La aplicación del Derecho Comunitario en España y las Comunidades Autónomas (0)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho comunitario
Año del apunte 0
Páginas 5
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 21 L'aplicació del dret comunitari a Espanya . L'atribució de competències constitucionals a les Organitzacions internacionals: l'article 93 de la Constitució. La complexitat de l'ordenament jurídic espanyol. El control del compliment del dret comunitari: mecanismes constitucionals.
LLIÇÓ 22 Les comunitats autònomes i el dret comunitari : a) la participació de les comunitats autònomes en la formació de la posició espanyola; b) l'aplicació del dret comunitari per les comunitats autònomes.
Si parlem de les relacions entre ordenament jurídic comunitari i espanyol  fonament jurídic que permet l’Estat a formar part de la UE  ART. 93 CE Per regla general, les Constitucions dels Estats membres, tenen preceptes que regulen les cessions de poder a la UE. Les CE dels Estats membres preveuen aquesta transferència de l’exercici de competències sobiranes.
Artículo 93 Mediante ley orgánica se podrá autorizar la celebración de tratados por los que se atribuya a una organización o institución internacional el ejercicio de competencias derivadas de la Constitución.
Corresponde a las Cortes Generales o al Gobierno, según los casos, la garantía del cumplimiento de estos tratados y de las resoluciones emanadas de los organismos internacionales o supranacionales titulares de la cesión.
És un article que essencialment s’ha fet servir per l’adhesió d’Espanya a la UE. Aquest article no deixa de ser una norma de caràcter competencial. Senyala quines competències seran transferides a la UE. Qualsevol vulneració d’això  es considerarà vulneració de l’art. 93 (per tant, de la CE) La declaració del TC 1/2004 (que analitza el Tractat Constitucional) va establir que existeixen certs límits (mitjançant el 93 es transfereixen competències però el mateix article, implícitament, té inclosos una sèrie de límits per la transferència de les competències sobiranes) - Respecte a la sobirania de l’Estat Respecte a sistema de valors i principis consagrats a la CE  Estat social, democràtic i de dret i la pròpia existència de la CE Respecte a estructura institucional bàsica RECEPCIÓ DEL DRET DE LA UE AL DRET ESPANYOL L’adhesió comporta acceptar tot l’ordenament jurídic comunitari. Implica l’acceptació del cabal comunitari (tot aquell ordenament jurídic comunitari que està en vigor i adoptat per institucions europees amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’acta d’adhesió). No només s’ha d’acceptar això, sinó també totes les fonts extrajurídiques, és a dir, no només l’àmbit estrictament jurídic, sinó també finalitats jurídiques, tot el cabal jurisprudencial (jurisprudència comunitària). Aquest cabal també ha de ser acceptat, també és acceptat via la delegació de competències sobiranes.
Teories (monista i dualista)  en el cas espanyol s’entén una dualista moderada, per que es requereix com a requisit essencial la publicació al BOE. Hi ha certs actes de dret derivat, a l’àmbit de la UE, que no requereixen de publicació. En el cas espanyol, els tractats internacionals, s’han de publicar però quan parlem de normes jurídiques internacionals però derivades de la UE, la necessitat de publicació no és necessària. S’entén que la publicació és una de les competències que l’Estat ha delegat a la UE. Això és degut a que hi ha hagut una delegació de competències. En el cas de la Directiva és diferent perquè requereix acte de transposició.
El garant del compliment  Corts i Govern  considerat com una disposició que no és real ja que Espanya és un Estat més complex (CCAA). Ha hagut una jurisprudència del TC on fa una interpretació amplia de la reserva que té l’Estat en l’àmbit de les relacions exteriors (art. 159.1.3 que diu que és competència exclusiva de l’Estat per negar qualsevol tipus de participació de CCAA en el procés de creació del dret comunitari o en la seva relació amb UE). Aquesta jurisprudència constitucional es va modular en no considerar estrictament exterior quan es feia referència a la UE.
PARTICIPACIÓ DE LES CCAA EN EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ EUROPEA Hi ha una qüestió prèvia respecte de les relacions exteriors. El TC considera com relació exterior la relació entre CCAA i la UE? Perquè si fos sí, la competència seria de l’Estat. El TJUE va dir, a partir de sentència del 93, que no es pot considerar relació exterior, si no que formaven part de relacions internes espanyoles.
Quan es parla de la incidència de les CCAA dins del procés d’integració europea:  Fase ascendent  participació que tenen les CCAA en la elaboració del dret de la UE. Es pot fer una divisió: 1. Com incideixen les CCAA a l’hora de crear la voluntat espanyola (incidir en la formació de la voluntat espanyola). Referència a Conferència d’Assumptes relacionats amb les Comunitats Europees, ara, Conferència pels Assumptes relacionats amb la UE. En aquesta Conferència participen tant les CCAA com l’Estat (abans s’anomenava Conferències sectorials, instruments de coordinació entre CCAA i Estat). En principi hi ha acords aprovats dins de la CARPE, actual CARUE, en el qual s’estableixen un procediment de funcionament, procediments de coordinació entre CCAA i Estat. Sobretot pel que fa referència a quina ha de ser la posició que serà defensada pel representat estatal al sí del Consell. Hi ha un acord entre CCAA i Estat dins de la CARUE, en la qual s’estableix el procediment que s’ha d’utilitzar per tal d’establir quina serà la posició del representat estatal espanyol al sí del Consell quan tingui que adoptar una decisió.
2. Participació de les CCAA en les institucions comunitàries que adopten i que creen el dret comunitari.
 Al Consell  en principi no, però amb matitzacions. El TFUE permet que l’Estat pugui ser representat no només pel Ministre, sinó per qualsevol altre persona que pugui tenir un rang equivalent a aquell. Això obre la porta, per incidència d’Alemanya i Bèlgica, de que l’Estat estigués representat per lands o regions belgues. Qui vinculava a l’Estat al si del Consell no era el Ministre Federal sinó un representant. En el cas espanyol no és totalment així. Hi ha un acord de la CARPE (CARUE en l’actualitat) en la qual es permet la presència de representants autonòmics designats per la CCAA en els grups de treball del Consell (COREPER). Però no en totes les formacions del Consell (té 9 formacions) només unes poques. Quan el Consell es reuneix en formacions concretes (amb un orde semestral) en el qual representants de les CCA (per ordre) poden assistir a les reunions del Consell dins de la delegació espanyola.
Des de 2008 hi ha un representant autonòmic dins de la representació espanyola a Brussel·les.
 Comissió  aquesta té un paper d’iniciativa. És qui elabora les propostes normatives. Per tant, la incidència de les CCAA a l’hora de incidir en les propostes normatives que la Comissió pot presentar. L’Acord específic en determinades matèries. L’Estat i CCAA en determinats àmbits han fet acords als efectes de comunicar a la Comissió determinats acords (la més rellevant és aquella que fa referència als ajuts públics, que en teoria estan prohibits perquè van contra les normes de lliure competència). En la pràctica, la Comissió té la capacitat de decidir si una determinada mesura és o no és considerada contraria a les normes sobre lliure competència, tot i ser la regla general que és contraria.
1. Fase prèvia a que la Comissió publiqui la proposta. Abans que la Comissió presenti la proposta pots exposar arguments raonats i justificats.
2. Fase posterior quan la Comissió ha presentat i publicat la proposta. En aquest moment, principi de subsidiarietat i Protocol sobre subsidiarietat  les propostes s’envien als Parlaments nacionals que podran emetre dictamen en un termini de 8 setmanes. Totes les propostes legislatives s’envien a les CCAA i en un període de 4 setmanes podran pronunciar-se els Parlaments autonòmics. Per tant, les CCAA poden informar i emetre dictamen sobre la infracció o no del principi de subsidiarietat d’una proposta de la Comissió.
 Comitè de les Regions  les CCAA hi participen, juntament amb altres. És un òrgan de la UE amb competència consultiva. Les CCAA poden influir en aquest Comitè  Oficines/Agències que obren les CCAA a Brussel·les permeten el contacte entre CCAA i institucions europees. El TC va delimitar (STC 1994) quines eren les tasques i funcions que podien desenvolupar. En principi es va establir que poden realitzar les activitats que estimin oportunes sempre i quan (límits) 1. No originin obligacions internacionals 2. No incideixin en la política exterior de l’Estat 3. No generin responsabilitat de l’Estat davant altres Estats  Fase descendent  la participació de les CCAA a l’hora d’aplicar el dret de la UE, una vegada ja elaborada la normativa comunitària, quina és la incidència de les CCAA quan s’ha d’aplicar el dret comunitari. Aplicació del dret comunitari. En principi, determinar tot això correspon a l’ordenament jurídic intern (UE principi d’autonomia institucional i procedimental  mentre compleixi es igual com es fa). Hi ha varius acords al sí de la CARPE relativa a la cooperació Estat – CCAA pel que fa referència a l’aplicació del dret comunitari, en àmbits com, per exemple, en l’àmbit d’accés de les CCAA al TJUE (les CCAA [entitats supraestatals] tenen una legitimació activa molt reduïda al TJUE, si considera que es lesionen els seus interessos, la CCAA no està legitimada activament per poder interposar recurs davant d’aquesta institució). Hi ha un acord per què l’Estat, en representació dels interessos lesionats de la CCAA, pugui ell interposar aquest recurs davant del TJUE.
Si una CCAA incompleix el dret comunitari (manca d’execució o incorrecta execució del dret comunitari). En el supòsit d’una infracció persistent d’una CCAA en relació a l’aplicació del dret comunitari, quins instruments i mecanismes té l’Estat per tal d’evitar el incompliment i la responsabilitat del propi Estat: 1. Possibilitat de l’Estat d’adoptar normes supletòries. Una vegada declarat el incompliment i constatat aquest, l’Estat pot adoptar normativa supletòria per tal de salvar la infracció de la CCAA en qüestió 2. Possibilitat de compliment forçós d’una determinada normativa. Mai s’ha aplicat aquesta disposició i mai ha estat pensada per incompliment de dret comunitari Artículo 155 CE 1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.
3. Responsabilitat patrimonial de l’Estat en cas de incompliment del dret comunitari.
Possibilitat dels particulars de poder iniciar accions de indemnització per danys i perjudicis soferts en cas de perjudicis soferts per incompliment de dret comunitari pels Estats. Hi ha normativa espanyola que diuen que en aquest cas, la responsabilitat patrimonial serà de l’Administració que hagi dut a terme el incompliment, per tant, si és una CCAA, se li aplicarà a ella la reparació de danys i perjudicis ocasionats.
...