Tema 4.- Anatomia de l'aparell locomotor: Estudi del tronc (I) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM Tema 4.- Anatomia de l’aparell locomotor: Estudi del tronc (I) 1.- Formació de la columna vertebral i dels discs internvertebrals 1.1.- Introducció període embrionari Les vertebres tenen una formació indirecta o cartilaginosa, formació que hem vist en el tema 2.
Les cèl·lules del miòtom es diferencien en 2 blocs cel·lulars els qual es separen i donaran lloc a dues regions musculars.
 Porció epiaxial o epímer donarà lloc als músculs de l’esquena o de la part dorsal.
 Porció hipoaxial o hipomer donarà lloc als músculs de davant, de la part ventral.
A partir d’aquest moment té lloc la formació dels nervis raquidis. El ram posterior dels nervis raquidis s’uneixen a les fibres de l’epímer i el ram anterior dels nervis raquidis s’uneixen al hipòmer.
Així doncs tots els músculs posteriors es trobaran innervats pel ram posterior dels nervis raquidis (músculs paravertebrals, propis del tronc), i la branca anterior dels nervis raquidis innervarà els músculs de la part anterior (músculs anterolaterals del tronc) i els músculs de les extremitats.
Des d’un inici embrionari del miòtom (abans que apareguin els músculs) es diferencien dues parts i des d’aquest inici ja reben branques dels 5 nervis raquidis des de l’inici ja es sabrà a quina zona muscular pertany cada regió depenent de quins nervis raquidis la innervin.
Podem diferenciar llavors diferents músculs:  Músculs paravertebrals són els propis del tronc i es troben per l’esquena. Tots aquests músculs provenen del epímer i es troben innervats, per tant, per les branques posteriors dels nervis raquidis.
 Músculs anterolaterals del tronc deriven del hipòmer i estan innervats per branques anteriors dels nervis raquidis.
 Músculs de les extremitats els succeeix el mateix que als músculs anterolaterals.
1.2.- Formació columna i discos Les vertebres es formen per la divisió i moviment de l’escleròtom, el qual es divideix en dues parts, la part superior i la part inferior. Aquestes parts es separen i cada part s’unirà amb la part de sota o de sobre dels altres escleròtoms. Aquesta unió entre els escleròtoms és la que formarà el cos de la vèrtebra.
La zona de separació entre dos escleròtoms rep el nom de fissura de Ebner. Les cèl·lules que es troben en aquesta regió són les que formaran els discos intervertebrals. Les cèl·lules de l’escleròtom envolten la notocorda, un cop es formen els cossos vertebrals, en aquests la notocorda no hi serà present, però si que hi serà en els discos intervertebrals formant el nucli polpós.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM Si la notocorda no desapareix en els cossos vertebrals es poden produir greus problemes com ara càncer.
Així doncs, en resum, una vèrtebra serà formada per cèl·lules del escleròtom, on intervenen 4 somites.
1.3.- Discos vertebrals El disc vertebral està format per nucli polpós que prové de la notocorda i un anell fibrós format per cèl·lules de l’escleròtom de la fissura de Ebner.
En total tenim 4 escleròtoms occipitals i 8 cervicals. L’occipital està format per 4 primers escleròtoms occipitals i la meitat superior del primer cervical. A partir d’aquell moment amb els escleròtoms occipitals s’inicia la formació de les vèrtebres cervicals.
Els sacrocòxis tenen un número variable, és un os on vertebres es troben unides, i dependrà del nombre d’esclerotoms que participen. Són les úniques vertebres variables.
1.4.- Malformacions columna vertebrals Pot haver diverents problemes vertebrals donats per la mala fragmentació o segmentació de les vertebres. Aquests errors sempre venen donats per aquests errors i provoquen canvis en les corbes fisiològiques.
 Error en la segmentació escleròtoms no es separen bé i queden blocs vertebrals que poden ser complerts o unilaterals.
 Error en la formació si falta algun dels 4 escleròtoms quedarà una corba.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM Escoliosis en el pla frontal no presenta corbes fisiològiques. Es pot donar una alteració en la formació o segmentació de les vèrtebres.
Les corbes fisiològiques que troben en la columna vertebral sobre el pla sagital són:  Lordosis cervical curvatura secundària. Es dóna en vertebres cervicals i la curvatura é en forma de cunya.
 Cifosis toràcica curvatura primària.
 Lordosis lumbar secundària.
Cifoescoliosis problema estètic i afecta al desenvolupament. Pot provocar problemes respiratoris i cardiovasculars.
