5. Els mitjans de comunicació (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 20/07/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Lectures: • Martínez, Ferran. 2008 ¿Por qué importan las campañas electorales? CIS, Madrid • ‘Los medios de comunicación en la competición política’ Informe sobre la democracia en España 2008. Fundación Alternativas, Madrid.
1. Influeixen els mitjans de comunicació a l’opinió pública? I de quina manera ho fan? Els mitjans de comunicació són un actor crucial en la política. Es poden estudiar de dues formes: - Explicació dels mitjans de comunicació - Quin impacte tenen els mitjans de comunicació Els mitjans de comunicació tenen un impacte sobre l’opinió pública (actitud dels ciutadans), però sobretot en la percepció del context. Són l’instrument principal de comunicació en les campanyes electorals. Si tenen una capacitat d’influència, sobretot en el context.
Dues vies d’influències dels mitjans de comunicació: • Ideologia i agenda pròpia del mitjà de comunicació: tenen un biaix ideològic, és a dir, no són neutres (Ells mateixos volen influir) • Els mitjans de comunicació com a mecanismes de transmissió de missatges dels partits polítics o altres actors polítics: encara que fossin estrictament neutres i no volguessin influir, serien una eina d’influència, ja que la principal via de comunicació dels actors polítics son els mitjans de comunicació. (Ex: campanyes electorals) L’Estat influeix en els mitjans de comunicació a través de dos mecanismes: • Propietat: que la cadena de televisió sigui del propi Estat (Ex: tv1) • Anuncis institucionals: l’Estat gasta molts diners en propaganda • Subvencions: subvencionar directament un mitjà de comunicació 2. El poder d’influència dels mitjans de comunicació A quin tipus de ciutadà influeixen més els mitjans de comunicació? Dos factors a tenir en compte: 1. Qui consumeix informació política? RECEPCIÓ 2. Qui és més sensible a canviar d’opinió? ACCEPTACIÓ Pr(influir) = Pr(recepció) x Pr(Acceptació|Recepció) 2.1 Recepció d’informació política • Qui consumeix informació política? - Quant més interès per la política (o per un tema determinat) més incentius a informar-se - Per tant, a més interès per la política, més consum de mitjans de comunicació.
2.2 Resistència a canviar d’opinió • Qui és més sensible a canviar d’opinió? - La gent té tendència a no acceptar informació inconsistent amb les seves preferències polítiques.
- PERÒ, els individus amb un nivell d’estudis més alt i amb més interès per la política són els més resistents a acceptar nova informació inconsistent amb les seves preferències.
2.3 Recepció i resistència: una relació inversa Les característiques de l’audiència que incrementen la probabilitat d’informar-se a través dels mitjans de comunicació, són les mateixes que redueixen la probabilitat d’acceptar missatges/canviar d’opinió.
Pr(influir) = Pr(recepció) x Pr(Acceptació|Recepció) + Interès política - 1 x 0 =0 0 x 1 =0 Nivell mig I.p NO I.p 3. Quins efectes produeixen? EFECTE 1: genera coneixement polític - Qui? Homes, edat mitjana (40/50), més educats i amb més renda i, sobretot: els que més mitjans de comunicació consumeixen.
- Tots els mitjans? No! Només radio i premsa, però no TV.
Per què? •  Tipus d’audiència (menys estudis i interès polític) •  Naturalesa del mitjà: audiovisual (menys esforç), qualitat de la informació.
EFECTE 2. Modificació de preferències polítiques. –Escola de Columbia 1940s• Els mitjans de comunicació (campanyes electorals) influeixen de forma marginal • Només el 8% els ciutadans es deixen persuadir per la informació política durant les campanyes electorals. Les campanyes electorals tenen “efectes mínims” (els mitjans de comunicació són efectes mínims, no solen canviar l’opinió, sinó que reforcen les opinions que la gent ja té) • o Exposició limitada: només una porció molt petita de la població consumeix informació política a través dels principals mitjans de comunicació o Exposició selectiva: els individus tenen una tendència a exposar-se a la informació consistent amb les seves preferències.
La informació política/propaganda política serveix sobretot per reforçar (i no canviar) les preferències polítiques prèvies.
Actualment creiem que SÍ influeixen de forma rellevant. Encara que de forma indirecta principalment a través de tres mecanismes: 1. Agenda Setting (Creació d’agendes) 2. Priming (priorització) 3. Framing (enquadrament) Agenda Setting: Els mitjans de comunicació, al destacar i centrar l’atenció a un tema determinat en l’actualitat, estan influint sobre els temes que els ciutadans consideren rellevants en aquell moment. Els mitjans de comunicació són capaços que les persones parlin del tema que han destacat, sense canviar l’opinió pròpia de l’individu.
• Bernard Cohen (1963): “és possible que generalment els mitjans no siguin capaços de dir a la gent què han de pensar, però són molt eficaços en dir als lectors en què han de pensar” * El que parlen els mitjans de comunicació, és el que acaben parlant els ciutadans Priming: (És la conseqüència de l’Agenda Setting) Centrar l’atenció d’una informació determinada a un aspecte concret de la realitat per tal d’influir les avaluacions de la realitat al receptor de la noticia (audiència) Per tant, el priming és un efecte derivat de la creació d’agendes. Ens ajuda a entendre com l’agenda té importats implicacions sobre com percebem i jutgem l’actualitat política.
* En funció del que els mitjans de comunicació parlen, es el que tu acabaràs jutjant als governs Framing: Els mitjans de comunicació decideixen quins aspectes de la notícia seleccionen, emfatitzen o exclouen. Influeixen sobre quins elements de la notícia són considerats com a més importants.
Emmarquen la realitat d’una manera determinada (definint el problema, actors, estratègies, solucions) per tal de transmetre una visió determinada del món.
• L’agenga setting: en què hem de pensar • Framing: com hem de pensar-hi * Es un intent de intentar convèncer la gent de com ha de pensar la gent ...