Aparell digestiu (1) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 26/03/2015
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

FISIOPATOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU (1): Introducció: ∑ Tub més les glàndules annexes ∑ Signes més freqüents són els vòmits i les diarrees ∑ Mobilitat de l'aparell digestiu condiciona les patologies i les proves diagnòstiques Divisió de l'abdomen: exploració de l'abdomen: ∑ La primera divisió divideix el cos en quatre parts, dues línies: abdomen inferior esquerre, abdomen inferior dret, abdomen superior dret, abdomen superior esquerre ∑ La segona divisió divideix el cos en nou parts, per poder tenir mes precisió.
-Primer s'ha de saber on es troba la clavícula i a la meitat es traça dos línies perpendiculars palaleles entre sí (linia mitja clavicular) -Les dos línies horitzontals: superior per sota de les costelles i la inferior es troba en les crestes ilíaques. Per sota de les costelles es troben els hipocondrios (dret i esquerre).
-Mesogastrio es on es pensava abans que es trobaba l'estómac quan està ple, però quan no està ple es troba en el hepigastrio. Quan l'estómac està ple baixa, però quan es troba buit ppuja. Zona periumbilical (al voltant del melic) -Hipogastrio: per sota de l'estómac. Pubis.
-Fosa ilíaca dreta (zona FIT. apendicitis) i fosa ilíaca esquerre.
-Flanc dret i flanc esquerre. No hi ha res important.
∑ Ones peristàltiques: el amteix soroll que fa l'estómac quan rugeix però més fluix. S'escolten en la fosa ilíaca dreta.
∑ Els sorolles s'escolten cada tres minuts perquè en els intestins hi ha moviment de líquids.
∑ Gastroenteritis: els sorolls de les ones peristàltiques s'escolten més freqüentment ∑ Paralisis intestinal: ileo: se dejan de escuchar los ruidos de las ondas peristalticas ∑ Estrenyiment crònic: fundamental l'exercici físsic, fibra natural i aigua. Sorolls irregulars ∑ Percussió: aporta poca informació. Per percutir es posen els dits i es golpeja entre la segona i la tercera falange, sobre els nostres dits. Percussió matitzada.
∑ Palpació: col·locar quatre o cinc dits i s'ajuda amb l'altra mà. L'abdomen no és dolorós.
Sempre que hi hagi dolor vol dir que hi ha una alteració. Tou (depèn si el pacient està caxes o no. Els atletes tenen molta musculatura, per exemple) i depresible. Si es nota en alguna zona, s'ha d'investigar.
∑ Hepatomegàlia: el fetge es troba més gran del normal. És l'estat d'un fetge d'un volum major del normal. És un signe inespecífic que pot tenir diverses causes que, agrupades, es poden dividir en inflamatòries: hepatitis (ja siguin per infeccioses o per toxicitat directa), tumors hepàtics o alguns trastorns metabòlics. Algunes vegades l'hepatomegàlia es presenten com una massa abdominal. Depenent de la causa, de vegades pot presentar juntament amb la icterícia.
Alteracions del trànsit esofàgic: Retard de la deglució: Alteració fase orofaríngea, Alteració fase esofàgica ∑ Fisiopatologia: -La deglucicó s'altera per alguna causa que interfereix en: 1. La fase orofaríngea: -Estenosi o obstrucció de les cavitats bucal o faríngia -Alteració reflex deglució, causada per lesió d'origen miopàtic o neuropàtic 2. La fase esofàgica: esòfag es troba per darrere de la tràquea -Mediastí: es troben els grans vasos, esòfag. Zona important perquè passen els vasos més importants.
-Estenosi i obstrucció mecànica de l'esòfag per cos estrany, neoplàsia, inflamació, masses mediastíniques o dilatació aneurismàtica de l'aorta (pacients hipertensos: les parets de les artèries es trenquen per dins. Si es trenca la paret interna, les exteriors es dilaten ambm més facilitat.