2.- Columna vertebral Un cop la columna vertebral s’ha format té dues regions una mòbil (C1-L5) i una fixa (fusió de sacre i còccix). A més també trobem dos pilars, el pilar anterior (superposició de vèrtebres) i dos pilars posteriors (superposició d’apòfisis articulars, 2 en cada vèrtebra). Aquesta classificació la fa Verne Louis.
3.- Articulacions de la columna vertebral Trobem tres tipus d’articulacions principals a la columna vertebral:  Sindesmosis lligaments  Sincondrosis hi ha les primàries entre discos vertebrals i les secundàries o símfisis (línia mitja corporal i correspon a unions cartilaginoses).
 Sinovials tenen una cavitat que envolta l’articulació, una càpsula articular. Trobem les articulacions zigapofisiaries o interapofisiàries (apòfisis articulars) i articulacions craniovertebrals (del crani amb les vertebres cervicals).
3.1.- Articulacions dels cossos (sincondrosis, símfisis) Són articulacions intersomàtiques, que tenen lloc entre cossos i a través dels discos vertebrals. Té lloc entre la cara inferior i superior de 2 cossos vertebrals contingus. Les cares dels cossos vertebrals presenten al interior un anell ossi que rep el nom de epífisis anular.
També tenen un component cartilaginós en el centre que rep el nom de cartílag epifisiari o placa terminal.
Entre les superfícies articulars, trobem els discos intervertebrals que estem formats pel nucli polpós amb consistència gelatinosa ja que conté un 80-90% d’aigua i mucopolisacàrids, i un anell fibrós format per làmines concèntriques de teixit connectiu i fibrocartílag. El nucli polpós actua com una “pilota” que transmet forces de compressió. Si es trenca aquesta estructura, dóna lloc a hèrnies discals.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM 3.2.- Articulacions uncovertebrals (de Luschka) Aquest tipus d’articulació té lloc entre els cossos de les vèrtebres cervicals i pot ser que algun cop es doni amb la primera toràcica.
Als cossos vertebrals d’aquestes vèrtebres trobem les apòfisis unciformes que s’articulen amb la cara inferior del cos vertebral superior.
Aquest tipus d’articulació es forma postnatalment, quan tenim entre 5-6 anys. Són posteriors a que es generi el moviment, són secundàries al moviment.
Són sinovials tel tipus artròdia (plana).
3.3.- Articulacions zigapofisials Aquestes articulacions tenen lloc entre les diferents apòfisis articulars de les vèrtebres.
Les superfícies articulars són les caretes de les apòfisis articulars. A nivell toràcic i cervical aquestes articulacions són artròdies i a la regió lumbar són trochus (troclear).
Tots dos tipus són diartrosis vertaderes, tot i que sigui articulacions espacialment petites. Són vertaderes perquè tenen càpsula articular. Bogduk descobreix l’existència de meniscs entre aquestes articulacions que reben el nom de meniscoides o també coneguts com a estructures intraarticulars. Aquests es poden trencar, bloqueja articulació i provoca inflamació que dóna mal. Això mateix és el que provoca la presència d’una contractura que aportarà més mal. La operació és complicada ja que és difícil accedir a aquestes zones, per tractar-ho es fan infiltracions (alleugeren el dolor).
3.4.- Lligaments de la columna vertebral (sindesmosis) Tenim diferents tipus de lligaments depenent de que uneixin o al voltant de quines estructures els trobem: Entre cossos  Lligament longitudinal anterior és un lligament cintat i uneix la cara anterior dels cossos des de l’occipital fins el sacre.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM  Lligament longitudinal posterior és un lligament dentat i uneix principalment els discos pel seu anell fibrós. Des de C3 fins al còccix és el lligament, però des de la segona vèrtebra (C2) fins l’occipital rep el nom de membrana tectòria. Es troba en el forat vertebral.
Entre arcs  Lligaments grocs uneix làmines vertebrals per l’interior del conducte raquidi.
 Lligaments intertransversos uneix apòfisis transverses i les apòfisis accessòria a nivell lumbar.
 Lligaments interespinosos uneixen les apòfisis espinoses. Uneix espinoses entre si.
 Lligaments supraespinós aquest lligament uneix els extrems de les apòfisis espinoses de C7 a L4 i de C7 a occipital on rebrà el nom de lligament nucal.
3.5.- Articulació lumbrosacra Aquesta articulació i angle apareixen com a adaptació a la posició bípeda.
