Egipte Tema 5 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Art de les civilitzacions antigues
Año del apunte 2017
Páginas 18
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

5. L’ART A L’IMPERI ANTIC. EL NAIXEMENT DE L’ART EGIPCI 5.1.L’inici de l’art egipci (Etapa protodinàstica) 5.1.1. Període Predinàstic Es comencen a trobar cases a partir del 7.000 a.C, mostres artístiques, del neolític.
Etapa final 4.000 – 3.000 a.C, la cultura Nagada (pel jaciment del meandre del Nil).
Això és abans que es configuri l’art Egipci en sí. És una cultura que la coneixem per les necròpolis, a Hierakompolis. El que tenim són peces característiques que identifiquem. Han passat per tres etapes , Nagada I, Nagada II i Nagada III.
Ceràmica de Gerzeh (període Nagada II).Trets del neolític: decoració de la ceràmica.
És una decoració amb pintura esquemàtica, plana, amb ocres, motius freqüents però sense continuïtat en l’etapa històrica. El tema: es veuen uns vaixells i una figura humana, de manera molt esquemàtica.
Unes altres peces, són estàtues de ceràmica o ivori, deesses de la fertilitat, tenen la part favoratoria anul·lada. Deessa terra, pel bon cultiu (fertilitat de la terra).
Una altre peça sí que tindrà continuïtat en la següent etapa, la paleta ornamental. Per la fabricació de pigments pel maquillatge, en les tombes, pel ritual. Tenen unes constants: forma ovalada, la part superior ve marcada per animals enfrontats, hi ha cobres i animals mitològics.
Disposició anarquia de la figures. Escena caòtica. La decoració pot variar.
Tomba 100 de Hieracòmpolis. Va aparèixer amb pintura murals que la decoraven. Hi havia representacions similars a la de les ceràmiques dels vaixells i dels animals. També hi ha un desordre, que juntament amb la anarquia s’anirà perdent.
5.1.2. Període Predinàstic Dues primeres dinasties. El nom, perquè ja hi ha dinasties però falta documentació (tenims noms sols, falta el lligam entre ells). També és qüestió de si n’hi havia molts o són el mateix faró i si són reals o mitològics. El més conegut és Narmer o Nemis, Menes, Meni o Men. A menes a qui se li atribueix la unificació d’Egipte.
En aquest període protodinàstic, també se l’anomena tirita, perquè Tiris va ser la primera capital. Aquests elements marcaran la plàstica i la forma de fer del Alt Egipci. És a dir, que hi hagi una forma de representar en poder en l’art. És una època de provatura, alguns elements no estan desenvolupats.
Elements Escriptura jeroglífica.
Art funerari, commemoratius a la figura del faraó.
Representació iconogràfica bàsica de la monarquia i del faraó.
Arquitectura Espais funeraris dividits en dos recintes: 1. Necròpolis Abydos: 1r necròpolis de Tiris. (mastabes) 2. Necròpolis de Menfis, a la zona del Saqquara.
Són de nova creació. L’enterrament es fa als dos llocs a la vegada. A Saqquara hi ha les tombes, i a Abydos les cenotafis (els monuments funeraris on no hi ha ningú enterrat). Al Saqquara, llac molt usat a Egipte a partir d’aquest moment. Són també, 1a sèrie, les mastaba, vol dir banc de pedra, era una piràmide truncada, tallada, sense obertura (s’hi accedia a través d’un pou), una cambra subterrània. Comencen a evidenciar una categoria social. Jerarquització del espai funerari, les millors tombes eren pels faraons.
El Fet de Tovot, el qual actualment té un estat lamentable, reproduïa el palau del faraó, perquè en el més enllà el necessitaria. Hi ha cambres on es guarda l’aixovar funerari. Envoltat de cambres petites on s’enterraven la cort, els familiars, etc. En algun s’ha guardat la estela que representa qui ha estat enterrat.
Arts plàstiques Són una sèrie de relleus en els quals hi trobem la taula d’ofrenes: la representació del difunt participant del àpat funerari. Representació molt diferent del que hem vist abans.
Llei frontalitat. La proporció no existeix encara. Un altre tipus són els ganivets, les eines decorades, com els martells. Ganivet Cerimonial de Gebel-el-Ardc fet de sílex. A la dreta hi ha Despotesteron, a l’esquerre enfrontament d’animals. Disposició de figures en registres representant persones barallant-se i els vaixells de lluita. Temàtica de la lluita de l’ordre contra el caos, un tema freqüent en aquesta etapa, ja que els faraons han fet la unió i han portat la civilització.
Estel·la del faraó Serp: Una de les més conservades, fa referència a el faraó que queda emmarcat al cartutx. El faraó és el poder i la Serp emmarca al faraó, per tant, marca el poder d’aquest. Està a sobre, però en un espai que representa el palau del faraó, que també representa poder. El que es valora de la peça és l’acabat, el poliment de la pedra.
Paleta de Narmer (din I) estructura heretada de la etapa anterior. Veiem els caps enfrontats a dalt i un receptacle per la preparació dels pigments pel maquillatge. És un pas a la forma de representació del faraó.
A la dreta (envers) trobe, la figura del faraó com a figura principal. Separat en dos registres, al revers n’hi ha tres. No hi ha caos com abans. A la part superior hi ha la representació de la façana del palau.
Element nou, la dimensió de la figura, el faraó és més gran que la resta de personatges representats. Té els atributs reials. Corona blanca de l’Alt Egipte, el ceptre. La barba postissa també. Està subjectat a un altre personatge que està sotmès a ell i porta una indumentària més senzilla.
A la dreta hi ha una representació simbòlica amb el falcó que rep el faraó que aguanta amb una corda, un cap d’una figura i amb flors de papir, símbol del Baix Egipte. A l’esquerre hi trobem el servent, portador de les sandàlies, atribut del poder. En el registre de baix, personatge fugint espantat, fugen mentre miren el símbol de la planta del palau. El revers, la part esquerre, hi ha tres registres. A dalt hi ha el faraó portant la corona del baix Egipte, que és la corona vermella.
Acompanyat del portador de les sandàlies i membres de la cort i persones més petites que porten un estendard, ensenyant l’espai conquerit. Al registre del mig, ordre i caos, persones que volen controlar les feres i al mig l’espai pels pigments amb motius al·legòrics. A l’últim registre, el mateix motiu, un brau que està sotmeten a una figura, i amb la cornamenta destrueix un edifici (muralla o palau). Farà contra i el dominant acabarà sotmès. La lectura de tota la peça és la disjunció entre l’orde i el caos i l’ unificació.
5.2.L’Imperi Antic 5.2.1.Els recintes funeraris i l’evolució dels enterraments Conjunt funerari del rei Djosser (III Dinastia): El punt inicial seria el Conjunt de Djosser (anteriorment: Abydos i Saqquara de l’etapa anterior). Aquest conjunt és el 1r pas de intentar configurar aquesta litúrgia de l'espai funerari.
Djosser (també anomenat Zoser) és el faraó de la III Dinastia. Aquest conjunt té el nom de l’arquitecte: Imhotep, un cas molt habitual. Un personatge brillant en diferents aspectes, no només en arquitectura. Era un personatge rellevant a la casta sacerdotal, també era el metge...
com que va ser metge, va ser divinitzat (Déu de la medicina) . Ell introdueix l’ús de la pedra, però malgrat això, intenta decorar recordant que estava fet amb materials naturals. Per tant, la decoració mostra canyes, fusta... perquè l’espai exterior això ho semblava. Aquest conjunt funerari és molt complexa i és un cas únic. S’ha conservat molt bé.
Evidencia uns passos per crear un conjunt que anirà lligat a uns rituals on s’elevarà al faraó, qui mantindrà i assegurarà l’ordre a Egipte. Per tant, té suficients espais per celebrar els rituals. Té 542x278m i està envoltat per muralles i intenta reproduir la ciutat de Menfis. Hi ha portes falses a la muralla, però només hi ha una porta d’accés. Dóna a un gran pati amb una falsa tomba: el cenotafi, que és la primera novetat, ja que es situa la tomba i el cenotafi al mateix espai per primer cop, tot junt.
Al mig hi ha la piràmide esglaonada, on hi ha enterrat el faraó amb la seva família. A davant de la piràmide hi ha un temple funerari, on es fan els rituals que acompanyen la vida del faraó.
També hi ha el pati del Serdab. La part que el fa un espai únic és la part del pati de la cerimònia del Hed-Set, una cerimònia de la renovació del faraó i té els seus propis espais. La festa durava 10 dies, i quan el faraó feia la cerimònia, hi havia una part on aquest residia durant aquest espai: un pati i dos temples (el de l’Alt Egipte i el del Baix Egipte). Altres parts són espais secundari.
1. Muralla: recorda a la ciutat de Menfis. Era una estructura exterior ja vista anteriorment a Mesopotàmia. Estava feta de pedra i era molt llisa, i per això es dona un joc amb els entrants i sortints.
2. Entrada i galeria hipòstila: era una sala de columnes, no conservades a la seva totalitat i estaven enganxades al mur, no eren exemptes. Eren protodòriques i no s’ha conservat la part exterior.
3. Tomba Sud o cenotafi: era una tomba commemorativa, és a dir, no hi havia cap difunt a dintre. És dels únics llocs que hi ha el cenotafi i la tomba en el mateix espai tots junts. L’exterior està decorat amb caps de serps que simbolitzen el poder del faraó i són anomenats uràeus. També s’interpreta que és una manera de protegir el conjunt de mals esperits.
Mastaba o piràmide esglaonada: va tenir varies fases i etapes. No es saben els intervals de temps entre una i l’altre, però es va perfeccionant. Comença sent una mastaba convencional com les de l’etapa anterior. Sembla que tenia una planta rectangular. El pas següent va ser una prolongació per convertir-la en planta rectangular i obren un altre pou, una altra galeria. El pas següent és convertir-la en una piràmide esglaonada (= superposició de mastabes), i tenia 4 pisos.
