Apuntes de anatomía 1: segundo parcial. (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomía 1
Año del apunte 2013
Páginas 16
Fecha de subida 03/12/2014
Descargas 18
Subido por

Descripción

Apuntes relativos al segundo parcial de Anatomía Humana I en catalán.

Vista previa del texto

Articulacions de la cintura escapular: - Articulacions vertaderes: o Articulació esterno-clavicular: sella de muntar. Presenta un fibrocartílag entre superfícies articulars o menisc esternoclavicular, està unit a la clavícula i al primer cartílag costal. Presenta una càpsula articular flexible i laxa, i té uns lligaments intrínsecs (lligaments esternoclavicular anterior i posterior) i uns extrínsecs (un lligament interclavicular) que poden presentar ossos sesamoideus coneguts com a ossos supraesternals. El lligament més important de l’articulació, també extrínsec és el que uneix la clavícula amb la primera costella el lligament costoclavicular o romboideu. Aquesta articulació permet moviments de la clavícula sobre els tres eixos espacials tot i que en una sella de muntar el moviment és de dos eixos. Això és degut a la presència del menisci a que la càpsula articular és laxa. Els moviments sempre pronunciats sobre l’espatlla són de descens/ascens, avantversió/retroversió i rotació o circunducció.
Els més extensos són la elevació i la avantversió.
o Articulació acromio-clavicular: artròdia. Aquesta articulació presenta una càpsula on la part superior d’aquesta és més gruixuda i forma el lligament acromio-clavicular superior.
Presenta també uns lligaments extrínsecs que uneixen la clavícula amb l’apòfisi coracoides, els lligaments coracoclaviculars i són dos, un medial (conoide) i un lateral (trapezoide). Actuen com una sindesmosi (unió fibrosa) escápulo-clavicular. En una contusió aquesta unió es pot perdre i això es pronuncia com a elevació de la clavícula, això es coneix com a síndrome de la tecla del piano.
 L’articulació esternoclavicular i la acromio-clavicular permeten moviments sobre el tòrax, en moviments d’elevació, descens, aducció,abducció, i rotacions sobre el tòrax. La única connexió que té l’escàpula amb el tòrax i que permet aquests moviments respecte al tronc és a través de l’articulació que fa amb la clavícula (acromioclavicular). Així doncs qualsevol moviment efectuat sobre aquestes dues articulacions es veurà reflectit en l’escàpula. La rotació de bàscula escapular es de 60º i venen de 30º de la esterno-clavicular i 30º de l’acromio-clavicular.
Immediatament després de l’ap. Coracoides trobem la escotadura coracoidea o escapular superior, es troba tancada per un lligament transvers escapular superior. Per aquesta escotadura trobem el trajecte d’un nervi, el nervi supraescapular. Per sobre del lligament passen la artèria i vena supraescapulars. Avegades el lligament transvers es pot ossificar i l’escotadura passa a ser un orifici, això es important perquè es un possible lloc de compressió del nervi supraescapular.
o Articulació glenohumeral: enartrosi. Establida entre el cap de l’húmer i la cavitat glenoidea de l’escàpula. Existeix una desproporció entre el contingut i el continent, és a dit que el cap de l’húmer representa un terç d’esferai es convexa, mentre que la cavitat glenoidea es piriforme i lleugerament còncava fins i tot plana en ocasions. Ofereix per tant poca profunditat. Per compensar això té un fibrocartílag perifèric anomenat rodet glenoideu o labrum, que augmenta la profunditat de la cavitat glenoidea. En un tall, presenta una forma triangular, i dóna el 50% de la profunditat de la superfície per a encaixar el cap humeral.
Les superfícies articulars estan unides per una càpsula articular que inclou el labrum, internament al labrum trobem un tendó que pertany a la proció llarga del múscul bíceps braquial, originat en la part superior del labrum. El tendó surt de la càpsula i es situa en el solc intertubercular de l’húmer, solc tancat per un lligament que manté el tendó del bíceps en la seva posició, conegut com a lligament transvers humeral o de Gordon-Brodie. Aquesta càpsula articular té tres lligaments intrínsecs anomenats lligaments glenohumerals superior mig i inferior, trobats només en la cara anterior de la càpsula. No s’acostumen a veure en dissecció anatòmica. Existeix un lligament extrínsec que va de l’ap. coracoides a inserta-se en els tubercles majors i menors, el lligament coraco-humeral. Aquest lligament és un element passiu i és important per al manteniment de l’extremitat superior.
Finalment, existeix un altre lligament que uneix l’ap. Coracoides amb l’acromion conegut com a lligament coraco-acromial. Té forma triangular on el vèrtex s’inserta en l’acromion, i té la funció de vàlvula de tensió, trobat en el sostre de l’articulació glenohumeral. Aquest sostre es coneix com a arc coraco-acromial o la bolda coraco-acromial. Per sota d’aquesta estructura trobem una bossa serosa subacromial i inferior a aquesta el tendó del múscul supraespinós. Inferiorment trobem la càpsula articular amb el lligament coraco-humeral.
- Articulacions falses: o Subdeltoidea (subacromial): el moviment que realitza l’articulació escapo-humeral sobre la bossa serosa està establida sobre aquesta articulació. L’arc coracoacromial superiorment i inferiorment el cap humeral serien les superfícies articulars.