La 5a vertebra lumbar sobre el sacre que es troba inclinat. A nivell del sacre hi ha un angle on queda situada la cinquena vèrtebra lumbar. Quan hi ha moviment, L5 té tendència a anar cap endavant degut a aquesta inclinació de la base del sabre o angle lumbosacre de 30-45o. Perquè L5 no vagi cap a baix, hi ha certes estructures que el mantenen:  Disc intervertebral té forma de cunya (cuneïforme) i és més gran que la resta.
 Articulacions zigapofisials articulació conegut com a lumbrosacra dep tipus artròdia (plana).
 Lligaments aquesta articulació la reforcen els lligaments longitudinals anteriors i posteriors i els lligaments iliolumbars (lligaments que van del tronc de les vèrtebres L4/L5 fins la cresta ilíaca de l’os coxal.
Quan L5 cau endavant parlem que tenim espondilodistesis que vol dir desplaçament d’aquesta vèrtebra. Una causa d’aquest problema, pot ser la fractura entre estructura que uneix apòfisis superiors i inferiors en L5. Aquesta regió rep el nom de porció interarticular i el seu trencament rep el nom de espondilolisis (ruptura).
La principal causa de lumbàlgia en adolescents és una espondilòlisis per estrés (sobrecàrrega) on es sofreix un desplaçament (espondilodistesis) de la vèrtebra L5 respecte el sacre.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM 3.6.- Articulació sacroccigeal Articulació que es dóna entre el sacre i el còccix. És una amfiartrosi. Es troba a un extrem i és molt important en el canal del part.
3.7- Regions columna vertebral A partir dels lligaments i les articulacions podem determinar diferents regions en la columna vertebral.
Espai epidural És l’espai que queda entre el cos i l’arc vertebral. Els seus límits són:  Límit anterior cara posterior cossos, cara posterior discos i lligament longitudinal posterior.
 Límit lateral amb pedicles intervertebrals i forats intervertebrals o de conjunció (es donen entre pedicles).
 Límit posterolateral limita amb articulacions interapofisiàries i els lligaments grocs.
Al seu interior podem trobar diferents estructures com ara duramadre que al seu interior conté la medul·la espinal fins a L1.
Des de L1 fins a baix aquesta duramadre conté arrels nervioses que reben el nom de caura esquina (cua de cavall). Juntament amb les arrels nervioses hi ha un lligament que rep el nom de filum terminal.
Al voltant de l’estructura de la duramadre trobem teixit adipós (greix) que rep nom de grassa epidural en aquesta grassa trobem artèries, venes i nervis.
Quan es dur a terme una epidural es fa a la regió de la cauda espina, ja que no afecta, d’aquesta manera, a la medul·la espinal.
Entre el greix i la duramadre trobem espai subaracnoideu on es troba el líquid cefaloraquidi (LCR).
Forat intervertebral (de conjunció) Aquests forats es poden observar lateralment i podem trobar que limita amb:  Límit inferior i superior escotadures dels pedicles.
 Límit anterior cossos i discos intervertebrals  Límit posterior articulacions interapofisiàries.
Per aquests forats entren u surten fibres nervioses (branques dels nervis raquidis). També tenim sortida o entrada d’artèries i venes que van o surten de la medul·la espinal. Aquestes venes i artèries acompanyaran als nervis raquidis.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM Quan el nucli polpós provoca una hèrnia, anell fibrós i lligament posterior es superposen i això pot arribar a l’espai epidural i pot comprimir altres forats donant lloc a dolors aguts (afecta als nervis).
3.8.- Moviments de la columna vertebral Columna vertebral permet un gran rang de moviments, des de flexió-extensió, inclinacions laterals i rotacions.
La regió vertebral és la que permet més moviments, els fa tots. La columna toràcica permet la rotació, i finalment, la lumbar permet flexió extensió i inclinacions laterals.
Segment motor (de moviment) de Junghans és la unitat bàsica de moviment i es descriu entre dos vertebres. Aquests segments estan formats per disc intervertebral (on té lloc moviment), articulacions interapofisiàries (controlen direcció del moviment) i lligaments entre dues vèrtebres (limiten els moviments).
3.9.- Articulació craniovertebral Articulacions molt específiques. Tenen important relació amb els òrgans dels sentits, són les que permeten dirigir el cap cap a un estímul sensorial. Les dues primeres vèrtebres de la columna vertebral són C1 i C2, i les altres cervicals són diferents. Reben el nom d’atles i axis, respectivament.
Aquesta articulació té lloc entre les següents estructures atles, axis, occipital.
Aquesta articulació permetrà els moviments de flexió-extensió, rotacions i inclinacions laterals.
