un menor s’ emancipa, pot celebrar contractes però no 11 posseeix capacitat plena d’ obrar, i pot celebrar alguns contractes, però no tots perquè no es té la majoria d’ edat.
 Capacitat d’ obrar plena. Capacitat de fer valer els drets i obligacions. Aptitud per exercitar els drets i obligacions.
 Capacitat especial. Capacitat específica, que tot i ser major d’ edat, no es pot exercitar. Exemple: L’ adopció.
Controvèrsia en quant distingir la falta de consentiment, o consentiment insuficient. Si manca absolutament el consentiment, es pot dir que no hi ha contracte, no hi ha consentiment, inexistència absoluta. Però si no falta de tot el consentiment, quan el subjecte té capacitat de voler i entendre però no la té per contracte, hi ha consentiment però no suficient, per tant no és nul però és anul·lable, Vàlid fins que no s’ anul·li. Vàlid iuris tantum.
4.2. L'objecte: concepte i requisits Segon element essencial del contracte.
Concepte. Realitat material sobre la que recau el consentiment. Si és una compra venta, seria el pis i els diners.
Requisits de l’ objecte del contracte, ART. 1271 CC, els mateixos requisits que en la prestació.
 POSSIBILITAT (ART. 1272 CC). L’ objecte del contracte ha de ser possible, no impossible.
 DETERMINAT O DETERMINABLE. Determinable vol dir que es pot arribar a determinar sense que les parts tornin a prestar consentiment.
 LICITUD. En quant a l’ objecte del contracte, es diferencia entre les de coses i serveis.
Els serveis són il·lícits quan van contra la moral i l’ ordre públic. La cosa il·lícita és quan està fóra del comerç.
 (QUANTÍA LÍQUIDA).
4.3. La causa: concepte, classes i efectes (Manual) Concepte. És un dels requisits essencials del contracte. La causa és el fonament jurídic que justifica la producció de les obligacions que neixen del contracte i compleix l’ 12 objectiu de limitar l’ àmplia autonomia de la voluntat que es concedeix a les parts. La causa, en primer lloc, és un sistema de control que té l’ Estat sobre els actes d’ autonomia privada. En el DR, el control que es feia en els contractes, era mitjançant les formes, a partir del moment que hi ha hagut individualisme i autonomia de voluntat privada (liberalisme), es reconeix el consentiment com a element suficient per a constituir un contracte amb una llibertat de forma. Art. 1258, 1278 CC; i per tant la forma ha deixat de ser un element controlador per part de l’ Estat. L’ Estat ha passat de controlar els contracte mitjanant la forma, a controlar els contractes mitjançant la causa. El perquè es fa el contracte.
La causa és el perquè del contracte, és la funció a complir pel contracte. Aquest element és complicat ja que la causa pot tenir una vessant objectiva i subjectiva. Per això mateix, a diferència del cas Alemany abstracte, en el cas espanyol quan es va al notari a registrar una propietat, el notari vol i ha de saber a què es deu aquesta transmissió, si és una donació, compra venta, etc. La causa de la compra venta és un intercanvi de cosa per preu.
La causa del contracte determina la funció del contracte, la classificació dels contractes i serveix per permetre l’ aplicació de determinades normes jurídiques. La funció pot ser onerosa o gratuïta, i la causa del contracte determina la distinció entre els contracte onerosos i gratuïts.
Objectivament, és diu que la causa és el fi econòmic perseguit per les parts, la funció socio-econòmica que persegueix el tipus contractual. Llavors en el cas de les compra ventes, totes tindrien la mateixa causa, intercanvi de cosa per preu.
No és el mateix causa del contracte que causa de l’ obligació o causa de l’ atribució patrimonial. Causa del contracte, el perquè del contracte ,funció econòmica que aquest vol complir. Mentre que la causa de l’ obligació és el fonament jurídic que justifica la producció de l’efecte de la mateixa, a més és típica i constant en cada obligació nascuda de contracte; invariable.
ART. 1274 CC parla de la causa de l’ obligació). Exemple: donar 1000 € perquè a canvi es vol que se li entregui quelcom.
Artículo 1274.
13 En los contratos onerosos se entiende por causa, para cada parte contratante, la prestación o promesa de una cosa o servicio por la otra parte; en los remuneratorios, el servicio o beneficio que se remunera, y en los de pura beneficencia, la mera liberalidad del bienhechor.
Causa de l’ atribució patrimonial. L’ atribució patrimonial és la pèrdua de patrimoni d’ una part, i el corresponen augment de patrimoni d’ una altra. Causa solvendi (deute), causa donandi i causa credendi (fer creditor d’ una prestació futura) i l’ obligació natural.
La més important d’ aquestes és la causa del contracte. Hi ha diverses teories:  Teoria objectiva. La causa del contracte és la funció socio econòmica del contracte.
 Teoria subjectiva. Van sortir corrents subjectivistes que afirmaven que la teoria objectiva no soluciona tots els problemes que poden sorgir. S’ ha de saber el perquè les parts fan l’ intercanvi, quina intenció hi ha, motius causalitzats, no només la funció socio econòmica. Contracte sense causa: Simulació. Un contracte amb causa il·lícita, motius que se saben que són il·lícits, no només el perquè objectiu sinó el perquè subjectiu, amb quina finalitat. Convé afegir que hi ha un límit, els motius no es poden portar a l’extrem, ja que afectaria a la seguretat jurídica. Els motius tenen transcendència quan s’ han comunicat a l’ altra part, s’han causalitzat.
La teoria subjectiva absoluta, són els motius interns, que no es poden arribar a acceptar ja que l’ altra part no els sap. La causa concreta però, és que s’ ha d’ agafar la teoria objectiva i s’ ha de tenir en compte les motivacions per les quals han participat ambdues parts. Causa il·lícita, cau la protecció del sistema, no és protegible.
Element de control, què fan els particulars i perquè ho fan, quin és el motiu, si és protegible o si no ho és.
Requisits de la causa  EXISTÈNCIA. La causa ha d’ existir en tot contracte, si no n’ hi ha, s’ ha d’ indagar. Si no en té és nul. Tot i que la causa no se expressa en el contracte, es presumeix que existeix i que és lícita, sempre i quan el deutor demostri el contrari. Això vol dir que no cal que s’ explifiqui la causa. Art. 1277 CC.
14  VERACITAT. Art. 1276 CC. La causa ha de ser verdadera i lícita. Si la causa és falsa, com per exemple el cas de la simulació relativa, dóna lloc a la nul·litat, si no es prova que estaven fonamentats en una altra causa lícita. No confondre amb l’ article 1301 CC, el qual parla de l’ acció de nul·litat de la falsedat de la causa. És molt diferent del concepte de causa falsa del 1276. Hi ha un error en la causa quan els motius són diferents, això correspon al 1301, i per consegüent, el contracte és anul·lable. Això no té res a veure amb la causa falsa del 1276, com la simulació relativa on hi ha una compra venta però no hi ha preu, per tant no és una compra venta en sentit estricte.
 LICITUD. La causa ha de ser lícita, art. 1275 CC. És il·lícita la causa quan s’ oposa a la llei o a la moral. Com per exemple, llogar un pis per cometre un atemptat terrorista amb coneixement del mateix.
Contractes vinculats Regulats a la llei 16/2011 de contractes de crèdit al consum. No són dues causes diferents, la causa per la qual es va obligar a pagar X euros al mes, es per fer classes, si no n’ hi ha classes no s’ ha de pagar. Participen ambdós s’ una mateixa causa, per això mateix, l’ estudiant pot anar al banc que no és un tercer aliè (cessió de béns), i com que no es compleix la causa, pot imposar al banc l’ incompliment de l’ acadèmia. Excepcions contra el banc.
Art 85 i 86 Codi de Comerç, mercaderies comprades ne un establiment obert al públic.
Tota mercaderia comprada en un establiment obert al públic, és inatacable, causa prescripció immediata, independentment de la relació anterior. La transmissió ja s’ ha produït independentment de la nul·litat del contracte que se’n deriva. Causa prescripció- Ja està consolidat. Comprat de forma legal, no il·legal. L’ article 86 tracta sobre la pecúnia, quan s’ obtenen uns diners a causa d’ un contracte, també hi ha prescripció independentment del contracte anterior.
Altres figures abstractes del nostre sistema: Contracte de reconeixement de deute, és un document que redacta el deutor on manifesta que deu X quantitat al creditor. No 15 pregunta el perquè es deuen els diners, no cal que es digui el perquè, i igualment té validesa. Hi ha certa abstracció.
5. La forma. El principi espiritualista i classes de formes La forma del contracte fa referència a si un contracte necessita una forma determina per ser considerat vàlid, com podria ser per escrit, en escriptura pública, o altres tipus de formes. Tot contracte té forma, perquè tot i que sigui verbal, serà un contracte de tipus verbal. Quan es parla de forma, fa referència a quan la forma ÉS UN REQUISIT ESSENCIAL.
Tipus de forma:  Forma solemne o substancial. La forma és requisit essencial. Com per exemple, l’ escriptura pública en el contracte d’ hipoteca.
 Forma ad probationem, o per a millor prova. Es necessita que es compleixi una forma, que no és imprescindible/ essencial, sinó perquè es necessita una prova.
 Forma ad utilitatem o per a millor utilitat. Un dels subjectes necessita acreditar davant de tercers, l’ existència del contracte, com pot ser inscriure’l en el Registre.
En DR, hi havia un gran formalisme, les contracte eren formals. Actualment hi ha l’ evolució del que era la traditio. Era un sistema de contractes molt formal, i al evolucionar, es va tendir a la llibertat de forma, suavitzar la formalitat. Ordenament de Alcalà 1248 va establir un principi de llibertat de forma. Aquest va ser un punt d’ inflexió a partir del qual es va iniciar aquest principi de llibertat de forma. Actualment queda recollit en el Codi Civil Espanyol ART. 1278 principi general, i regla general: LLIBERTAT DE FORMA. Principi espiritualista, és a dir, se superen els formalismes d’ altres èpoques. Art. 1279 i 1280 CC, el 1280 la compra venta d’ un bé immoble s’ ha de fer davant de notari, però això no és cert ja que aquest s’ haurà d’ interpretar segons el 1279, el qual afirma que una vegada el contracte és vàlid, una de les parts podrà elevarho públicament, però no és obligatori. Del 1278 al 1280 no hi ha una forma essencial, 16 sinó que aquestes estan repartides durant el codi, com pot ser l’ article 633 CC o art.
1875 CC. Art. 1667 CC no és forma ad solemnitatem.
S’ ha de distingir entre forma i formalitats. Les formalitats no poden portar com a conseqüència al seu incompliment la nul·litat de l’ acte. Forma, requisits essencials que serveixen per donar validesa a l’ acte i que demostren que el document té tots els elements de veracitat i legalitat. Formalitats, altres requisits que, si bé ajuden a completar la veracitat del document , no són essencials quan per altres mitjans es poden completar els requisits que falten.
17 ...

Tags: