bloc 3 part 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Arqueología - 1º curso
Asignatura metodologia arqueològica
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 1
Subido por

Descripción

classes de la Mercé.B

Vista previa del texto

Metodologia arqueológica 1 Arqueología A1 Lydia Gutiérrez 2014-2015 3.4. Sediments d’origen antròpic i processos de formació cultural.
Camparació de registres de cronologies similars (en el propi jaciment); d’àmbit regional i cronologia similar.
Activitat humana Processos antròpics (3 enfocs) Situacions etnogràfiques de grups on tinguin aspectes similars actuals per poder contrastar; contrastos etnogràficament per entendre les estructures i elements.
Experimentacions controlades, per entendre les estructures; com es fa l’elecció però també com es crea el rebliment.
Estructures de combustió:        A la prehistòria aglutinen les àrees de combustió.
També anomenades llar L’indret on s’ubica una combustió amb una funció utilitària.
S’ha introduït el terme d’ÀREA DE COMBUSTIÓ o Permet l’estudi ampli.
o Permet veure el rol de combustió en les societats o Defineix l’espai físic i les restes associades a la llar.
o 2 àmbit  Llar de foc (en si): hi ha uns elements bàsics d’estudi com els carbons, les cendres, les roques associades, el sediment. ELEMENTS TERMOALTERATS (orgànics).
 Restes de combustió no estructurades, a l’àrea d’influència, restes de carbó disperses, roques mig cremades... a una certa distància de la llar.
Morfologies: moltes vegades associades a la funció  Llar simple  Llar sobre lloses culinaries  En coberta simple  Amb fons empedrat combustions d’un  Coberta per la bora cop o dedicats a activitats tecnològiques Les unitats d’estudi de la llar són Permet dir si el foc s’ha fet in situ. Es necesita el  Font de la combustió combustible per dir que hi ha hagut foc, però, en el cas de  Suport de la combustió no trovar-ho si el suport (rebliment) està alterat es podrá Quan hi ha un foc depenent de dir que hi ha hagut foc.
com es fa hi haurà uns canvis al suport de la combustió: o Condicions Oxidants: amb presència d’oxigen, un foc airejat. Trobarem minerals ferrosos al sediment, amb coloració vermellós. Rubefacció (jaciment rubefactat).
o Condicions reductores: sense presència d’oxigen. El suport té tonalitats fosques i l’estructura del sediment es subangular, la forma en com s’aglutinen Metodologia arqueológica 1 Arqueología A1   Lydia Gutiérrez 2014-2015 les partícules tenen una morfologia . No gaire freqüent però per la laminació de sílex es feia servir o la ceràmica.
Depenent de les unitats d’esudi que trobem podrem veure diferents organitzacions: ORGANITZACIONS CULTURALS SEQÜÈNCIALS.
o Una fase d’ocupació: una sola activitat antròpica.
o Varies fases d’ocupació: superposicions de varies activitats antròpiques ( en alguns casos poden ser activitats de la mateixa comunitat però amb diferent combustible, les restes o la forma de fer el foc).
o Policícliques: alternança de varies activitats antròpiques amb sedimentació natural. Hi ha una separació dels usos del foc i fins hi tot d’ocupació.
A partir de l’estudi de les llars poden jerarquitzar les unitats. Per poder veure l’ús s’ha d’estudiar minuciosament. Un dels elements que dóna molta informació és: o Components d’origen vegetal (orgàniques o minerals, transformació per les temperatures.
 Marcadors tèrmics: depenent de la temperatura hi haurà unes característiques diferents.
 <300ºC color més fresc, no transformacions  300ºC carbonització, transformació.
 300-450ºC de carbó a cendres, a intensitat moderada; a les cendres tot és mineral no orgànic.
 450-500ºC combustió a forta intensitat. Mineralització.
 >500ºC combustió d’intensitat elevada. Cendres d’origen vegetal però no hi ha restes orgàniques.
 Els fitòlits són uns residus d’origen vegetal, residus minerals de les plantes que apareixen les llars.
o Components d’origen animal: ós.
 Marcadors tèrmics: color i fragmentació  <300ºC combustió feble. Color groc pàl·lid  300-400ºC comustió d’intensitat moderada. Color negre Metodologia arqueológica 1 Arqueología A1 Lydia Gutiérrez 2014-2015   400-600ªC combustió de forta intensitat. Color gris amb cristal·lització.
 >600ºC combustió d’intensitat elevada. Cristal·lització, no hi ha components orgànics.
El conjunt de paràmetres permet als arqueòlegs saber com, perquè, de que.... s’ha fet servir la llar de foc.
Estructures d’emmagatzematge: Són dipòsits al subsòl amb l’objectiu d’emmagatzemar els cereals o altres materials sòlids ( per en cas de crisi tenir excedents, pel comerç o reserva). Les sitges tenen una forma acampanada amb la boca més estreta que el cos amb la finalitat del seu tancament hermètic. Hi ha sitges d’entre 1 i 3 metres de profunditat i diferents formes:     Cúbiques Cilíndriques Troncocòniques Globulars Per identificar les sitges és fa mitjançant el dibuix de la planta o la secció. És difícil recuperar una sitja sencera gairebé totes estan encapsades.
Són sistemes alternatius a altres sistemes com la cistella o la ceràmica. El seu ús apareix amb l’agricultura, des del neolític fins l’edat mitjana i amb ús residual a l’edat moderna.
Un dels elements bàsics que requereixen les sitges és el seu tancament, aquest es pot fer amb:    Excrements normalment de bòvid Llosa de pedra Elements de terracota Tres factors que garanteixen la conservació dels elements a la sitja:    Manca d’origen associada a una taxa alta de CO2 : atmosfera intergranular amb insectes i microorganismes que quan tanquen la sitja consumeixen l’O2 Temperatures baixes: no hi ha fongs Manca d’humitat A tracés del rebliment es pot deduir:   Funcionament primària (emmagatzematge; té un ús secundari com per exemple quan s’utilitzen per enterraments.) Història evolutiva de l’estructura (reutilització).
La sitja és una “trampa” sedimentadora ja que pot acumular des de elements naturals a antròpics. Això proporciona molta informació.
Per l’estudi dels rebliment i conèixer els comoponents: Metodologia arqueológica 1 Arqueología A1   Lydia Gutiérrez 2014-2015 Per veure i estudiar activitats de les societats i aspectes culturals Components naturals, pluges o processos de sedimentació del moment, per estudiar l’entorn de la sitja i d’assentaments dels que no tenim informació.
S’excaven la meitat de les llars i de les sitges per poder fer el mostreig i la documentació.
Rebliment dels forns: És una estructura de combustió Es diferencia de les llars perquè són estructures tancades a partir de voltes (terra o pedra).
  Domèstics: o Construïts sobre els sòls de les estances.
o Tenen una planta rectangular o circulars entre 60 i 130cm.
o Generalment es caracteritzen per presentar una sèrie d’unitats, alguns sobre aixecats al sòl.
o No arriben a temperatures molt altes o Estructura:  Capa formada per còdols, pedra, que actuen com a material refractari, és a dir, resisteixen les temperatures i mantenen la calor. És un material pastat.
 Per cobrir la capa de còdols s’utilitza el que s’anomena solera o sola del forn formada a partir de material detrític i fi on es posa el que es vol coure.
 Les parets o la volta de forn generalment està feta de terra .
predomina la sorra per la consistència i les restes vegetals que queden negres, per això sabem que les temperatures no eren superiors a 400Cº.
o Són estructures complexes i els arqueòlegs tenen dificultats si no es troben les tres unitats.
o S’han fet pocs estudis a fons perquè no és presenten en la seva totalitat i al volta en molts casos està disgregada amb el rebliment.
o S’ha fet arqueologia experimental Tecnològics: o Ceràmics: poc estudiats perquè les restes que deixa són poc definitòries.
 Evolució:  Foc sense tapa  Forat amb foc: fosses amb els atuells  Cobertes amb terra  Forn de doble càmera  Pel que fa al rebliment: no són rebliments clars;  Fragments de ceràmica amb alteració  Minerals amb transformacions o Metal·lúrgics: Metodologia arqueológica 1 Arqueología A1            Lydia Gutiérrez 2014-2015 Temperatures superiors a 1000ºC Gran transformació dels minerals (materials detrítics) L’escòria es la resta impura dels materials Per extreure els materials del foc: garga Eren forns tancats amb una obertura.
Elements reflectaris que resisteixin les altes temperatures Parets d’arenisca (gres) Ús de molta quantitat de carbó.
Tovera: per mantenir el foc avivat donant aire (zona de ceràmica o canya) La transformació dels materials facilita la interpretació arqueològica:  Quars: es converteix en tridimita quan es reflecta  Escòria  Carbons  Material reflectari  Òxids de ferro.
Diferents morfologies Materials de construcció: la terra crua La terra crua fa referència a un material detrític sense coure.
És un element molt ben documentat des de la prehistòria fins la actualitat (encara es fa servir a llocs com l’Amèrica llatina, l’Àfrica o Àsia. Aquestes dades provenen de    Estudis arqueològics Fonts escrites Iconografia Abantatges d’aquest material:     Matèria prima abundant (local) Econòmic Fàcil modelatge Aïllant tèrmic i acústic Inconvenients:      Problemes de conservació Es disgreguen en els sediments Fàcil fragmentació per les precipitacions Fragments informes als jaciments Nomes es conserven si han estat cuites ( en jaciments incendiats es conserven).
Materials que s’utilitzen:  Materials detrític: o Grava: proporciona resistència i no pateixen modificacions amb l’aigua.
o Sorres i llims: quan estan humits creen cohesió entre partícules i no pateixen gaires modificacions de volum.
Metodologia arqueológica 1 Arqueología A1  Lydia Gutiérrez 2014-2015 o Argila: aglutina les partícules Proporcions: o <20% o >45% Preparació:   Mecànic: compactació del material. Intervé l’aigua creant un material pastat. És el fonament de la Tàpia com element de construcció.
D’estabilització: afegint una barreja de substàncies o Protohistòria: tractament químic amb calç i guix o Prehistòria:  Impermeabilització: batum, olis vegetals  Addició: desgreixants vegetals o minerals, excrements per unir les partícules i que no es fragmenti quan s’asequen.
Aplicacions de la terra crua:   Fresca : quan en el procés de construcció es dóna la morfologia desitjada. El modelatge és el segons ús.
o Elements immobles : que no es belluguen com el paviment1, les cobertes, els sostres2 o els revestiments3.
o Elements mobles com caixes, pesos de telers, vasos contemporanis...
Elements prefabricats: s’utilitzen un cop secs (toves, maons..) elements arquitectònics més considerats.
Sediment de tipus antròpic:       1 La tova o el tovot (adobe) es fa servir per alçar les parets (normalment de l’exterior): o barquetes o pilastres o enbaus interns (tàbiques) localitzat el neolític del pròxim orient.
A la pen.ibèrica es troba puntualment al calcolític i s’expandeix durant el bronze final.
La tècnica consisteix en la elaboració d’uns blocs que son PARALELEPIPEDES: poliedre de sis cares al que s’ha afegit terra crua empastada amb aigua i posteriorment assecada al sol. Per a la seva elaboració es necessiten uns motlles.
S’han fet molts estudis d’aquest material(arqueologia experimental): o Un grup va fer tovots però les parets queien o Van comparar els tovots o Van veure que la composició era diferent Hi ha una gran diversitat de paviments, generalment format per diverses capes; les sorres poroses per perdre la humitat. A la part més baixa hi ha llims i argiles i a sobre les sorres modelades juntament amb restes vegetals.
2 Es troben en pocs casos , sobretot quan els pobles s’incendien. La capa superior és llisa i l’interior amb elements vegetals que creen l’entramat del sostre.
3 El revestiment serveix per cobrir una paret o mur és un protector dels processos erosius (exteriors), es posen a l’interior de les parets per regular les superfícies.
Metodologia arqueológica 1 Arqueología A1 Lydia Gutiérrez 2014-2015 Economia de producció: agricultura i ramaderia  Tipus de rebliment relacionat amb l’activitat econòmica  Els arqueòlegs podem veure la presència de l’agricultura per: l’agricultura s’estudia a traves de la PALEOCARPOLOGIA o Cultura material (estris majoritàriament de sílex) o Sediments (fosfats o regadiu) o Presència de llavors que es conserven per la falta de O2 (MEDIS ANAERÒBICS) o Pol·len o S’analitzen els períodes de deforesació amb grans incendis ( pics a partir del neolític) o El rebliment: en alguns llocs es poden veure els solcs de la terra (quan s’escava) o Color del sòl fosc per la materia orgànica o Ha de ser un sòl enterrat o fòssil: PALEOSÒL o Ha d’habver fosfats (al microscopi es veuen en una capa groga); quan hi ha absència total de fosfats vol dir que hi ha hagut molta activitat durant un temps però molt intens. No hi ha fosfats per la gran intensitat i com no s’ha regenerat els fosfats són utilitzats per les pròpies plantes (terrenys abandonats perquè hi ha males collites).
o La materia orgànica són puntets negres al microscopi.
o Sòls porosos pel creixement de les plantes o Inigació: acumulació de materials molts fins o Quan hi ha hagut aratasa es creen solcs hi apareixen estructures prismàtiques o Adobs:  Cendres: fertilitzar el camp; més visible a l’arqueologia (alteració del sòl, s’ha de mirar bé perquè podrien ser de fogueres).
 Fems: no es sol conservar.
o Activitat biològica per la presència de matèria orgànica o A vegades es troben les zones de rostroll (crema de la tija despres de la saga); es localitza focs de poc gruix amb el mateix combustible amb gran extensió . sense estructura, peioratius.
 La ramaderia: o S’ha pogut documentar millor o Més estudis perquè en coves o abrigs és favorable a la preservació, no està a l’aire lliure.
o De l’antic neolític fins el bronze final (sobretot a l’ambit mediterrani).
o Característiques dels indrets des del punt de vista sedimentari:  Nivell amb gruix des de 0.5-8cm  Nivells per materials fins amb diferents traces de combustió  Geometria paral·lela: rebliments tabulars  Nivells esterils de cultura material  Components dels sediments:  Fulles Metodologia arqueológica 1 Arqueología A1 Lydia Gutiérrez 2014-2015     Cendres: de restes vegetals del jaços dels animals.
Fosfats Restes d’ossos: ovicaprins quan no es poden separa o identificar si són de cabra o ovella.
 Els excrements volen dir que són llocs d’estabulació si es troben amb els ossos. Encara que els excrements no es solen trobar sinó que es determinen quan s’estudien a les làmines primes.
Es troben restes de cendres i rubefacció perquè els llocs d’estabulació ed cremaven per motius de sanejament sobretot quan arribaven altres pastors.
...