Tema 13: La evolució històrica del periodisme (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 13: LA EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL PERIODISME ANTECEDENTS El que és considerat el 1r periodista és un home que va córrer la marató i quan va arribar, va morir. Aquest també és l’origen del 1r marató (42 km Atenes-Marató). Petrarca (Autor de Decameró) també és 1 protagonista. L’any 1450 en que Gutenberg va inventar l’impremta; un sistema ràpid i eficient que també s’utilitza x imprimir noticies i els que les difonien sense permís tenien molts càstigs.
Les notícies eren sobre crims, miracles, guerres, descobriments científics... El principi no hi havia periodicitat i, al cap d’un temps, la periodicitat va passar a ser anual i en fires. Al voltant d’aquestes fires creix el mercat de notícies. Poc a poc, la periodicitat va pujant: semestral, setmanal... El correu (que eren homes que anaven a caball) també va ajudar molt ja que les notícies podien anar d’un lloc a un altre. Durant aquesta època es comencen a publicar les gacetes (antecedents de les revistes d’avui en dia) si només es feien amb autorització reial.
Els 1rs diaris:El primer diari és un diari alemany anomenat “Leipziger Zeitung”. Els 1rs diaris tenien una vida molt curta, normalment, de una setmana. Quan neix el primer diari ja podem parlar de periodisme.
ETAPA DOCTRINARISTA Aquesta etapa es diu així perquè es basen en comentar allò que passa (hi ha molta opinió) i convèncer als lectors. No diuen tant allò que ha passat, sinó com ha passat. És l’època de l’ascens de la burgesia, industrialització... Els periodistes no son professionals, és a dir, no cobren. Ser periodista i partidista és el + normal ja que no s’espera que el periodista sigui neutral; hi ha molta censura.
Le tecnologia és molt primitiva (lenta i manual). El model de diari és l’article de opinió i el gèneres que predominen son les cartes, els articles de opinió, els assajos, la informació i la crònica, sobretot.
Al Regne Unit hi ha particularitats ja que no hi ha censura. És un sistema dinàmic i productiu en el que la impremta havia de pagar imposts per els diaris o les pàgines que imprimís. Per tants, les diaris van haver de cercar altres fonts de ingressos i van decidir augmentar el preu del diari i aquí, s’afegeix la publicitat.
Al 1788 neix el “The Times” i es caracteritza per ser un diari seriós, ben fet i començar a tenir corresponsals. Al 1829 hi havia 17 diaris que s’editaven a Londres 40.000 exemplars. També hi ha autors que es dediquen al Periodisme (eren autors que escrivien articles).
La revolució va suposar un parèntesis de llibertat que dura entre 1789-1792. Després de la revolució arribem a Napoleó que suprimeix 60 diaris i crea el seu propi. A la caiguda de Napoleó hi torna a haver 1 lluita per la llibertat de premsa. El 1r diari espanyol és el “Diario Noticioso”.Espanya estava molt controlada x el rei i tot havia de passar x la reialesa. Estava prohibit parlar de política. Son diaris molt senzills. Hi comença a haver descobriments científics, excavacions i els diaris ho inclouen ETAPA HEGEMONISTA El periodisme comença a tenir una hegemonia important. Es comença, durant tota la 1a meitat a veure com un 4t poder. Els periodistes es professionalitzen, és a dir, cobren. Tenen capacitat d’influir; explicar o silenciar. Els MDC intenten construir la realitat. Hi ha noves modalitats: viatges, agencies, de guerra i testimonis.
Comença a haver gent que creu que els diaris son una manera de guanyar diners. En termes tecnològics; apareix la màquina de vapor que mecanitza alguns processos de la impremta; grans progressos. Hi ha 2 invents molt importants: el telègraf i el tren (es pot anar + ràpid de un lloc a un altre, es guanya capacitat de comercialització i permet que hi hagi + corresponsals). Hi ha més clients ja que hi ha molta + gent que sap llegir, creix molt la població urbana (camp ciutat).
Neix el diari popular. Predomina el diari informatiu i sensacionalista. Hi ha 1 predomini de la informació en detriment de de la opinió. Molts llibres es publiquen als diaris (fulletó) que es fan servir x fidelitzar clients en el que cada dia sortia un capítol del llibre i així deixaven a la gent amb intriga x tornar a comprar-lo en sol demà. Per exemple ho feien autors com Victor Hugo, Dumas o Balzac). S’ho inventa un diari francès.