Aneurisma aòrtica disecant: quan es talla, hi ha un pronòstic dolent. Ampliació (dilatació) de l'aorta fins a més de 1,5 vegades la grandària normal. Si bé la causa d'un aneurisma pot ser multifactorial, el resultat final és una debilitat subjacent a la paret de l'aorta en aquesta ubicació. L'aneurisma pot ocasionalment causar dolor, la qual cosa és un signe de ruptura imminent. Quan es produeix la ruptura, es produeix una hemorràgia interna massiva, i, si no és tractada immediatament, el xoc i la mort poden ocórrer en qüestió de minuts a hores. Alta mortalitat. Les aneurismes poden trobar-se en qualsevol artèria) per diverticles esofagics (cavitat anòmala a l'interior del tub. Invaginació on s'hi pot posar l'aliment. Molt freqüent. Sac en la paret) -Alteració motora de la paret per defecte del peristaltisme esofàgic, o relaxació de l'EEII d'origen miopàtic o neuropàtic. També degut a la relaxació del esfínter esofàgic inferior (té més força muscular i és el més important).
∑ Signes i síntomes: -Disfàgia: Símptoma de dificultat de la deglució. És una sensació que indica la dificultat en el passatge de sòlids o líquids de la boca a l'estómac. La disfàgia es distingeix d'altres símptomes com l'odinofàgia, que es defineix com dolor en empassar, i globus, que és la sensació d'un nus a la gola.
La disfàgia psicògena es coneix com fagofòbia.. Sensació molesta d'impediment per a la deglució del material ingerit per: 1. incapacitat d'iniciar la deglució 2. per la sensació de que l'aliment ha quedat a l'esòfag 3. degut a un trastorn de la motilitat apareix al deglutir sòlids i líquids -Odinofàgia: deglució dolorosa degut a una lesió de la paret esofàgica d'origen inflamatori o neoplàsic o per lateració de la motilitat esofàgica. símptoma consistent en un dolor de gola produït en empassar. La intensitat del dolor pot anar des de lleu fins a tan sever que els pacients ni tan sols poden empassar-se la seva pròpia saliva. Depenent de la intensitat, pot arribar a produir disfàgia. Les causes més freqüents de l'odinofàgia són infeccions de la gola com l'amigdalitis o la faringitis, infeccions pel fong Candida, herpes o citomegalovirus, o la ingesta de substàncies càustiques o medicaments agressius. A més, com a causa es poden trobar afeccions dentals tals com pericoronitis, estomatitis i cirurgies de tercers molars, per exemple.
-Dolor centretoràcic: es dóna per la infesta voluminosa o de begudes fredes. Semblant al dolor de la isquèmia miocàrdica.
∑ Quan hi ha gran quantitat de material en l'esòfag es presenta regurgitació no àcida: treure l'aliment de l'esòfag cap a la boca però sense que hagi passat per l'estómac. Pas del contingut esofàgic cap a la boca i fins i tot vies aèries. Fenomen anormal en els adults , que consisteix en el retorn sense esforç del contingut alimentari a través de l'esòfag ( reflux gastroesofàgic ) , fins a la orofaringe . Entre les causes més freqüents són : una malaltia àcid - pèptica, la acalàsia (obstrucció de l'esfínter gastroesofàgic per hipertròfia muscular d'aquest), incompetència de l'esfínter gastroesofàgic que pot o no incloure hèrnia hiatal , diverticle esofàgic de Zenker i obesitat extrema (per augment de la pressió intraabdominal).
-Acostuma a aparèixer en decúbit i no ve precedida de nàusees pero s'associa a halitosi ∑ Les conseqüències de la dificultat per a la deglució perllongada: -Desnutrició i deshidratació -Broncoaspiradors que donen tos i a vegades pneumonia -Halitosi i pirosi: halitosi es el mal olor perquè els pacients estan regurgitant (menjar parcialment digerida), pirosi és la sensació de cremor. Halitosi: és un símptoma o signe caracteritzat per mal alè o olor desagradable l'alè. En la seva versió crònica és provocada per alguns bacteris que afecta el 25% de la població. Té una gran prevalença en la població general, ja que s'estima que més del 50% de les persones la pateixen en algun moment (no crònica). Gairebé tot el món presenta halitosi al despertar al matí, després de diverses hores de son nocturn, quan les estructures de la boca han estat en repòs i la producció de saliva ha estat molt escassa. La majoria de la població mundial que pateix de Halitosi són persones que superen els 50 anys. Pirosi: sensació de dolor o cremor a l'esòfag, just sota de l'estèrnum, que és causada per la regurgitació d'àcid gástrico. El dolor s'origina al pit i pot radiar al coll , a la gola o l'angle de la mandíbula . La pirosi s'ha identificat com una de les causes de la tos crònica, i fins i tot poden confondre amb asma.
