TEMA 5 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a les RRII INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS INTERNACIONALS PART II. Els actors i l’estructura de les Relacions Internacionals TEMA 5. L’ESTAT I L’ESTRUCTURA DEL SISTEMA INTERESTATAL L’Estat: elements constitutius i atribut jurídic. L’estructura del sistema interestatal: jerarquia entre Estats. Concepte de potència i tipus de potències. Pols i centres de poder en el sistema internacional.
1. L’Estat com a actor internacional: els elements constitutius i l’atribut de la sobirania 1.1. L’Estat com a actor internacional L’Estat és l’actor principal de les RRII. Ja sabem que comença l’estudi de les RRII vinculat a l’Estat després de la Ia Guerra Mundial. És un actor i, per tant, ha de complir les característiques que defineixen els actors internacionals (explicades al tema 2).
Actualment és la forma d’organització política del poder i està constituït per tres elements bàsics: territori, població i govern.
1.2. Els elements de l’Estat ▪ Territori: espai territorial delimitat per les fronteres. Pot ser de tres tipus: terrestre, aeri i marítim (si hi ha contacte amb mar/oceà).
▪ Població: conjunt de ciutadans que resideixen en un Estat i sobre els quals té autoritat l’Estat. El fet de residir en un Estat implicar que s’ha d’actuar conforme la normativa estatal. Està vinculada a l’Estat per la nacionalitat, que es pot determinar per diferents maneres:  Ius soli: tens la nacionalitat perquè has nascut al territori.
 Ius sanguini: cal que els teus pares tinguin la nacionalitat de l’Estat en qüestió per a poder adquirir-la Cada Estat aplica una o altra manera.
▪ Govern: és l’òrgan encarregat de gestionar el poder polític i aparell administratiu de l’Estat, és a dir, qui gestiona el poder. Moltes vegades quan parlem d’Estat (Espanya) parlem del govern (govern espanyol).
1 Introducció a les RRII Funcions:  Legisla  Administra  Exerceix la jurisdicció 1.3. Atribut de sobirania i el reconeixement internacional de l’Estat coma font de legitimitat A part del territori, la població i el govern, l’Estat també té l’atribut de sobirania (atribut jurídic), que no té cap més actor: no és un element material com els altres, sinó una condició que li reconeixen els altres Estats. Un Estat ho és perquè la resta d’Estats el reconeixen com a tal. Es pot tenir un govern, població i territori però no ser recorregut: això no implica la desaparició d’aquell “Estat”, sinó que significa que no pot fer les mateixes coses que un Estat realment reconegut.
Aquest reconeixement implica que conceps a l’altre Estat com a igual: sobirà. I què és la sobirania? Aquesta es concep mitjançant dues dimensions: Significat de sobirania  Dimensió interna: capacitat de ser considerat la màxima autoritat sobre un territori i població, domini interior.
 Dimensió externa: independència a l’hora de prendre decisions en vers l’exterior.
No hi ha una “fórmula” que determini quins requisits ha de tenir un Estat per a ser considerat com a tal, ni hi ha un nombre definit d’Estats que t’hagin de reconèixer, només els més importants.
 Trobem un altre tipus de territoris: els no autònoms. Són territoris que pertanyen al Regne Unit, França, EUA, Nova Zelanda... provenen de l’època colonial. És un objecte de descolonització. E.g.: Sàhara, Gibraltar, Les Maldives...
 També trobem l’existència de nacions sense Estat. Són comunitats que reuneixen una sèrie de tres que la caracteritzen com a nació (identitat cultural, lingüística...) però que no disposen d’un Estat propi. En trobem d’unilaterals i plurisestatals.
2 Introducció a les RRII 2. L’estructura del sistema interestatal: jerarquia entre Estats 2.1. El poder dels Estats El poder en el món no només es distribueix entre Estats, sinó hi intervenen més actors (e.g.: empreses). Però és difícil establir una jerarquia entre diferents actors: comparar el poder d’un Estat amb el d’una empresa no té res a veure ja que són de naturaleses totalment diferents. Per tant, quan parlem de jerarquia ens referirem a la jerarquia entre Estats.
2.2. Concepte de potència (power) Estat que disposa de recursos i els mobilitza per establir, mantenir o defensar els seus interessos. El fet de ser una potència significa que tens una gran capacitat d’influir a nivell internacional. A més, ja sabem que pel simple fet de ser un Estat s’actua: hi ha Estats molt petits que no han actuat mai a nivell internacional. Per tant, només s’actua quan s’intervé a nivell internacional.
2.3. Tipus de potències i Estats  Superpotència: actor estatal que té capacitat d’actuar més enllà del seu àmbit, és a dir, d’abast global, i també en tots els àmbits (econòmic, polític i militar). Pot actuar a nivell global, tot i que no vol dir que ho faci.
