HISTOLOGIA DELS VASOS SANGUINIS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   MEDICINA  –  UNIVERSITAT  DE  GIRONA   HISTOLOGIA  DELS  VASOS  SANGUINIS   Capes:   -­‐TÚNICA  ÍNTIMA   -­‐TÚNICA  MITJA   -­‐TÚNICA  ADVENTÍCIA  (externa)     Estructura  de  venes  i  arteries  és  similar,  però  amb  algunes  diferències.     L’artèria  té  una  capa  muscular  més  gruixuda  que  les  venes  (túnica  mitja).     La  funció  dels  vasos  és  el  transport,  ha  d’haver-­‐hi  alguna  diferència  en  el  que  transporten.       -­‐ARTÈRIES   ELÀSTIQUES:   són   les   més   grosses,   surten   directament   del   cor   i   bifurcacions   més   properes  (caròtida,  pulmonars,  aorta...)   -­‐ARTÈRIES   MUSCULARS:   ramificacions   de   les   artèries   elàstiques,   tenen   un   diàmetre   inferior,   són   artèries  de  distribució.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   MEDICINA  –  UNIVERSITAT  DE  GIRONA   CAPA   ÍNTIMA:   al   centre   del   vas   hi   ha   una   cavitat   interna,   una   llum.   Ha   d’estar   tapissada   per   un   epiteli   de   revestiment,   equivalent   al   endoteli.   Per   sota   hi   ha   el   teixit   connectiu   associat,   que   anomenem  subendotelial  .  Endoteli  monoestratificat  pla  associat  a  la  làmina  basal.     Cèl·∙lules   endotelials:   responen   a   canvis   en   pressió   sanguínia,   tensió   d’O2   i   flux   sanguini,   no   només   estan   de   revestiment,   tenen   unes   funcions   especialitzades,   i   una   disfunció   pot   provocar   greus   malalties.     Secreció  de  factors:   • amb   efectes   sobre   la   coagulació   de   la   sang   (trombomodulina   /   tromboplastina   o   PAF,   Factor  de  von  Willebrand)   • i   el   to   del   múscul   llis   vascular   (endotelina-­‐vasoconstrictor,   òxid   nítric-­‐vasodilatador   i   prostaciclina  (PGI2-­‐vasodilatador  i  anticoagulant).   Musculatura  llisa,  de  contracció  involuntària  sota  innervació  simpàtica  i  parasimpàtica.     Expressió   de   molècules   d’adhesió   (migració   dels   leujcòcits   =   diapedesià   procés   pel   qual   els   leucòcits   passen   entre   mig   de   les   cèl·∙lules   endotelials   davant   d’una   infecció,   sap   per   on   ha   de   passar  gràcies  als  receptors  de  la  membrana  cel·∙lular)   Permeabilitat  vascular  (reorganització  de  les  unions  cel·∙lulars  reversible.  Per  exemple  histamina).       Quan   el   capil·∙lar   comença   a   passar   vènula   és   el   postcapilar,   és   el   lloc   òptim   on   es   produeix   el   procés  de  diapedesi.  Migració  leucocitària  (molècules  d’adhesió.  Vènules  post-­‐capil·∙lars)   Anticoagulació  à  tots  els  vasos   Control   flux   sanguini   à   té   a   veure   amb   la   vasoconstricció   i   vasodilatació,   es   dona   bàsicament   a   nivell  de  les  arterioles     Control  extravasació  proteïnes  plasmàtiques  à  provoca  sortida  d’aigua  i  es  dona  en  els  capil·∙lars.               SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   MEDICINA  –  UNIVERSITAT  DE  GIRONA   ARTÈRIES  ELÀSTIQUES   Túnica   íntima   de   arteries   elàstiques:   en   aquestes   quan   analitzem   quin   és   el   contingut   del   teixit   subendotelial   veiem   que   i   ha   una   quantitat   molt   important   de   fibres   elàstiques,   és   un   teixit   connectiu  amb  un  alt  contingut  de  fibres  elàstiques,  aquestes  es  torben  en  les  tres  capes.  (en  la   imatge  només  estan  tenyint  fibres  elàstiques).  Es  troben  fora  de  la  cèl·∙lula,  en  l’endomissi.       Làmines   fenestrades   à   disposició   del   conjunt   de   fibres   elàstiques   que   hi   ha   al   llarg   de   tota   la   túnica  muscular.  Làmines  discontinues  al  llarg  de  tot  el  diàmetre  del  vas.     En  les  artèries  elàstiques  a  nivell  del  teixit  subendotelial  es  localitzen  nombroses  fibres  elàstiques   que  són  a  més  especialment  abundants  a  nivell  de  la  túnica  muscular  i  adventícia.       