Existeixen moltes patologies, els síndromes subacromials, que poden ser perquè la bossa serosa s’inflama (bursitis), o per tendinitis del múscul supraespinós. També pot deure’s al tipus d’acromion que tenen les persones, que pot ser de tres tipus (descrit per Bigliani): plans, encorbats o ganxuts. Quan es pla no hi ha risc a priori, de patologies però si es corb o ganxut l’espai per sota es menor i pot provocar una síndrome subacromial. La fricció del cap de l’húmer amb l’acromion també pot desgastar el tendó del múscul supraespinós Trencament del manegot dels rotadors. Signe de patir una d’aquests síndromes pot ser el “no poder pentinar-se” o “no poder lligar-se el sostenidor”.
Els moviments de l’articulació gleno-humeral es considera una de les articulacions més mòbils de tot el cos, es mou en els tres eixos espacials: en un pla frontal, abducció fins a 90º (aquí el trochiter toca amb l’acromion i no pot seguir pujant, la escàpula bascula i pot rotar fins a 60º afegint-se al moviment d’abducció). A partir dels 90º però diem que els 60º de moviments fruit de la bascula de l’escàpula s’anomena elevació. Es pot seguir elevant el braç però afegint una inclinació del tronc que pot arribar fins al 180º. Aquest moviment per tant es descomposa en tres fases: abducció (90º), elevació (+60º) i inclinació del tronc (fins a 180º). Oposadament trobem la adducció de fins a 40º aproximadament.
En segon terme tenim un moviment en un pla sagital, cap endavant, moviment de flexió o avantversió, de 60º en l’articulació glenohumeral, i s’acompanya d’un moviment d’elevació per rotació de l’escàpula de 60º més. La rotació cap enrere (en el mateix pla) o retroversió o extensió és només d’origen glenohumeral i és de fins a 40º.
Finalment tenim els moviments de rotació de l’espatlla que pot ser de fins a 90º.
Essent una articulació tan mòbil, la articulació glenohumeral permet la combinació dels moviments anteriors fent un moviment de circunducció, que descriu un òval en l’espai.
Musculatura de la cintura escapular: - Múscul del manegot dels rotadors: la seva funció primària i molt important és estabilitzar l’articulació glenohumeral. Considerat també com a lligaments actius de l’articulació ja que aquesta és fàcilment luxable. El manegot dels rotadors està composat per quatre músculs:  Tots els nervis són branca anterior del plexe braquial.
o Supraespinós: nervi supraescapular. Tobat per davant de l’acromion, cobreix l’escàpula des de l’ap. Coracoides fins el cap de l’húmer. Origen en la fossa supraespinosa, passa per sota de l’arc coracoacromial i de la bossa subacromial. S’insereix en la cara superior del tròquiter de l’húmer. Moviment d’abducció de l’húmer tot i que la seva funció principal és estabilitzar l’art.
Glenohumeral. El principal múscul abductor és el múscul deltoides.
o Infraespinós: nervi subescapular. Trobat en la superfície de la cara posterior de l’escàpula. Origen en fossa infraespinosa i s’insereix en la cara posterior del tròquiter. Aquest és el principal rotador extern.
- - o Rodó menor: innervat pel nervi axil·lar. Trobat per sota del múscul infraespinós. En el marge lateral de la fossa infraespinosa, s’insereix en la cara posterior del tròquiter. Tambés és rotador extern i complementa l’acció de l’infraespinós.
o Subescapular: innervat pel nervi subescapular. Origen en la fossa subescapular de la cara anterior de l’escàpula, s’insereix en el troquí. Passa per davant de la càpsula articular on hi ha una bossa serosa. L’espai que hi ha entre el múscul subescapular i el supraespinós a nivell del troquí i el troquíter, s’anomena l’interval dels rotadors, i per sota es troba la porció llarga del múscul bíceps. Aquest múscul fa una acció de rotació interna de l’húmer i es el múscul rotador intern més important.
Un trencament del manegot dels rotadors és un desgast de tot aquest complexe per la fricció entre el cap humeral i la bòveda coracoide.
Múscul rodó major: originat en el marge lateral de la cara posterior de l’escàpula. Es dirigeix cap enfora i cap endavant per inserir-se en la cresta subtroquiniana. Innervat per nervis subescapulars. Fa acció retroversora i adducció, així com rotació interna del braç. Permet creuar les mans per darrere i per tant, conegut com a múscul del mestre.
Múscul deltoides: cobreix l’espatlla, s’origina en la clavícula, l’acromion i l’esina de l’escàpula, i s’insereix en la V deltoidea situada en la cara externa de la diàfisi de l’húmer. Innervat pel nervi axil·lar. Fa acció abductora i és el principal múscul que fa aquest acció. Te una part anterior, una mitja i una posterior. Les porcions anteriors i posteriors són adductores si es troben en una posició d’abducció de 60º. Aquests dues porcions actuen també com a rotadors interns i externs respectivament.
En una fractura de coll d’húmer o luxació de l’espatlla és MOLT freqüent una possible lesió del nervi axil·lar i per tant cal detectar-la i pot tenir un impediment en la abducció a causa de manca d’acció per part del deltoides.
