TEMA 2. RESUM Lectura Van Cuilenburg i McQuail (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Polítiques de comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 164
Subido por

Vista previa del texto

MEDIA POLICY PARADIGM SHIFTS. Towards a New Communications Policy Paradigm Jan van Cuilenburg and Denis McQuail CANVIS DEL PARADIGMA DE POLÍTIQUES DE MITJANS – TEMA 2 Als EUA i a l’Europa occidental s’han de diferenciar tres fases paradigmàtiques de polítiques de comunicació i mitjans: 1. El paradigma del sorgiment de polítiques industrials de comunicació (fins la II Guerra Mundial). Emergència de tecnologies com el telèfon, el telègraf o la tecnologia sense fils. Aquesta tecnologia neix dels interessos de l’estat i del benefici de finançament corporatiu.
2. El paradigma de la política de mitjans de servei públic (1945-1980/90). Política dirigida en una vessant sociopolítica i NO econòmica o estratègica.
3. Fase actual, en què es busca un nou paradigma (1980/90- actualitat). Canvi en el pes polític, social i econòmic per donar forma a l’interès públic.
L’EMERGÈNCIA DE LA POLÍTICA DE MITJANS I COMUNICACIÓ La política de mitjans neix de la relació entre la recerca d’interessos nacionals dels estats i les operacions comercials i industrials de les empreses.
Tres fases en la formulació de polítiques de comunicació: − − − Fase de sorgiment de la política industrial de comunicacions.
Fase de política dels mitjans de servei públic.
Fase del nou paradigma en les polítiques de comunicació.
LA FORMA GENERAL DE POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ Elements principals de la política de mitjans Són els objectius que s’han de perseguir, els criteris a través dels quals els objectius són reconeguts, el contingut i els serveis de comunicació als quals recorren les polítiques, la diversa distribució de serveis, i finalment, les mesures polítiques apropiades i la intenció d’implementació.
Interès públic Accés lliure a la informació per participar de la vida pública.
Aconseguir cohesió social.
Política de mitjans vs política de telecomunicacions La política de mitjans manté una voluntat de benestar econòmic i es refereix als mitjans de comunicació tradicionals. La política de telecomunicacions inclou les infraestructures, les condicions del mercat i la regulació dels monopolis.
FASE I: Sorgiment de la política industrial de comunicacions No hi havia un objectiu coherent i marcat amb anterioritat. Les funcions polítiques no estaven reconegudes no regulades. Existeix només l’abolició de la censura i l’ajustament a la llei.
MEDIA POLICY PARADIGM SHIFTS. Towards a New Communications Policy Paradigm Jan van Cuilenburg and Denis McQuail En aquesta fase se separen els règims de les diverses tecnologies pel que fa a distribució.
Telecomunicacions EUA Existència de monopolis privats i la regulació va venir per un sentiment de desconfiança i de recolzament a la competència i no va anar destinada a buscar l’interès públic. El que era bo pel capitalisme era bo per Amèrica. No obstant, es concebia la possibilitat d’estudiar estructures alternatives.
Enfocament europeu L’objectiu era donar als mitjans d’aleshores una utilitat pública concebuda com un branca més del govern. Es creia que el monopoli estatal era la millor manera d’aconseguir el servei d’interès nacional.
Aspectes comuns Ambdós promocionaven l’accés universal i: − − − Comunicacions concebudes com branques industrials amb una importància estratègica.
Separació de sectors per a una regulació específica.
Subordinació de la comunicació a l’imperatiu de l’interès nacional.
Mancança de contingut social i cultural en les polítiques de cara a l’aparició de nou mitjans.
Radio Suposa un pont cap a la segona fase política (més endavant). Inicialment la regulació volia establir ordre al mercat però això va canviar. Es va començar a controlar el contingut (no respecte per la llibertat de premsa).
Aspectes principals de la Fase I − − − Recerca de l’interès públic.
Desenvolupament tecnològic i econòmic governamental.
Benefici financer de les corporacions.
acompanyat del control DIVERGÈNCIA DE “RÈGIMS” EN LA POLÍTICA DE COMUNICACIONS Separació d’aspectes de mitjans en termes reguladors: 1. Mitjans impresos. Garanties de llibertat d’expressió i absència de censura.
Iniciativa privada.
2. Missatge comú. Regulació del contingut amb dret d’accés públic general i de privacitat.
3. Radiodifusió. Forta regulació d’accés i contingut, monopolis i oligopolis, pressió envers al subministrament públic.
MEDIA POLICY PARADIGM SHIFTS. Towards a New Communications Policy Paradigm Jan van Cuilenburg and Denis McQuail FASE II: Política dels mitjans de servei públic Els nous mitjans es desenvolupen així com els mitjans de distribució i computerització.
Recerca de coherència i estabilitat nacional, després de la II Guerra Mundial.
Decisions sociopolítiques i NO econòmiques o d’estratègia nacional.