També té elements de poder ideològic capaços de convèncer a altres Estats. Actualment, només ho és EUA.
 Gran potència: actor estatal que no té capacitat d’actuar globalment ni en tots els àmbits però sí més enllà de la seva regió: en algun àmbit en concret és molt forta. E.g.: Anglaterra  Potència mitjana o regional: actor estatal amb capacitat d’exercir el poder en un abast regional: en una regió o àmbit determinat. La regió pot ser propera geogràficament o per vincles històrics. E.g: Mèxic, Espanya...
 Resta d’Estats o Estats menors: Estats menors que tenen els elements de l’Estat i que en determinades ocasions poden tenir capacitat de mobilitzar recursos i aconseguir els seus objectius.
No confondre amb Estats menors! Els microestats NO SÓN POTÈNCIES!!! 3 Introducció a les RRII o Microestats: no són potències, sinó Estats amb una dimensió territorial minúscula. E.g: Vaticà: tot i que té una gran influència per raons històriques. No és un Estat políticament parlant, ja que té força l’Església catòlica.
 Potències emergents: països que tenen molts dels elements que tenen les grans potències però que encara no han desenvolupat les seves potencialitats, no estan consolidades, sinó en creixement. Se’ls preveu de desafiar les grans potències i superpotències existents.
 BRICS: Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sudàfrica Per tant, són potències que estan agafant posicions importants en el sistema internacional. Tenen unes característiques comunes:  Elevat índex de creixement econòmic, quan les altres potències estaven estancades.
 Tenen una economia potent però els manca “poder suau”: persuasió (ningun país vol ser com aquests).
 Tenen molts problemes i desigualtats encara (e.g.: Xina té una gran contaminació atmosfèrica).
2.3. Tipus de sistemes internacionals segons l’estructura de poder interestatal L’estructura del poder interestatal és la forma en que el poder està repartit en el nivell interestatal. Aquest poder no només es reparteix entre Estats, sinó que intervenen més actors: empreses, organitzacions internacionals...
 Criteri de l’extensió geopolítica (fins on arriba el sistema) o Sistemes oberts: sistema petit o no universal. A l’exterior del sistema queden unitats que no l’integren. E.g.: sistema d’Estats europeus o Sistemes tancats: a mesura que el sistema s’ha anat estenent a nivell universal ha esdevingut tancat. Totes les unitats estatals queden dins del sistema: ninguna queda exclosa de participar en el sistema internacional. Ara bé, no totes participen de la mateixa manera. Avui en dia parlem de sistema tancat.
 Criteri dels principis i valors organitzatius o Sistemes homogenis: totes les unitats comparteixen uns mateixos principis i valors sobre la base dels quals s’edifica l’ordre internacional. E.g.: Unió Europea 4 Introducció a les RRII o Sistemes heterogenis: conviuen a l’interior del mateix sistema diferents principis i valors. Això no és incompatible amb compartir un ordre i acceptar unes normes de convivència que regulen la conducta. E.g.: comunitat mundial → principis de la carta de les NNUU  Criteri de la distribució de recursos o Sistema unipolar o imperial: hi ha una potència que concentra una molt més gran quantitat de poder que la resta i exerceix la seva influència i controla (determina la conducta) de les subunitats. Controla el poder de coerció. La suma de capacitats de les diferents unitats del sistema inferiors és sempre inferior al poder que acumula la potència hegemònica.
La potència hegemònica estableix l’agenda i les normes del sistema i És un sistema homogeni (la superpotència imposa valors a les subunitats del sistema: dóna homogeneïtat al sistema de valors de les altres potències del sistema), estable (sempre i quan la potència mantingui la seva capacitat, atès que les superpotències poden caure per diverses raons: s’excedeixen en l’exercici del poder, per corrupció, perquè sorgeixen altres potències que al debiliten...) i és obert.
5 Introducció a les RRII o Sistema bipolar: hi ha dues superpotències que tenen unes relacions d’equilibri entre elles, tenen un poder més o menys equivalent: tenen unes capacitats similars que dominen sobre les seves respectives àrees d’influència, en cada una de les quals controlen el poder de coerció. A més, intenten ampliar les seves àrees d’influència i alinear la resta d’Estats del sistema.
Les dos potències estableixen l’agenda i competeixen per l’establiment de les normes del sistema.
Les dues superpotències són les que marquen les relacions entre els dos sistemes. Les relacions que mantenen són semblants a les de l’ordre imperial en relació a les subunitats: és a dir, cada superpotència es relaciona amb les seves subunitats. Alhora, les dues superpotències es relacionen entre elles però no ho fan les subunitats de diferents sistemes (entre les subunitats del mateix sistema sí que es relacionen; entre diferent, no).