Reflux gastroesofàgic: ∑ És normal però quan fallen els mecanismes antireflux i l'aclariment esofàgic, es produeix una inflamació de l'esòfag, això és malaltia ∑ Fisiopatologia: -Disminució transitòria del to de l'EEI (esfínter esofàgic inferior) per fàrmacs, aliments (grasses, xocolata i cafè), tòxics (alcohol, tabac) -Disminució persistent del to de l'EEI per: 1. Malalties difuses de l'esòfag 2. Factors hormonals: durant l'embaràs per augment de la pressió intraabdominal i l'efecte hormonal relaxant sobre EEI (progesterona) ∑ Alteracio anatòmica: -Hèrnia de hiat: Desplaçament de la porció superior de l'estómac cap al tòrax a través del diafragma. Més freqüent. És la protrusió (o hèrnia: tumor provocat per la sortida total o parcial d'una víscera o d'una altra formació anatòmica per una obertura anormal de la paret que l'envolta) de la part superior de l'estómac al tòrax a través d'un esquinçament o debilitat en el diafragma; és, per tant, una hèrnia diafragmàtica.
Mecanismes per evitar el reflux: ∑ Els mecansmes antireflux normals són el EEI, diafragma crural (estructura muscular creuada del diafragma toràcic que dóna forma al hiat aòrtic i al hiat esofàgic) i localització anatòmica de la unió fastresofàgica per sota del hiatdiafragmàtic.
∑ El reflux només passa quan es perd el gradient de pressió entre l'EEI i l'estómac per descens transitori o sostingut de la pressió del EEI.
Signes i símptomes: ∑ Pirosi: sensació de cremor que ascendeix des de l'epigastri fins al coll i la gola ∑ Inflamació de la regió esofàgica: exposada a l'àcid (esofagitis per reflux) ∑ Tos i broncoespasme: per irritació de la mucosa respiratòria per microaspiracions. El pas de troços de menjar (material àcid) al pulmons es tolera molt malament, igual que tot material que no ssigui aire.
∑ Dolor centretoràcic: semblant a l'isquèmia miocàrdica. Poca especialització dels nervis sensitius dels òrgans. Hi ha nervis que irriguen diferents òrgans, fet que provoca que la localització del dolor no sigui molt exacte (no se sap del tot bé) Vòmit: ∑ És l'espulsió brusca i forçada per la boca del contingut gàstric o intestinal. Precedida habitualment per nàusees i basques.
∑ Fisiopatologia: -Per estimulació del centre regulador del vòmit que es localitza en el tronc de l'encèfal -Per l'augment de pressió intraabdominal: 1. Per les contraccions dels músculs de la paret de l'abdomen i el diafragma 2. Contraccions retrògrades del duodè o contraccions antiperistàltiques de l'esòfag ∑ Existeixen vomits centrals: depenen del centre del vòmit: -Vòmits psicògens, estímuls sensorials (visió, audició, olfacte) -Estimulació direte del centre del vòmit en la hipertensió cranial -Estimualció per tòxics (antineoplàsics) o per insuficiència hepàtica, renal o diabètica.
-Venen precedits per sensacions nauseoses.
∑ Vòmits perifèrics: estimulen el nervi vague.
-Estímuls captats per quimioreceptorsi mecanoreceptors situats en les vísceres buides i en la cavitat peritoneal 1. Irritacio¡ó gàstrica (gastroenteritis: inflamació del tracte gastrointestinal, amb la participació tant en l'estómac i l'intestí prim i que resulta en diarrea aguda. La inflamació es produeix freqüentment per una infecció de virus determinats o amb menys freqüència per bacteris, les seves toxines, paràsits, o una reacció adversa a alguna cosa en la dieta o medicaments) 2. Distensió de la paret gàstrica (gastroparèsia diabètica: malaltia que redueix la capacitat de l'estómac per buidar el seu contingut i no implica un bloqueig o obstrucció, estenosi pilòrica, intestinal -ili-: quan es paralitzen els intestins, com per exemple la anestèsia) 3. Dilatació de vies urinàries (còlic nefrític) 4. Dilatació de la via biliar (còlic biliar) -El vòmit té una funció protectora perquè elimina agents infecciosos o tòxics que s'han ingerit.
Pero també és patològic per: 1. Efecte de l'àcid clorhídric 2. Efecte de l'augment de la pressió en les cavitats orgàniques 3. Pas del contingut gàstric a les vies aèries 4. Alteracions hidroelectrolítiques 5. Alteracions d'equilibri àcid-base 6. Lesions superficials de la mucosa esofagogàstrica ∑ Amb el vòmit es perd aigua i HCL (ions que formen l'àcid). Poden arribar a succeir deshidratacions greus. Degut a la pèrdua de HCL, pot acabar produint-se una alcalosi metabòlica (a més d'excretar-se pel ronyó, s'excreta per la boca, vòmits continuats) ∑ Existeixen vòmits: -Aparicio matutina (molt freqüent en l'embaràs). Embaràs i algunes alteracions metabòliques (urèmia: síndrome urèmic, és un conjunt de símptomes cerebrals, respiratoris, circulatoris, digestius, etc., produït per l'acumulació en la sang dels productes tòxics que, en estat general normal, són eliminats pel ronyó i que es troben retinguts per un trastorn del funcionament renal.
És un factor de risc per a la malaltia de Wernicke) -Postprandial: Relacionats amb els menjars poden ser: 1. Immediats: just després d'ingerir el menjar (alteracions gàstriques) 2. Precoços: a les 2-3 h posingesta (lesions gàstriques i duodenals) 3. Tardand i nocturns: exemple: estenosi pilòrica ∑ Que poden apareixer de forma aïllada en fomra de crisi i ser incoercibles.
∑ De contingut alimentari (no alimentici: substància que no té valor nutricional), aquós, biliós o fecaloïdals Regurgitació: ∑ Es l'expusio per la boca de contingut retingut a l'esòfag ∑ Es diferencia del vòmit perquè: -Apareix sense nàusees ni basques -La contracció de la musculatura abdominal no ajuda a l'expulsió -El material regurgitat no està digerit -No conté ni HCL (només quantitats mínimes) ni bilis ∑ Les causes: -Per obstacles mecànics o funcionals (els mateixos que les disfàgies) i diverticles (Zenker) -Les forçes expulsives de les contraccions de la paret esofàgica i per la posició de decúbit ALTERACIONS DEL TRÀNSIT GASTRODUODENAL: Retard del buidament gàstric: ∑ Per alteracions mecàniques: -Estenosi o obstrucció de la llum digestiva per edema que envolta l'úlcera gàstric o duodenal.
-Cicatriu retràctil que es produeix després de la curacio: l'úlcera acavaa provocant les cicatrius.
-Carcinoma gàstric: El càncer d'estómac sovint és asimptomàtic o només causa símptomes inespecífics en les seves primeres etapes. Quan es presenten els símptomes, el càncer sovint ha assolit una etapa avançada, i aquesta és una de les principals raons del seu mal pronòstic. La infecció per Helicobacter pylori es creu que és la causa més important, mentre que la majoria de gastritis atròfica autoimmunitària, metaplàsia intestinal i diversos factors genètics estan associats amb un augment del risc. L'edat també és un factor de risc.
∑ Funcionals: -Alteració de la motilitat gàstrica d'origen miopàtic, neuropàtic o desconegut que disminueix les contraccions propulsives o persitàltiques -Alteracions que augmenten les contraccions no propulsives (hipertiroidisme: afecció en la qual la glàndula tiroide produeix massa hormona tiroïdal. L'afecció sovint s'anomena "tiroide hiperactiva", hipotiroidisme: afecció en la qual la glàndula tiroide no produeix suficient hormona tiroïdal.
Aquesta afecció sovint es diu “tiroide hipoactiva”) Acceleració del buidament gàstric: ∑ Complicacio de les reseccions quirúrgiques (tractament úlcera duodenal, l'anastomosi gastrointestinal...) que afavoreix el buidament ràpid del contingut gàstric al duodè o el jejú ∑ La manifestació clínica és el síndrome de Dumping, segons el temps entre la ingesta i l'inici dels símptomes es distingeixen: -Precoç: primers 30 minuts -Tardà: 2-3h ∑ Si es redueix l'estómac, els aliments no es digereixen correctament (com en el cas d'una persona en condicions normals, sense cap patologia ni reducció), pel simple fet que estan menys temps en l'estómac. El quim té una osmolaritat elevada. Els intestins, quan reconeixen un quim amb osmolaritat elevada, l'intenten diluir. Es perden líquids i el pacient es troba en shock.
∑ La reducció de l'estómac provoca una acceleració del buidament gàstric y menys temps que l'aliment passa a l'interior de l'estómac (menys digerit) Síndrome de Dumping: ∑ Distensió nanses del jejú que provoca vasodilatació esplàcnica ∑ Hipovolèmia perquè s'intenta fer isotònic el líquid intestinal -Taquicàrdia, taquipnea, cambi en la consciència ∑ Secreció d'insulina elevada, provocada perquè s'espera que arribi més aliment a l'estómac.
∑ Manifestacions: -Mareig, diaforesi, taquicàrdies i debilitat ∑ S'ha de menjar menys perquè l'estómac tingui temps per poder digerir l'aliment ∑ El següent pas que cal seguir és recuperar la volèmia (volum perdut) Dispèpsia: ∑ Comprèn tot trastorn de la secreció, motilitat o sensibilitat gàstriques que pertorbin la digestió; designa qualsevol alteració funcional associada a l'aparell digestiu. En general, la dispèpsia és benigna i guarible; es caracteritza per alteracions digestives consecutives a disfuncions gàstriques i intestinals. Produeix molèsties físiques del tracto gastrointestinal superior, associades amb la ingestió d'aliments sòlids o líquids. Presenta símptomes com ardors, acidesa, eructes, distensió gasosa, flatulència, sensació de plenitud o pressió abdominal, nàusees i vòmits. Es tracta d'un dels motius més freqüent de consulta ∑ Mala digestió que provoca molèsties referides a l'hemiabdomen superior, com dolor o cremor epigàstric, pirosi, nàusees, sacietat precoç, flatulència (gasos intestinals), distensió abdominal alta ∑ Les causes de la dispèpsia orgànica: -Úlcera gastroduodenal -Reflux gastroesofàgic -Càncer gàstric: s'exclueix la fisiologia normal.
-Alguns fàrmacs i l'alcohol: modifiquen les formes d'acidesa ∑ Les causes de la dispèpsia funcional són desconegudes però poden intervenir: -Alteracions de la motilitat -Secreció àcida -Infeccions digestives Restrenyiment: ∑ Quin és l'hàbit deposicional normal? S'admet quan en els últims 12 mesos s'ha patit durant almenys 12 setmanes, dos dels següents criteris: -Menys de 3 deposicions/setmana -Expulsió de femta dura o en forma de bola -Necessitat de realitzar un esforç defecatori -Sensació d'evacuació incompleta després de defecar (tenesme) ∑ Difícil de diagnosticar ∑ En les dones tarden més temps en presentar-se els símptomes/criteris ∑ Més freqüent per patir restrenyiment: mala alimentació, poca ingesta de fibra i sedentarisme. Cal augmentar la ingesta d'aliments que continguin fibra i moure's més del que actualment, per tal d'evitar aquest problema ∑ Fisiopatologia: -Alentiment del trànsit còlic per hipomotilitat propulsiva (falta de fibra a la dieta) i per hipermotilitat intestinal per excés de contraccions segmentàries (opiacis) -Per estenosi o obstrucció del colon degut a obstacle mecànic que donarà un restrenyiment d'aparició recent -Per obstrucció funcional de la regió anorectal d'origen miopàtic o neuropàtic -Per trastorn de la motilitat del colon d'origen miopàtic, neuropàtic o extradigestiu ∑ Signes i símptomes: -Hèrnies engonals o umbilicals per excés de pressió intrabdominal -Lesions (estrips anals) del canal anal per femta endurida (quan s'excreten femtes dures i seques, que estan molt poc hidratades, provoquen lesions anals).
