Tema 1.1 El món de la cèl·lula (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Canvis Biològics durant el Cicle Vital: Implicacions per a la Logopèdia
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 26/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

1.1 El món de la cèl·lula

Vista previa del texto

Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor 1. El món de la cèl·lula 1. Definició i teoria cel·lular 2. Compartiments cel·lulars 3. El nucli 3.1.
ADN 3.2.
Cromosomes 4. El cicle cel·lular. Divisió cel·lular: 4.1.
Mitosi 4.2.
Meiosi Definició i teoria cel·lular Cap al 1700, es va fer el 1r microscopi que va permetre investigar i observar com era una cèl·lula. Va ser amb aquest que van veure que aquesta tenia diferents parts.
 La cèl·lula és la unitat bàsica de la vida  Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules (1839,Theodor Schwann & Matthias Schleiden)  Totes les cèl·lules venen de cèl·lules (demostrat l’any 1889, per Rudolf Virchow, desmontant les tesis de la teoria de la generació espontània), ja que fins el moment s creia que una cèl·lula podia crear del no res.
La diferencia entre la matèria viva i la inerta es que els primers estan formats per cèl·lules.
Compartiments cel·lulars Dues grans divisions: Citoplasma i Nucli  Dins el citoplasma - Orgànuls cel·lulars: peces que permeten fer determinades coses en aquella cèl·lula (mitocòndries, Ribosomes (fan les proteïnes), reticle endoplasmàtic, lisosomes, aparell de Golgi....)  Dins el nucli - Material genètic (ADN, ARN) El nucli protegeix el material genètic que esta dins, on el seu interior hi ha l'ADN, i on es fabrica ARN.
1.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor El Nucli     El “cervell” de la cèl·lula Enrevoltat d’un embolcall (porus que permeten comunicació amb citoplasma) Conté ADN, molècula que guarda la informació genètica del individu que regeix la forma i el funcionament cel·lular. Aquesta és necessària per desenvolupar-se.
Totes les cèl·lules d'un mateix individu te el mateix ADN.
L’ADN (Àcid Desoxiribonucleic)     - Estructura lineal formada per una cadena doble que adopta forma helicoïdal Les dues cadenes que formen l’ADN són complementàries entre si. per cada una de les parts que forma la cadena aporta el mateix en afecte mirall. El que està escrit en cada una de la cadena, també està escrit en el seus contrari per un emmirallament.
La seva unitat estructural bàsica és el nucleòtid (quatre tipus diferents: T, A, C, G) La seqüència de nucleòtids conforma el codi genètic de la cèl·lula (un gen és una seqüència particular i única de nucleòtids).
Adenina és la base que s'uneix a la tinina. Aquestes dues proporcionen la mateixa informació.
Citosina  s'uneix amb la guanina. Això facilita la còpia del material genètic.
El cromosoma     Estructura d’empaquetament de l’ADN (ADN comprès). Mida fins a 3-4 metres.
Cada espècie empaqueta el seu ADN en un número concret de cromosomes.
Aquest número es simbolitza amb la lletra n. És el numero simple de cromosomes qu té una espècie.
És poc comú que hi hagi una única copia del cromosoma, el més normal es que hi hagin dos.
Nosaltres com a individus tenim 46 cromosomes, però no tots son diferents entres si, sinó que els tenim agrupats entre dos, ja que la mitat estan rabuts del pare i la meitat del pare, (23 pare 23 mare) Les cèl·lules que tenen una única còpia de cada cromosoma s’anomenen haploides (n) Les cèl·lules que disposen de dues còpies de cada cromosoma s’anomenen diploides (2n), els essers humans som un cas.
2.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor   Cada una de les dues còpies rep el nom de cromosoma homòleg (igual però no idèntic. La informació de dins tot i que caracteritza el mateix tret fisiològic no es idèntic).
El conjunt de cromosomes d’una cèl·lula conforma el seu cariotip.
Cromosoma homòleg, ja que els dos cromosomes son iguals.
Exemple de cèl·lula humana femenina 1.4.
El cicle cel·lular (diviso cel·lular) La seva funció és aportar un numero suficient de cèl·lules per formar un individu.
Dividir-se per créixer (embrió, per exemple) de manera controlada i ordenada fa una diviso cel·lular a fer un embrio de dues cèl·lules.
3.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor 1.4.1 La Mitosi Tipus de divisió cel·lular típica de les cèl·lules somàtiques (no reproductives).
Les cèl·lules reproductius òvul i espermatozoide Fases del cicle cel·lular d’una cèl·lula somàtica:  G1: fase de creixement  S: síntesi de ADN. És quan l’ADN de la cèl·lula mare es duplica. És necessari que es dupliqui perquè les cèl·lules han de ser idèntiques a la cèl·lula mare.
 G2: fase de creixement, també ocorren coses dins d'aquesta per permetre mes endavant fer la mitosi, o divisió cel·lular.
 M: mitosi  G0 (fase de quiescència) Fases 1. Interfase: els cromosomes es dupliquen. les dues còpies (cromàtides germanes) queden estretament unides una a l’altra.
2. Profase. 1a fase de mitosi: els cromosomes es condensen i esdevenen visibles.
al citoplasma es forma el fus mitòtic.
3. Prometafase: es trenca l’embolcall nuclear. els cromosomes comencen a interaccionar amb el fus mitòtic 4. Metafase: els cromosomes (formats per dues cromàtides germanes) s’alineen al centre del fus 5. Anafase: les cromàtides germanes es separen una de l’altra. es formen dos conjunts cromosòmics genèticament idèntics que es dirigeixen a pols oposats de la cèl·lula.
6. Telofase: al voltant de cada conjunts cromosòmics es forma un embolcall nuclear. Els cromosomes es descondensen i desapareix el fus mitòtic 7. Citoquinesi : hi han llibres que aquesta etapa no la corresponen dins de la mitosi. Divisió del citoplasma. La cèl·lula (el citoplasma) es divideix, donant lloc a dues cèl·lules filles, cada una amb el mateix número de cromosomes que tenia la cèl·lula mare. en humans, 23 parelles de cromosomes (2n=46) Cromàtides germanes. són les dues copies, original i copia se separen.
La Meiosi.
Divisió cel·lular de les cèl·lules reproductives, són aquelles que generaran espermatozous o òvuls Recordam  Número Diploide (2n): dotació cromosòmica d’una espècie, formada per dos jocs idèntics de n cromosomes. Cadascun d'aquests n cromosomes són diferents entre sí. En humans, 2n=46. comença en 46cromosomes però amb la divisió aquest passa a tindran 23. d'aquesta manera tots els individus tenim 46 cromosomes, 8(els 23 que han estat partits i que provenen del espermatozou i els altres 23 que arriben del òvul d e la mare) 4.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor     Les cèl·lules diploides posseeixen dues còpies de cada cromosoma, una provinent del pare i l'altra de la mare. Aquestes dues còpies de cada cromosoma reben el nom de cromosomes homòlegs.
Gàmeta: cèl·lula reproductora que es forma durant la meiosi i que conté la meitat del número de cromosomes Número haploide (n): número de cromosomes que s'inclouen en una gàmeta normal d'una espècie.
Cromàtide/Cromàtides germanes: cadenes idèntiques de DNA unides entre si Procés de formació de les gàmetes (2n > n) Significat biològic de la meiosi (conseqüències genètiques de la meiosi) 1. Formació de cèl·lules haploides (gàmetes) 2. Creació de variabilitat genètica: 2.1.
Segregació independent dels cromosomes paterns i materns 2.2.
Recombinació genètica 5.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor 1. Formació de cèl·lules haploides (gàmetes)   Gàmetes masculines: la formació d’espermatozoides és diferent a la formació dels òvuls Gàmetes femenines: nomes podrà ser fer servida una única gàmeta. nomes una tindrà potencial reproductiu. Les altres donen nom de cossos polars, i son aquelles que no donen lloc a la reproducció.
1.4.1 La Meiosi    Producció de gàmetes haploides: Reducció del número cromosòmic de 46 a 23 (Una ronda, 1ra redaccional, on passa de 46 a 23, de replicació del DNA seguida de dues rondes de segregació cromosòmica (separació de cromosomes)) 1ª divisió meiòtica (o redaccional) Separació de cromosomes homòlegs 2ª divisió meiòtica (o equatorial) Separació de cromàtides germanes Els cromosomes homòlegs, durant meiosi, formen bivalents (unió de dos homòlegs).
Ja ha fet la fase “s”: són cromàtides germanes Al principi de la miosi es busquen es troben i es reconeixen formant bivalents.
Al inici de la miosi tenim 23 bivalents.
6.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor Fases PROFASE I: Formació de bivalents, per poder reduir el nombre de cromosomes a la meitat METAFASE I: Un homòleg anirà a un pol i l’altre en l'altre.
23 cromosomes bivalents=23 cromosomes homòlegs (un a cada pol).
1 bivalent te 4 cromàtiques germanes.
7.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor Fa bivalents No aparella cromosomes homòlegs 46 cromosomes 92 cromàtides 46 cromosomes 46 cromàtides Comparació entre divisions cel·lulars: mitosi i meiosi Gònades: òrgans de l’aparell reproductius Trobem diferències en:  La temporalitat i la localització  El nombre de cèl·lules originades  La ploidia de les cèl·lules originades 8.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor Segregació (separació) independent dels cromosomes paterns i materns Barreja de cromosomes paterns i materns 9.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor Recombinació genètica Intercanvi d’informació entre cromosomes homòlegs.
Traspassar informació genètica d'un cromosoma a un altres, intercanvi fragments recíprocs, és a dir canvien fragments físic, per exemple del color que tindrà els ulls.
10.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor Els bivalent es mantenen units gracies a la recombinació, encara que hi ha un altres sistema Per a poder dur a terme la recombinació, és imprescindible que hi hagi una unió molt estreta entre homòlegs (bivalent) i que aquesta unió es mantingui fins a MI Aquesta unió (cohesió) és manté gràcies a un complexa de proteïnes cohesiones (donen cohesió a les cromàtiques germanes).
Cohesió entre homòlegs i entre cromàtides germanes Punt de recombinació 11.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor La separació dels cromosomes homòlegs durant la meiosi I depèn de l’acció proteolítica de la proteïna separasa sobre la cohesiona meiòtica Rec8 L’activitat de la proteïna separasa depèn de la inactivació (mitjançant processos d’ubiquitinització per part del sistema APC) de la proteïna securina.
Proteïna anomenada separasa es la que trenca les cromàtides germanes la securina manté de manera figurada unida les cromàtides germanes, (inhibeix la separasa) Inhibició de la securina Homòleg Els punts vermells són els proteïnes que uneixen les cromàtides germanes Després de la anafase 2, hi ha un moment de control, on la deixa d'actuar Activació de la separina La separasa actua fins un punt, ja que no les acaba de separar del tot, trenca la separació en els extrem, no la trenca a nivell central, a la anafase 2 es el moment en que la separasa acaba d'actuar.
12.
Canvis biològics durant el cicle vital Laura Núñez Casamayor El que permet la separació dels cromosomes homòlegs durant la MI és l’acció de la separasa sobre el complexa de cohesines que els manté units (regió central queda protegida fins a MII) 13.
...

Comprar Previsualizar