L’últim projecte és ampliar aquesta piràmide esglaonada fins a 6 pisos. S’ha interpretat que la voluntat era apropar al faraó a les divinitats. La part soterrània que és on hi ha les tombes, hi havia 11 cambres, que contenien els membres de la família del faraó i per altra banda hi havia altres cambres que estaven habilitades pels objectes del faraó en la vida del més enllà. També hi ha una sèrie de passadissos que confonen per tal de complicar l’accés a les tombes. Hi ha la idea de la por al saqueig de les tombes, per espantar als lladres. Les cambres estaven decorades amb ceràmiques vidriades, on hi havia la decoració d’elements naturals.
Ex: la Porta Faba: simbòlicament representa que només la podia travessar l’esperit del faraó.
Temple Nord o Servat: era el temple funerari on els sacerdots feien les ofrenes al difunt. És important perquè abans era un espai obert, i aquí ja és un espai cobert i tancat. El Servat (paraula àrab = quarto petit). No hi havia accés i només es podia veure l’interior a partir de orificis petits. A dintre hi havia una rèplica del difunt. Aquesta estàtua, la original està al Caire.
Cal remarcar que té una forma de vestir acord amb el ritual Hed-Set.
Pati del Hed-Set: era una festa que venia de l’etapa anterior i era un ritual que intentava renovar el poder del faraó. Es feia entre la tardor i l’hivern i durava 10 dies. Es feia als 30 anys del regnat del faraó. A partir d’aquest moment, es repetia cada 3 anys. En alguns casos es va adelantar, i es sap que pel què fa el cas de Ramses III, ho va fer moltes vegades.
Consistia en: *La nova coronació del faraó. El faraó visitava amb una cadira gestatòria (portada per un seguit de funcionaris els quals l’alçaven amb al faraó a sobre). El conduïen els temples de l’Alt i el Baix Egipte i el faraó demanava als déus que li renovessin el poder per seguir sent el faraó d’aquell territori. Hi havia un el pati una tarima on era coronat de nou amb la corona doble.
*El pati era un espai on el faraó havia de demostrar amb una carrera de velocitat que encara era competent físicament. També es feien altres proves físiques . No superar aquesta prova podia portar la destitució del faraó ja que suposaven que vindrien temps dolents i no anirien bé les coses (fam, plaques, inundacions...) Aquesta cursa queda representada a la falsa porta. També hi havia unes capelles dintre d’aquest recinte. A nivell historiogràfic es diu que o bé contenien les divinitats dels nomos de l’Alt i el Baix Egipte o bé eren unes capelles que contenien els deus que venien a visitar la festa del Hed-Set. Així doncs, es suposava que s’allotjaven en aquests espais mentre durava la festa. Eren capelles simbòliques perquè no tenien habitacions, no hi havia accés a res.
Les piràmides de Snefru (IV Dinastia) En aquest període hi ha un canvi en el recinte funerari. Snefru trasllada la necròpolis a Meidum i després a Dahschur. Aquestes piràmides representen un pas més pel què fa la busca del model perfecte en el recinte funerari.
Piràmide de Meidum.
Va ser construïda per Snefru, tot i que es plantegen dubtes. En un 1r projecte és la piràmide esglaonada, però el què fan és revestir-la per aconseguir una piràmide perfecte. Es volia fer una paret llisa. No s’ha conservat. Un 2n element de canvi és que les cambres funeràries tendeixen a la simplificació i deixen de ser subterrànies per ferles a dintre la piràmide. Apareix un element que diferencia un temple alt d’un temple baix. La funcionalitat era que el faraó evolucionava de ser un ésser terrenal a un ésser diví.
El faraó canvia el recinte funerari de Meidum a Dahschur i no es sap perquè. Un cop a Dahschur, construeix dues piràmides: Piràmide romboïdal de Dahschur.
És un projecte fallit. Es volia fer-la amb un angle de 52º . Si l’haguessin fet sencera l’alçada seria de 130m. Se’ls hi va ensorrar i ho van solucionar reforçant la part de baix i fent-la més petita perquè no tingués tant de pes, fins que l’alçada va ser de 105m. La varen abandonar perquè les solucions no varen ser del tot factibles.
Piràmide vermella a Dahschur.
Aquesta piràmide va ser l’altre intent. Tenia un revestiment de granit vermell. Té 104m d’alçada. Presenta el final del procés, és a dir, una piràmide perfecte. En aquest conjunt també hi ha el temple funerari i una mastaba. Aquesta s’interpreta com el cenotafi (toma commemorativa). També hi ha simplificació i el fet que el faraó està al centre de la piràmide enterrat.
Necròpolis de Guizeh (IV din) A l’època l’anomenaven Hernecher i necròpoli. Conjunt complexa amb tres conjunts funeraris: Keops, Kefren i Micerions. Després trobem piràmides més petites i secundàries, exactament n’hi ha tres que són la mare i les dones de (Keops).