Defecte de l'evacuació rectal: ∑ Per estenosi i obstrucció per obstacle mecànic (càncer anorectal o lesió amb dolor al defecar (fissura anal, hemorroides: Son almohadillas de tejido hinchadas en el ano o la parte inferior del recto que contienen muchas arterias y venas) ∑ Per defecte del reflex defecatori: -Trastorn de la funció anorectal per lesió d'estructures nervioses -Sense patologia (individus que suprimeixen voluntàriament i persistentment el desig de defecar sense lesió rectal) ∑ Relaxació anal defectuosa (obstrucció funcional de sortida, disquèzia o anisme) ILI: ∑ Interrupció total i aguda del trànsit intestinal. Interrupció dels intestins.
∑ Situació urgent i greu ∑ Fisiopatologia: -Ili mecànic: estenosi i obstrucció de la llum instestinal, parietals i extraparietals. Pot ser amb estrangulació per hèrnies, vàlvules i invaginaicons. Apareix dolor intens, continu i localitzat a la zona de la necrosi en la parte intestinal. Sense tractament: peritonitis i xoc en poques hores -Ili funcional: degut a una pèrdua de l'activitat peristàltica propulsora. Amb sorolls hidroaeris absents i dolor abdominal. La llum intestinal està bé. El que falla és la funció.
∑ Signes i símptomes: -Per sota de l'obstrucció es produeix la manca d'emissió de femta i gasos pel recte amb retenció d'aliments i líquids ingerits i de secrecions diigestives i gasos.
-Per osbre de l'obstrucció apareix distensió i dolor abdominal, vòmits i presència de nivells hidroaeris en la radiografia de l'abdomen.
-Depleció de sodi, aigua, hipopotassèmia i acidosi. Alteracions hidrolítiques Síndrome de l'intestí irritable: ∑ És un trastorn que porta a dolor abdominal i canvis en l'intestí. Aquest síndrome no és el mateix que malaltia intestinal inflamatòria.
∑ Es necessiten manifestacions clíniques per poder-lo diagnosticar.
∑ Presència durant els últims 12 mesos, el pacient ha patit durant almenys 12 setmanes molèsties o dolor abdominal, que no és de cuasa orgànica i compleix dos dels següents criteris: -Dolor que cedeix al defecar -Canvi de freqüència deposicional, canvi en la consistència de la femta -Urgència defecatòria -Sensació de distensió abdominal ∑ Causes desconegudes però intervenen: -Alteració de la motilitat intestinal -Hipersensibilitat visceral -Factors psicosocials -Infecció o inflamació intestinal ∑ Es pensa que podria tenir a veure amb alguns bacteris, com per exemple de la flora intestinal.
∑ Se sap que té ha veure amb un problema psicològic, ja que l'estrés desetabilitza el sistema inmunològic i hi ha bacteris que, amb cambis del sistema inmune, es tornen patògens.
∑ Hi ha pacients que presenten una hipersensibilitat als laiments que ingereixen, que pot ser causada pels bacteris que habiten en l'intestí.
Exploracions complementàries de la motilitat del tub digestiu: ∑ Quan es realitzaven sense anestèsia ni relaxants, els pacients ho passaven molt malament.
∑ Actualment s'utilitzen relaxants i sedants, que ajuden a relaxar els esfínters.
∑ Estudis radiològics i endoscòpics ∑ Estudis issotòpics: serveix per poder localitzar insquèmies. Problemes de risc.
∑ Manometria: serveix per poder observar les pressions dels diferents esfínters.
TRASTORN DE L'ABSORCIÓ I SECRECIÓ INTESTINAL D'AIGUA I ELECTRÒLITS: Síndrome diarreica: ∑ Emissió de femta amb volum, fluidesa o freqüència major respecta a l'hàbit intestinal normal del malalt. Quan el pes de la femta és superior a 200gr/dia ∑ Fisiopatologia: -Disminució de la consistència de la femta vinculat a l'excés d'aigua continguda i s'acompanya de major freqüència del ritme de les deposicions diàries.
