Resum lectures examen 1 (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de Recerca en Comunciació
Profesor R.C.
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 22/03/2015
Descargas 63
Subido por

Descripción

Resum de les lectures del Tema 1 de la bibliografia obligatòria per a la primera prova escrita.

Vista previa del texto

Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   Bibliografia  obligatòria     Capítol   II:   Per   on   començar   i   com   plantejar   un   projecte   d’investigació   –   Núria   Simelio     La  investigació  en  comunicació  parteix  de  tafanejar  i  observar  la  realitat  comunicativa,   detectar   problemes   i   fer-­‐nos   unes   primeres   preguntes   que   ens   portaran   a   valorar   possibilitats,  explorar  fons  i  fonts  i  elegir  la  forma  i  el  mètode  per  arribar  a  tenir  uns   resultats  i  unes  respostes  al  problema  que  ens  havíem  plantejat.   Mario   Bunge   (1997)   estableix   els   principis   bàsics   del   mètode   científic.   En   primer   lloc   s’ha  de  tenir  en  compte  que  és  fàctic,  parteix  dels  fets  i  de  les  dades  empíriques.  Però   també  és  explicatiu,  transcendeix  els  fets,  els  racionalitza,  els  contrasta,  els  emmarca   en  una  teoria  i  els  explica.   Així  mateix,  la  ciència:   •   davant  de  tot  és  pública;   •   s’ha  de  difondre  a  tota  la  societat  i  inclou  la  informació  sobre  els  mètodes  que   ha  utilitzat;     •   és  objectiva  i  conté  unes  regles  explícites  i  precises;   •   és  sistemàtica  i  operativa,  ja  que  té  en  compte  tot  el  treball  científic  realitzat   anteriorment;   •   és  predictiva;   •   és   útil   en   permetre   solucionar   i   predir   problemes   socials,   comunicatius,   econòmics,  polítics  i  culturals.     Principals  orientacions  i  àrees  d’investigació   Per   iniciar   una   investigació   sempre   és   necessari   conèixer   els   estudis   i   investigacions   desenvolupades   anteriorment.   Les   principals   àrees   d’investigació   en   comunicació   s’iniciaren   amb   l’interès   pels   propis   mitjans,   organització   i   estructura   fins   a   aspectes   tecnològics   i   perspectiva   històrica.   Posteriorment,   l’estudi   en   ciències   de   la   comunicació   es   diversificarà   i   englobarà   altres   aspectes   com   per   exemple   els   estudis   d’audiència,   els   usos   i   gratificacions   dels   mitjans   i   els   seus   efectes,   les   aplicacions   tecnològiques  i  les  formes  de  rendibilitzar  comercialment  els  mitjans.   Les   noves   tecnologies   han   propiciat   l’augment   de   l’interès   científic   per   la   comunicologia   a   causa   de   la   gran   influència   d’aquesta   en   tots   els   aspectes   de   la   societat  actual.  Les  seves  principals  àrees  d’investigació  (qualitatives,  quantitatives  i  de   triangulació)  es  poden  resumir  en:   •   Els   emissors:   Anàlisi   dels   professionals   comunicadors.   S’analitzen   les   característiques   socials,   econòmiques,   polítiques   i   culturals   que   influeixen   en   els   productes   dels   mitjans   i   els   processos   de   construcció   de   missatges,   producció   i   presa   de   decisions.   Alguns   estudis   d’aquest   àmbit   són   les   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   investigacions  basades  en  el  newsmaking  que  analitzen  les  rutines  productives   o  els  estudis  sobre  l’agenda  setting  o  l’agenda  building.  Els  mètodes  utilitzats   en  l’estudi  dels  emissors  són  principalment  l’observació  directa  o  indirecta  en   els  propis  mitjans,  les  entrevistes  amb  els  professionals,  els  estudis  de  cas  i  les   enquestes.   •   Els   mitjans:   Es   centren   en   la   pròpia   estructura   dels   mitjans   en   sí   mateixa   i   analitzen   la   seva   estructura   econòmica   i   organització,   així   com   la   seva   perspectiva   històrica   o   els   aspectes   tecnològics.   Es   portaran   a   terme,   per   exemple,  anàlisis  de  comparatives  de  mercats  i  producció  entre  països,  estudis   dels   sistemes   empresarials   i   dels   grans   grups   de   comunicació   i   anàlisi   de   les   tecnologies   de   convergència   televisiva,   multipantalles,   mòbils   i   microinformàtica.   També   es   realitzen   estudis   sobre   tipografia   i   disseny   per   mesurar  la  influència  dels  aspectes  tipogràfics  sobre  els  patrons  de  lectura  i  la   comprensió  dels  continguts.   •   Els   continguts:   Estudi   de   les   representacions   socials   i   culturals   dels   mitjans   i   dels   seus   missatges,   la   construcció   d’estereotips,   l’estudi   de   les   imatges   i   l’anàlisi  dels  textos,  la  semiòtica,  la  programació,  els  gèneres  i  els  formats.  