A partir d’aquí la vida del més enllà també la poden compartir amb els alts càrrecs. Els faraons tindran unes piràmides diferents. Individualment té una estructura: hi trobem un temple de la vall, després un accés o rampa, un temple funerari o alt i la piràmides, són esquemes repetitius que es van reproduint.
1. Temple de la vall: és l’entrada, tenia aspecte de mastaba, un sol pis i és un espai on no queda clar quines funcions tenia: és un cenotafi o és un espai on es momifica el cos del faraó, on es realitzarà la cerimònia de l’obertura de la boca. És un espai on es faria el culte de recordança del faraó: cada any portarien ofrenes per recordar-la. També hi havia un servat (cambra sivelleta amb una estàtua del doble del difunt). La que millor s’ha conservat és la de Kefren. Tenia dues entrades, caràcter simbòlic que representa l’alt i baix Egipte que porten a l’accés d’una sala hipòstila amb pilars sense dibuix. A la de Kefren i Micerions s’hi van trobar unes estàtues del faraó. Hi ha dependències que guardaven utensilis religiosos. També et donava l’accés a la rampa per anar al temple alt, ja que hi havia uns murs molt alts i no es poda accedir.
2. Rampa: Herodot ens descriu la decoració que hi havia, 2 temes: la cerimònia del Hed-Set i l l’altre tema que també es reproduirà a les tombes civils: el seguici dels dominis (sacerdotesses que porten ofrenes al faraó). Es diu dels dominis perquè el número de sacerdotesses coincideix amb el número de nomos, així cada un dels nomos dóna una ofrena al faraó. No tenim mostres reals, només literàries. Al costat de la rampa hi trobem Esfinx (espai controvertit, finalitat de protecció de protecció, Lamassus a Mesopotàmia, objecte de protecció simbòlica del conjunt que sembla associat a un temple funerari però és poc conegut) els trobarem a una avinguda davant del temple abans d’entrar.
3. Temple funerari: està adossat a la piràmide. És un temple que té un significat funerari, es fan ofrenes al difunt, és on es feia el culte. A la de Kefren s’ha volgut veure un culte mistèric que no tindrien les altres dues. Mistèric: espai privat, només hi pot tenir accés un cos sacerdotal, no és públic. La gent que volia recordar al faraó ho feien al temple baix, a l’alt hi anaven els alts càrrecs, familiars i sacerdots. Cambres amb pilars, amb un pati obert. L’estat de conservació és molt dolent. Servat i altar per les ofrenes... al costat hi trobem les fosses de les barques: és un pou on hi havia unes barques rituals. Aquestes serien utilitzades pel transport del filtre en el conjunt funerari durant la processó. També té un sentit simbòlic: servia per fer el viatge que feia el sol a l’hora de ressuscitar. Es va trobar una barca desmuntada i es va reconstruir. No es van utilitzar claus per fer-la sinó que utilitzaven cordes. Es reconeixien per les reproduccions pintades i per les reproduccions petites a les tombes.
4. Piràmide: és l’estadi final de l’evolució a la piràmide perfecte. Parets llises, no hi ha escrits de com es feien. Les hipòtesis apunten a un sistema de rampes, de dalt a baix paral·leles al mur i l’altre teoria és a partir d’una gran rampa que anava augmentant a mida que puja, de baix a dalt.
La piràmide més alta és la de Keops (146,6m). També tenim documentat l’arquitecte amb l’estàtua i en aquest cas va ser Hemiunu, el tenim perquè era considerat un home rellevant dins l’Estat i va poder tenir un Servat.
Keops: té tres cambres funeràries, és la més complexa de totes. Cambra del rei a la part interna, cambra de la reina a nivell mitjà i la cambra subterrània. La del mig la feien construint unes cambres buides per treure pes (cambres d’aire) amb un arc de descàrrega a la part superior. No els hi va acabar de funcionar del tot perquè hi podem veure certes esquerdes. El sarcòfag el van col·locar durant la construcció. Van haver-hi saqueigs i es pregunten si es van arribar a enterrar o no al no haver-hi tapa. Tenen forma rectangular.
La cambra d’accés (passadís) és espectacular té 9 metres d’alt i 51 d’ample i està coberta amb una falsa volta (no sabem la funció). La que hi ha a la cambra sota terra no se sap que hi havia.
La gran piràmide és la de Keops, les estances són més senzilles, pel que fa a la decoració i la més petita és la de Micerions amb 65’5m d’alt. *camp de mastabes, tombes destinades als grans funcionaris. Les tres tenen la mateixa disposició.
Necròpolis de Abusir al-Melek (V din) Espai que presenta novetats, hi ha tres piràmides: Neferekare, Niuserre i Sahure. A part de les tres piràmides hi trobem l’únic temple d’aquest imperi.
La de Sahure és la més representativa. Continuïtat de l’etapa anterior amb el temple baix, la rampa, l’alt i la piràmide.
Les novetats són: 1. Els hi comença a preocupar el saqueig de tombes. Per evitar-ho fan una fortificació del recinte, és una muralla defensiva.