-La provoca qualsevol alteració de les funcions bàsiques del tub digestiu.
Classificació: Segons els mecanismes desencadenants: ∑ Diarrea osmòtica: deguda a un excés d'osmolaritat del material present en la llum de l'intestí prim i això facilita el pas de l'aigua a través de la mucosa.
-Causes: 1. La ingesta de substàncies no absorbides que augmenten l'osmolaritat en la llum intestinal i actuen com a laxants osmòtics.
2. La presentació en la llum intestinal de substàncies no absorbides (SMM) -La clínica: cedeix amb el dejuni (quan es deixa de ingerir aliments, la diarrea s'atura ja que el problema es troba en el moment de digerir els aliments. Si no hi ha aliments, no hi haurà cap problema i la diarrea pararà) i la femta és molt voluminosa ∑ Diarrea secretora: es deu a una major secreció d'electròlits a la llum intestinal acompanyars d'aigua per a mantenir l'equilibri osmòtic. Hi ha un defecte de l'absorció instestinal d'aigua i electròlits.
-La clínica: 1. Persisteix durant el dejuni 2. La femta és voluminosa -Els pacients que pateixen aquest tipus de diarrea cal hidratar-los, perquè perden molta aigua, per via intravenosa ∑ Diarrea exudativa: per la lesió de la mucosa intestinal acompanyada d'inflamació i possible necrosi i ulceració de la paret intestinal. La femta augmenta la fluïdesa perquè s'incorporen al material de l'exudat i perquè la superfície lesionada té menor capacitat absortiva -La clínica: si la lesió és intensa, la femta conté sang i pus.
-Un pacient que pateix aquest tipus de diarrea, elimina part de la seva mucosa intestinal i, moltes vegades, aquesta eliminació ve acompanyada de sang. Hi ha una necrosis de la pared intestinal.
-Malaltia de kron i colitis ulcerosa ∑ Diarrea motora per: 1. Hiperperistaltisme de l'intestí prim. A menor temps de contacte, menor absorció hidroelectrolítica.
2. Excés de líquid intraluminal que pot ser absorbit pel colon -Problema en el funcionament del colon (va més ràpid de lo normal) -Acceleració en el trànsit intestinal -Els aliments no són digerits correctament. L'aigua no és absorbida correctament perquè l'aliment passa molt ràpidament pel colon Signes i símptomes: ∑ Quan el contingut hidroelectrolític de la femta és alt, es pot deshidratar el pacient per la pèrdua d'aigua, sodi, potassi i la depleció de bicarbonat produeix acidosi metabòlica. Xoc.
∑ Tots els tipus de diarrees provoquen una acidosis metabòlica, ja que hi ha una pèrdua de bicarbonat.
∑ Si són molt freqüents, com que es va perdent bicarbonat amb altres electròlits, l'acidosis metabòlica es pot agreujar, ja que en un pacient acidòtic, la hemoglobina perd afinitat per l'oxigen i les cèl·lules i els teixits en reben menys quantitat. Per aquesta raó, quan un pacient pateix acidosi, cal administrar-li oxigen perquè la hemoglobina es pugui carregar amb més facilitat.
Síndrome de maladigestió-malaabsorció (SMM): ∑ Trastorn de l'absorció intestinal dels nutrients, mineral i vitamines per una mala assimilació de la ingesta.
∑ A distingir: els trastorns absortius primaris (mala absorció) de situacions en què el primari és la defectuosa digestió (mala digestió) i el secundari la mala absorció.
∑ Fisiopatologia: -Maladigestió: 1. Un defecte d'origen gàstric per gastrectomia de l'antre, o part, o tot el cos gàstric amb anastomosi amb el duodè o jejú 2. Una deficiència en els enxims pancreàtics per pancreatitis crònica on la funció pancreàtica és normal però fallen els estímuls per a la síntesi de la seva secreció.
3. Disminució de la producció de les sals biliars per colestasi (obstrucció del flux biliar). Per desactivació de les sals biliars en la llum intestinal 4. Per l'alteració de l'absorció de les sals biliars en l'ili distal.