Des   del   punt   de   vista   comercial   i   publicitari   es   fan   estudis   sobre   l’efectivitat   dels   missatges   i   les   estratègies   persuasives   que   puguin   portar   a   que   la   població   consumeixi   diferents   productes.   L’estudi   dels   continguts   pot   ser   descriptiu   i   comparatiu  analitzant  l’evolució  d’un  aspecte  concret  en  un  període  de  temps,   o   també   analitzar   la   representació   social   dels   mitjans   comparada   amb   la   realitat  a  partir  de  l’enfocament  a  determinats  grups  o  característiques  socials,   minories  i  marginació,  violència,  valors,  etc.  El  mètode  més  utilitzat  en  aquesta   àrea  és  l’anàlisi  quantitatiu  de  contingut  i  l’anàlisi  semiòtic.   •   Les  audiències:  Engloba  tant  l’estudi  de  la  pròpia  audiència  amb  les  dades,  del   consum   de   programes   fragmentació   de   l’audiència   i   les   seves   característiques   sociodemogràfiques,   canvis   de   valors   i   gustos   del   consumidor,   estils   de   vida,   etc.  així  com  els  estudis  de  recepció  que  investiguen  sobre  què  fan  els  mitjans  a   la   gent   (efectes)   i   què   fa   la   gent   amb   els   mitjans   (usos   i   gratificacions).   Amb   l’aparició  d’internet,  la  propagació  de  xarxes  socials  i  conseqüentment  el  canvi   en   l’estructura   comunicativa,   s’ha   iniciat   una   línia   d’investigació   basada   en   l’anàlisi  de  la  interactivitat  i  la  producció  de  continguts  per  part  de  l’audiència.   Així  com  l’anàlisi  dels  targets  sobretot  juvenils  i  els  processos  de  migració  cap  a   nous   formats   digitals.   Els   mètodes   més   utilitzats   són   els   experiments,   estudis   de   panel,   enquestes   i   l’anàlisi   de   continguts.   Per   els   estudis   d’usos   i   gratificacions  el  mètode  més  utilitzat  són  les  enquestes,  experiments  i  grups  de   discussió.     La  investigació  en  comunicació  i  les  demandes  socials  de  la  mateixa   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   Existeixen  dos  caps  d’investigació  en  comunicació:  la  investigació  bàsica  o  fonamental   que   estableix   lleis   i   teories   que   tendeixen   a   romandre   en   el   temps   i   la   investigació   aplicada,   que   comprèn   totes   les   investigacions   pràctiques,   empíriques   i   innovadores   que  es  realitzen  amb  un  objectiu  concret  per  resoldre  un  problema  determinat  i  que   utilitzen  les  teories  ja  establertes  en  la  investigació  bàsica.   La  investigació  bàsica  es  portada  a  terme  principalment  des  del  món  acadèmic  que  és   un  referent  en  l’àmbit  de  la  investigació  empírica  i  els  resultats  de  les  quals  cobreixen   una   demanda   social   no   tan   sols   amb   la   docència   sinó   amb   activitats   d’extensió   universitària.  En  el  món  acadèmic  també  es  realitza  investigació  aplicada  finançada  per   empreses  i  institucions  que  presta  serveis  tant  al  sector  públic  com  al  privat  i  que  ajuda   a  la  construcció  de  noves  polítiques  públiques.  A  més,  les  investigacions  aplicades  són   portades  a  terme  per  empreses  específiques  dedicades  a  aquest  àmbit,  consultories  i   institucions   científiques.   Aquest   tipus   d’investigació   segueix   totes   les   directrius   del   mètode   científic   i   s’enfoca   a   resultats   puntuals   que   són   demandats   per   clients   concrets,   per   exemple,   el   càlcul   de   les   audiències   televisives,   les   proves   d’acceptació   de   productes   comunicatius,   els   plans   de   comunicació   d’empreses,   enquestes   de   popularitat  de  líders  polítics...  No  solament  resol  problemes  immediats  sinó  que  ajuda   a   la   investigació   bàsica   a   posar   a   prova   teories   i   metodologies   i   en   oferir   bases   de   dades  i  resultats  que  poden  ser  utilitzats  per  a  la  formulació  de  noves  teories.   També,   en   el   camp   professional   del   periodisme   existeix   una   corrent   anomenada   periodisme   de   precisió,   que   utilitza   les   eines   del   mètode   científic   per   realitzar   reportatges  i  contextualitzar  la  informació.     La  preparació  d’una  investigació  en  comunicació  –  Lorenzo  Vilches     La  investigació  i  els  seus  àmbits   La   pràctica   de   la   investigació   en   comunicació   defineix   l’àmbit   o   terreny   en   el   qual   es   portarà   a   terme.   