2. Compliquen l’accés a la cambra funerària fent llocs inaccessibles, fortificacions, portes no accessibles, cambres buides per despistar...
3. Comencen a reduir l’alçada.
4. Per estalviar temps i costos tornen a utilitzar fang i tovot, l’únic que faran amb pedra és el revestiment. I en època posterior la gent traurà el revestiment i s’aniran perdent les piràmides perquè es degradarà.
5. El temple funerari el faran més luxós, es comença a complicar. S’intenta veure un augment de la casta sacerdotal, es veu amb les estances ja que són més complexes i amb la decoració, ara començaran a aparèixer columnes amb capitells de flors de lotus i papir símbol de l’alt i baix Egipte.
Piràmide de Saqqarah (V i VI din) No hi ha novetats. Segueix l’esquema de l’anterior, l’evolució ha acabat ja que té les mateixes característiques que l’anterior. És el primer que trobem en el llibre de les piràmides, és la primera que es troba.
5.2.2. Arquitectura funerària civil A partir de la dinastia V tenen el privilegi de ser enterrats en cambres funeràries els alts càrrecs.
Saqqarah Mastaba de Ti (V din). És la més antiga feta amb adob i la que millor es conserva, aquesta té una funció diferent ja que són col·lectives, s’enterra la família. En aquesta a part de Ti també hi trobem enterrat la dona i el fill. La part més important de la tomba és el pou subterrani de la seva dona que va a una cambra funerària i el pou del seu fill.
L’accés a aquesta tomba és més luxós i sofisticat, primer trobem una entrada que et porta a un pati que aquest té un doble accés i a partir d’aquí et porta a la tomba de Ti (visir). A l’alçada del nivell de la terra hi trobem el temple funerari, la sala de les ofrenes, la capella la cripta i el servat. D’aquestes estàtues la part més important és la decoració. Cada vegada s’anirà construint un temple funerari per cada membre de la família.
Mastaba de Mereruka. La dona té un seguit de cambres funeràries pròpies igual que el fill. Ara canvia la decoració canviant els temes i es compliquen les cambres funeràries.
En aquesta el servat no està tancat sinó que està visible.
5.2.3. Els recintes religiosos: els temples Hi ha dos tipus de temples: 1. Temples mistèrics: Espais on no tothom hi podia entrar, qui entra en contacte amb aquest ha de tenir uns permisos. N’ s’ha conservat cap temple. Primer trobaríem una avinguda d’Esfinx, aquesta donava a la façana del temple que donava aspecte de fortificacions, podrien haver-hi uns obeliscs, uns pilons que podien estar decorats amb uns estendards. Quan creues la façana hi trobem un pati anomenat la Sala Hipetre, és un pati on el poble hi podia accedir. Després hi trobem una estança coberta de columnes i és l’anomenada sala Hipòstila que només hi podia accedir a aquells llocs si el teu rang et deixava per fer les ofrenes, només hi podien accedir alts mandataris. La última era el santuari, l’habitatge del Déu que s’anomena Santa Sanctorum, només hi podia accedir el cos sacerdotal. Aquest últim està dividit en dues parts: primer el lloc on s’hi dipositava la barca espiritual (llibre hores Ra, sol) i l’altre és una estança més íntima on hi ha la imatge del Déu pròpiament dit. Al voltant és on hi havia les estances del sacerdot, les ofrenes, instruments de ritual... Per afavorir l’espai privatiu hi havia una escenografia per simbolitzar que a mida que entres més, més privatiu es torna: 1, es va fent més petit, més intens, el volum de les habitacions ajuda a aconseguir-ho.
2, la llum anava decreixent a mida que anaves entrant. El que augmenta és la llum artificial amb llànties d’oli.
2. Temples solars: N’hi havia un d’important que es troba a la necròpolis d’Abusir que és el Temple solar de Niuserre, temple important de l’Helipolis però que n’ s’ha conservat. El temple recorda a l’estructura funerària però no parlem d’una tomba sinó del lloc del culte. El temple de la vall és l’entrada, després hi trobem la rampa que dóna accés al temple. Entraves a un espai obert, el culte es feia a l’esplanada i al voltant hi havia unes dependències pel culte. Al mig hi hauria l’altar que és on es feien les ofrenes i els sacrificis, ho sabem perquè hi ha unes Inscultures per agafar la sang que l’animal desprenia a l’hora de fer el sacrifici. La part més important és l’obelisc que té dos elements: símbol de la petrificació dels raigs solars recoberts amb coure que ajudava escenogràficament pel reflexa del sol. L’estructura s’anomena el Benben que té un caràcter simbòlic, és una muntanya simbòlica amb el sol com a font de vida.
També trobem barquer rituals, aquestes podien ser reals, de fusta o figures de fang.
5.3.L’escutlura a l’Imperi Antic Estàtues exemptes (aplicar les característiques generals a cada estàtua). Estan ubicades als espais funeraris i la protecció d’aquests han fet que ens hagin arribat les estàtues.