5. Als pacients que se'ls ha extirpat part de l'estómac o part dels intestins propera a l'estómac per diverses patologies.
6. Pàncrees: pacients amb problemes pancreàtics tenen un dèficit de la secreció dels enzims pancreàtics, que ajuden en la bona assimilació dels aliments i la seva correcta absorció.
Pancreatitis crònica: pot ser greu i pot acabar amb la vida del pacient.
7. Fetge: si no se secreten les sals biliars no es podran digerir les grasses ingerides amb els diversos aliments, i les femtes seran evaquades grassoses (amb presència d'oli per falta de la secreció de bilis). Les femtes excretades no presentaran molta coloració, ja que la major part de la coloració la proporciona la bilis.
-Malabsorció: 1. Disminució de la superfície absorbent. Sovint per resecció àmplia de l'intestí prim.
2. Lesions globals de la paret intestinal per processos inflamatoris, secundaris a bacteris o a paràsits o agents físics o mecanismes autoinmunes (malaltia celíaca: intolerància al gluten.
És una malaltia autoimmunitària, caracteritzada per una pèrdua total o parcial de les vellositats que recobreixen l'intestí prim que es produeix en persones amb predisposició genètica de totes les edats des de la primera infància endavant. Els símptomes inclouen diarrea crònica, retard del creixement (en nens), i el cansament, però aquests poden estar absents, i s'han descrit símptomes en els altres sistemes d'òrgans. Una part creixent dels diagnòstics es fan en persones asimptomàtiques com a resultat de més anàlisis. La malaltia celíaca és causada per una reacció a la gliadina, una prolamina (proteïna de gluten) present en el blat i en les proteïnes similars trobades en els cultius de les Triticeae (que inclou varietats, com ara l'ordi i el sègol). Després de l'exposició a la gliadina, i alguns altres prolamines, l'enzim transglutaminasa tissular modifica la proteïna, i el sistema immunològic fa una reacció creuada amb el teixit de l'intestí prim, provocant una reacció inflamatòria.
Això porta a un truncament de les vellositats que recobreixen l'intestí prim (anomenada atròfia de les vellositats). Això interfereix amb l'absorció de nutrients, pel fet que la vellositats intestinals són responsables de l'absorció) 3. Problema en els intestins que provoquen que no es pugui absorbir correctament els aliments ingerits.
4. Intervencions quirúrgiques que resseccionen part de l'intestí perquè sinó el pacient es desangraria. El pacient no podrà absorbir correctament els aliments posteriorment de la intervenció perquè li faltarà una part de l'intestí.
∑ Signes i símptomes: -Com el pacient no pot digerir correctament l'aliment, la consistència de les femtes cambia i és quan el pacient pateix diarrea.
-L'excés de pressió és dolorosa. Problema de gasos. Fins que no es treguin els gasos la pressió i el dolor no dismnuiran.
-Presència en la llum intestinal dels nutrients no digerits o no absorbits que provoca: 1. Alteració de l'absorció i secreció de l'aigua i electròlits que provoca diarrea crònica amb femta molt voluminosa 2. Excés de greixos en la femta (esteatorrea) de color pàl·lid groguenc, olor a ranc i floten a l'aigua 3. La fermentació bacteriana dels hidrats de carboni no absorbits que provoca gasos intestinals (meteorisme) amb distensió abdominal i a vegades dolor -Deficiència dels nutrients no assimilats que dóna: 1. Malnuntrició proteicoenergètica ab pèrdua de pes amb gana conservada 2. Dèficit de vitamines liposolubles (A, D, E, K) hidrosolubles (B i àcid fòlic) i minerals (ferro, calci, magnesi, zinc) Exploracions complementàries dels trastorns de l'absorció i secreció: ∑ Valoració del greix fecal ∑ Prova que mesura la integritat de la mucosa digestiva ∑ Prova de funció pancreàtica exocrina i de funció biliar ∑ Prova per detectar el sobrecreixemnt bacterià ∑ Estudi amb bari de l'intestí prim ∑ Biòpsia de l'intestí prim determina la lesió de la mucosa i la seva causa ...