El nervi axil·lar es troba en un espai anatòmic conegut com a quadrilàter de Velpeau. Entre els dos músculs rodons, l’escàpula i el coll de l’húmer s’interposa un tendó, el de la porció llarga del múscul tríceps braquial. Aquest tendó limita el quadrilàter de Velpeau, i a l’altre costat el triangle de Velpeau.
Límits del quadrilàter: superiorment el rodó menor, inferiorment el rodó major, lateralment, el coll de l’húmer, medialment el tendó de la porció llarga del tríceps.
Contingut del quadrilàter: nervi axil·lar i vasos circunflexes posteriors.
Límits del triangle de Velpau: superiorment el rodó menor, inferiorment el rodó major, lateralment el tendó de la porció llarga del tríceps i medialment, el marge lateral de l’escàpula.
Contingut del triangle: només hi passen vasos no nervis, els vasos circunflexes escapulars.
Cadenes musculars de l’escàpula: músculs que actuen de forma antagonista i que mobilitzen l’escàpula, existeixen quatre cadenes musculars: - Cadena d’elevació i descens escapular: formada pel múscul angular (elevació) i el trapezi inferior (descens).
Cadena d’adducció i abducció: formada pel trapezi mig (adducció) i el serrat superior i mitja (abducció).
Cadena bàscula (rotació) de l’escàpula: formada pels músculs romboides i el serrat inferior.
Cadena obliqua superior: s’emporta l’escàpula cap a dalt i enrere, formada pel trapezi superior, i cap avall i endavant formada pel pectoral menor.
Cavitat axil·lar: espai anatòmic que té forma de piràmide quadrangular, amb una base de pell (la pell de l’aixella), un vèrtex situat per sota de la clavícula relacionada amb l’ap. Coracoides. - Les parets anteriorment, la clavícula, el pectoral major, pectoral menor i el múscul subclavia, la fàscia del pectoral major i la fàscia clavipectoroaxilar.
- - Paret anterior: la clavícula, el pectoral major, pectoral menor i el múscul subclavia, la fàscia del pectoral major i la fàscia clavipectoroaxilar.
Paret posterior: l’escàpula, el múscul subescapular i el múscul rodó major i el dorsal ample. Aquests músculs tenen tots les seves pròpies fàscies.
Paret interna o medial: costelles, múscul serrat i la seva fàscia.
Paret externa o lateral: l’húmer i els músculs coracobraquial amb la porció curta del bíceps.
Dintre de la cavitat axil·lar trobem l’artèria axil·lar (més branques colaterals), la vena axil·lar (més branques), limfonodes axil·lars, teixit connectiu i les branques del plexe braquial infraclavicular.
El plexe braquial: definit om les anastomosis de les branques anteriors dels nervis raquidis C5 a T1. Es forma a nivell supraclavicular, concretament a nivell del triangle posterior del coll en la fossa supraclavicular. Aquest origen està relacionat amb els músculs escalens (un anterior originat en les transverses de C3 –C6 i s’inserta en la cara superior de la primera costella, un mig, originat en les transverses de C2-C7 i s’inserta en la cara superior de la primera costella, i un posterior originat en les transverses de C4-C6 i s’inserta en la segona costella). La innervació d’aquests músculs es fa mitjançant el plexe braquial però l’escalè mig també te innervació del plexe cervical. Fan una acció d’inclinacions laterals sobre el cap i elevadors sobre les costelles. Entre l’escalè anterior i el mig queda un espai anatòmic anomenat el hiatus dels escalens, i està limitat per l’escalè anterior (anterior), l’escalè mig (posterior), primera costella (inferior). Per aquest hiatus passa l’artèria subclàvia i el plexe braquial.
NO passa la vena subclàvia, que passa per l’escalè anterior. És un lloc de possible compromís on l’artèria o el plexe es poden constrenyir, i si existeix alguna costella cervical de certa longitud el plexe cervical i l’artèria van a buscar la costella més alta i per tant, amb major angle, provocant afectacions de l’extremitat superior. Per davant de l’escalè anterior sempre veurem el descens del nervi frènic. El plexe braquial format en aquest hiatus, es constitueix de la següent manera: - Anastomosi de les branques anteriors dels nervis raquidis de C5, C6, C7, C8, i T1, de manera que C5 s’aparella amb C6, C7 roman sol i C8 s’aparella amb T1. D’aquí surten tres troncs (superior mig i inferior).
Cada tronc es divideix en un component anterior i un component posterior. Els tres components posteriors s’uneixen i formen el fascicle posterior, que dona dos nervis, el nervi axil·lar i el nervi radial. El component anterior del tronc superior s’uneix amb el component anterior del tronc mig i formen el fascicle lateral, que donen el nervi múscul cutani i l’arrel lateral del nervi mig. El component anterior del tronc inferior forma el fascicle medial del plexe braquial, que dóna l’arrel interna del nervi mig, el nervi cubital, el nervi cutani medial de l’avantbraç i el nervi cutani medial del braç.
Quan hi ha un trencament del plexe braquial pot haver-hi paràlisi braquial, quan existeix una híperextensió del cap i una rotació retroversiva de l’extremitat superior. Hi ha dos tipus de paràlisi, les traumàtiques (típiques de les motos), i la obstètrica, en el moment del part pels fòrceps. Les paràlisi poden ser completes, greus, incompletes.