Evolució de l’escultura Comença amb la III dinastia i la part més important és l’escultura vinculada a les tombes reials.
Els únics que tenien els privilegi de ser enterrats són els faraons per tant són les estàtues que trobem en Servats. Són estàtues dissenyades per sacerdots, l’escultor no crea sinó que tot li ve marcat pels sacerdots perquè sinó el faraó no podia tenir una vida en el més enllà.
Hi ha dues modalitats de faraons, aquells que estan drets i els que estan asseguts.
Són representacions molt idealitzades, no hi ha voluntat d’individualitzar el personatge sabem que és el faraó pels símbols.
A la IV dinastia apareixen novetats (tombes gent propera al rei): 1. Apareixen grups escultòrics, en un mateix bloc de pedra, en aquets hi ha representacions d’un personatge.
2. Predominen les estàtues del faraó dret, no vol dir que no n’hi hagi de les altres però n’hi ha més de l’altre.
3. Apareixen els Esfinx en petit format, animal protector.
V i VI dinastia apareixen novetats: grups escultòrics de famílies es representa el difunt amb la família. Hi ha més democratització de les representacions, vol dir que en un primer moment qui té el privilegi és el faraó de tenir un espai funerari o mastaba i a poc a poc van adquirint-ho altres classes socials, per tant començaran a aparèixer estàtues que no són el faraó. Veurem que hi haurà més llibertat pels escultors per representar a un personatge de classe social alta.
Les diferències que hi ha és que hi ha més realisme amb els grups socials que amb el faraó, els artífex que feien les escultures eren els mateixos pel faraó i pel poble la diferència és que pel faraó havien de seguir unes normes i amb el poble podia tenir més llibertat. També influeix els diners a l’hora de tenir un espai funerari i els materials que s’utilitzen també variaran segons la capacitat econòmica. La pedra és el material que més funciona en el més enllà si no hi ha mitjans es fa de fusta i s’hi aplica un arrebossat per sembla que era pedra.
Exemples Retrat de Djoser (III din):És una de les primeres i es veuen els convencionalismes. L’acabat mostra que estem en un camí de perfeccionament, és molt primitiva, està feta amb pedra calcària. La forma de representació és amb els elements que el símbol com a faraó: Nemes, falsa vara que és postissa. La indumentària està representada amb el Hed-Set per donar més realisme els ulls són de vidre, està treballat des d’un punt de vista frontal.
Rahotep i Nofret (IV din):És quan els propietaris de les tombes són els faraons. Són dues imatges paral·leles del matrimoni. Estaven dissenyades per formar part d’un Servat i estava a la Necròpolis Meidum. Imatge civil, es veuen elements semblants com la disposició del personatge igual que el faraó però té una diferent voluntat realista als civils. Voluntat d’individualització, realisme, retratista. Són membres de la família reial. Ús del color, personatge masculins seminus i amb un color més fosc a la pell pel contrari de la dona el vestit cobreix la major part del cos i el color de pell és molt més clar. Dona element important el collaret i la diadema és ornament personal i suposen una aproximació a saber com era la orfebreria de l’època.
Visir Hem-Iunu (IV din): Com que és una persona vinculada al faraó per això té imatge, aquest arquitecte és nebot de Keops. És una estàtua de pedra calcària, es veu molt clarament la llibertat que té de representar els civils. Hi ha una voluntat realista.
Caps de reserva o substitució (IV din): Es van trobar en un pou, la incògnita era saber que era això, no hi ha informació que ho expliqui. Es suposa que eren els d’un taller d’escultors, una de les interpretacions és caps de reserva. La persona viva que vol tenir una tomba va a l’escultor i li fan una copia del cap i la guarden fins el dia que mor o el tenen com esbós per un futur. Un altre interpretació és la substitució, els tallers tenen cossos en sèrie i el que fan és quan es mor agafen un cos qualsevol del rang que pertany i li afegeixen el cap.
Bust d’Ankhaef i Anchaft (IV din): És el supervisor de la piràmide de Kefren, l’estàtua s’ha trobat fraccionada i el que es valora és el grau de realisme que aquest aconsegueix amb una capa i el pinten per aconseguir-ho.
Cos de Kefren (IV din): Veiem que en la estatuària civil hi ha una evolució i realitat, en canvi, en els faraons no hi ha manera, es manté la mateixa rigidesa. Fets amb pedra de diorita, pedra dura. És convencional s’han d’afegir els elements simbòlics com la decoració del tron que són uns elements vegetals entrellaçant la flor de lotus i la del papir, domini de l’alt i baix Egipte.
Horus l’està abraçant amb les ales i el protegeix, emparenta el faraó amb les divinitats.
Triada de Micerino (Menkaua) (IV din): Grup d’escultures que decoraven el temple baix del conjunt funerari de Micerions. Se’n van trobar 42 (s’han repartit entre el Caire i Boston). N’hi ha de ben i mal conservades. És un conjunt que representa el faraó (al mig amb el ceptre, Micerino) que està acompanyat d’unes divinitats: a la dreta de la seva estàtua hi ha representada la deessa Athor (cornamenta de la boca i disc solar), a l’esquerra hi ha representat un Nomos (divinitat protectora del districte de la divisió d’Egipte governat per un nomarca) es sap per les inscripcions. Aquesta sèrie d’escultures representa el faraó governant el poble egipci. Hi ha un pla d’igualtat del faraó ja que està divinitzat a més es donen la mà, no hi ha una perspectiva jeràrquica. D’aquestes plaques n’hi ha algunes on la divinitat del nomo és més petita, això pot indicar que la divinitat és menys important dins el panteó egipci, l’altre és que el territori no és tant important a Egipte. Es marca la jerarquia.
Micerino i la seva dona (IV din):Influències de l’estatuària civil a l’oficial. Estan representats amb un caràcter on es mostren els sentiments de la parella. El paper de la dona: igualtat amb l’home, a diferència de l’anterior hi ha idealització, no hi ha una voluntat de fer-ho realista.
Ka-aper (Cheik-el-beled l’alcalde del poble) (pas de la din IV a V) Representa a un sacerdot, se li dóna aquest nom perquè quan el van recuperar s’assemblava a l’alcalde del poble i té aquest nom fins que se sap qui és realment. És el cap dels sacerdots lectors (caps dels sacerdots que feien les lectures) esta vinculat a la família reial. Acabat amb una capa “Stuk” i pintada però s’ha perdut el revestit de l’estàtua. La fusta comença a utilitzarse és un material més precari. Els braços estan afegits amb una falca de fusta. Un altre element que s’identifica és la vara.
L’escrivà assegut: Museu del Caire: la manera com esta representat és de la forma més estereotipada, escrivint. Té les cames creuades i porta una tauleta, a la mà es veu una canya per escriure. És una estàtua civil i té una voluntat realista.
Museu del Louvre: té les mateixes característiques que l’anterior.
Nan Seneb i la seva família: Pertany a la necròpolis de Gizeh. Representa un conjunt familiar, el nan el posa a terra assentat com si fos un escrivà amb les cames creuades i en aquestes hi posa al seus fills. L’home apareix despullat amb la pell de color més fosca, pel que fa a la dona apareix amb un vestit i amb la pell més clara. Pel que fa als nens utilitzen els mateixos colors i vana rapats amb una cua cap al costat.
Faraó Pepi I (VI din): Aquí es mostra la davallada que fa el poder monàrquic, ja no té un caràcter divinitzat. Està agenollat posició que implica submissió, a les mans porta un bol amb ofrenes per la divinitat. Hi ha una crisi del faraó i una fragmentació del territori. Torna a aparèixer cap a la dinastia XXV amb el poder del faraó més humanitzat.
Reina Ankhnes-meryre i el seu fill Pepi II (din VI): Es farà molt popular a la dinastia XVIII i el cristianisme l’utilitzarà com a model.
5.4. El relleu i la pintura A partir de la III dinastia només faraons podien tenir tombes, a partir d’aquí tothom en podia començar a adquirir, es diferencien pel preu. (explicar temes genèrics de la introducció).
La rigidesa segueix més amb els humans i amb els animals hi haurà una llibertat i realisme.
Són pintures que han de cobrar vida en el més enllà, perquè això funcioni ha de seguir la perspectiva aspectiva (màxim real). Les pintures són de tombes perquè són els que s’han conservat. Palaus, temples no han arribat decoracions. Les conservades són les mastabes, civils, les dels faraons tampoc ens han arribat. A partir de la V dinastia és quan comencem a obtenir molts nombres de tombes.
Principals temes (invariables): Per la porta falsa, que és l’espai utilitzat pel difunt amb la qual poden sortir al món del més enllà i recollir les ofrenes. Un dels temes més importants és la taula de les ofrenes (personatge+ taula amb ofrenes) només canvia el personatge amb l’ornamenta característica, i la destresa que utilitza el pintor en fer-lo més realista o no.
Processó dels dominis (nomo+deessa+ofrenes) o ofrenes es troba en el passadís de les tombes funeràries. Serà també utilitzat en les mastabes i en aquest cas es representa les persones que porten les ofrenes.
Temple funerari on hi ha el serdab i la porta. Temes que intenten representar el seu món en el més enllà, fer un món paral·lel. Temes: els que representen els oficis (agricultors, artesans...) i temes lligats a l’oci del difunt, el lleure caça i pesca al Nil, aquest també s’anomenen escenes Nilòtiques.
Hed-Set és un tema en àmbit reial, representa la cerimònia de la renovació del rei que encara està en el més enllà.
Mastaba del Visir Hesire (III din) Les decoracions les trobaríem al pou, totes surt representat el Visir Hesire fent diferents funcions. (proporcions introducció).
El que fa és descriure la vida del personatge. Va començar com a escriba i va progressar fins al càrrec de Visir. En el braç sosté un septe (atribut propi dels Visirs) i a l’altre hi porta la vara (símbol de poder) i també per poder barrejar els pigments. A la dreta de la taula de les ofrenes es representa el personatge assegut en una cadira davant una taula amb objectes de botó i les potes d’un animal, d’una gasela.
