cultura micènica (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

CULTURA MICÈNICA DE L’EDAT DE BRONZE (parcialment contemporània als Palaus Minoics) – C. 1600-1100 a.C.
*nom donat a causa de la gran coneixença de Micenes, un dels palaus micènics. No hi ha dates importants – només data explosió de Thera.
- Gran influència poesia homèrica en el Món Antic. Fins a quin punt podem parlar de “societat homèrica”? La podem utilitzar per fer-ne una aproximació.
- Aproximació en base als poemes homèrics (La Ilíada i la Odissea) que es van posar per escrit en algun moment entre els S.VIII i VI a.C (300 anys – entre el 800 i el 500 a.C) i que narren tradicions orals molt antigues en relació al llarg conflicte entre grecs i troians: la guerra de Troia. I és que si la prenem com a un fet històric, l’hem des situar en context de l’Edat de Bronze a Grècia (S.XIII-XII a.C – escriptura: Lineal B) *entre - S.XIII-XII a.C- i -S.VIII i VI a.C- (món arcaic, instauració polis grega) no es va escriure res. Transmissió oral dels poemes homèrics fins el S.VIII a.C.
Món grec desenvolupat a les dues costes del mar Egeu.
- Troia se situa en el que avui és la costa de Turquia i que s’anomena Hissarlik (localització estratègica comerç marí a l’Egeu – entrada des de l’Egeu al mar de Màrmara que fa de pas fins arribar al Mar Negre).
EXCAVACIONS *S.XIX Schliemann: home de negocis alemany que va dedicar part de la seva fortuna a descobrir la Grècia homèrica (moltes excavacions) – obsessionat per la Ilíada i la ciutat de Troia, s’instal·là a Atenes, divorciat, demanà a un bisbe atenès que li busqués una dona, Sofia.
Fe que la Ilíada seria la millor guia per trobar la ciutat (l’avui Hissarlik on hi ha 9 nivells de jaciments)  TROIA Possibilitat correspondència Troia 6 la del moment de més expansió. Indici Troia 7: restes de projectils i armes i incendi total o parcial de la ciutat, la Troia de Príam i la homèrica, on trobà joies i féu que la seva dona es fotografiés amb elles com devia haver fet Helena.
Començà a excavar la colina de Hissarlik el 1871.
 TOMBA D’AGAMENÓ Després va agafar interès pel rei de Micenes, Agamenó. *El retorn d’Agamenó a Micenes va suposar el seu assassinat a mans de la seva esposa Clitemnesta (cabell deixat anar) i el seu amant, Egisto. Tots els seus acompanyats també van ser assassinats i enterrats en l’interior de la fortalesa (poc explicat a la Ilíada, però esmentat per d’altres autors clàssics). Volia descobrir la tomba d’Agamenó.
*Entrada al Palau de Micenes – la porta dels lleons.
Va trobar tombes (unes 6) amb una vintena de persona dins d’elles (homes, dones, nens) coberts d’objectes d’or (de diferents procedències) al cercle A. *Màscara d’Agamenó (coneguda així).
D’això se n’extreu que: *EMFASIS EN LA GUERRA I LES ARMES DEL MÓN MICÈNIC VINCULADA A LA MASCULINITAT (els minoics no tant)  existència elit guerrera.
*fortificacions amb la idea de defensa *En el cercle A de Micenes, llavors no hi havia fortificacions, ni palau, hi havia un cementiri on s’enterraven els treballadors que explotaven la terra (necròpolis d’abans del 1600 a.C). Dues informacions: es tractava d’un grup familiar que havia anat acumulant riqueses (rics) i també llances (poderosos)  el que heretarien els nens (TRANSMISSIÓ GENERACIONAL DE LA RIQUESA).
El traçat de la muralla posterior vol conservar el cercle A i les seves tombes, els van donar forma circular i van convertir-lo en un espai sagrat. *justificació de les elits inicials dels avantpassats primers del cercle.
.......
Últimes excavacions: Troia era una ciutat amb l’estructura i la cultura material pròpies del món anatòlic. Sembla que tenia un port a la badia de Besik. Era l’últim refugi d eles embracaions aban d’entrar al mar de Màrmara des de l’Egeu (prosperitat econòmica Troia S.VI/VII a.C) + localització activitats industrials a la zona baixa de la ciutat: tallers metal·lúrgics, tèxtils...No hi devia haver hagut mai escriptura.
