Tema 5 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

5 Patologia Muscular Quan hi ha una lesió muscular (qualsevol) el múscul es lesiona i el primer que tenim es una degeneració i necrosi de les cèl·lules trencades (procés inflamatori, incloent edema). Després hi ha una miogènesi i regeneració. Les fibres normals tenen els nuclis excèntrics (no al centre). Quan una cèl·lula muscular es regenera el nucli roman al centre. La regeneració muscular es dona al mateix temps que la cicatrització (curar la lesió mitjançant teixit fibrós). HHI ha factors que determinen si hi ha un major component de cicatrització o de regeneració. Les cèl·lules de Mauro (mare) es multipliquen i formen més cèl·lules musculars que a l’inici tenen el nucli al centre i després esdevé excèntric. Les cèl·lules satèl·lit poden formar mioblasts que formen noves cèl·lules musculars o miofibroblasts que formen cicatriu fibrosa. Nosaltres modifiquem l’entorn per a que es tendeixi més a la cicatrització que a la cicatrització. Un cop hi ha fibrosi el procés és irreversible. Sempre en una lesió muscular pot haver fibrosi. L’objectiu és que la fibrosi sigui la menor possible. La fibrosi provoca dolor perquè hi ha un canvi en al resistència i elasticitat apart de esdevenir un punt feble de cara a futures ruptures. Distingim diferents lesions: - Directes: agressió directa al múscul. Laceracions talls, cops, cirurgies (també implica lesió muscular amb cicatrització regeneració etc.).
Indirectes: no hi ha agressió directe del ventre muscular. Hi ha separació dels extrems, com distensions. Es donen en fase excèntrica i en músculs biarticulars perquè la fase excèntrica és on més tensió té el múscul, es trenquen sobretot en la unió miotendinosa perquè es on hi ha el canvi de medi, teixit i de resistències.
Anatomia lesional intermuscular o intramuscular: l’hematoma entre els diferents músculs, dintre de la fàscia del compartiment o entre els diferents feixos d’un mateix múscul afecta més a l’aparell contràctil. No veure l’hematoma no vol dir que no sigui greu.
Laceració: agressió directa amb tall del múscul de fora endins. Com que la reparació ha de ser urgent prima la cicatrització, per això hem de fer incidència en fisio per evitar cicatrització.
Hi ha sutures musculars especials per cosir múscul, per això es deixa un procés fibrotic inicial per consolidar el múscul i no es desfaçi quan es cus.
Lesions per elongació o distensions: músculs biarticulars en fase excèntrica.
- - Grau 1: elongació de fibres sense ruptures. No impedeix l’activitat, en fred comença el dolor intens. Dificil diagnòstic ecogràfic. NO acostuma a impedir l’activitat física.
Grau 2: elongació amb petita ruptura. Del 5% de ruptura al 99% de ruptura. Dolor ben localitzat. Clínicament es nota també una punxada que SI impedeix l’activitat i la interromp. Pot aparèixer equimosi (hematoma).
Pot fer-se ecografia o RNM per veure si hi ha hematoma del ventre muscular. Com major hematoma acostuma a ser més greu però no varia en tractament ni pronòstic.
Grau 3: ruptura completa. Desgarrament compelt i compromet la totalitat del ventre, contractura espasmomuscular implica separació del ventre. Defecte palpable o signe del hachazo (ficar el dit i arribar a l’os perquè no hi ha múscul entre mig, pot quedar de forma residual).
El que és important és la densitat del múscul, d’això depèn que la lesió sigui grau 1 etc. No varia tractament ni pronòstic els cms de separació ni espasme reflexe (per tant no cal ecografies).
Hèrnies muscular: quan es trenca una fàscia i el múscul surt d’aquesta i fa un ahèrnia. Es pot detectar si quan es fa contracció el bulto desapareix. Si provoca dolor es tracta.
- Directes: sobredistensió (acostumen a ser postquirurgiques). Si és molt gran el múscul es pot quedar fora i comprimir-se no tornar poder a entrar.
DOMS: agulletes. Dolor muscular d’aparició tardana. Apareix després de l’exercici a les 24/48 hores. Desapareix sol.
El tractament només és analgèsic, no es pot prevenir. Imagen normal en RNM i ecografia. Microruptures dintre dels sarcòmers. La cèl·lula no es trenca però les miofibril·les que es trenquen interiorment alliberen factors inflamatoris i d’aquí el dolor. Forma part de l’adaptació a l’exercici (aparició després d’un esforç no habitual). L’escalfament, estiraments i entrenar progressivament no preveuen les agulletes. Si sempre fem el mateix exercici es reclutaran cel·lules més resistents que no es trencaran si variem l’exercici poden trencar-se.
Calambres: contraccions musculars involuntàries i intenses en varis grups de fibres. Diferents d’una distensió.
L’activitat ha estat massa intensa, s’ha reiniciat l’activitat després d’un període de descans. Per evitar-ho cal fer un estirament sec i brusc per activat el reflex miotàtic i inhibir el múscul. Pot aparèixer per fatiga i deshidratació (molt component nerviós i menys muscular) o també perquè el múscul no ha escalfat. Es tracta amb fred per al dolor, estiraments brusc i hidratació bona.
Diagnòstic de lesions musculars: l’anamnesi sobretot. Preguntar pel mecanisme lesional. Si ha estat calambre, pinchazo si interromp l’activitat si pot continuar. IMPORTANT MOLT BONA ANAMNESI. Les lesions fibrilars es poden palpar les miofibril·les fan espasme i es pot detectar.
Tractament: l’objectiu del tractament reduir l’hematoma al màxim possible. COM MÉS HEMATOMA mÉS CICATRIU.
Un com fet, reabsorbir l’hematoma i recuperar les propietats elàstiques (potenciar la regeneració). Distingim fases: - - - Fase 1: repòs, elevació compressió i gel. Les primeres 24-72 hores. Totes les lesions la fase inflamatòria son 48-72 hores. Podem donar AINES (antiinflamatoris no esteroideus). L’embenat compressiu i la crioteràpia potencien al reducció de l’hematoma i per tant redueixen la cicatrització. EVITAR MASSATGE SI HI HA HEMATOMA. RESPECTAR LA FASE INFLAMATORIA.
Fase 2: fase de cicatrització, sempre hi haurà l’objectiu es que sigui el menor possible. Aplicar calor per realitzar contraccions progressives evitant el dolor, amb l’objectiu de començar a recuperar propietats elàstiques i potenciar regeneració. Les contraccions isomètriques concèntriques i excèntriques amb estiraments s’aplicaran segons tolerància.
Fase 3: reanudació progressiva de l’activitat esportiva amb exercicis de prevenció de noves lesions. S’han d’evitar lesions fen potenciació muscular i estiraments.
En laceracions el tractament no inclou cosir el múscul d’urgència perquè si es fa la rehabilitació ben feta no cal.
Distensions: grau 1 i 2 RICE i rehabilitació progressiva al cap de 2-5 dies.
Contusiones: si l’hematoma és extens es dren amb ecografia guiada. RICE i rehabilitació progressiva (funcionalització).
Factors de creixement: efecte demostrat in vitro i in vivo en la curació de lesions musculars. Són proteïnes concentrades obtingudes de la sang centrifugada del pacient i inoculades de forma concentrada.
Oxigen hiperbàric: accelera la regeneració muscular enriquint l’ambient amb oxigen. Augmenta l’oxigen en sang i tendeix a la regeneració (ja que la regeneració requereix d’oxigen i temps). També es pot fer amb programes d’electroterapia amb oxigenació per capilarització o fent un exercici aeròbic de baixa intensitat.
Complicacions de les lesions musculars: quan s’ha produït més fibrosi que regeneració alterant propietats contràctils i elàstiques. Un 30% dels esportistes que es trenquen els isquios presenten aquesta complicació durant la mateixa temporada esportiva perquè entren a pista abans d’hora.
- Miositis ossificant: hematoma intramuscular que pot calcificar i ossificar. Associat a contusions. Una teoria diu que quan hi ha el traumatisme s’estimulen els osteòcits. El massatge precoç AFAVOREIX la miositis ossificant. Relacionat amb cremades i fractures. Es tracta amb repòs esportiu, i radioteràpia però és molt llarg.
Altres patologies musculars: - Síndrome compartimental: només amb obrir la pell el múscul sobresurt.
Distròfies musculars.
Aplàsies/Displàsies: alteracions de la formació muscular.
Tumoracions musculars.
...