Branques colaterals del plexe braquial: són branques que surten del plexe braquial.
- - Regió supraclavicular: o Nervi dorsal de l’escàpula.
o Nervi supraescapular.
o Nervi del subclavi.
o Nervi toràcic llarg.
Fascicle fascicle anterior: o Nervis pectorals o toràcics anteriors.
Fascicle posterior: o Nervis subescapulars.
o Nervi toracodorsal.
De la crossa aòrtica surten tres artèries: el tronc arterial braquiocefàlic que dóna lloc a la caròtida comuna dreta i a la subclàvia dreta, lart’eria caròtida esquerra i l’artèria subclàvia esquerre. L’artèria subclàvia és la que es pot trobar en l’hiatus dels escalens. Aquesta artèria però quan passa per sota de la clavícula s’anomena artèria axil·lar.
Lligaments posteriors del canell: - Lligament radiocarpià dorsal: de l’epífisi distal del radi a l’òs piramidal.
Lligament mediocarpià: va de l’os piramidal a l’escafoides, el trapezi i el trapezoide.
Lligaments comuns a les dues articulacions, apart dels lligaments interossis que uneixen ossos entre sí. El moviment d’adducció és d’uns 40º i el d’abducció d’uns 20º. La flexió-extensió del canell no arriben als 90º. El moviment conjunt és el de circumducció. Si es realitza un tall transversal a nivell del canell es poden distingir ossos proximals i distals ja que no es troben en una línia reta. Els ossos del carp formen una concavitat anterior, palmar.
Canal tancat per un lligament el retinacle flexor que te connexions en el tubercle de l’escafoides, la cara anterior del trapezi, en el pisiforme, i en el ganxo de l’os ganxós. La presència d’aquest retinacle dóna lloc a una estructura osteoarticular i lligamentosa anomenada el túnel del carp.
D’aquesta retinacle surt un envà sagital que divideix el túnel del carp en dos espais. Pel túnel del carp passen de l’avantbraç a la mà 9 + 1 tendons i un nervi. El tendó “+1” passa per l’esapi fet per l’envà i és el tendó flexor del carp. Després tenim el tendó flexor llarg del primer dit, quatre tendons flexors profunds dels dits i quatre tendons flexors superficials dels dits. El nervi que passa pel túnel del carp és el nervi medià. Per a que no hi hagi fricció, els tendons van envoltats per una beina sinovial. Aquesta és la base anatòmica dels síndromes del túnel carpià, que són la inflamació de la beina sinovial (sinovitis) o per un canal estret. Les manifestacions són alteracions en el territori sensitiu del nervi medià, degut a la compressió del nervi medià. La intervenció quirúrgica per solucionar el STC consisteix bàsicament en obrir la beina per descomprimir el nervi. En la part anterior interna del canell existeix un altre espai anomenat canal cubital o de Guyon, superficial al túnel carpià i conté el tendó flexor cubital del carp. Limitat internament pel pisiforme, profundament pel retinacle flexor i superficialment una expansió fibrosa del tendó flexor cubital del carp. El contingut és l’artèria cubital i el nervi cubital.
També es poden donar síndromes (menys freqüents) del canal de Guyon deguts a la compressió del nervi cubital. La persona té trastorns sensitius en la part interna sobretot en el cinquè dit.
En la cara posterior del canell existeix uns canals ossis tancats per un lligament, el retinacle extensor a nivell de l’epífisi distal del cúbit i el radi, com si fos una canellera. Aquesta estructura determina les corredisses dels tendons extensors. Hi ha 6 corredisses sempre anomenades de radi a cúbit.
les quatre primeres corredisses es troben en la cara posterior del radi: 1. Passen dos tendons: el tendó abductor llarg i el tendó extensor llarg del polze.
2. Passen dos tendons: el tendó extensor radial llarg i el tendó extensor radial curt del carp.
3. Passa el tendó extensor llarg del polze que canvia de direcció degut al tubercle dorsal.
4. Passen 5 tendons: els quatre tendons extensors dels dits i un tendó extensor del segon dit.
5. Darrere de l’articulació radiocubital distal: passa el tendó extensor del cinquè dit.
6. Passa el tendó extensor cubital del carp. En la cara posterior del cúbit.
En aquesta estructura els tendons també passen envoltats per beines sinovials que poden inflamar-se i provocar les tenosinovitis dels extensors.
En el dors de la mà els tendons extensors dels dits (4) poden tenir connexions intertendinoses abans d’entrar en el dit pel dors de la mà, són molt variables entre les persones i a vegades són visibles. Aquestes connexions són les que fan que es moguin alguns dits de forma involuntària quan es fa el moviment voluntari d’un altre. Aquestes connexions es troben sempre abans dels artells.
Articulacions carpo-metacarpianes: les dels dits 2, 3, 4 i 5 són artròdies.
Entre els metacarpians trobem articulacions intermetacarpianes que també són artròdies. La que té major mobilitat és la del cinquè dit (exemple quan fem espai “huèc” per agafar aigua).