Al 1853 a París no hi havia cap diari que arribés als 50.000 exemplars. Durant aquesta època neixen les agencies informatives que son els 1rs periodistes que es dediquen a cobrir noticies que altres no arriben i les venen a altres diaris. A EEUU hi ha molta immigració i es busquen temes molt populars. A Espanya hi ha molta censura i els temes populars eren els successos. A l’últim terç del segle XIX s’accentúa.
L’invent del telèfon fa + fàcil les coses. La tendència del diari popular inventa la premsa groga.
Es millora la tecnologia de la impremta. Alguns diaris treuen els caps de setmana els suplements. Al 1901 El “Daily Mail” té 1 milió d’exemplars (les coses canvien molt en molt poc temps). Pulitzer era hongarès i arriba als EEUU i als 18 anys, compra un diari que amb 1 any passa de 10mil a 100mil exemplars. 1870-1900 s’arriben als 12 milions d’habitants als EEUU i per tant, fan diaris + fàcils de llegir i, normalment, sensacionalistes. Estaven ben fets.
W.R.Hearst que fa 18 anys li regalen un diari que passa de 15mil a 70mil exemplars en 6 anys.
Compra el New York Journal i té 1 obsessió; competir amb Pulitzer.
A Espanya, durant la 2a ½ del segle XIX, els MDC es modernitzen. No hi ha un model de premsa popular. Els diaris son molt prims. Durant aquesta època neix La Vanguardia.
ETAPA PROFESIONALISTA Va des de la reina Victoria fins a la IIGM. Aquesta etapa s’anomena així perquè la professionalitat del periodisme és la garantia de la feina ben feta (venim de la premsa gorda, les invensions...). És 1 feina amb objectivitat que condueix a que els periodistes prenen consciència de formar part de un col·lectiu molt específic amb característiques pròpies.
Neixen els codis deontològics i un punt de gremialisme (privilegis, immunitat, et llevaven multes, et donaven pases gratis per el tranvia, l’associació de premsa de Bcn regalava lots de nadal als associats...). Existeix la “hoja del lunes” que era el diari que hi havia els dilluns perquè Franco va decidir que els periodistes havien de descansar i era l’únic que estava permès publicar els dilluns es forraven.
Apareix el telèfon i la linotípia. A la IGM hi ha un impacte molt gran x la censura i la contracensura. Hi ha nous invents com la ràdio i el cinema com a informació. La linotípia és un gran avanç que apareix quan hi havia la rotativa (abans de la rotativa hi havia la màquina plana) que permet molta rapidesa. Es crea el “El diario de la élite” pq s’ha produït 1 saturació de la premsa groga i neix una nova classe social + alfabetitzada que s’interesa per temes seriosos. Al 1896 Ochs New York Times. Era un diari adreçat a la intel·ligència (persones cultes i adinerades). És un diari net, aclarit, ben fet i ben documentat. Té una ideologia molt particular.
Els diaris tabloides: son diaris sensacionalistes amb formes i continguts. Tenien molta il·lustració i eren molt reduïts. Els diaris han de lluitar contra la ràdio i el cinema. A Espanya hi ha entre ½ i 1/3 de analfabetització, crisi política, diaris molt polititzats (la majoria dels diaris pertanyien a un partit polític).
ETAPA UNIVERSALISTA (Hiroshima- Torres bessones). Passem de la llibertat de premsa al dret de la informació (amb la declaració de drets humans). Hi ha tendències a la globalització. Hi ha grans MDC a diferents països (grans corporacions mundials). Hi ha 1 canvi del paper dels estats que donen suport en lloc de censurar. Proporcionen molta informació molts gabinets de premsa. També comencen les comissions per controlar les trasgresions dels MDC.
Els models de diaris: Elit-informatiu-interpretatiu; no cerquen 1 públic molt massiu però sí concret i amb poder adquisitiu.De massa: cerquen molt de públic. Fan periodisme rigorós però amb temes sensacionalistes (moltes imatges). Global: CNN només hi ha informació (ha donat origen al 324 i el Bloomerg que no+ és de informació, però, econòmica. A Catalunya i Espanya la censura dura fins al 1966. Al franquisme no+ hi havia Radio Nacional de España q emet informatius. Al 1975 neixen diaris com El País, L’avui... Hi havia 2 cadenes de tv (la primera i VHF (la 2).
...