Hospitals en epoca gotica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art Gòtic
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 1

Vista previa del texto

Hospital de Beaune Aquest canvi implicava: rentar-se, canviar-se, confessar-se... Tot el que hi havia dintre de l'hospital havia de garantir a curació de l'anima. És la rèplica de la societat. Canviaves de lloc però t'oferia lo mateix que la societat. Garantien tots els sagraments: batejar-te, donar-te l'eucaristia, fer la comunió, confessar-te, donar els teus darrers testaments i enterrar-te. Perquè els claustres servien per enterrar als malalts. Eren construccions molt ambicioses i complexes. Tots ells tenien capella. A Beaune hi havia una capella com a espai propi i independent. Però en altres hospitals trobem en la sala d'infermeria, en el mur més estret es destina a ser la seu d'un altar perquè des dels llits puguin seguir tot l'ofici religiós.
Si veiem la sala dels malalts de Beaune hi ha una coexistència entre els llits i l'altar. Son llits que poden ser aïllats en fusta o teles amb la funció de crear una temperatura adient al malalt. En època medieval només curava el miracle o la eucaristia (perquè es el cos de Crist). El gest de l'elevació de l'hòstia tenia un gran valor, originàriament no es feia, però al segle XIII els fidels el van demanar. Per tenir un contacte visual amb el cos de Crist. És un claustre molt a la francesa.
Hospital de Sant Joan de Bruges no és només una sola nau, sinó que es una sala molt gran i amb molta activitat.
Barcelona Tenim una zona de solars disponibles que es on s'utilitzarà per construir l'Hospital de la Santa Creu. Hi havia un claustre com element ordinador de tota l’estructura, una sala coberta amb fusta i amb arcs diafragmàtics. Una solució molt barata però mot soferta perquè es van construir les Drassanes de la mateixa manera. Serà una solució plural que s'utilitzarà per fer qualsevol cosa. Hi havia una capella, diferents sales destinades a diferents malalties.
Hospital de Santa Maria de Lleida Construït a tocar el riu Segre, tornem a veure el mateix model del claustre com a element ordinador.
Cementiris urbans En època romànica ja existien però en època gòtica donaran una dimensió monumental. En la parròquia abans hi tenien cementiris per poder enterrar les seus parroquials. La administració de tots aquests sagraments es eia drets parroquials, que tenia que pagar el parroquià al sacerdot que et donava als sagraments. Es una qüestió jurídica i no nomes espiritual. Per això no totes les esglésies tenen pila baptismal perquè no totes són parròquies.
A Santa Maria del Pi i Sant Just i Pastor hi havia un cementiri a l'entorn, s'enterraven els parroquials. Aquests es podien enterrar a un altre lloc com els franciscans o dominics ho podies fer però tenies que seguir pagant els teus drets al parroquià, perquè ell vivia d'això.
Aquests cementiris son espais protegits i es fa mercat. En època gòtica es monumentalitzen aquests espais d'enterrament fins i tot de separar-los de les parròquies.
La devoció privada es la practica devocional a casa teva amb uns llocs aïllats que t'ajuden a la meditació. Trobem que seran importants els llibres d'hores on s’il·lustra l'ofici de difunts, evoca l'enterrament o fins i tot l'escenari on té lloc l'enterrament.
Camposanto de Pisa, cementiri monumentalitzat. És un claustre. Es treu de context el claustre com a tal i funciona com a cementiri. El creen com un espai independent. A dintre trobem sepulcres ex novo i altres reaprofitats d’època romana, serà de gran prestigi enterrar-se en un sepulcre antic.
Cementiri dels Sants Inocents de París Claustre també per enterrar-se amb una part més humil i unes galeries on s'enterrava la gent més poderosa. La porta d'entrada estava decorada amb un tema macabre "l'encontra dels tres vius i els tres morts". Tenia l'oratori corresponent. Utilització de la zona alta per osser on es guardaven els ossos. També veiem els arcs solcs on hi havien tombes monumentals. al dansa macabra va desaparèixer junt amb el cementiri però la podem veure en una pintura de Simon Marmion.
Escenes hagiogràfiques. Darrere en el claustre veiem a la mort acompanyant de la mà a cada representant de la societat, la mort es quelcom que uneix a total la societat.
...