Es comença a observar el gran poder dels mitjans de masses quant a propaganda tant en societats totalitaristes com a les capitalistes. A Europa, el final de la II Guerra Mundial va suposar l’oportunitat de crear polítiques des de 0.
Experiència EUA Primer contacte entre la llibertat de premsa i la responsabilitat social. Importància d’oferir un espai públic d’opinió.
La intervenció del govern era necessària per garantir la qualitat de les informacions, però els directors dels diaris van renunciar a qualsevol tipus d’intervenció.
Enfocament europeu Creixent tendència envers la concentració política en el període de postguerra però amb aires de diversitat i llibertat. Alhora també existia recolzament econòmic i subsidis, sota unes condicions i limitacions.
Les tradicions corporativistes europees permetien que la política de mitjans arribés més lluny que a EUA. Durant tres dècades després de la guerra, a la majoria de països europeus es concentraven monopolis públics de radiodifusió. Una part significativa del finançament arribava de fons públics.
Aspectes principals d’aquesta etapa: − − − − Normatives derivades de les necessitats democràtiques.
Limitat pels límits de territori nacional i se centra per tant en polítiques estatals.
Legitima la intervenció del govern al mercat amb objectius socials.
Requereix continuades formulacions de polítiques i revisions.
REPTES PER AL MODEL POLÍTIC DE LA II FASE Dicotomia entre els defensors de la normativa sociopolítica i els qui defensaven una nova proposta.
Dues tendències polítiques oposades − − Trencar els monopolis i privatitzar tant com fos possible.
Seguir operant sota l’esperit normatiu i intentar desenvolupar nous mitjans a través de la inversió pública i el proteccionisme.
Encara ara a Europa hi ha una dicotomia entre obrir els mercats a la competència o proporcionar legitimació al servei públic de radiodifusió.
La naturalesa interactiva de les noves comunicacions fa evident la manca de lògica en la regulació tradicional. La causa de tot plegat és l’ambició de les corporacions de MEDIA POLICY PARADIGM SHIFTS. Towards a New Communications Policy Paradigm Jan van Cuilenburg and Denis McQuail mitjans de beneficiar-se de les oportunitats econòmiques ofertades per la tecnologia de la comunicació.
FASE III: Recerca d’un nou paradigma polític de noves comunicacions La convergència s’ha convertit en un nou concepte a tenir en compte dins de l’agenda política.
És a causa de la convergència econòmica i tecnològica que sorgeix la idea de polítiques de comunicació.
La globalització ajuda a dirigir l’expansió sense oblidar la importància de les polítiques nacionals.
Principals línies d’actuació polítiques: − − − − − − Les normes de competència han de ser el primer vehicle de regulació del mercat.
S’han de separar les regulacions en funció del sector, tot i que les infraestructures les han de tractar com un tot.
Les obligacions s’han de limitar al mínim.
El servei universal s’ha d’estendre.
Les regulacions han de ser harmonitzades entre els estats.
Les autoritats reguladores han de ser independents.
Canvi de valors en la política de comunicació El nou marc d’actuació ha de garantir la satisfacció de les necessitats de la societat.
Sota les condicions establertes, s’espera que les polítiques segueixin la lògica del mercat i la voluntat dels consumidors, abans que buscar els seus propis objectius.
L’interès públic està sent redefinit a partir dels valors econòmics i de consum.
Nou paradigma polític Context de dubte i d’incertesa respecte el futur. S’estan redefinint els conceptes que participen del servei a l’interès públic i per això no es pot entendre el nou paradigma de polítiques de comunicació dins d’un únic context.
Convergència política? La convergència política no es definirà sense un nou traçat. La tendència europea és desenvolupar autoritats reguladores independents per l’activitat dels mitjans dins de l’esfera pública. És important pels interessos de la llibertat, no concentrar molt poder en cap organisme i han d’existir sempre rutes alternatives.
CONCLUSIONS FINALS: PRINCIPIS BÀSCIS PER A UN NOU PARADIGMA DE LA POLÍTICA DE COMUNICACIONS Tres conceptes claus que seran central al futur: − Llibertat de comunicació. Ha de mantenir-se com l’objectiu.
MEDIA POLICY PARADIGM SHIFTS. Towards a New Communications Policy Paradigm Jan van Cuilenburg and Denis McQuail − − Accés. Possibilitat de compartir els recursos de comunicació de la societat i participar en el mercat de distribució de serveix. Vinculació amb la pregunta: qui controla l’actual procés de comunicació? L’accés s’ha d’entendre com ser capaços de rebre, però també d’enviar informació.
Control i rendició de comptes. Control de l’accés i ús que se’n fa. Assegurar l’interès públic i mantenir el respecte per la privacitat.
Principals objectius en el nou paradigma de polítiques de comunicació La política de comunicacions depèn de molts altres factors. Però l’objectiu principal és el de garantir l’accés global, lliure i equitatiu al sistema de comunicació.
...