Articulació carpó-metacarpiana del polze: articulació en sella de muntar s’anomena articulació trapezi-metacarpiana. La superfície articular del trapezi s’orienta cap endavant i cap enfora per això el primer dit en posició relaxada mira cap endavant i cap enfora respecte al palmell de la mà amb un angle d’uns 45º. Això depèn de la orientació de la careta articular del trapezi.
Aquesta articulació té una càpsula articular laxa, reforçada per lligaments anteriors, posteriors, interns i externs. Dels lligaments interns, cal destacar el lligament postero-medial. Moviment en dos eixos (flexió-extensió i adducióabducció). Prenent com a referència una visió frontal de la ungla per a valorar el moviment del dit (degut a la orientació del dit). A nivell de l’articulació es pot fer un moviment de circumducció degut a la laxitud de la càpsula.
Articulacions metacarpo-falàngiques i interfalàngiques: considerades totes iguals. Definides com a MF (metacarpofalàngiques), IFP (interfalàngica proxiaml) i IFD (interfalàngica distal). Tenen característiques similars totes elles. En la cara palmar presenten un fibrocartílag que s’uneixx a la falange més distal, fibrocartílag anomenat placa palmar o fibrocartílag glenoideu.
Aquest fibrocartílag augmenta la superfície articular de la falange. Totes tenen càpsula articular reforçada per uns lligaments laterals que van d’os a os i de os a placa palmar (tenen per tant forma de V). Les metacarpofalàngiques es poden considerar condílies que ens permeten fer moviments de flexió-extensió, addució-abducció (moviment fet sobre l’eix de la mà en el tercer dit) és a dir que aproximes al tercer dit o separes del tercer dit, i un moviment de circumducció que és el complement dels dos moviments anteriors. En l’articulació metacarpofalàngica dels primer dit trobem ossos sesamoides.
Existeix una patologia, el dit dels esquiadors on el bastó d’un esquí en una acció pot tibar cap enrere i trencar tota la part interna. Les articulacions interfalàngiques són troclears que només permeten flexió-extensió. Les lesions en les articulacions dels dits són molt freqüents en esports sobretot amb esports amb baló, i poden desenvolupar artritis post-traumàtica, capsulitis o quan el dit fa una torsió (pateixen els lligaments laterals). Els lligaments són tan forts que en comptes de trencar-se arrosseguen l’os i es desenganxa del lligament. Si jo tinc uns tendons que tiben per fer flexió-extensió que no estan enganxats a l’estructura òssia tindríem un arc de corda. Per evitar això hi ha, a la cara interna dels dits, una estructura de subjecció anomenada politjes dels flexors o beines fibroses. Aquest sistema de politjes està constituït per lligaments anulars i lligaments cruciformes. Trobem 5 lligaments anulars i 3 lligaments cruciformes, en cada dit, i s’anomenen A1-A5 i C1-C3. Els anulars envolten transversalment els tendons flexors. Els lligaments anulars imparells es troben per davant de l’articulació corresponent. Els lligaments cruciformes situats de forma creuada entre els lligaments anulars. Cada grup de tendons en un dit va rodejat d’una beina sinovial i per tant existeixen les tenosinovitis dels flexors, inflamació d’aquesta beina.
Trobem una beina sinovial per al flexor radial del carp, una beina sinovial per al flexor llarg del polze, i una beina per als 8 tendons flexors. Distingim unes beines exclusives dels dits o digitals, unes exclusives del carp i unes digitocarpianes.
Músculs de l’avantbraç: - Flexor cubital del carp: origen a l’epitroclea a nivell cubital i la cara posterior del cúbit. Entre els dos orígens es forma un arc fibrós, l’arc d’Osbourne per on passa el nervi cubital. Te inserció en l’os pisiforme.
En la inserció del pisiforme es on es fa una expansio anomenada canal de Guyon. Innervat pel nervi cubital, te una acció flexora del canell i aproximador.
Músculs laterals de l’avantbraç: quatre músculs de profund a superficial: - Múscul supinador: originat en el cúbit amb fibres transversals que rodejen el cap i el coll del radi. També te unes fibres més superficials, obliqües que venen de l’epicòndil medial de l’húmer. La inserció es fa a la cara anterior del coll del radi. Entre els dos fascicles i pel canal bicipital extern trobem el nervi radial que es divideix en dues branques: una branca superficial que descendeix per la part anterior externa de l’avantbraç, en canvi la branca profunda s’introdueix entre els dos - - - fascicles del supinador per arribar a la part posterior de l’avantbraç.
Aquest pas entre fascicles es fa a través d’un arc fibrós que rep el nom de arc de Fröshe. Cal tenir en compte que avegades aquest arc pot comprimir la branca profunda del nervi radial, branca que innerva tots els músculs posteriors de l’avantbraç (que són extensors). Aquest múscul és molt potent supinador, i existeix una patologia relativament freqüent, el colze de tenista produït per una compressió en supinació del nervi radial deguda a la hipertrofia del múscul supinador.
Múscul extensor radial curt del carp: originat en l’epicòndil de l’húmer, passa per la segona corredissa per a inserir-se en la cara posterior de la base del tercer metacarpià. Acció extensora i abductora.
