2. L'exploració. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació instrumental en fisioteràpia de l'aparell locomotor.
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 44

Vista previa del texto

L’exploracio.
1. Conceptes generals.
El objectiu principal en l’exploració és recollir una sèrie de dades en funció del problema que te el pacient. Per tal d’obtenir informació d’allò que li passa.
Obtenir un mínim de dades per donar resposta a les demandes el pacient/subjecte.
Identificar els problemes d’aquestes i el nivell funcional.
Les habilitats de comunicació en l’entrevista són molt importants per dur a terme l’exploració de forma correcta. S’ha de dur a terme amb un vocabulari que pugui ser entès amb claredat per el pacient.
Tant el dolor com la patologia seran mes o menys importants i limitants segons la persona i el seu context social i cultural.
Aquest procediment el realitzem en un primer contacte amb el pacient, com a control de l’evolució del pacient, davant de modificacions de la planificació terapèutica, en el tractament de l’episodi o resolució de la demanda. Proposta de possibles hipòtesis.
Posteriorment valorarà l’efectivitat als canvis de teràpia i finalment en la donada d’alta.
2. Dificultats de l’exploració.
Fiabilitat: interanalítica (es pot repetir, més d’un professional, i donarà el mateix resultat) versus intranalitica (marca les diferencies correctes entre una primera mesura i una segona mesura, la millora, el manteniment o l’empitjorament) Validesa: en quan que l’observació sigui apropiada a allò que volem mesurar.
Sensibilitat: capacitat del test per detectar canvis que pateix el pacient.
Especificitat: el professional a d’evitar distorsions provocades per ell mateix de manera subjectiva (ha de ser imparcial).
3. Anamnesis.
- Identificació del pacient. (tenir en c0mpte el estat de salut d’alguns cuidadors) Característiques del pacient (laborals, personals,...) Hàbits i oci (solen ser molt significatius de la persona, s’han d’adaptar a la patologia) Demanda o motiu de consulta (si no identifiquem la patologia que demanda se li pot crear dependència a una altra malaltia i li podem transmetre poca confiança) Nivell funcional previ a la lesió Entorn social i familiar 3.1. Motiu de la consulta.
Concretar la demanada del pacient o del consultant.
1) 2) 3) 4) 5) Que li passa? Què ho modifica? Des de quan li passa? Si ocorre durant una tasca, un gest, en quin horari.
Quina explicació li dona? Quines solucions ha intentat? 4. A considerar: - Nivell cognitiu: nivell de maduresa, de consciencia, dominació del llenguatge...
Malalties associades: afecten físicament a l’evolució i també de forma psicològica.
Motivació: a augmentar la malaltia o a millorar més ràpid.
Nivell nutricional: han d’haver menjat alguna cosa, sobre tot si han de fer activitat física intensa.
Necessitats d’informació: s’haurà d’administrar la informació a donar en etapes segons les necessitats.
Situació sociofamiliar Incapacitat funcional Imatge: trastorn tòxic o anorèxic. Temps d’aprimament: més alteracions si es mes ràpid.
Antecedents familiars. Hàbits alimentaris. Vigilar a l’hora de traccionar i manipular perquè pot tenir ostepènia o immobilització durant una època llarga. Haurem d’atenuar l’activitat per tal de que la musculatura acabi responent de forma normal, evitar l’activitat excessiva ja que es probable que es cansi ràpidament.
5. Actuacions mèdiques.
Imatge: no està conscient. Dificultats de mobilització. Part de la carrega sanguínia esta en un circuit exterior. Fàcilment pot caure en hipotensió i taquicàrdia, xoc hipovolèmic. De manera que no el podrem fer esforçar molt.
Imatge: no pot parlar. Pacient intubat. Es pot fatigar més. Atrofia muscular en la majoria de músculs, inclòs el diafragma i mes si hi ha perdies iòniques (potassi, magnesi, calci...). Vigilar també la progressió a respiració autònoma.
6. Buidament de cirurgies.
Cirurgia de reconstrucció. S’ha de saber que s’ha fet per tal de saber on podem aplicar més o menys pressió Eliminació del quàdriceps: potenciar la musculatura extensora del genoll com el tensor de la fàscia lata.
7. Metodologia.
- Motiu de consulta Exploració general o Postura/deformitats/moviments quotidians (quins moviments modifica per la patologia) o Pell/contorns i relleus ossis (atòpica, problemes d’acne, psoriasi) o Coloració de mucoses (patiment central, cardíac...) o Signes específics/altres (sospitar que hi ha alguna cosa més) o Patrons de deambulació/bipedestació/sedestació o Estat funcional global/coordinació/equilibri Imatge: ma reumàtica (dits en butoniere) procés molt llarg. Rigidesa matutina. Afectacions sistèmiques. Les deformitats reumàtiques més habituals són: Butoniere i dit en cigne (en martell, acropaquia, engronsament de la part distal).
Imatge: limitació de la pronació. La cirurgia era en el braç contrari. Extravasació de la quimioteràpia. Afectació entre la dermis i la fàscia muscular.
Imatge: mastectomia. Cicatriu amb adherència i banda fibrosa que limita la flexió de l’esquena. El 25% ho té i acaba passant desapercebuda. Posteriors problemes d’esquena, etc.
8. Exploració física.
Aspectes de gènere, morfotip, estat o nivell de fitness, nivell d’hidratació, inspecció de la pell, alteracions fàneres cutànies, etc.