Atlantoodontoïdal També és coneguda com a atlantoaxial mitja. És una articulació del tipus trochus (trocoide). Les superfícies articulars d’aquesta articulació, són arc anterior de l’atles que queda enganxada amb apòfisis odontoides de l’axis i amb el lligament transvers de l’atles (amb cartílag articular). D’aquesta manera, la apòfisis odontoides pot girar en l’anell osteofibrós.
El lligament transvers de l’atles separa porció articular Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM del nervi raquidi (és on està la apòfisis odontoidea i part posterior on es troba. Sistema nerviós (medul·la espinal o final tronc cefàlic) regió d’unió tronc cefàlic amb medul·la espinal. Així doncs, una lesió en aquest lligament, pot provocar la mort o bé entrar en estat vegetatiu. Aquest lligament transvers té extensions cap a l’occipital i axis donant lloc a diferents lligaments.
Aquesta articulació es veu reforça gràcies als següents medis unió:  Lligament cruciforme lligament transvers de l’atles i lligaments longitudinals superiors i inferiors que resulten del transvers.
 Lligaments alars uneixen apòfisis odontoides a occipital.
 Lligament de l’àpex lligament anterior a l’occipital superior que finalitza amb occipital. S’estén des del vèrtex de l’odontoides a l’occipital. Com en aquestes vèrtebres no hi ha disc intervertebral, la notocorda dóna lloc al lligament de l’àpex.
Cara posterior C2 lligament longitudinal va de C2 fins a occipital membrana tectòria.
Articulacions atlantoaxials (laterals) Aquesta articulació és del tipus artròdia. Aquesta articulació es conforma entre els dos laterals de les vèrtebres gràcies a les cares articulars inferiors de les masses laterals de l’atles i les cares articulars superiors de l’axis. Aquesta articulació es presenta unida gràcies a la presència de càpsules articulars i lligaments atlantoaxoïdals (anterior i posterior).
Aquestes articulacions representen les articulacions interapofisàries.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM Articulacions atlantooccipitals Articulacions de tipus condília, el·lipsoïdals. Articulen les cares articulars superiors de masses laterals de l’atles amb els còndils de l’occipital. Occipital i atles s’uneixen per càpsules articulars i per membranes atlantooccipitals que uneixen els arcs posterior i anterior de l’atles amb occipital. Hi ha una membrana anterior i una de posterior on es forma forat per l’artèria vertebral.
3.10.- Moviments craniovertebrals 4.- Músculs de la columna vertebral Tenim el tracte medial i el tracte lateral, i en cada un d’ells trobem músculs llargs (extensos) i altres de curts (segmentaris). Els medials són aquells músculs que van de apòfisis transversa a apòfisis espinós. Els laterals són entre transverses, o bé de transversa cap enfora.
Branques posteriors dels nervis raquidis són branques que enerven els músculs propis del tronc (paravertebrals). La rama lateral va de nervi raquidi posterior enerva el tracte lateral.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM 4.1.- Tracte medial Aquests músculs uneixen apòfisis transverses i espinoses. Aquests músculs es troben innervats per nervis de la divisió medial de la branca posterior del nervi raquidi.
Entre apòfisis espinoses  Músculs interespinós múscul curt que va de la espinosa d’una vèrtebra a la espinosa de la superior. Només es troba en la regió cervical i lumbar (toràcica no).
 Múscul espinós aquest múscul també rep el nom de múscul epiespinós. És un múscul llarg que es troba a la regió cervical i toràcica. El múscul toràcic s’estén des de L3 fins a T2 (sense connexió a T9) i el cervical va de T2 a C2 (sense connexió a C5).
Entre apòfisis transverses i espinoses  Músculs transversoespinosos. Trobem diversos tipus dins d’aquest grup.
o Rotadors tenen origen en una transversa i s’insereix en la espinosa de la vèrtebra superior. Aquests músculs es troben a la regió toràcica.
o Multífids s’originen en una transversa, però s’uneixen a en espinoses de 2,3,4 o 5 vèrtebres amunt. Es troben en tota la columna vertebral.
o Semiespinós s’origina en la transversa d’una vèrtebra i s’insereix en l’espinosa de 6 vèrtebres amunt. Està format per dos components.
 Porció toracico – cervical va de les transverses de T12T2 a les espinoses de T4 – C2.
 Porció del cap (complex major) va de T6 – C3 a l’occipital, s’uneix al crani, d’aquí el nom.
4.2.- Tracte lateral Aquests músculs uneixen transverses i trobem els músculs llargs i els curts.