Múscul extensor radia llarg del carp: més superficial que el curt, originat en el marge extern de l’húmer, el seu tendó també passa per la segona corredissa i s’insereix en la cara posterior de la base del segon metacarpià. Acció, extensió i abducció.
Múscul braquio-radial: és el múscul més superficial, originat en el marge extern de l’húmer i dóna un tendó que s’insereix en l’apòfisi estiloides del radi i forma el límit del canal del pols. Acompanyant al braquio-radial trobem la branca superficial del nervi radial. És flexor de colze depenent de la posició pot fer pronació i supinació.
Tots aquests músculs estan innervats pel nervi radial.
Músculs posteriors de l’avantbraç: - Pla profund: integrat per quatre músculs esglaonats, de dalt abaix: o L’abductor llarg del polze: originat en la cara posterior del cúbit en la membrana interòssia i en la cara posterior del radi. El tendó passa per la primera corredissa, per la part anterior de l’ap.
Estiloides del radi, i s’inserta en la base del primer metacarpià.
o L’extensor curt del polze: originat en la cara posterior de la membrana interòssia i del radi. El tendó passa per la primera corredissa, i s’inserta en en la falange proximal del primer dit.
o L’extensor llarg del polze: origen en la cara posterior del cúbit i en la membrana interòssia. El tendó passa per la tercera corredissa on està el tubercle de Lister i s’inserta en la falange distal del primer dit.
o L’extensor del segon dit: és el més caudal originat en la cara posterior del cúbit i membrana interòssia, el tendó passa per la quarta corredissa i s’insereix en l’aparell extensor del segon dit.
Aquests músculs estan innervats per la branca profunda del nervi radial ( o nervi interossi posterior en aquest nivell). Tenen acció que dóna nom - al múscul. Tots passen per darrere les corredisses excepte l’abductor per això són extensors de canell. Sota el polze trobem un foramen, la tabaquera anatòmica limitat per els tendons de l’abductor llarg i l’extensor curt del polze anteriorment, el tendó del extensor llarg del polze com a límit posterior intern i en sòl, l’os escafoides. També passen per la tabaquera anatòmica els tendons dels extensors radials curt i llarg.
També hi passa l’artèria radial, i en superfície la branca sensitiva del nervi radial.
Pla superficial: tres músculs.
o Extensor dels dits: originat en la cara posterior de l’epicòndil de l’húmer, dóna quatre tendons que passen per la quarta corredissa i abans d’arribar als dits fan connexions intertendinoses. Quan entra en els dits 2, 3, 4 i 5 entra a formar part de l’aparell extensor del dit (en el dors del dit), donant una banda central que s’isnerta en la cara posterior de la segona falange, i unes expansions laterals que s’insereixen en la cara posterior de la tercera falange.
S’anomena aparell extensor perquè en aquest sistema s’uneixen també els músculs intrínsecs com els lumbricals i els interossis.
Fa acció extensora de canell i dits.
o Extensor del cinquè dit: també originat en l’epicòndil de l’húmer, passa per la cinquena corredissa i s’insereix en l’aparell extensor del cinquè dit. Acció extensora del cinquè dit.
o Extensor cubital del carp: originat en l’epicòndil i en el marge posterior del cúbit. EL tendó passa per la sisena corredissa i s’isnerta en la base del cinquè metacarpià. Acció extensora i abductora del carp.
A nivell de l’avantbraç, les principals artèries trobades són l’artèria humeral, trobada en el canal bicipital intern i es desdobla en dues branques, l’artèria radial i l’artèria cubital. En la part anterior externa de l’artèria radial arriba al canal del pols, i passa a un pla posterior per la tabaquera anatòmica per arribar a la mà, per arribar en el primer espai intermetacarpià tornar a un pla anterior al palmell de la mà. L’artèria cubital en canvi, descendeix per la part interna de l’avantbraç i arriba a la mà pel canal de Guyon. L’avantbraç està irrigat principalment per una branca de l’artèria cubital anomenada artèria interòssia, que dóna una branca anterior a la membrana interòssia i una branca posterior.
Músculs de la mà: - - Dors de la mà: habitualment no hi ha cap múscul, tot són tendons extrínsecs que venen de l’avantbraç. Pot haver excepcions (un múscul “manio”).
Músculs del palmell de la mà: classificats en un grup central, on estan els lumbricals i els interossis, un grup propi per al primer dit que formen un relleu, el relleu tenar, format pels músculs tenars que són l’adductor, el flexor curt l’oponent i l’abductor curt. Finalment trobem un grup propi per al cinquè dit, que formen un relleu el relleu hipotènar format pels músculs hipotènars que són el flexor, l’oponent i l’abductor del cinquè dit.
Múscul quadrat femoral: s’origina en la tuberositat isquiàtica i s’insereix en l’epífisi proximal (cara posterior) del fèmur. Aquest múscul fa aproximació i rotació externa. Aquest múscul es troba innervat pel nervi del quadrat femoral, branca del plexe sacre.
Múscul obturador extern: originat en la cara externa de la membrana obturatriu, passa per sota del coll del fèmur envoltant-lo i s’insereix en la cara interna del trocànter major. La principal funció d’aquest múscul és subjectar el coll del fèmur. Fa una acció de rotació externa també. Aquest múscul està innervat pel nervi obturador.
