11. Exploració clínica de la mà (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació Clínica en Fisioterapia de l'Aparell locomotor
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 43

Vista previa del texto

Exploracio clínica de la ma.
1. La mà.
És la que ens dona el treball fi. La mà i el canell és on radica la diferencia entre la resta d’animals i l’ésser humà. Requereix precisió d’estímul nerviós i de musculatura.
Lesions cervicals ens poden afectar a aquestes habilitats. Independentment del estudi neurològic haurem de fer una inspecció de volums: edemes, tumoracions, deformitats de les articulacions i els ossos, musculatura, coloració i actitud de la mà en repòs. Aquesta última, de forma general és canell en flexió dorsal i dits en flexió a causa de que els flexors són més potents que els extensors. Totes les activitats més delicades hauran de ser sobre tot en flexió tot i que necessitarem l’extensió per retornar a la posició inicial.
2. Deformitats.
Podrem trobar deformitats per fractures o luxacions sobre tot. També podem trobar: - - - - Mà en ràfega: desviació cubital dels dits en metacarpofalàngiques.
Un signe de artritis reumatoide. (la tendència a anar cap a cubital és més habitual per defensar l’acció del polze) Dits de martell: hiperextensió de la interfalàngica proximal amb una flexió de la interfalàngica distal. Correspon a una lesió del tendó extensor, guanya el flexor. També passa als peus.
Dit en boutonniére: hiperextensió de la interfalàngica proximal i hiperextensió de la interfalàngica distal. Causat per una lesió del extensor, el tendó fa un forat es separa i passa per els dos costats del dit.
Dit en coll de cigne: hiperextensió de la interfalàngica proximal i hiperflexió de la interfalàngica distal.
3. Palpació.
Els punts dolorosos seran entre l’índex i el polze.
Valorar crepitacions i tumoracions. Valorem: - Localització Consistència (benigna tova. Maligna dura) Mobilitat (benigna mòbil. Maligna fixe) Temps d’aparició i evolució (benigna lent. Maligna molt ràpid) Ganglió / granuloma / lipoma / TCG (tumor de cèl·lules gegants). (habitualment benignes) 4. Mobilitat.
Els dits llars tenim: - Flexo – extensió o Metacarpofalàngica: 90º/30º o Interfalàngica proximal: 100º/0º o Interfalàngica distal: 90º/10º En el polze: - - Flexo – extensió o Metacarpofalàngica: 50º/0º o Interfalàngica: 90º/20º Abducció radial: 70º Abducció palmar: 70º Oposició fins als altres dits 5. Mobilitat tendinosa.
Molt important diferenciar la funció del flexor profund que el superficial. Si es pot flexionar no indica que no hi hagi cap flexor tallat. El profund travessa en la metacarpofalàngica el superficial i es col·loca més superficial a aquest. Segons on tinguem el tall haurem de explorar un o l’altre. (El flexor profund és més important ja que ens permet fer moviments més fins.) - - - - Flexor profund dels dits: bloquejant la articulació interfalàngica proximal amb el polze es demana al pacient que flexioni la interfalàngica distal.
Flexor superficial dels dits: bloquejant els dits que no es van a examinar es demana al pacient que flexioni el dit.
Flexor i extensor llarg del polze: bloquejant l’articulació metacarpofalàngica es demana al pacient que flexiono i estengui el polze.
Flexor curt del polze: demanar al pacient que intenti tocar la regió hipotènar.
Extensor curt del polze: subjectant el polze per la punta, demanar al pacient que estengui el dit contra resistència.
Adductor del polze: demanar al pacient que aproximi el polze a l’índex.
Abductor curt i llarg del polze: amb la mà en extensió estabilitzada, demanar al pacient que realitzi la abducció palmar del polze.
o Signe de Froment: demanar al pacient agafar un paper entre els polzes i els index flexionats tirant amb força dels extrems. El paper s’escapa de la mà i el polze adopta una posició anòmala per compensació del flexor llarg del polze.
Extensor comú dels dits: amb les articulacions interfalàngiques proximals flexionades per bloquejar als lumbricals, es demana al pacient que estengui les metacarpofalàngiques.
- Extensor propi de l’índex i el 5é dit: es demana al pacient que estengui només el 2n i el 5é dit mantenint en flexió la resta.
Lubricals: amb les metacarpofalàngiques flexionades es demana que estengui dits.
Interossis dorsals i abductor del 5é dit: amb la mà en extensió, demanar al pacient que separi els dits.
Interossis palmars: amb la mà en extensió ajuntar els dits.
Oponent del polze i del 5é dit: demanar-li al pacient que realitzi la oposició entre aquests dos dits.
6. Exploració del canell.
6.1. Maniobra de Filkenstein.
Valorem la patologia dels extensors de la primera corredera extensora.
Es realitza col·locant el dit polze dintre del puny. Màxima flexió del dit polze. I fem una desviació cubital del canell.
Aconseguim estirar màxim els tendons.
Maniobra activa del examinador.
Si desencadena dolor és que hi ha una patologia de la corredera.
6.2. Maniobra de Phallen.
Valora compressió nerviosa.
Fa palanca amb les dues mans per comprimir la zona del túnel carpià, zona dorsal amb zona dorsal.
Si ha un atrapament nerviós es dormiran els dits de la mà.
6.3. Maniobra de Tinel.
Valora compressió nerviosa.
Repercussió sobre el canal del carp o del túnel de guyón.
Si hi h un atrapament notarà una descarrega. Estimularà l’estructura nerviosa.
Pot ser aplicable en altres parts del cos, no és específic de la mà.
6.4. Maniobra de Watson.
Valorar l’estabilitat del lligament escafolunar.
En tenir una ruptura d’aquest l’escafoide cau col·locant-se més horitzontal.
La maniobra consisteix en reduir (tornar a posar al seu lloc) aquesta caiguda i fer desviacions sobre el canell en inclinacions laterals. Notarem un ressalt. notarem el moviment de l’escafoide.
Pot generar dolor si és agut. Si és crònic habitualment no.
6.5. Maniobra d’Allen.
Prova per valorar vasculartització. La permeabilitat de l’arc vascular palmar.
Si apretem arteria cubital i radial alhora la mà queda isquèmica, blanca. Es tracta de fer aquesta compressió i retirar una de les dues. D’aquest manera haurà de retornar la permeabilitat a tota la mà per l’arc palmar. Si no és així vol dir que l’arc palmar o l’arteria no és permeable.
Pot descartar una trombosi, pot ser útil si en la cirurgia volem evitar l’arteria cubital. Hi ha moltes seccions de la radial que es poden lligar en cirurgia.
...