Aquest   àmbit   pot   ser   la   comunicació   en   un   sentit   ampli,   com   la   investigació  sobre  gènere  i  continguts  periodístics,  sobre  interculturalitat  i  públics  de  la   comunicació,   la   comunicació   en   contexts   de   risc,   els   efectes   de   la   comunicació   en   sectors  socials,  etc.  L’altre  àmbit  es  refereix  al  camp  es  refereix  al  camp  dels  mitjans  de   comunicació:  premsa  escrita,  ràdio,  televisió,  cinema,  publicitat,  periodisme  a  la  xarxa,   etc.     La  pràctica  de  la  investigació   El  concepte  de  pràctica  significa  que  la  nostra  acció  d’investigació  té  una  finalitat  clara,   que  és  individual  o  col·∙lectiva,  que  té  les  seves  regles  fixes,  però  en  un  context  flexible   d’adaptació,   que   es   troba   socialment   localitzada,   temporalment   situada,   amb   un   termini   limitat   i   un   calendari   definit,   que   es   sosté   sobre   els   sabers   incorporats   en   la   nostra   formació   intel·∙lectual   i   acadèmica   o   professional,   que   suposa   unes   persones   que  tenen  una  imatge  de  sí  mateixes  i  una  imatge  dels  altres,  i,  finalment,  consciencia   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   de  que  aquesta  pràctica  té  un  valor  acadèmic,  empresarial,  econòmic,  cultural,  social,   polític  o  científic.     La  organització  del  projecte     Organització  i  funcionament  del  projecte:   El  tipus  d’investigació  seleccionat  ha  d’imposar  en  gran  part  la  organització  del  treball.   Per  organització  s’entén  l’organigrama  de  l’equip  investigador,  quan  la  investigació  és   col·∙lectiva,  les  dates  d’inici  i  de  finalització,  els  recursos  infraestructura,  econòmics  i/o   documentals,  les  fonts  realistes  d’accés  i  els  contactes  institucionals  i  empresarials  que   puguin  aportar  mitjans,  experiència  o  experts.     Organització  del  procés  d’investigació:   No  existeixen  regles  fixes  per  organitzar  el  procés  d’investigació.  El  més  important  es   tenir  un  esquema  clar  d’organització  de  la  pràctica  d’investigació:     Estructura  programàtica  d’una  investigació   1.   Objecte  de  la  investigació   Determinar  el  problema  i  definir  l’objecte   amb  precisió.   2.   Objectiu  de  la  investigació   Què  es  pretén  obtenir  amb  la  investigació   3.   Problemàtica,  interrogants  o   Quins   problemes   es   plantegen   resoldre.   hipòtesis   Quin  diagnòstic  hipotètic  es  pot  obtenir.   4.   Marc  conceptual   En   quina   disciplina   o   teories   s’enquadra   aquesta  investigació.  Quins  autors  o  fonts   de  referència.   5.   El  corpus  o  mostra   Identificar  la  mostra,  la  seva  mesura  i  els   seus  límits  temporals.   6.   Obtenció  de  les  dades   Seleccionar   el   mètode   de   recopilació   de   dades  o  unitats  de  la  investigació     Estructura  de  gestió  de  la  investigació   Organisme  d’investigació   Empresa  o  Universitat   Objectius  econòmics,   científics  o  mixtes   Recursos  econòmics   Convocatòria  pública  o   Major  o  menor   fons  privats   discrecionalitat  en  la   despesa   Equip  d’investigació   Grandària  de  l’equip  i   Equips  únics  o  coordinats   interdisciplinarietat.   nacional  o   Importància  del  líder.   internacionalment   Pressupost   Abast  del  pressupost   Dependència  i  amplitud  de   la  investigació   Recursos  tècnics   Recursos  propis  o  externs   Major  o  menor  autonomia   de  disponibilitat  i   pràctiques   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Calendari   Terminis  externs  o  propis   Anna  Prats  Marín   Major  o  menor  autonomia   de  l’agenda  de  treball  i   terminis  finals.     La  lectura  com  a  base  de  la  preparació  d’una  investigació   Dues   etapes   claus   en   comunicació   per   assegurar   el   seu   èxit:   la   decisió   sobre   els   mètodes   i   la   lectura   de   les   referències   teòriques,   fonts   i   documents.   Aquestes   dues   etapes,   mètodes   i   lectures,   es   troben   després   d’elegir   el   tema   i   abans   de   començar   l’etapa  de  recol·∙lecció.   La  lectura  anterior  a  la  investigació  té  dos  temps:   •   Lectura   de   llarga   durada:   acerb   intel·∙lectual   que   l’investigador   ha   anat   incorporant  durant  anys,  especialment  en  aquelles  matèries  relacionades  amb   l’àmbit  de  la  comunicació.   •   Lectura  a  curt  termini:  el  que  s’ha  de  llegir  immediatament  abans  d’iniciar  una   investigació.     Les   lectures   li   permetran   a   l’investigador   arribar   a   “l’estat   de   l’art”,   és   a   dir,   adonar-­‐ se’n  de  les  investigacions  prèvies  que  s’han  realitzat  al  voltant  del  tema  que  vol  iniciar.   A   més,   les   lectures   es   fan   indispensables   a   l’hora   de   seleccionar   les   tècniques   de   recollida  de  dades,  perquè  abans  de  seleccionar  les  tècniques  de  recol·∙lecció,  s’haurà   de  tenir  clar  el  més  difícil  de  tota  investigació:  els  conceptes,  categories  i  variables  que   determinen  la  qualitat  i  el  valor  de  tot  treball  empíric.       Conceptes  i  camps  de  la  investigació   Són   els   models   teòrics   o   paradigmes   àmpliament   acceptats   en   la   publicística   internacional.       Les  dades   Dos  grans  tipus  d’investigacions:  teòriques  i  empíriques.  I  una  tercera  línia  integradora   que  combina  un  treball  teòric  i  empíric  alhora.   El  treball  de  tipus  teòric  comprèn  disciplines  de  la  comunicació  el  centre  investigador   de  les  quals  es  basa  en  matèries  d’àmbit  epistemològic  (concepte  d’informació,  teoria   de   la   imatge,   opinió   pública,   etc.),   històric   (història   del   cinema,   de   la   televisió,   del   periodisme,  etc.),  biogràfic  (vida  i  producció  científica  de  persones  relacionades  amb  la   comunicació),  lingüístic  i  semiòtic  (pragmàtica  del  llenguatge  en  els  mitjans,  anàlisi  del   discurs),  retòric  (anàlisi  de  la  persuasió  en  publicitat,  retòrica  de  la  imatge,  del  discurs   polític)  o  psicològic  (teories  conductistes  en  la  investigació  sobre  violència,  teories  de   Piaget  per  la  investigació  en  comunicació  i  educació,  etc.).   En   el   treball   d’enfocament   teòric   les   dades   són   teories   (marxisme,   estructuralisme,   psicoanàlisi,  antropologia),  conceptes  (societat  de  masses,  mundialització,  societat  de   consum),  definicions  científiques  (relació  causa-­‐efecte,  lògica  narrativa,  teoria  del  joc)  i   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   que  es  relacionen  amb  camps  o  disciplines  com  ciències  de  la  comunicació,  lingüística,   sociologia,  psicologia,  informàtica,  antropologia.   El  treball  de  tipus  empíric  està  enfocat  a  l’anàlisi  d’objectes,  mitjans  i  processos  de  la   comunicació   i   per   això   les   dades   quantitatives   o   qualitatives   aplicades   a   mostres   o   corpus  d’anàlisi  fan  part  de  la  naturalesa  de  la  investigació.       L’escriptura  final   La  redacció  dels  resultats  d’una  investigació  és  la  secció  “intel·∙ligent”  del  projecte.  Aquí   es   revelarà   la   capacitat   d’investigació   per   captar   l’essencial,   discernir   l’important   del   secundari,  avaluar  l’eficàcia  i  de  la  metodologia  aplicada,  confirmar  i  verificar  l’encert   en  l’elecció  del  tema  i  de  la  problemàtica,  demostrar  la  pertinença  de  les  preguntes  o   hipòtesis  de  partida  independentment  que  coincideixin  o  no  amb  la  conclusió  final  del   treball.   Però   per   sobre   de   tot   la   demostració   de   la   capacitat   de   l’investigador   per   comunicar   eficaçment   la   importància   de   la   investigació   realitzada   seguint   aquests   consells:   •   La  presentació  de  la  investigació:  un  bon  títol  ha  de  resumir  el  tema  central  de   la  investigació.  A  l’inici  del  text  de  la  presentació  ha  d’aparèixer  la  síntesi  dels   seus   resultats,   que   després   s’ampliarà   més   endavant.   Més   tard,   vindrà   l’exposició   del   desenvolupament   de   la   investigació,   metodologia,   etc.   I   finalment,  un  llistat  de  les  fonts  principals  i  secundàries  que  s’ha  utilitzat  durant   la  investigació.   •   Què  ha  de  contenir  la  conclusió:   o   Context   general   en   el   qual   s’insereix   la   investigació   (sociològic,   econòmic,  polític,  artístic,  lingüístic  o  històric).  El  context  ve  donat  per  la   metodologia,  el  camp  d’estudi  i  l’objecte  d’anàlisi.   o   Principals   troballes   personals   o   de   grup,   fruit   de   l’adequat   desenvolupament  de  la  investigació.  Aquí  s’ha  de  destacar  l’originalitat   o   importància   de   les   conclusions   respecte   d’altres   treballs,   així   com   la   utilitat  pel  coneixement  produït  per  el  camp  d’estudis  sobre  el  qual  s’ha   treballat.     o   Apuntar   solucions,   millores   o   propostes   concretes   que   poden   innovar,   desenvolupar  o  socialitzar  els  coneixements,  pràctiques  o  accions  en  el   camp  de  la  comunicació  explorat  en  la  investigació.     Capítol  III.  El  procés  d’investigació:  etapes  i  planificació  de  la  investigació  –  Olga   del  Río     El  mètode  científic   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   El   mètode   pot   definir-­‐se   com   un   protocol   a   seguir   segons   una   sèrie   d’operacions,   regles  i  procediments  determinats.  El  mètode  científic  és  l’estructura  formal,  és  a  dir,   les  passes  que  es  segueixen  en  una  investigació  des  del  seu  inici  fins  al  final.     Sierra  Bravo  (1992)  defineix  les  principals  característiques  del  mètode  científic:   a)   És  problemàtic-­‐hipotètic:  es  basa  en  la  formulació  de  problemes  o  interrogants   sobre   la   realitat   i   en   avançar   conjectures,   solucions   o   respostes   probables   a   dites  qüestions.   b)   És   empíric:   en   el   sentit   de   què   la   seva   font   d’informació   i   de   resposta   a   les   preguntes   d’investigació   és   l’experiència,   és   a   dir,   la   ciència   pren   les   dades   i   funda  les  seves  conclusions  en  la  observació  ordenada  i  sistemàtica  dels  fets.   c)   És   a   la   vegada   inductiu   i   deductiu:   la   inducció   es   refereix   al   moviment   del   pensament  que  va  dels  fets  particulars  als  generals;  la  deducció  permet  passar   d’afirmacions   generals   a   fets   particulars.   És   una   retroalimentació   contínua   entre   les   dades   empíriques   i   la   teoria   a   partir   dels   processos   d’inducció   i   deducció.   d)   És   crític:   els   èxits   del   mètode   científic   mai   són   definitius,   han   de   sotmetre’s   permanentment  a  revisions  crítiques.   e)   És  sistemàtic:  ha  de  sotmetre’s  a  regles  metodològiques  formals.   f)   És  analític-­‐sintètic:  estudia  la  realitat  distingint  i  separant  uns  d’altres  elements   més   simples,   per   posteriorment   recompondre   els   elements   separats   obtenint   una  nova  visió  global  del  conjunt  i  de  les  relacions  entre  els  seus  elements.     Paradigmes  i  teories  en  ciències  de  la  comunicació   El   concepte   paradigma   significa   “exemple”   o   “model”   i   es   comença   a   utilitzar   per   definir   un   model   o   patró   en   qualsevol   disciplina   científica.   És   un   marc   de   referència   teòric  que  ha  de  ser  acceptat  per,  almenys,  un  sector  de  la  comunitat  científica  durant   un  període  específic  de  temps.     Un   paradigma   científic   estableix   allò   que   s’ha   d’observar,   el   tipus   d’interrogants   que   ens   hem   de   formular   per   trobar   les   respostes   en   relació   a   l’objectiu,   com   han   d’estructurar-­‐se   dits   interrogants   i   com   han   d’interpretar-­‐se   els   resultats   de   la   investigació  científica.   PARADIGMES  DOMINANTS     Paradigma  positivista   Paradigma   interpretatiu   Característiques   La   realitat   és   objectiva.   Estudi   del   significat.   principals   Estudi   de   variables.   Estudi  de  les  regles.   Formulació   de   lleis   generalitzades.   Paradigma  crític   Reflexió   crítica   del   procés   científic.   Les   dades   són   complementàries   de   la   reflexió.   Anàlisi   del   poder.   Finalitat   de   la   Explicar,   predir,   Comprendre,   Identificar   potencial   de   investigació   controlar   els   fenòmens,   interpretar   la   realitat,   canvi,   emancipar   el   verificar  les  teories.   els   significats,   les   subjecte.   Analitza   la   percepcions,   intencions   realitat.   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   i  accions   Relació   subjecte   Independència,   Dependència,   (investigador)   /   neutralitat.   Investigador   implicació   de   objecte  d’estudi   extern.   l’investigador.   Interrelació.   Teories   Estructural-­‐funcionalista   Escola   de   Palo   Alto,   interaccionisme   simbòlic,   construccionisme,   etnometodologia,   fenomenologia,   semiòtica.   Tècniques   més   Es   recolza   en   dades   Es   recolza   en   dades   habituals   quantitatives:   qualitatives:  entrevistes   enquestes,   anàlisi   de   en   profunditat,   continguts,   observació   històries   de   vida,   grups   sistemàtica,   de   discussió,   anàlisi   del   experiments.   discurs.   Anna  Prats  Marín   Relació   influïda   pel   compromís   de   canvi.   L’investigador   és   un   subjecte  més.   Escola   de   Frankfurt,   economia   política,   estudis  culturals.   Es   recolza   en   la   reflexió   teòrica-­‐crítica:   observació,   històries   de   vida,   entrevistes   en   profunditat,   anàlisi   del   discurs.   L’objecte  d’estudi  de  la  investigació  en  comunicació   Camps  i  temes  en  els  quals  pot  realitzar-­‐se  una  investigació:   Camps   Teories   Temes   -­   -­   -­   -­   Estructures:   qüestions   -­   normatives   de   l’actuació   dels   -­   mitjans  de  comunicació   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   Estructures:   estructures   i   -­   institucions  mediàtiques   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   Organitzacions:   la   organització   mediàtica   en   el   -­   -­   -­   -­   Conceptes  i  models   Teories  dels  mèdia  i  de  la  societat   Comunicació  de  masses  i  cultura   Teories  semiòtiques   Responsabilitat  social  dels  mitjans   Llibertat  de  premsa/llibertat  dels  mitjans   Llibertat  d’expressió   Codis  de  conducta   Els  mitjans  com  a  béns  públics   Desenvolupament  dels  mitjans   Mitjans  i  democràcia   Concentració  i  monopoli  dels  mitjans   Qualitat  dels  mitjans   Diversitat  i  pluralisme  mediàtic   Drets  a  la  informació,  la  comunicació  i  ciberespai   Estructura  mediàtica   Economia  de  l’estructura  mediàtica   Propietat  i  control  dels  mitjans   Competència  i  concentració   Característiques  de  l’economia  mediàtica   Dinàmica  de  les  estructures  mediàtiques   Regulació  dels  mitjans  de  comunicació  de  masses   Diferències  entre  països   Comunicació  internacional   Propietat   i   control   dels   mitjans   de   comunicació   multinacionals   Dependència  mediàtica  internacional   Regulació  internacional  dels  mitjans  de  comunicació   Influència  de  les  organitzacions  sobre  els  continguts   Relacions  amb  la  societat   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   seu  context   Organitzacions:   producció   de   la  cultura  mediàtica   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   Continguts:   qüestions,   conceptes   i   varietats   del   discurs   Continguts:   gènere   i   mètodes   d’anàlisi   Audiències   Efectes   Influència   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   -­   Anna  Prats  Marín   Característiques  dels  comunicadors  de  masses   Gènere  i  organització  de  les  notícies   Pressions  i  grups  de  pressió   Relacions  amb  propietaris,  clients  i  proveïdors   Relacions  amb  l’audiència   Vigilància   i   selecció   en   les   organitzacions   mediàtiques   Enfocaments   alternatius   de   l’estudi   de   selecció   de   notícies   Accés  de  la  ciutadania  als  mitjans  de  comunicació   Relacions  amb  les  fonts   Processament  i  presentació  de  la  informació   Anàlisi  cultural  del  text  i  dels  seus  significats   Anàlisi  estructural/semiòtic  dels  texts   Els  continguts  mediàtics  com  informació   Anàlisi  de  les  repressions  mediàtiques   Anàlisi  crític  del  discurs   Retòrica  i  persuasió   Formats  i  gèneres  mediàtics   Valors  informatius  i  estructura  de  les  notícies   Anàlisi  de  continguts   Metodologies   Anàlisi  d’audiència  com  anàlisi  dels  efectes   Usos  socials  i  gratificacions  de  les  audiències   Tipus  d’audiència   Estructura  i  composició  de  les  audiències   Formació  i  flux  de  les  audiències   Processos  de  recepció  i  construcció  de  sentit   Usos  dels  mitjans  segons  sexe,  classe,  etc.   Condicions  de  la  mediació   Relacions  fonts-­‐receptor   Efectes  conductuals   Efectes  reacció  col·∙lectiva   Campanyes   Distribució  de  coneixement   Agenda  temàtica   Construcció  de  la  realitat   Formació  de  climes  d’opinió   Cultivació   Control  social  i  formació  de  consciència   Efectes  sobre  altres  institucions  socials     El  procés  d’investigació:  components,  processos  i  etapes   Wallace  (1976)  à  representació  gràfica  del  procés  d’investigació  científica:   §   Components   fonamentals:   teories,   hipòtesis,   observacions   i   generalitzacions   empíriques.   §   Quatre   processos   cognitius   diferents:   deducció,   operacionalització,   interpretació  i  inducció.  Principi  de  coherència  entre  totes  les  fases  del  procés.   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   No   s’han   de   confondre   etapes   i   fases   del   procés   d’investigació   amb   les   fases   del   projecte   d’investigació.   El   procés   d’investigació   inclou   la   totalitat   de   les   etapes   de   la   investigació  científica:  a)  construcció  de  l’objecte  d’estudi,  b)  observació,  comprovació   o  verificació  empírica  i  c)  interpretació  dels  resultats  i  conclusions.   El  segon,  el  projecte  d’investigació  és  el  treball  previ  a  la  realització  de  la  investigació,   seria   l’equivalent   al   projecte   arquitectònic   d’una   casa,   mentre   que   el   procés   d’investigació  seria  l’equivalent  a  la  suma  del  projecte  arquitectònic  més  la  construcció   de  l’habitatge.   Un   aspecte   a   tenir   en   compte   és   la   comunicació   de   resultats   de   la   investigació   científica.  La  ciència  ha  de  ser  pública  per  poder  ser  acumulativa.       El  projecte  d’investigació:  estructura  i  continguts   El   disseny   de   la   investigació   suposa   un   procés   de   presa   de   decisions   per   part   dels   investigadors   que   inclou   aspectes   teòrics-­‐metodològics   i   aspectes   organitzatius,   temporals  i  econòmics.   Estructura  del  projecte:   §   Portada:  Inclou  títol,  nom,  institució  i  data.   §   Índex:  Informació  sobre  l’estructura  del  document.   §   Introducció:   Encara   que   apareix   al   principi,   és   el   que   es   fa   al   final.   En   ella   s’explicarà   l’elecció   del   problema,   el   grup   o   institució   que   ha   realitzat   la   investigació,  l’interès  i  utilitat  de  la  mateixa  i  com  està  organitzat  el  document.     §   Plantejament   del   problema   d’investigació:   En   aquest   apartat   és   on   es   construirà  l’objecte  d’estudi,  la  justificació  i  factibilitat.  Requereix  una  primera   fase  d’exploració  de  la  literatura  existent.   o   Formulació  del  problema  o  pregunta  inicial   o   Objectius,  preguntes  de  la  investigació   o   Justificació  i  factibilitat  de  la  investigació   §   Marc  teòric  i  conceptual:  resultat  del  posicionament  de  l’investigador  dins  d’un   paradigma  o  teoria,  del  que  deriven  mirades  teòriques  i  metodològiques.   o   Antecedents  (altres  investigacions  sobre  el  tema  anteriors)   o   Bases  teòriques   o   Definició  de  termes  bàsics  o  conceptualització   o   Operativització  dels  conceptes  i  definició  de  les  variables   o   Formulació  d’hipòtesis   §   Metodologia:  Proposta  metodològica  que  es  seguirà  en  la  investigació.   o   Caracterització  de  la  investigació   o   Població  i  mostra   o   Disseny  o  tècniques  d’observació   o   Recol·∙lecció  i  processament  de  dades   §   Calendari,  recursos  i  pressupost   o   Calendari  o  cronograma   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   o   Recursos  necessaris   o   Pressupost   §   Bibliografia   §   Annexos     Construcció  de  l’objecte  d’estudi:  elecció  del  tema  i  delimitació  de  l’objecte  d’estudi   Amb   la   pregunta   inicial,   l’investigador   intentarà   expressar   amb   la   màxima   exactitud   possible  què  és  allò  que  vol  saber,  explicar  i  comprendre.     Els   objectius   de   investigació   determinen   allò   que   pretén   assolir   la   investigació.   Dos   tipus  d’objectius:  objectiu  general  (els  de  més  ampli  abast,  hipòtesi  general)  i  objectius   específics  (aquells  de  menor  nivell  d’abstracció).  La  suma  dels  objectius  específics  no   ha  de  ser  mai  superior  a  l’objectiu  general.  Els  objectius  han  de  començar  sempre  amb   un  verb  en  infinitiu,  que  ofereixi  informació  sobre  fins  on  es  pretén  arribar.   Les   preguntes   d’investigació   són   aquelles   que   la   investigació   ha   de   contestar   per   poder  assolir  els  objectius.     Una  vegada  establerts  els  objectius  i/o  les  preguntes  d’investigació,  el  següent  pas  és   la  justificació  i  factibilitat  de  la  investigació.     Justificació  i  factibilitat  de  la  investigació   La  justificació  es  realitza  en  dos  blocs:   a)   La   justificació   de   diferents   aspectes   delimitats   en   la   construcció   de   l’objecte   d’estudi,  com  la  justificació  del  tema  d’anàlisi,  del  corpus  d’estudi  i  del  període   analitzat;   b)   La  justificació  sobre  la  rellevància  de  la  investigació,  l’interès  de  la  investigació   a  partir  de:  la  seva  projecció  social,  implicacions  pràctiques  i  el  seu  valor  teòric   i/o  metodològic.   La  factibilitat  fa  referència  al  fet  de  disposar  dels  recursos  humans,  tècnics  i  materials   per   portar-­‐la   a   terme,   així   com   del   temps   necessari.   Encara   que   el   calendari   i   els   pressuposts   es   fan   més   endavant,   és   ara   el   moment   de   realitzar   aquesta   reflexió   i   establir  els  recursos  necessaris  de  forma  aproximada.     Construcció  de  l’objecte  d’estudi:  marc  teòric  i  conceptual   El  marc  teòric  és  el  resultat  del  posicionament  del  investigador/a  dins  d’un  paradigma   o   teoria,   del   que   se’n   deriven   mirades   teòriques   i   metodològiques.   Del   marc   teòric   i   conceptual  en  dependrà  en  part  el  disseny  de  la  investigació.   Com  realitzar  la  revisió  documental?   a)   Extreure   paraules   clau   en   delimitar   l’objecte   d’estudi,   el   problema   i   les   preguntes  inicials  que  ens  puguin  servir  per  buscar  a  la  biblioteca  i  a  “Google”.     b)   Realitzar  una  entrevista  a  un  expert  que  ens  permeti  una  primera  aproximació   al  tema  a  la  vegada  que  ens  ajudi  a  identificar  el  més  important  sobre  el  tema   en  qüestió  i  els  possibles  autors  o  texts  rellevants  pel  nostre  treball.   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   c)   Identificar  llibres,  estudis  o  articles  acadèmics  el  més  recents  possibles.   d)   Afinar  les  paraules  clau  i  millorar  els  criteris  de  recerca.     e)   Una   vegada   identificats   els   documents   més   adequats   i   importants   per   la   investigació,  s’elaboraran  fitxes  bibliogràfiques:   §   Referència  bibliogràfica  completa   §   Ubicació  del  document  (física  o  electrònica)   §   Teoria/es  o  perspectives  teòriques  que  utilitzen  en  el  document.   §   Metodologia  utilitzada   §   Resultats  de  l’estudi  o  estudis  de  cas  més  importants.   §   Aspectes  més  rellevants  d’utilitat  per  la  investigació.     Conceptualització,  operativitació  dels  conceptes  i  definició  de  variables   La  selecció  i  articulació  dels  conceptes  teòrics  considerats  clau  per  a  l’estudi  es  realitza   durant   el   procés   anomenat   conceptualització.   La   definició   conceptual   dels   termes   bàsics  o  conceptualització  és  imprescindible  per  la  seva  posterior  operativitació.  En  la   majoria   de   casos   han   estat   desenvolupats   en   el   marc   dels   paradigmes   o   teories   i   s’extrauran   de   la   revisió   documental   realitzada   en   els   apartats   anteriors   del   marc   teòric  i  conceptual.     Les  variables   Són  l’element  bàsic  de  les  hipòtesis,  ja  que  es  construeixen  sobre  la  base  de  relacions   entre   variables   referents   a   determinades   unitats   d’observació.   Les   variables   són   característiques   observables   o   aspectes   discernibles   en   un   objecte   d’estudi,   que   pot   adoptar  diferents  valors  o  expressar-­‐se  en  vàries  categories.   La   operativització   dels   conceptes   suposa   la   seva   desagregació   des   dels   nivells   d’abstracció   de   la   seva   definició   substantiva   fins   la   identificació   de   les   variables   o   indicadors  observables.     Formulació  de  les  hipòtesis   Una   hipòtesi   és   una   construcció   elaborada   com   a   conjectura,   suposició   o   inferència.   Contenen  tres  elements  estructurals:   §   Unitats  d’anàlisi  o  d’observació:  individus,  institucions,  mitjans,  notícies,  etc.   §   Variables:   atributs,   característiques   o   propietats   qualitatives   o   quantitatives   d’anàlisi  amb  les  variables  i  d’aquestes  entre  sí.   §   Enllaç   lògic   o   terme   de   relació:   descriu   la   relació   existent   entre   les   unitats   d’anàlisi  amb  els  variables  i  d’aquestes  entre  sí.     Disseny  de  la  investigació  i  metodologia  de  treball   Fan  referència  al  “com”  de  la  investigació.  S’han  de  prendre  decisions  respecte  de:   §   El  tipus  d’investigació  que  es  seguirà,   §   L’elecció  de  la  metodologia  concreta   Mètodes  de  Recerca  en  Comunicació  –  Grup  1   Anna  Prats  Marín   §   Què  s’observarà   §   A  qui  s’observarà   §   Com  s’observarà     Caracterització  de  la  investigació   És   un   aspecte   bàsic   en   el   disseny   i   en   la   planificació   de   la   investigació,   ja   que   la   “acotació”   de   la   mateixa   acosta   a   l’investigador   en   una   primera   presa   de   decisions   sobre   el   que   més   tard   es   concretarà.   S’ha   d’explicar   com   es   la   nostra   investigació   segons   cadascun   dels   criteris   de   classificació   que   s’ofereixen,   explicant-­‐ho   argumentativa  i  sintèticament.  Tipus  d’investigació:   §   Segons  la  seva  finalitat:  Bàsica  o  aplicada.   §   Segons  l’abast  temporal:  seccional  o  longitudinal.   §   Segons  la  seva  profunditat:  exploratòria,  descriptiva  i  explicativa.   §   Segons  les  fonts:  primàries,  secundàries  i/o  mixtes.   §   Segons  el  caràcter:  qualitatives  o  quantitatives.   §   Segons  la  seva  natura:  empíriques,  experimentals,  documentals  i  enquestes.     Població  i  mostra   Definició   de   les   característiques   que   permetran   discriminar   les   unitats   d’anàlisi   de   la   investigació   delimitar   aquelles   que   formaran   part   de   l’univers/població   i   les   que   es   quedaran  fora  de  la  mateixa.     Una  mostra  és  una  part  d’un  conjunt,  població  o  univers  degudament  elegida  que  es   sotmet  a  observació  científica  en  representació  del  conjunt,  amb  el  propòsit  d’obtenir   resultats  vàlids  també  per  l’univers  de  la  investigació.   ...