Aquets músculs constuteixen un conjunt de músculs pelvitrocantèrics, habitualment són 6 i tots tenen com a funció la rotació externa a nivell dels malucs.
Grup dels músculs glutis: són 4 músculs en total. Innervats per branques del plexe sacre: nervi gluti superior surt per l’espai suprapiriforme (gluti menor, gluti mig i múscul tensor de la fàscia lata), i nervi gluti inferior, que surt per l’espai infrapiriforme i innerva al múscul gluti major.
- - Gluti menor: originat en entre la línia glútia anterior i la línia glútia inferior i s’insereix en la part superior del trocànter major (per davant i per darrere d’aquest). Això és fonamental perquè aquest múscul és el principal rotador intern del maluc.
Gluti mig: cobreix completament al gluti menor, originat entre la línia glútia posterior i la línia glútia anterior, en la fossa ilíaca externa, origen que arriba fins la cresta ilíaca i cobert per una fàscia molt resistent, la fàscia del gluti mig. Sobre aquesta fàscia hi ha sempre un teixit adipós.
S’insereix en la cara superior del trocànter major. Aquest múscul fa una acció abductora (separació) i rotació interna i externa. Els principals abductors del maluc són el gluti menor i el gluti mig.
Els músculs glutis menor i mig tiben per mantenir la pelvis alineada quan aixequem una extremitat. Quan aquests músculs es troben alterats es produeix el signe de Ttrendelenburg que és la caiguda de la pelvis cap al costat sà ja que els glutis alterats no mantenen la pelvis alineada.
- Gluti major: el més extens de tots, té diversos orígens, s’origina en el coxal, per darrere de línies glúties posteriors, en el sacre (cara posterior), originat també en el lligament sacrotuberós, cobreix completament els músculs pelvitrocantèrics, s’insereix en la línia aspra del fèmur i en la fàscia de la cuixa o fàscia lata. Aquesta fàscia té en la part externa un engruixament, el tracte iliotibial o sintilla de Maissiat.
Aquest múscul gluti major és el principal extensor del maluc i és el principal múscul rotador extern. De forma accessòria té una acció abductora i adductora. Els dos músculs es troben units a nivell del sacre - i quan es contrauen projecten la pelvis cap endavant, actuen com una faixa pèlvica.
Múscul tensor de la fàscia lata: originat en la espina ilíaca anterosuperior, forma part del tracte iliotibial o sintilla de Maissiat que s’isnereix en la part inferior externa de l’epífisi proximal de la tíbia, en el tubercle de Gerdy. Aquest múscul produeix a nivell dels malucs flexió, abducció i rotació interna. A nivell del genoll produeix extensió del genoll.
Conegut també com a múscul del velocista o ciclista per la propensió que presenten aquests a lesionar-se.
El plexe sacre: anastomosis de les branques anteriors dels nervis L4 a S3.
Connectat a L4 (al plexe lumbar de L1 a L4) per una branca, el tronc lumbosacre. Les divisions anteriors del tronc lumbosacre, de S1, S2 i S3 constitueixen una branca terminal anomenada nervi tibial. Les divisions posteriors del tronc lumbosacre, de S1 i S2 formen una branca terminal, el nervi peroneu. Aquests dos nervis es reuneixen en una beina que dóna lloc al nervi ciàtic. Estrictament el nervi ciàtic no existeix, sinó que circunstancialment anomenem nervi ciàtic a la unió d’aquests dos nervis. En la major part de les persones hi ha aquest embolcall comú (nervi ciàtic) però s’acabarà separant abans o després, normalment en el terç mig de la cuixa. En un tant per cent de les persones les dues branques surten directament separades i no s’uneixen (no hi ha nervi ciàtic). Quan els dos nervis surten independents, el nervi tibial surt pel forat infrapiriforme, i el nervi peroneu surt de la pelvis travessant el múscul piriforme.
El plexe sacre es troba format dintre de la pelvis per davant del múscul piriforme, a diferència del plexe lumbar que es relaciona directament amb el múscul psoes.
L’articulació del genoll: és la que té una major extensió sinovial. Considerada una bicondília morfològicament tot i que es comporta com una troclear. Els principals moviments són la flexió i extensió. També és important dir que el genoll és totalment estable en total extensió (quan estem en bipedestació), tots els lligaments mantenen el genoll immòbil en màxima extensió, bloquejada.
Dintre de la càpsula articular trobem tres articulacions: - Articulació femoropatelar o femororotuliana: troclear.
Articulació femoromeniscal.
Articulació meniscotibial.
Entre el fèmur i la tíbia trobem uns meniscs que delimiten la regió, tot trobat dintre d’una mateixa càpsula articular amb una quantitat important de líquid sinovial.
Regió posterior de la cama: distingim un pla profund i un pla superficial.
- Pla profund: tots innervats pel nervi tibial.
