Pràctica 4 (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Pensament Modern
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 7
Subido por

Descripción

Quart comentari.

Vista previa del texto

Quart comentari: Jean-Jacques Rousseau, garant de la llibertat gràcies a l’equitat.
Pensament modern Joaquim Aranda Pujol Curs 2015–2016 2n d’Humanitats Grup 2 Índex Fragment de El contrato social a comentar: ................................................. 2 1. Introducció .............................................................................................. 2 2. Comentari ................................................................................................ 3 3. Conclusió ................................................................................................ 4 Bibliografia.................................................................................................... 5 1 Fragment de El contrato social a comentar: “Encontrar una forma de asociación que defiende y proteja con toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y gracias a la cual cada uno, en unión de todos los demás, solamente se obedezca a sí mismo y quede tan libre como antes.” Este es el problema fundamental que resuelve el Contrato social. (Jean-Jacques Rousseau, El contrato social, Madrid: Tecnos, 2009, p. 16.) 1. Introducció El fragment comentat és extret del sisè capítol del primer llibre de El contrato social, que especifica de quina manera s’ha de fer el pas necessari perquè l’home que es troba en un estat de natura passi a un estat social per a sostenir-se i prosperar. Tanmateix, Rousseau és molt cautelós a l’hora de proposar com hauria de ser aquesta unió social perquè no sigui sinònim de pèrdua de llibertats fonamentals per a l’individu, sinó que sigui una estructura que el protegeixi.
Prèviament, dins del capítol del fragment comentat, Rousseau exposa que arriba un punt en què l’ésser humà en estat de natura deixa de poder sostenir-se per ell mateix i necessita unir-se amb altres humans per sumar les seves forces al mateix temps que tothom mantingui la seva llibertat.
De fet, el text comentat és un resum molt sintètic del que resol el contracte social i, posteriorment, a la resta del capítol, acota les bases de l’estabilitat social que, essencialment, es justifica amb l’alienació de l’individu i els seus drets a favor de la comunitat. D’aquesta manera, tot individu és igual i aquesta equitat fonamenta la llibertat convencional de tots els ciutadans.
El capítol “Del pacto social” fa d’interludi entre els capítols anteriors, que exposen els possibles estats de l’home, com l’esclavitud o el de natura, i l’argumentació i articulació del contracte social més adient per l’ésser humà.
2 2. Comentari En el text, Rousseau explica el contracte social com un pacte que ha de construir una societat amb una articulació molt específica per conservar la seva estabilitat tot aconseguint els seus objectius: la defensa dels associats i el manteniment de llurs llibertats.
És curiós com l’autor d’aquest tractat defensa que amb un contracte equitatiu es mantindrà la llibertat individual: com que tots els individus s’entregaran i s’alienaran a una institució única, cap d’aquests serà superior a l’altre i, d’aquesta manera, es garanteixen la llibertat. Així mateix, es pot intuir que el fonament d’una llibertat civil rau en una equitat entre tots els associats. Aquesta correlació fa pensar ràpidament que, per tal de conservar la igualtat, es preferirà limitar la llibertat individual en moments puntuals. Bertrand Russell sosté aquest argument: La libertad es la meta nominal del pensamiento de Rousseau, pero de hecho, es la igualdad lo que él estima y lo trata de asegurar, incluso a expensas de la libertad.1 D’altre banda, es fa una distinció entre la llibertat natural, que només depèn de la força individual, i la civil, que ho fa de l’anomenada voluntat general. Per tant, es pot determinar que la segona de les llibertats està capada pel que s’ha designat com a correcte i moral per unanimitat entre els associats però no incapacitada. Tot i així, la llibertat civil que exemplifica Rousseau en el text comentat la descriu de la mateixa manera com descriuria la natural, o sigui, que l’individu “no obeeixi a ningú més que a si mateix i quedi tan lliure com abans”.
El que comença sent una defensa de la societat com una suma d’individus units per prosperar i ser lliures va derivant progressivament cap a una dissolució pràcticament total de l’associat i el deixa sense una capacitat d’actuació política activa. Ho expressa d’una forma contundent Émile Bréhier: Rousseau va voler, des del començament, eliminar de l’Estat l’individu com a tal; ara bé, l’individu torna a aparèixer per la força de les coses; reapareix en el legislatiu i en el govern. Rousseau no sap com integrar-lo en un sistema que l’exclou.2 1 RUSSELL, Bertrand. Historia de la filosofía occidental (II). Madrid : Espasa Calpe (1994), pàg. 314.
BRÉHIER, Émile. Història de la filosofia II, del Renaixement a la Il·lustració. Madrid: Editorial Tecnos (2000), pàg. 351.
2 3 Un dels filòsofs que, anteriorment a Rousseau, havien fet un tractat polític determinant un pacte social era John Locke. Locke proposa un estat més ben estructurat per tal de defensar tant les llibertats i drets naturals de l’individu com les seves propietats. Els associats només han de delegar la seva sobirania a un ens estatal dividit en tres poders per evitar models tirànics. En canvi, Rousseau no té un tallafocs específic per evitar la tirania i és menys clar en el que ha de cedir l’individu a l’estat.
3. Conclusió És evident que Rousseau té forces fissures a l’hora de defensar la construcció de l’estat fonamentat en una forta cessió de drets dels individus per revestir l’ens comú. Un culte tan ferm cap a una institució comuna pot arribar a derivar cap a un estat totalitari si es fa servir el perill de la pèrdua d’equitat entre individus -igualtat que, per altra banda, és pràcticament impossible d’assolir- per restringir cada cop més les llibertats.
La falta d’una separació de poders clara i l’estructuració de l’estat en associacions fentlo corporatiu recorda a les dictadures del segle XX, però també al règim de terror que un deixeble de Rousseau, Robespierre, va instaurar a França durant un any dins del període de caos posterior a la Revolució francesa.
El fet de revisar periòdicament els contractes socials que tenen els ciutadans i les institucions hauria de ser més freqüent del que és actualment, tant si aquests pactes porten el títol de constitució com si no. D’aquesta manera, es garanteix que tant una part com l’altra està conforme amb el que ha cedit i amb el que hi rep a canvi, sense perdre, com a mínim, les llibertats més essencials.
4 Bibliografia ROUSSEAU, J.J. El contrato social o Principios de derecho político. Madrid: Tecnos, 1992.
BRÉHIER, Émile. Història de la filosofia II, del Renaixement a la Il·lustració. Madrid: Editorial Tecnos, 2000.
RUSSELL, Bertrand. Historia de la filosofía occidental (II). Madrid : Espasa Calpe, 1994.
5 ...