Nefermaat i Itet (V din) Mastaba familiar. Relleus pintats, panells adossats a la mastaba. A la part de sota temes lligats amb l’ofici pagès llaurant i sembrant i la part de dalt imatges de lleure amb la caça d’oques.
S’ha de recalcar que els convencionalismes amb que es representa els humans i no pas els animals. Són temes que no tenen una narració contínua, són temes sense connexió. L’activitat si que ens mostra la manera com feien les coses, com era la vida quotidiana... El més reconegut són les oques, el valor que se’ls hi dóna és el tractament real. Molt de detall en les plomes de l’animal, com gira el coll... grau de perfecció i detalls comparat amb humans.
Estela de la princesa Nefertiabet (IV din) Taula d’ofrenes, personatge assegut davant la taula amb les ofrenes amb dibuixos o jeroglífics.
El personatge és una filla de Keops, el que més ressalta és la sofisticació del vestit que representa el càrrec que tenia la princesa, vestit cerimonial que portaven els sacerdots sobre una túnica blanca anomenats Sacerdots Rem que es dedicaven a fer les cerimònies fúnebres i s’identifica per la vestimenta. Ella tenia aquest ofici, això hi sabem per la capa pictòrica i per això s’identifica.
Mastaba de Ti (IV din) La decoració es trobaria al passadís on trobaríem la processó dels dominis que estan col·locats en una mateixa direcció cap a la tomba i al final hi ha la imatge de Ti igual que la imatge del Serdab. En el més enllà representa que contínuament se li dóna ofrenes i se’ls reconeix. A la sala de les ofrenes és on s’hi guardarien les ofrenes en el món paral·lel del més enllà. També hi trobem les pintures dels oficis. A la capella hi ha representades les falses portes i estarien decorades, àmbit de comunicació amb la cambra del difunt, per accedir a donar les ofrenes en el món màgic. Dalt les portes es representa les taules de les ofrenes, l’altar serveix per poder deixar-hi les ofrenes. Les parets estan decorades amb les activitats dels difunts entre ells agricultors, una altre amb ramaders...
Un altre tipus de temes són els nilòtics. En aquest cas està cacen hipopòtams al riu, el fons són canyes dels rius. Les perspectiva jeràrquica hi és ja que el gran és el propietari de la mastaba. Hi trobem el riu i els hipopòtams estan submergits a l’aigua. Gran grau de realisme en l’hipopòtam.
Mastaba de Mereruka (VI din) Es troben els espais diferenciats per cada membre de la família, amb una capella d’ofrenes per cada un. Aquí trobem la porta falsa oberta i el personatge surt a buscar les ofrenes (amb un doble) és la innovació. Mateixos temes, les diferències són l’acabat i la qualitat. Franges representant els oficis en ells hi ha un taller d’orfebreria (no hi ha els elements perquè han estat robats) es talla el metall, es fan, fan les diferents peces, ajut jeroglífic que donen informació, les eines... amb això podem deduir que es dividien la feina, un ho fon, l’altre ho enganxa...
També hi trobem una escena nilòtica: pesca en el Nil, realisme a l’hora de representar els peixos. En la mateixa mastaba podem trobar la processó dels dominis també, direccionalitat de fora a dins, porten les ofrenes all difunt. Es troba a banda i banda del passadís.
5.5. Orfebreria i mobiliària No s’ha conservat fins a nosaltres. El difunt necessitava un llit, cadires, armes joies...
no ens ha arribat perquè estaven fets amb materials molt rics i quan eren saquejats era el primer que agafen i també perquè molts d’ells estan fets amb materials que amb els anys s’han danyat i s’han pogut reconstruir.
Tomba de la reina Hoteferes o Hetepheres (IV dinastia) la tomba ens ha arribat. Era mare de Keops. Els objectes que es van trobar a la tomba es van reconstruir: dues cadires, un llit, un cofre amb ceràmiques, perfums, un joc de gabinets... una cadira gestatòria o cerimonial (cadira on els transportaven). Peces de no molt bona qualitat. El llit porta un acabament xapat en or i peus de boto, un reposa- caps amb pedreria al capçal del llit, tot i això és un llit molt simple.
Cadira: potes xapades amb or, potes d’animal (simbolitzava), els reposa- braços referent a l’alt o baix Egipte. Cadira gestatòria hi ha una inscripció on hi posa que és la mare del faraó de l’alt o baix Egipte.
Orfebreria: caixa amb braçalets (10 en cada caixa) són de plata (a Egipte té més valor perquè l’havien d’importar, d’or en tenien i molt) hi ha incrustacions de pedres precioses. Dibuix simple papallona.
Vermell: cornalina extreta de pedres del desert oriental.
Verd/ turquesa: pedres de la zona.
Blau: lapis làzuri (mineral valorat, l’havien d’importar del desert de l’Afganistan).
...

Tags: