Tema 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Sistema de Penes i Sancions
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: Finalitats de la pena INTRODUCCIÓ DE PENES I SANCIONS Tipus de sancions - Penals: S’imposa perquè o bé has comés un delicte, o bé has comés una falta. Les sancions penals tenen la capacitat de vulnerar els drets fonamentals més sagrats. A més a més, les sancions penals generen antecedents.
- Administratives: La pot imposar la policia - Civils Les sancions administratives i civils són econòmiques, en canvi les penals poden ser privatives de llibertat, ja sigui per la presó o per mesures de seguretat etc.
La diferencia entre un delicte i una desviació (=deviance) és que el primer és més criminològic i el segon més sociològic. El deviance és una conducta que un determinat grup determina que és dolenta.
El sistema penal està format per: - La policia: Pot establir sancions de multa administrativa i acostuma a ser la porta d’entrada al sistema de justícia espanyol.
- Els jutjats: Format per jutges i fiscals. És qui dicta les sancions penals - El sistema correccional: L’encarregat d’aplicar les sancions.
REGULACIÓ DE LES PENES Hi ha dos tipus de penes: - Retribucionista: La seva aplicació més pràctica ve amb la doctrina del “just desert” (el que és justament merescut). Aquesta posició només vol aplicar el càstig merescut, ni més ni menys. Implica acomplir el principi de proporcionalitat, el càstig ha de ser proporcional al delicte comés. La funció del DP es per tant la de restablir la justícia vulnerada pel delicte.
Per una doctrina retribucionista la justificació del DP està orientada cap al passat.
o Just desert (És una teoria del mereixement, és a dir, la pena justa, el que la persona es mereix): Ens interessa saber quin és el càstig específic de forma matemàtica. Els retribucionistes busquen aplicar la pena justa i exacta que es pugui aplicar de forma equànime al mal causat. En determinats estats federals els jutges disposen d’un barem que els indica el càstig que s’ha d’imposar d’acord amb els delictes comesos.
o El càstig que s’aplica es merescut.
o Principi de culpabilitat: Un dels pressupòsits bàsics per poder aplicar la pena és la seguretat que aquella persona hagi comés el delicte. També s’ha d’analitzar el grau de culpabilitat de la persona (ha sigut, per dol, per imprudència, per negligència, etc.
) o Principi de proporcionalitat: El mal implícit en la pena ha de ser proporcional al mal que aquesta retribueix i al grau de responsabilitat del delinqüent.
- Abolicionista: També conegut com mediació. Implica evitar una descongestió del sistema penal de tal manera que no hi hagi ús de la presó. Interessa que hi hagi una major participació de la víctima mitjançant la mediació entre ofensor-víctima. Aquí la víctima es - sent amb més poder degut al fet que té una major participació a la mediació. El problema que té és que la víctima té més rol, més poder i aquesta acostuma a ser més punitivista.
Utilitarista: Les teories relatives no es centren en el passat, sinó que miren més de cara al futur. L'essència de la teoria és prevenir futurs delictes, com a mitjà de protecció de determinats interessos jurídics. Només pot prevenir una pena que persegueixi una finalitat (general o especial) = pena útil. Aquesta finalitat s'aconsegueix a través del subjecte. Per una doctrina utilitarista la finalitat del DP es augmentar/maximitzar la felicitat dels ciutadans. Pels utilitaristes si s’ha d’admetre el càstig aquest només s’ha d’acceptar en cas que aconseguim excloure un mal major. La finalitat de la pena és la del control de l’acció.
Distingim: o Teories de prevenció general: Dirigides a la part de la societat que no ha delinquit.
1. Versió positiva (reafirmació del dret): La funció del dret penal és l'afirmació o estabilització de les conviccions jurídiques fonamentals, de la consciència social de la norma o d'una actitud de respecte pel Dret. La pena serveix per enfortir la lleialtat normativa dels ciutadans. El càstig serveix per ratificar (reafirmar) les normes davant els delinqüents (que "neguen" la seva vigència en cometre el delicte) i davant de la col·lectivitat (que al veure el càstig veu reafirmat el seu comportament respectuós amb la prohibició). Únicament la pena que se senti justa podrà ser admesa pels membres de la comunitat jurídica com a reacció adequada i desencadenar el procés de motivació que es desitja.
És positiva perquè s'estima que el dret penal contribueix a la prevenció de delictes no merament mitjançant la intimidació dels ciutadans, sinó a través de la reafirmació de la norma i de l'enfortiment de la lleialtat al dret Per Durkheim el delicte és un pegament que junta a la societat, reafirmem el dret a partir de la nostra reacció.
2. Versió negativa (Intimidació): Pretenen dissuadir perquè no es cometin delictes, però com l'home posseeix dignitat, la finalitat dissuasòria de la pena no rau en la pena que s'imposa al subjecte, sinó en l'amenaça de pena (amenaça de pena = coacció o coacció psicològica) a través de la imposició de la por. Es concep l'home com un ésser instintiu (energia criminal). També es coneix com a model de la intimidació perquè entén el DP com un mitjà d’intimidació cap als ciutadans. Tots els delictes del mateix caire tenen la mateixa pena, és a dir, les penes (el càstig) s’unifiquen.
És negativa perquè el mitjà que s'utilitza per prevenir delictes és de caràcter negatiu, en el sentit que no es tracta de reeducar o rehabilitar el presumpte delinqüent, ni de convèncer la col·lectivitat de la legitimitat de la prohibició, perquè així la respectin, sinó merament de reprimir els seus "instints criminals" amb el mecanisme de la coacció o amenaça.
o Teoría de la prevención especial: Dirigides a la part de la societat que ha delinquit.
1. Versió positiva (Rehabilitació): Enfocada a la resocialització del subjecte a través de la seva pena. Busca un millorament en els patrons de conducta social del condemnat, de manera voluntària. El tractament és assistencial i no terapèutic.
2. Versió negativa (Incapacitació) D’acord amb Beccaria els fiquen directament a la presó i d’aquesta manera els incapaciten i per tant no poden delinquir. S’anomena negativa perquè no es tracta de rehabilitar o reeducar al delinqüent, sinó simplement d’evitar que delinqueixi en un futur.
Als 60 comença a haver tots aquests estudis, meta-anàlisis de tots els programes de prevenció que hi ha a Amèrica en aquell moment, el de Bailey és el que introdueix la noció del “What works”. Aquest revisa 100 programes preventius del EUA i és el primer en demostrar que pocs d’ells generaven un resultat positiu. L’anàlisi de Martinson també va fer el mateix.
El treball de Dölling al 2009 és una revisió crítica dels programes preventius. Depenent del mètode que apliquem influirà en els resultats. No tots els delictes poden ser influenciats pel “deterrence”. El deterrence funcionaria millor per aquells delictes que són menys greus.
...

Comprar Previsualizar