XXXXX En altres llocs de la Grècia micènica, els líders de les comunitats emergents van consolidar el seu estatuts i la seva reputació com a guerrers o mercaders, el que els va permetre adquirir poder social, polític i econòmic. L’evidència arqueològica d’aquest procés és bastant variable i es manifesta, en principi, en àrees d’enterrament específiques pels membres d’aquests grups. Es tracta de tombes grans que contenien objectes de prestigi, com diademes d’or, armes, joies i ceràmica importada.
“Los palacios micénicos eran centros redistributivos, en los que los bienes se movilizaban desde el territorio a los centros en forma de impuestos, comercio y dones. Parte de esos bienes eran almacenados por los palacios. Luego eran redistribuidos en distintas formas. Como salario o subsistencia de los trabajadores, ofrendas a las divinidades, distribuidos a los artesanos para trabajos específicos., etc. “ Todas estas prácticas cubrían una parte de la economía del mundo micénico, la que se refleja en las tablillas de Lineal B”.  (exemple: Tablilla de Piloses) es reflexa la figura de diferents pertenyents a la noblesa: el líder de l’estat micènic era el wanax (paraula que apareix en els poemes homèrics amb el sentit de “senyor” – equivalent al rei que presidia la jerarquia administrativa que gestionava l’economia. Les elits de palau mobilitzaven els recursos per la redistribució, el comerç exterior i el seu propi consum) / més altres personatges: lawagetas “líder del poble en armes”, hequetai (funció militar possiblement), qasireu (mot provinent de la paraula basileus en grec clàssic – semblen haver estat capatassos de grups de treballadors).
Possible societat: - El que sabem del cert és que pertanyien a una elit guerrera i que eren propietaris de terra (existència d’algun tipus de propietat de la terra que procedeix del rei i que passa a mans privades). Les elits sempre són rics i pocs.
- Una majoria camperola que vivia i treballava amb les seves famílies al camp  damos (relacionat amb el poble, el conjunt dels ciutadans) – a les taules apareix com el que dóna terra i, per tant, sabem que es tracta d’una entitat administrativa formada per la comunitat camperola que explotaven el terreny agrícola). Sabem que hi ha dos tipus de terra:  Propietat de terra privada  Propietat comunal, pertanyent al damos que té autonomia pròpia, tot i que ha de passar una part de l’explotació al Palau (al wanax). *No hi ha una relació d’esclavitud total, però.
- Mariners, artesans i mercaders (que treballaven pel Palau, però eren individus lliures) - “Doeros/as” – esclaus (no salari) a les cases aristocràcia i al Palau (classe molt minoritària).
Xxxxx Poemes homèrics com a fonts històriques - 1250 a.C (S.XIII a. C) – els grecs atacaren i destruïren la fortalesa de Troia a Àsia Menor. *s’ha debatut la historicitat de la saga de Troia, reinterpretant la informació de: 1. Poemes homèrics i fragments d’altres parts del “Cicle de Troia”.
2.Excavacions arqueològiques a Grècia i a Troia.
3.Fonts escrites: lineal B i arxius hitites.
Exemple: *Telèmac (fill d’Odissea) visita a Néstor (fill dels Pilios). A Telèmac li ha arribat que si vol succeir el seu pare, Néstor s’ha de casar amb Penélope.
 Cant III de l’Odissea: “Palas Atenea caminó a buen paso y Telémaco fue siguiendo las pisadas de la deidad. Llegaron adonde estaba la junta de los varones pilios en los asientos: allí se había sentado Néstor con sus hijos y a su alrededor los compañeros preparaban el banquete, ya asando carne, ya espetándola en los asadores. Y apenas vieron a los huéspedes, adelantáronse todos juntos, los saludaron con las manos y les invitaron a sentarse. Pisístrato Nestórida fue el primero que se les acercó, y asiéndolos de la mano, los hizo sentar para el convite en unas blancas pieles, cerca de su hermano Trasimedes y de su propio padre. En seguida dioles parte de las entrañas echó vino en una copa de oro y se la ofreció” Descripció moment sociabilitat entre prínceps (banquet).
ESTRUCTURA DEL PALAU Malgrat copiar els minoics. Palaus Micènics  element central: habitació allargada – el mègaron (saló del tron, més gran el dels minoics). Hi ha una gran lloc central de forma circular; lloc apropiat per realitzar banquets i sacrificis. Sales decorades amb pintures.
*Només poden existir en l’Edat de Bronze (l’època micènica)  Objectes de l’Edat de Bronze (cascos de queixals de porc senglar) a la Ilíada. No existents després de la Guerra de Troia, només corresponents al primer període dels temps històrics dels poemes homèrics.
 El funeral de Patrocle de la Ilíada – Cant XIII: “Los que cuidaban del funeral amontonaron leña, levantaron una pira de cien pies por lado y con el corazón afligido, pusieron en ella el cuerpo de Patroclo. Delante de la pira mataron y desollaron muchas pingües ovejas y bueyes de curvas astas, y el magnánimo Aquiles tomó la grasa de aquellas y de éstos, cubrió con la misma el cadáver de pies a cabeza, y hacinó alrededor los cuerpos desollados. Llevó también a la pira dos ánforas, llenas respectivamente de miel y de aceite, y las abocó al lecho; y exhalando profundos suspiros, arrojó a la hoguera cuatro corceles de erguido cuello. Nueve perros tenía el rey que se alimentaban de su mesa, y degollando a dos, echólos igualmente en la pira”. Descripció de la cerimònia del funeral de Patròcle – es crema a Petròcle + tema del ferro. A l’Edat de Bronze no cremaven els morts, s’inhumaven i parlem d’Edat del Bronze perquè no hi ha ferro – el període en què el ferro és conegut i els morts s’enterren és el moment de transmissió oral de la tradició homèrica (Edat Obscura – època posterior al Món Micènic).
Odisea, canto XII: “Oye ahora lo que voy a decir. Llegarás primero a las sirenas, que encantan a cuantos hombres van a su encuentro. Aquel que imprudentemente se acerca a ellas y oye su voz, ya no vuelve a ver a su esposa ni a sus hijos pequeñuelos; sino que le hechizan las sirenas con el sonoro canto, sentadas en una pradera y teniendo a su alrededor enorme montón de huesos de hombres putrefactos cuya piel se va consumiendo. Pasa de largo y tapa las orejas de tus compañeros con cera blanda, previamente adelgazada, a fin de que ninguno las oiga; mas si tú desearas oírlas, haz que te aten en la velera embarcación de pies y manos, derecho y arrimado a la parte inferior del mástil, y que las sogas se liguen al mismo; y así podrás deleitarte escuchando a las sirenas. Y caso de que supliques o mandes a los compañeros que te suelten, que te aten con más lazos todavía” – S.VIII-VII a.C es recupera.
Fragment de l’Odissea (en boca d’Odisseu): “Llegó un cierto malhechor fenicio, un hombre astuto, que ya había cometido todo tipo de villanías y me convenció para ir con él a Fenicia” *parla dels fenicis (habitants del llevant) – imatge de gent de poc fiar a causa de ser els majors rivals dels grecs – mani del segle VIII – VII a.C.
*destacar que Odisseu era un mentider Xxxxx TEMPS HISTÒRICS DELS POEMES HOMÈRICS A) Possible data de la guerra de Troia (S.XIII a.C) palaus, prínceps i pintures B) Transmissió oral de la tradició homèrica (S.XII-XVII a.C) no palaus MÓN MICÈNIC (Edat de Bronze) C) Poemes homèrics van ser escrits (S.VIII o VII a.C – recuperació alfabet) no palaus, ni prínceps  ciutats gregues (Edat Obscura –POSTMICÈNIC) - La tradició èpica es va formar en estructures socials i cultures materials successives.
- Els palaus, els carros de guerra, les armadures, el ferro com a metall preciós: tots aquets elements separaven el món descrit en els poemes de l’experiència del públic grec del segle XVII en endavant. Eren elements que procedien de l’Edat de Bronze i de l’Edat Obscura.
- Hipòtesis principal: barreja d’elements heterogenis de diferents períodes, que s’uneixen com a producte artificial de la tradició poètica i de la imaginació.
- En les societats preliteràries, les memòries col·lectives del passat es preserven i, al mateix temps, es reinterpreten de forma constant.
......
...