És un sistema heterogeni (a no ser que les dues potències hegemòniques comparteixin un sistema de valors: en tal cas seria homogènia). A més, hi ha uns mecanismes d’equilibri que atorguen estabilitat al sistema. El canvi de sistema però es pot produir per un debilitament d’una o de les dues potències dominats, per l’auge de noves potències a l’interior de cada bloc o, per les relacions que estableixen entre les potències no hegemòniques dels dos blocs.
E.g.: durant la guerra freda trobem EUA i la Unió Soviètica.
6 Introducció a les RRII o Sistema multipolar: varies potències (històricament entre 3 i 7) que tenen capacitats equivalents entre elles: es mantenen en una situació d’equilibri. Ninguna té el poder o capacitats suficients per imposar-se sobre les altres unides (les capacitats conjuntes d’aquestes són superiors): això fa que es mantingui l’estabilitat.
Hi ha una relació de cooperació i conflicte canviants entre totes les grans potències del sistema.
És un sistema heterogeni (en quant a sistemes de valors) i obert (són sistemes petits). El canvi en aquest sistema es pot donar per l’emergència de noves potències o per canvis en aliances.
E.g.: Europa del segle XVIII i XIX 3. Pols i centres de poder en el sistema interestatal 2.1. Concepte de polaritat La polaritat és el grau de concentració de poder entre dos o més pols del poder o potències del sistema interestatals. Però, què és un pol? Un pol és una potència (centres de poder) amb capacitat d’influir en altres unitats del sistema.
Hem de tenir present, però, que el poder no és una fórmula estable: són uns recursos i capacitats que es tenen en un moment determinat, sempre referintnos a un actor. No hi ha un poder absolut.
7 Introducció a les RRII 2.2. Centres de poder diferents dels pols Llavors, què és un centre de poder? A diferència dels pols, són unitats dels sistema inferiors a aquests que no tenen tanta capacitat d’influència i, tot i no tenir aquesta capacitat d’atracció, tenen la capacitat de resistència envers la influència que generen els pols.
4. Polaritat i policentrisme al sistema internacional actual Avui en dia ens trobem en un sistema híbrid. Les diferents classificacions s’utilitzen per explicar l’estructura internacional contemporània. Amb la caiguda del mur de Berlín el 1989 i la conseqüent finalització de la Guerra Freda, EUA va celebrar la seva unipolaritat: el sistema bipolar es va desfer. Ara bé, aquest moment de unipolaritat fou breu atès que era molt difícil de mantenir en un món que avança cap a les relacions globals. També era difícil ja que mantenir l’hegemonia mundial mitjançant la força és molt costós i pràcticament impossible.
Hi ha hagut autors que han definit altres estructures d’acord amb el sistema actual. Trobem:  Uni-multipolaritat (S. Huntington) Volen dir el mateix però posen èmfasi en coses diferents. La multipolaritat es centra en les capacitats.
És com el sistema multipolar però desequilibrat. El sistema tendeix a la multipolaritat però hi ha una potència que sobresurt entre la resta, té una capacitat més gran. Tot i això, per ella sola no pot mantenir les seves capacitats: necessita relacions d’interdependència amb les altres potències. Per tant, és necessària la cooperació de les altres unitats importants del sistema.
El poder està més repartit, però de manera desigual: hi ha una potència actualment que en té més → EUA  Multipolaritat asimètrica (Th. Renard) Existeix un sistema multipolar però les capacitats estan repartides de manera desigual: hi ha diferents capacitats entre les unitats. L’equilibri es manté perquè les diferents unitats es necessiten entre elles: han de tenir bones relacions amb els altres. Això és degut a la dinàmica del sistema internacional contemporani.
8 Són semblants Introducció a les RRII  Hetereopolaritat (J. Der Derian)  Interpolaritat (G. Grevi) Les dues fan referència al fet que en el sistema internacional contemporània els pols de poder que tradicionalment han sigut Estats ja no només són Estats: no té sentint parlar només de potències estatals.
Existeixen pols de diferent naturalesa i amb gran poder, com lobbies empresarials, i que inclús poden arribar a tenir més capacitat d’atracció que no pas el govern dels Estats.
La diferència està en que la interpolaritat fa més referència a la importància de les relacions d’interdependència: tots de depenen de tots, es necessiten mútuament.
 Polaritat zero (S. Sefarty) o No-polaritat (Haas) Estem anant cap a un sistema en que desapareix la polaritat: desapareixeria qualsevol situació d’hegemonia o de capacitat d’influència d’un Estat sobre la resta. Per alguns actors això seria una situació negativa que portaria al caos, perquè pensen que una potència hegemònica és bona pel sistema.
9 ...