Curts  Músculs intertransversos van d’una transversa a una altra. Trobem els lumbars (hi ha lateral i medial) i els cervicals que hi ha l’anterior i els posteriors que s’ajunten amb músculs de diferent origen. Dins el posterior trobem el medial i el lateral. A nivell toràcic, no trobem cap.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM Llargs Aquests músculs estan formats per 3 parts diferents. Tenen un origen comú que és la massa comú (múscul erector de la columna) que es tracta d’un origen aponeuròtic en el sacre (coxal) mitjançant unes lamines aponeuròtiques. Aquestes lamines estan envoltades per una fàscia que les empaqueta fàscia toracolumbar. Aquesta fàscia presenta 3 fulles (fulla posterior (forta i resistent), mitja i anterior).
Quan s’està en forma, aquesta fàscia és observable en forma de rombe de Michaelis. A partir d’aquí, cada un té diferents regions on s’insereixen.
 Múscul longíssim (dorsal llarg) aquest múscul uneix transverses que es troben a distància. I es pot trobar en diverses regions.
o Longuíssim toràcic va del erector (massa comú) a transverses toràciques.
o Longuíssim cervical va de transverses T6-T1 a transverses C2-C7.
o Longuíssim cap s’estén des de transverses T3-C3 a apòfisis mastoide del cap.
 Múscul iliocostal s’origina a la massa comú i s’insereix a les costelles. Hi ha també 3 regions.
o Iliocostal lumbar des de massa comú (erector) fins a les costelles 12-6.
o Iliocostal toràcic costelles 12-6 fins a costelles 6-1.
o Iliocostal costelles 6-3 a transverses C6-C4.
 Múscul espinotransvers (espleni)va des d’espinoses fins a transverses o fins al crani (no del tracte medial). Trobem dues regions, cervical (Espinoses T5-T3 a transverses C2-C1) i del cap (espinoses T3-T6 a occipital i apòfisis mastoide a l’alçada del cap).
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 1r CBM 4.3.- Músculs suboccipitals Aquests músculs es troben protegint la regió cervical. Trobem diferents músculs.
 Múscul recte posterior menor del cap va de l’arc posterior de C1 a el crani per la línia nucal inferior (occipital).
 Múscul recte posterior major del cap va de l’apòfisi espinosa de C2 a línia nucal inferior (occipital).
 Múscul oblic superior (menor) del cap va de l’apòfisi transversa de C1 a l’occipital.
 Múscul oblic inferior (major) del cap va de la apòfisis espinosa C2 a apòfisi transversa C1.
Triangle suboccipital Entre dos oblics i el recte posterior major es forma un triangle, el triangle suboccipital. Aquest triangle conté diverses estructures com ara la membrana occipitoatloidea posterior que el que fa és unir occipital amb atles. A més, transvers a aquesta membrana trobem la artèria vertebral.
És important recordar que els nervis raquidis surten per sobre de la seva vèrtebra. Així doncs en el triangle també trobem la branca posterior del primer nervi cervical (n. Suboccipital).
5.- Músculs prevertebrals Aquests músculs es trobem per davant de la columna vertebral i en trobem 4, dos de petits i dos de grans. Els petits uneixen occipital amb atles (C1), els grans en canvi són més llargs i uneixen altres estructures.
 Múscul recte anterior del cap uneix C1 (massa lateral) amb occipital (porció basilar). És un múscul petit.
 Múscul recte lateral del cap apòfisis transverses de C1 a occipital (apòfisis jugular). És un múscul petit.
 Múscul llarg del cap va de les transverses C6-C3 a occipital (porció basilar). És dels grans.
 Múscul llarg del coll es troba en diverses regions.
Va de transverses C5-2 a tubercle anterior C1-C2, cos vertebral T1-T3 a transverses C6-C5 i cos vertebral T3-C5 a cos vertebral C3-C1. Uneix els cossos vertebral a nivell vertebral.
6.- Innervació músculs propis del dors Aquests músculs es troben innverats per les branques posteriors dels nervis raquidis.
Els músculs estudiats que NO són propis del dors i per tant no estan innervats d’aquesta manera sónIntertransversos lumbars laterals, Intertansversos cervicals (anteriors i posteriors lateral) i Prevertebrals.
Cpaniselloaranda Anatomia Humana 7.- Acció músculs propis del dors Els músculs propis del dors són estabilitzadors de la columna vertebral i permeten mantenir la postura. Permeten fer diversos moviments com són els de extensió (contracció bilateral), inclinació lateral (contracció unilateral) rotació (al mateix costat, espinotransversos, o bé al costat contrari, transversoespinosos).
Els músculs suboccipitals permeten extensió del cap, inclinació lateral del cap i rotació del cap.
Els músculs prevertebrals són flexors i inclinadors laterals.
1r CBM ...

Comprar Previsualizar