Reflexió espai-temps (2017)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 2º curso
Asignatura Ciències socials i aprenentatge
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Carla Magín

Vista previa del texto

Núria Pons Socías 2n DT. UdG LES NOCIONS D’ESPAI I TEMPS La noció d’espai i temps són dos conceptes abstractes i interdependents (Rael, M., 2009) que ajuden als nens a situar-se, ja que totes les accions esdevenen en un temps i un espai determinat (Moreno, A., 2009).
Per poder treballar aquests dos conceptes tan abstractes, cal treballar-ne un de més concret: el propi cos (Rael, M., 2009), ja que una vegada haguem treballat la descoberta d’un mateix, els infants podran entendre com ens relacionem amb l’espai durant un temps determinat. El que estaríem fent, doncs, és treballar la descoberta d’un mateix per poder treballar, a continuació, la descoberta de l’entorn.
L’ESPAI Treballar l’espai serveix perquè els nens puguin millorar la seva orientació respecte ells mateixos i, seguidament, respecte altres objectes. Amb això, estaríem treballant els conceptes d’amunt/baix, dreta/esquerra i davant/darrera. A més, però, treballar l’espai també implica parlar de la situació dels objectes i del propi cos (dins i fora), la mida (gran/petit, alt/baix), la direcció en la que es mouen (cap aquí, cap allà, fins, des de, etc.) i les formes dels objectes (rodó, allargat, quadrat, etc.). A més, en relació a aquest concepte, també és important ensenyar als nens que tota acció té el seu espai per portar-la a terme, de manera que, així, també estaríem afavorint la comprensió del seu entorn més proper. Alguns exemples d’això podrien ser el fet de no poder jugar a la pilota dins la classe o a casa, no poder córrer dins l’aula, etc.
Com podem veure, treballar aquest concepte pot ajudar als nens a entendre el món i, alhora, ordenar-lo. Per això, una manera molt útil de treballar el concepte d’espai és amb l’hàbit de recollir, el qual està també molt relacionat amb el temps. Aquesta rutina possibilita l’aprenentatge dels conceptes esmentats anteriorment (dins/fora, aquí/allà, etc.) i ajuda a ordenar la realitat més propera, de manera que els nens entenguin que tota acció té un principi i un final.
En aquesta rutina es poden treballar ambdós conceptes: l’espai i el temps. Per una banda, a l’hora d’endreçar les joguines utilitzades, estem ordenant la realitat i els objectes que s’hi troben. Aquest ordre és, de fet, imprescindible, ja que si no existís, tampoc hi existiria la necessitat de col·locar determinats objectes dins i/o fora, i, per tant, els nens no aprendrien aquests conceptes. Per tant, partint de la necessitat d’ordenar la nostra realitat, es fa necessària la rutina de recollir.
Per una altra banda, el fet de recollir fa que els nens entenguin que tota acció té un principi quan treuen les joguines- i un final -quan les recullen-. Aquesta seria una concepció temporal bàsica a treballar a l’educació infantil perquè els nens comencin a situar-se, tant en el temps com en l’espai.
No obstant això, cal dir que la concepció del temps va més enllà i que, després d’entendre que tot té un principi i un final -que s’assoleix a una edat molt primerenca-, els nens comencen a situar-se en el temps en relació a la seva pròpia edat, a continuació aprenen els conceptes propis del calendari (com dia, mes i any) i, finalment, combinen els conceptes d’espai i temps formulant preguntes com: “quan falta per sortir a jugar al pati?” (Rael, M., 2009).
Núria Pons Socías 2n DT. UdG EL TEMPS Entendre la concepció de temps és la manera de poder ordenar la vida quotidiana i, per tant, la vida a l’escola, per la qual cosa són imprescindibles les rutines. Aquests hàbits el que fan és promoure la interiorització d’uns esquemes temporals que els nens faran servir de referència a l’hora de situar-se en el temps i, per tant, d’organitzar les seves activitats i relacions amb els altres (Ruiz, A., 2011).
No obstant la importància de treballar la temporalitat, cal tenir en compte que és un concepte més abstracte que l’espai, de manera que, sovint, pot comportar nombroses dificultats als nens.
De fet, no és fins els sis anys que els nens separen el concepte d’acció i el de temporalitat (Ruiz, A., 2011). Per aquest motiu, és imprescindible ajudar als nens a situar-se fent servir com a referència les rutines més repetitives de la nostra vida quotidiana: l’alimentació -esmorzar, dinar, berenar i sopar- (Moreno, A., 2009). Aquest és un bon punt de partida per iniciar als nens en la temporalitat, tot i que, com ja hem dit anteriorment, l’hàbit de recollir també resulta molt eficaç a l’hora d’entendre que tota acció té un principi i un final. Estaríem treballant, doncs, la durada.
Una altra rutina molt important al cicle d’infantil per poder-nos situar en el temps és el ‘Bon dia’, en el qual, habitualment, es canta una cançó, es diu bon dia a tots els companys i, posteriorment, s’aprenen els conceptes relacionats amb el calendari -com els dies de la setmana-. Aquesta, doncs, és una gran forma de fer entendre els nens que comença la seva jornada escolar, la qual ha de seguir rigorosament unes altres rutines com són els horaris, i de començar a treballar conceptes relacionats amb el temps. A més, com ja hem dit, els nens es basen, en un primer moment, en la seva edat a l’hora de situar a una altra persona en el temps, de manera que també és important parlar de l’edat de cada nen, de manera que aquests puguin situar-se els uns als altres en el temps.
Treballar aquesta concepció podria ser, de fet, el més important, ja que és necessari preparar al nen per a la vida adulta, la qual està regida per horaris i rutines que cal seguir (l’entrada i la sortida de la feina, l’hora de portar i recollir els nens a l’escola, la cita amb el metge, etc.). És per això, doncs, que cal promoure el desenvolupament de la capacitat de situar-se en el temps per preparar-se per a la vida.
Com podem veure, treballar la temporalitat significa treballar conceptes propis del calendari com (dies de la setmana, mes i any), conceptes propis del rellotge (les hores, els minuts i els segons), la durada d’una acció (curt/llarg), la velocitat del temps (ràpid/lent), etc. Alguns d’aquests conceptes, però, són més propis del cicle de primària, com els relacionats amb el rellotge. Tot i això, per treballar la velocitat, una bona manera de fer-ho és a partir de la música, la qual té una durada concreta (llarga o curta) i segueix un ritme, una pulsació i un tempo, que són uns altres conceptes abstractes que relacionen la música amb el temps (Ruiz, A., 2011).
D’aquesta manera, doncs, estaríem treballant el concepte de la temporalitat d’una manera dinàmica, interdisciplinar i molt adequada per al cicle d’infantil.
RELACIÓ ENTRE ESPAI I TEMPS I VALORACIÓ PERSONAL Com hem dit abans, l’espai i el temps estan molt relacionats entre sí en diferents ocasions, de manera que, per finalitzar, farem un breu resum de la combinació dels dos i de la necessitat de treballar-los a l’educació infantil.
Núria Pons Socías 2n DT. UdG Per una banda, l’espai està completament relacionat amb el temps, ja que canviem d’espai depenent de l’hora que sigui, és a dir, depenent del temps. Un exemple podria ser, doncs, marxar a casa en acabar les classes o anar a l’escola a primera hora del matí. A més, el fet de recollir i, per tant, d’ordenar l’espai, també demostra als nens que tot té una durada concreta, ja sigui llarga o curta.
Finalment, després d’haver fet una breu explicació i reflexió sobre aquests dos conceptes, trobo necessari relacionar-ho amb una experiència personal, ja que treballar-los m’ha fet reflexionar molt sobre aquesta. Per fer-ho, necessito fer una breu explicació de la situació en la que em vaig trobar: Fa uns dos mesos, vaig començar a fer repàs a un nen de dotze anys per ajudar-lo amb els deures de classe. Tot i això, a mesura que l’anava coneixent, vaig anar detectat unes carències educatives importants: entre elles es trobava la del desenvolupament de la capacitat de situarse en el temps. El nen tenia dificultats, fins i tot, a l’hora de situar-se en els dies de la setmana i, per suposat, a situar-se amb l’ajuda del rellotge. Això, personalment, em va resultat molt impactant, ja que mai m’havia plantejat la importància de treballar la temporalitat a l’educació infantil i em resultava molt difícil entendre les seves dificultats. Amb el temps i amb ajuda dels articles i aquest treball, però, he pogut entendre que, al cicle d’infantil, li va mancar aquest tipus d’educació i que, degut a això, actualment té moltes dificultats per seguir unes rutines, tant d’estudi com personals a causa de la dificultat per situar-se en el temps.
És per això, doncs, que, a nivell personal, també m’he adonat de lo imprescindible que és treballar aquests conceptes tan abstractes, ja que el no assoliment d’aquests conceptes pot comportar un desordre i descontrol dels hàbits i rutines personals, a més de la dificultat d’entendre altres conceptes propis del cicle de primària com les hores, els mesos o els anys.
Núria Pons Socías 2n DT. UdG REFERÈNCIES Moreno, A., (2009). La temporalitat. Innovación y experiencias edutativas. 14 (1-9).
Rael, M., (2009). Espacio y tiempo en educación infantil. Innovación y experiencias educativas. 15, (1-11).
Ruiz, A., (2011). Organización del espacio y el tiempo en infantil. Innovación y experiencias educativas. 39 (1-10).
...