URGÈNCIES MÈDIQUES (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Urgències i emergències
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

URGÈNCIES MÈDIQUES

Vista previa del texto

URGÈNCIES MÈDIQUES: (3 problemes en urgències: sobre càrrega de serveis, pocs serveis, i causes injustificades) ESQUEMA: 1. Urgències mèdiques generals 2. Urgències mèdiques especifiques: dificultat respiratòria, dolor al pit, alteració de l’estat mental, convulsions, abdomen agut, exposició al fred, exposició a la calor, reaccions al·lèrgiques, trastorns del comportament...
Valoració de l’escenari “domicili prehospitalària” Urgències mèdiques generals: - Valoració inicial “ABCDE” - Examen físic (Segons sigui necessari) - Mesurar constants vitals (pols, FR, TAS/TAD, Tª, pulsioxímetre...) - Valoració continuada.
Urgències mèdiques específiques: 1. Dificultat respiratòria (malaltia molt coneguda, i moltes causes diverses) Causes respiratòries: - Centre respiratori  depressió del nivell de consciència - Musculatura respiratòria  Lesió espinal -  Miastènia gravis  Síndrome Guillain – Barré  Esclerosi múltiple  Malnutrició Trastorns pulmonars:  Asma  Edema pulmonar  MPOC  Pneumònia  SDRA  Contusió pulmonar  Embòlia pulmonar Té una primera resposta per determinar la causa de la dificultat per respirar? Les consideracions més importants per donar la primera assistència són reconèixer els signes i símptomes de respiració inadequada.
Proporcionar els cuidats de la via aèria i la ventilació segons sigui necessària.
Obtenció de la història corresponent al problema actual.
- I  Inici del quadre - P  provocació - C  Característiques - R  Irradiació - G  Gravetat - T  Temps 2. Dolor al pit  urgència freqüent  pot ser una emergència  pot necessitar RCP avançada.
Aquest potser per problemes musculars, problemes pulmonars i problemes cardíacs. Tot així sempre assumeixen que amenacen la vida.
Dolor pit  origen cardíac? - Síndrome coronari agut (SCA): nosaltres fem al mateix amb un infart, amb una angina de pit, i amb ritmes cardíacs normals.
En aquest malalt hem de monitoritzar-lo, ECG 10 minuts després del dolor com a màxim Els manifestacions clíniques que busquem són: - Dolor coronari - Dificultat respiratòria - Alteracions de la pell - Irregularitats del pols  sempre hem de mirar el pols de manera mecànica, amb les mans, i no amb el monitor, ja que el monitor marca la part elèctrica.
- Inconsciència Signes i símptomes del SCA: - Pell pàl·lida, freda i humida (problema circulatori), si la pell fos calenta, seria problema respiratori (hipercàpnia) - Llavis i ungles cianòtiques - Estat mental alterat - Indigestió: no arriba la sang a l’estomac i no es pot digerir.
- Vòmits i nàusees - Dolor al pit - Pols irregular - Sensació de mort imminent CARACTERÍSTIQUES DEL DOLOR CORNOARI: - Sensació dolorosa opressiva, localitzada generalment en el mig del pit - Sembla que dificulta la respiració però no es modifica amb els moviments respiratoris - Generalment, el dolor, s’estén cap al coll, l’espatlla i l’extremitat superior esquerra, però també es pot irradiar cap al costat dret.
- El dolor referit com una punxada, que se sol assenyalar amb un dit i que es modifica amb el moviment respiratori no sol ser d’origen coronari.
- Un aneurisma dissecant d’aorta i una pancreatitis poden presentar els mateixos símptomes que l’IAM.
DIFEREÈNCIES SIMPTOMES DE L’ANGINA DE PIT vs INFART: EXÀMEN. La gent que ha patit una angina de pit, acabarà fent un IAM segurament.
- Angina de pit: no deixa lesió, però un vas va fent espasmes. Cedeix amb un vaso dilatador.
- IAM (sol ser més greu en la dona, perquè tarda més anar a l’hospital). Millor tenir molt dolor des del principi, perquè correm mes´.
ACTUACIÓ EN CAS DE SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA: Pacient que ha havia presentat símptomes de cardiopatia coronària (duu pastilles sublinguals). Donar-li fins a tres pastilles sublinguals en deu minuts. Si el dolor persisteix, activar l’ajuda local adequada per a l’assistència avançada.
ARÍTIMES: Important demanar els antecedents. És un malalt molt traïdor.
- Taquicàrdia ventricular sense pols - Fibril·lació ventricular - Asistòlia o ritme agònic MORT SOBTADA: DOLOR AL PIT – ORIGEN CARDÍAC? - Embòlia pulmonar - Insuficiència cardíaca congestiva Té una primera resposta per determinar la causa del dolor al pit? Molt important per donar la primera assistència RECONÈIXER que al dolor al pit potser un símptoma potencialment perillós.
MONITORITZACIÓ: Contínuament reavaluar el pacient per detectar signes de deteriorament.
ALTERACIÓ DE L’ESTAT MENTAL: L’alteració de l’estat mental és un canvi gradual o sobtat en el nivell de consciència i la capacitat de resposta del pacient al seu entorn.
Aquest pot variar de la desorientació a la manca de resposta. És important determinar l’estat mental habitual del pacient.
Les causes que poden alterar l’estat mental: - Febre - Infecció - Intoxicacions - Drogues/alcohol - Baix nivell de sucre en la sang - Lesió cerebral - Disminució de l’oxigen al cervell - Trastorns psiquiàtrics És important saber que: - La situació pot variar - Hem de preguntar, a testimonis i familiars possible causa - Valorar escenari del pacient “domicili, lloc públic...” OBJECTIUS DEL TRACTAMENT DE L’ALTERACIÓ ESTAT MENTAL (AEM) - Mantenir la seguretat de l’escena i del personal - Suport de les vies aèries, la respiració i la circulació.
Tractament: - Avaluació inicial - Obtenir signes vitals - Examen físic (valorar necessitat) - Col·locació del pacient en posició de recuperació / posició de confort - Tranquil·litzar els pacients i familiars Hem de recordar: - Mantenir la via aèria permeable - Col·locar al pacient en posició de recuperació - Disposar de l’aparell d’aspiració - Reavaluació continuada.
DIABETIS: Actitud inicial AEM: 1. Preguntar: - Si es tractat amb insulina? - Quan va ser la última vegada que va menjar? - Què va menjar? - Si ha fet exercici recentment? 2. Hipoglucèmia - Si està conscient cal donar-li aigua amb sucre - Si està inconscient, controlar al pacient, PLS i avisar.
3. Hiperglucèmia - Si està conscient avisar i controlar al pacient - Si està inconscient avisar, PLS i controlar al pacient CONVULSIONS: Les convulsions són contraccions brusques, involuntàries i anormals dels músculs, provocades per estímuls que tenen l’origen en el sistema nerviós central. Poden ser de contracció (rigidesa més o menys permanent) o de contracció – relaxació (moviments que sacsegen el cos).
Causes que poden provocar convulsions: - Febre alta (Estats febrils, i cops de calor) - Intoxicacions agudes (alcohol, medicaments, cocaïna, amfetamines i drogues de disseny).
- Infeccions del sistema nerviós central (meningitis, tètan...) - Síndrome d’abstinència (alcohol, i tranquil·litzants).
- Traumatismes cranials (fractures de crani, contusions).
- Edema cerebral (crisis de hipertensió, eclàmpsia).
- Falta oxigen cerebral.
- Trastorns neurològics (tumors epilèpsia).
Primera assistència: Independentment de la causa que provoqui la crisis, la primera assistència és la de mantenir la via aèria i la respiració del pacient.
- Inicial - Fase tònica de contracció (10 – 12 segons) - Fase clònica de sacsejades (2 – 3 minuts) - Fase post crítica – post convulsiva (10 – 30 minuts) En la primera i segona fase: 1. Cal retirar els objectes del voltant del pacient perquè no es lesioni.
2. Evitar que es mossegui la llengua 3. No s’ha de subjectar la persona, comés cal afluixar-li la roba per millorar la ventilació.
4. Agafar-li el cap per protegir-lo dels cops i per obrir la via aèria.
En la tercera fase: 1. Si la persona està inconscient s’han de comprovar els signes vitals i la respiració. Cal col·locar la persona en PLS.
2. Avisar al 112 i demanar ajuda.
3. Cal estar al costat de la persona en la post crisis.
L’ACCIDENT VASCULAR CEREBRAL (AVC) Amb aquest nom queden agrupades un conjunt de situacions d’aparició sobtada i que donen com a conseqüència una disminució de les funcions del sistema nerviós central per algun problema dintre dels vasos sanguinis cerebrals.
- Embòlia: oclusió d’un vas sanguini com a conseqüència d’un èmbol (sòlid, líquid, gasos) normalment un coàgul sanguini.
- Trombosis: coàgul de sang adherit a la paret dels vasos (arteriosclerosi) - Hematoma: crisis d’hipertensió, traumatismes cranials - Hemorràgia: crisis d’hipertensió, traumatismes cranials, ús de cocaïna o amfetamines.
Els símptomes més evidents són: - Alteració en major o menor grau de la consciència.
- Alteracions en la coordinació motora (descoordinació dels moviments) - Alteració del to muscular (relaxació dels músculs, sobretot a la cara).
Signes i símptomes: - Paràlisis facial - Paràlisis unilateral - Dificultat en la parla - Pupil·la dilatada (s) - Debilitat - Nàusees i vòmits - Mareig - Visió borrosa ACTUACIÓ: - Malalt inconscient: -  Controlar els signes vitals  Controlar la via aèria  Col·locar el pacient en posició lateral de seguretat  Activar els serveis d’emergència Malalt conscient:  Restar el seu costat vigilant que no presenti cap problema  No donar-li res per menjar o per beure.
El temps és molt important  els pacients amb ictus es poden tractar amb medicaments que dissolen els coàguls de sang en cas que arribin a l’hospital de referència corresponent en un curt període de temps.
Activació codi ICTUS.
ABDOMEN AGUT: Terme utilitzat per descriure l’aparició sobtada de dolor abdominal. Primer sempre visual, després palpació, auscultació i finalment percussió.
Signes i símptomes: - Dolor abdominal  tipus de dolor (tipus còlic  dolor de cop i desapareix i el dolor peritoneal  dolor continuat i seguit).
- Nàusees (còlic) i vòmits (dolor peritoneal) - Defensa abdominal ( que estigui molt rígid). Si se sent soroll com timpanisme  significa que hi ha aire.
- Abdomen distès /rígides abdominal - Xoc (tant per infecció com per una hemorràgia) Causes comuns: (no exàmens) - Patologia de la vesícula biliar - Úlceres gàstriques - Aneurismes aòrtic - Malalties gastrointestinals - Apendicitis - Diverticulitis - Obstrucció intestinal - Patologia sistema reproductiu femení Infermeria pot fer: - Vigilar i observar els signes i símptomes de xoc.
- Permetre que el pacient romangui en posició còmoda. (menys els traumàtics)  examen - Prevenir i mantenir vies aèries lliures i permeables.
LA SOLINITRINA: - La solinitrina és un vasodilatador (per tant hem de mirar la pressió arterial abans, per evitar la hipotensió). Els signes de la hipotensió és el mareig.
- Un malalt amb la solinitrina, l’estirem ven pla, i posem en més marxa el SF. I es recuperarà de la hipotensió.
- IAM: normalment està assentat amb les mans obertes cap amunt.
...

Comprar Previsualizar