Imatge: pectus excavatum/pectus carinatum. La musculatura respiratòria es veu recarregada per una mala biomecànica. Es cansen més. El carinatum no presenta gaire clínica, és més estètic. Pectus excavatum donarà més patologies per la compressió.
9. Les escales funcionals.
El grau de deterior funcional no es estimable segons els diagnòstics mèdics i el deterior de la capacitat funcional constitueix un factor de risc per la comorbilitat. És per aquest motiu que s’utilitzaran les escales funcionals, poden projectar com es mou en la resta d’àmbits on nosaltres no podem explorar-los. El pot fer el pacient o el cuidador Cal preguntar sobre les activitats realitzades els mateix dies, no tems erera. Si apreciem deterior cognitiu cal confirmar-ho amb el seu entorn proper. Avaluar la mobilitat del pacient en la nostra presencia.
Mitjançant aquesta informació complementaria tindrem un major grau de certesa per oferir el millor tractament.
10. La palpació.
“la estimulació cutània en les seves variades formes, que tant en el recent nascut com el nen capta, és de fonamental importància per el seu desenvolupament físic i psicològic” Amb la palpació tenim sensació de moviment i posició, proopicepció i a més ens permet interacció amb l’altre.
Aquesta compren tres processos: 1) La detecció 2) L’amplificació 3) La interpretació: en vasa l’experiència i coneixements teòrics.
Relació entre funció i estructura: - Es indiscutible que l’estructura determina la funció i/o viceversa.
Qualsevol cosa que modifiqui l’estructura, provocarà un canvi de la funció.
En canvi, qualsevol canvi en la funció repercutirà en un canvi estructural La palpació hauria d’aportar-nos la informació sobre les modificacions estructurals, poden intuir o pronosticar la repercussió funcional.
Palpació i observació són dos entitats inseparables.
El terapeuta ha de respondre segons Beal, a tres criteris: La percepció, la capacitat de sentir impressions tàctils, per tant te que entrenar la mà.
La transmissió d’aquestes impressions tàctils mitjançant la propiocepció del terapeuta.
La interpretació de la informació obtinguda a traves de la palpació, que suposa: atenció, objectivitat, experiència.
Resulta evident, que tot professional que fa us de les seves mans com a eines de correcció han de ser capaços de: - Sentir Valorar Jutjar amb certa precisió Tot i plegat caracteritzat per una certa agilitat L’estat de diversos processos, així com els paràmetres fisiològics o patològics. La palpació pot estar referida a: - Les pròpies estructures palpades A estructures relacionades amb les que estem palpant Segons l’enfoc del terapeuta: 1) 2) 3) 4) 5) 6) 7) Amplitud articular Sensació del joc articular Grau d’induració Grau d’edema (tipus d’edema, presencia fòvea..) Tensió teixits Presencia de dolor en punt de rellevància clínica Presencia de deformitats Karel Lewit (1987) exposa: “que la palpació es una de les nostres principals tècniques diagnostiques, tot i això, es extremament difícil expressar-la amb exactitud 10.1.
- Tècnica de palpació Palpació superficial: musculatura, teixit subcutani, relleu ossi Palpació profunda: ex. Moviment de les apòfisis cervicals Segons la intensitat de la palpació, rebem informació de diferents estructures de l’organisme.
- Palpació estàtica Palpació dinàmica Tècniques especifiques: tècnica de la pinça rodada El tacte no és el mateix que la palpació. El tacte es refereix a zones endocavitaries.
Consisteix mitjançant el contacte amb la superfície corporal del pacient recollir dades sobre: a) b) c) d) e) Resistència Mobilitat Temperatura Humitat Aspresa Aquesta palpació es possible gracies a les terminacions nervioses de pressió o tàctils (paccini) i els òrgans propioceptius.
Un fenomen important a detectar és el fenomen de barrera: que es descriu com la resistència final que percebem quan efectuem un desplaçament sobre els teixits tous, inicialment es permet fins que apareix aquesta barrera.
Alteracions de la sensibilitat, presentat zones hiperalgiques, disestesieques o be anestèsiques. Llavors es necessari d’una exploració addicional.
El moure una articulació des d’una posició neutral suposa primer una amplitud de moviment on la R es uniforme i despreciable, però quan arribem al final moviment augment gradualment la resistència (inici augment R li diem barrera).
La barrera patològica o restrictiva, es aquella que es troba massa aviat i es abrupta.
Les barreres es troben en les articulacions però també entre els teixits, que es mouen entre ells.
10.2.
Conclusions de la palpació.
La palpació és el encarnatge de l’ús de la pressió i el moviment, i la reacció sensorial i l’experiència. Aquesta en donarà una certa informació.
En el diagnòstic de les zones hiperalgiques (ZHA) superifials: podem usar la maniobra d’arrossegar la pell i sobre aquelles àrees amb major humitat (suor), la resistència augmenta.
En el diagnòstic dels punts gatell, es cerquen mètodes de palpació on es provoquin una resposta de contracció.
11. La mobilitat.
Presencia de signes de patiment articular. Sorolls articular (crepitacions fines, gruixes, chasquidos. Patiment cartilaginós o patiment articular greu) Característiques de la mobilitat articular: edat, sexe, raça...
Factors que la modifiquen: la maduresa i l’envelliment, embaràs i post-part (hormonals o biològics), mobilització e immobilització, malalties sistèmiques, fàrmacs Aspectes globals de la mobilitat articular: - Hipomobilitat Mobilitat normal Hipermobilitat (inestabilitat) Qualitat del moviment: - Arc dolorós Sensació terminal (end feel) o Tope elàstic o Tope ferm-elàstic o Poe dur-elastic ...