- o Múscul popliti: originat en la cara posterior de l’epífisi proximal de la tíbia per sobre de la línia obliqua. Entra a la càpsula articular per “l’ojal de Shunt” i s’insereix en el menisc extern i en l’epicòndil extern del fèmur. Aquest múscul fa la funció de flexor del genoll i de rotació interna de la cama. Innervat pel nervi tibial.
o Flexor llarg del primer dit (o flexor llarg hallux): origen en la cara psoterior del peroné i en la membrana interòssia. Múscul amb molta massa i molt fort, passa per darrere de la cua de l’astràgal i en la planta passa per sota del sustentaculum tali i s’insereix en la falange distal del primer dit. Aquest múscul te una acció plantar i de flexió del primer dit. És fonamental perquè és el que ens permet posar-nos de puntetes precisament perquè passa per sota del sustentaculum tali.
o Tibial posterior: s’origina en la membrana interòssia i en la cara posterior de la tíbia, en la seva part superior te un arc fibrós pel qual passa per davant l’artèria tibial anterior. Aquest múscul tibial posterior passa per darrere del mal·lèol tibial i tindrà amplies insercions, la fonamental feta en l’os navicular però també te insercions en el sustentaculum tali, en les cunyes, i a la base dels metatarsians 2, 3, i 4. Es troba creuat en la cama pel tendó flexor llarg dels peus. A aquest encreuament se l’anomena la decussació sural de la cama. El múscul tibial posterior és flexor plantar i és supinador (important).
o Flexor llarg dels dits: s’origina en la cara posterior de la tíbia i te un tendó que creua el tibial posterior i passa per darrere del mal·lèol intern i quan arriba a la planta creua el tendó del flexor llarg del primer dit (decussació plantar) i va a inserir-se en la falange distal dels dits 2, 3, 4 i 5. En els tendons del flexor llarg dels dits trobarem quatre músculs lumbricals.
 Múscul flexor accessori o plantar de Silvio: originat en la tuberositat del calcani i s’insereix en el propi tendó del flexor llarg dels dits. Això corregeix l’angulació del tendó del flexor. Múscul annexe al tendó del flexor llarg dels dits.
Pla superficial: o Múscul tríceps sural o de la cama: format per un múscul gastrocnèmic (amb un cap medial i un cap lateral) i un múscul soli en un 50% de les persones pot haver un múscul accessori, el múscul plantar o plantar prim.
 Múscul soli: és un múscul molt potent originat en la tíbia i el peroné formant un arc l’arc del soli pel qual passen el tronc tibio-peroneu que donarà lloc a una artèria tibial posterior i a una artèria peronea. I També passa el nervi tibial. Segueix tenint orígens en la cara psoterior de la tíbia i el peroné.
 Múscul gastrocnèmic: origen en els epicòndils femorals i formen límits del rombe popliti. Quan existeix el múscul plantar el múscul s’origina en l’epicòndil extern per sobre del cap lateral del gastrocnèmi.
La inserció d’aquestes tres parts del tríceps es fa a nivell del tendó calcani o tendó d’aquiles que s’insereix en la cara posterior de la tuberositat del calcani. Aquesta inserció està sotmesa a les tendinitis del tendó d’Aquiles, i es pot fins i tot trencar. Les tendinitis de l’Aquiles no es produeixen en la inserció sinó que normalment es fa dos dits per sobre d’aquesta.
Tot el múscul tríceps està innervat pel nervi tibial i té una acció flexora plantar i té un component de supinació respecte al peu.
També és flexor del genoll.
Músculs propis del peu: A nivell del peu trobem uns músculs en el dors (2): - Extensor curt del primer dit: s’insereix en el primer dit.
Extensor curt dels dits o múscul “pedio”: s’insereix en el dors dels dits 2, 3 i 4.
Els dos músculs s’originen en la cara superior del calcani just per davant de la retinácula extensora inferior. Són extensors dels dits corresponents i estan innervats pel nervi peroneu profund. Adjacent al nervi peroneu profund baixen l’artèria dorsal del peu (artèria pèdia) i és en aquesta zona (per fora del tendó extensor llarg del hallux) on es pren el pols pedi.
A nivell de la regió plantar te bastantes similituds amb la regió palmar, trobem tres compartiments: - Compartiment central: inclou músculs interossis, plantars i dorsals.
S’originen i insereixen de la mateixa manera que en la mà. La diferència es que el eix del peu és el segon metatarsià. Els interossis només són flexors de la metatarsofalàngiques. Tots els interossis estan innervats pel nervi plantar extern. També en l’espai central trobem els músculs lumbricals, el quadrat plantar o múscul de Silvio. Finalment trobem el flexor curt dels dits originat en la tuberositat del calcani i dóna tendons que s’insereixen en la falange mitja dels dits 2, 3, 4 i 5. Es troba entre la fàscia plantar i el flexor llarg dels dits.
La principal acció de tots els músculs del peu és el manteniment de la volta plantar encara que tinguin accions secundàries. Com a conjunt però la funció principal és la de mantenir la bòveda plantar.
- Compartiment intern (relacionats amb el primer dit o hallux): o Abductor: originat en l’os calcani i s’insereix en l’os sesamoide intern i en la primera falange.
o Flexor curt: originat a nivell del tendó del tibial posterior i en la primera cunya i s’insereix en els dos ossos sesamoides (te dos caps per tant).
o Adductor: té dos fascicles, un transvers (originat en les articulacions metatarsofalàngiques 3-5) i un oblic (te orígens en el lligament plantar llarg a nivell del cuboides). La inserció es fa en l’os sesamoide lateral.
...