Lliçó 10: Demografia, les seves perspectives i la immigració I (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 04/01/2015
Descargas 55
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 10: Demografia, les seves perspectives i la immigració I ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 10: Demografia, les seves perspectives i la immigració Per entendre el paper que té la demografia en el creixement econòmic del país s’ha d’estudiar la descomposició d’aquesta. La importància dels factor demogràfics es pot explicar en diferents aspectes: 1. En la generació del PIB Producció generada pel país s’explica també pels diferents grups que componen la demografia: PIB= Ocupació x (PIB/Ocupació) Ocupació=PET x TA x TO ·PET: Població en edat de treballar ·TA: Taxa activitat (població més de 16 anys treballant o buscant treball) ·TO: Taxa ocupació (pobla més de 16 anys treballant) Per tant el PIB es descompon en : PIB= PTE x TA x TO x (PIB/Ocupació) 2. En els canvis de la demanda del país Els canvis en demografia poden afectar a les demandes de determinats sectors i per tant de manera directa a l’oferta d’aquests, per exemple el sector de la construcció. Com més població hi hagi més habitatges nous es crearan.
Les importacions són un element molt depenent de la demografia ja que si la augmenta la població la demanda interna del país augmenta i per tant es demanen més productes de l’exterior del país i per tant més importacions. Però de manera contrària els canvis en la demografia no afecten a les exportacions.
Però les importacions, el consum i la inversió en depenen estrictament de la demografia.
Si ens centrem en el consum, aquest és afectat directament per la demografia i la seva estructura ja que les propensions al consum de cada grup d’edat són molt diferents.
Per tant a l’hora d’analitzar la demografia cal centrar-se tant en el canvi en volum absolut de la població com en la estructura d’edat de la població.
Propensió al consum=Consum/renda 3. Impacte sobre l’estalvi nacional i el sistema de pensions Per entendre la relació entre la demografia i els sistema de pensions i l’estalvi nacional cal tenir en compte l’esquema del cicle vital que reflecteix el comportament dels individus.
En principi els individus saben que no guanyaran el mateix volum d’ingressos al llarg de tota la seva vida. Això determina el comportament pel qual opten per intentar trencar aquesta idea i mantenir el nivell d’ingressos constant durant tota la seva vida.
Gràfic del cicle de vida de un individu en general.
Aquest gràfic encara i ser molt il·lustratiu no es pot aplicar a totes les persones que formen l’economia del país perquè no tothom pot endeutar-se ni tothom té la possibilitat d’estalviar.
Els ingressos de l’individu van augmentant a mesura que té més edat perquè com més experiència té més capital humà haurà absorbit.
Els individus saben que a l’edat de sortida del mercat de treball tindran un ingrés o un sou més petit. La decisió racional dels individus és definir una funció e consum tal que es mantingui constant en tota la seva vida i d’aquesta manera assegurar que en el futur pugui consumir igual que en el moment de treballar (aplanar el consum).
Per gestionar les pensions en un país es pot seguir dues maneres: -Capitalització: és una manera d’assegurar un ingrés digne després de la jubilació. El que els individus fan és acumular (estalviar) diners quan treballen i abonar-los en un fons de pensions en algun banc. Aquests diners generen una rendibilitat. Quan arriba el temps de la jubilació aquells diners més la rendibilitat que han generat es reparteixen en els anys d’esperança de vida de l’individu i va cobrant cada mes.
-Repartiment: és la manera que segueix Espanya i consisteix en un estalvi conjunt de tots els ocupats del país d’avui que es materialitza en les pensions de la gent jubilada d’avui.
El problema és que a mesura que envelleix la societat és més difícil finançar el sistema de pensions perquè no hi ha un estalvi i la taxa d’estalvi agregada cau.
4. Impacte sobre el mercat del treball i els salaris I.
Xoc migratori: Molta gent va immigrar cap Espanya i la població espanyola va créixer molt. Molta gent va incorporar-se al mercat de treball sobretot perquè la majoria de la gent que venia a viure a Espanya era gent jove.
Població 1995 39 M 2008 465 M II.
Baby Boom: Es refereix als nascuts entre el 1960 i 1980. En aquests anys es va produir un augment molt important de la taxa de natalitat (750.000 nascuts/any). Això vol dir que al 2000-2005 molta gent de més de 16 anys comencen a entrar al mercat de treball. Actualment el país està en una fase de “baby bast”, una taxa de natalitat col·lapsada que situa a Espanya com el país amb la taxa de natalitat més baixa.
TRANSACIÓ DEMOGRÀFICA Espanya va viure una transició demogràfica amb unes característiques molt determinades de cada etapa de la transició: Antic règim demogràfic: alta taxa de natalitat, alta taxa de mortalitat infantil 1960-1980: Alta taxa de natalitat (Baby boom), baixa la taxa de mortalitat infantil gràcies a + vacunes, +sanitat, +higiene,...
1980-Fins l'actualitat: Baixa més encara la taxa de la mortalitat, baixa la taxa de natalitat (Baby Bust) Cal tenir en compte però que els canvis demogràfics són molt.
-Baby Boom (1960-1980): quan acaba la segona guerra mundial hi ha un creixement econòmic a Espanya i es crea un ambient d’optimisme social.
-Baby Bust (1980-...): Hi ha una caiguda molt intensa de la demografia que situa a espanya amb una taxa de (1,4) fills per dóna fèrtil.
Taula de la població activa (16-65 anys) i mercat de treball Mitjana 1986-90 Mitjana 2001-05 Entrades (16 anys) 670.000 425.000 Sortides (65 anys) 380.000 380.000 Saldo 290.000 45.000 En la dècada dels anys 80 hi ha una gran oferta en el mercat de treball com a conseqüència del Baby boom, per això les entrades són tan exagerades. Mentre que a començaments del segle XXI la entrada al mercat de treball és més reduïda perquè hi ha un estancament de la natalitat i per tant no hi ha mà d’obra juvenil. En els anys 2000 hi va haver un forat demogràfic ja que no hi havia gent jove. Totes aquelles professions que requerien mà d’obra jove es van quedar desocupats ja que la gent d’edat avançada no les podia cobrir. I a finals dels anys 90 hi ha haver una demanda de població d’altres països, i així va créixer molt la immigració. En aquells anys els efectes de la baixada de la natalitat van començar a fer-se evidents.
Algunes dades que reforcen l’explicació: Milions Immigració Natius Total 1995 0.4 25.4 25.9 2012 5.4 25.1 30.5 Creixement % 980% -1.2% 17.8% Amb la immigració augmenten les entrades al mercat del treball. Però això només és evident si hi una situació i un marc econòmic favorables que permetin les entrades al mercat de treball.
Per tant, com a conclusió l’augment de l’oferta de treball és degut a : - Augment immigració - Augment de natius + mà d’obra femenina al mercat Allargament de l’edat de jubilació + Taxa de natalitat ...