ARTÈRIES   MUSCUCLARS:   el   component   elàstic   és   inferior,   però   això   no   vol   dir   que   no   ho   sigui.   Làmina   elàstica   interna   (manera   d’agrupar-­‐se   totes   les   fibres   elàstiques).   El   component   elàstic   s’agrupa  en  una  única  làmina,  més  gruixuda  però  només  una  entre  la  túnica  muscular  i  la  túnica   íntima.  La  presència  d’aquesta  làmina  elàstica  interna  ens  permet  dir  que  és  una  artèria  muscular.     En   les   artèries   musculars   a   nivell   del   teixit   subendotelial   es   localitza   una   làmina   elàstica   interna   identificable  al  microscopi  òptic.       La   túnica   muscular   és   més   gruixuda   en   artèries   que   en   venes,   en   relació   a   la   pressió   que   suporten   per  mantenir  el  to.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   MEDICINA  –  UNIVERSITAT  DE  GIRONA     VENES   En   la   vena   cava   dins   la   túnica   muscular   hi   ha   dues   seccions   una   on   les   fibres   estan   orientades   més   longitudinalment  i  l’altre  més  transversalment   Les  venes  són  conductes  d’alta  capacitància  gràcies  a  la  seva  distensibilitat     A  les  venes  la  quantitat  de  fibres  elàstiques  és  menor  (no  es  visualitza  de  manera  clara  una  làmina   elàstica  interna)  i  les  venes  de  les  extremitats  presenten  vàlvules.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   MEDICINA  –  UNIVERSITAT  DE  GIRONA   La  túnica  adventícia  és  teixit  fibroelàstic  lax,  on  s’hi  situen  els  vasos  nutricis  i  nervis.       ARTERIOLES   Vasos   de   resistència:   vasoconstricció   i   vasodilatació   regulant   el   flux   de   sang   que   arriba   als   capil·∙lars.  Diàmetres  de  30-­‐100  micròmetres.     Tenen  una  capa  endotelial  i  túnica  mitja  prima  però  evident.     La  capa  adventícia  és  difícil  d’identificar  ja  que  córrer  pel  teixit  connectiu  de  l’estructura  mateixa,  i   per  tant  teixit  connectiu  amb  teixit  connectiu  costa  molt  de  diferenciar.  Sí  que  la  tenen!!!     ARTERIOLES  à  METARTERIOLES  à  CAPIL·∙LARS  à  VÈNULES  POSTCAPIL·∙LARS     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   MEDICINA  –  UNIVERSITAT  DE  GIRONA   VÈNULES   Les  vènules  post-­‐capil·∙lars  són  els  llocs  preferents  de  migració  de  leucòcits  cap  a  teixits   CAPIL·∙LARS:  INTERCANVI  METABÒLIC     Els  perícits  es  distribueixen  a  intervals  aleatoris  en  contacte  amb  la  làmina  basal           SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   MEDICINA  –  UNIVERSITAT  DE  GIRONA                     Cèl·∙lules  amb  unions  estretes  i  adherents  i  nombroses  vesícules  pinocítiques.   Hi  ha  diferents  tipus  de  capil·∙lars  segons  l’òrgan  on  ens  trobem.             Arteriosclerosi:   “enduriment”   de   les   artèries   (normalment   de   grans   i   mitjanes)   que   en   general   causa   un   estretament   (Estenosi)   que   pot   progressar   fins   l’oclusió   del   vas   impedint   el   flux   conrrecte   per  l’artèria  afectada.     El  factor  desencadenant  primari  l’activitat  aterogènica  és  la  presència  de  nivells  elevats  dels  LDLs   oxidables  (lipoproteïnes  de  baixa  densitat,  transportadores  de  colesterol)  que  es  dispositen  en  els   vasos.   Altres   factors   desencadenants   secundaris,   participen   en   el   manteniment   i   amplificació   de   les   lesions  arterioscleròtiques  per  estrés  sobre  la  paret  vascular:   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   MEDICINA  –  UNIVERSITAT  DE  GIRONA   -­‐Hipertensió   -­‐Hiperglucèmia   -­‐Tabaquisme   -­‐Agents  infecciosos,  etc.                         La   morfologia   i   funció   cel·∙lular   es   modificquen   i   amb   ella   la   síntesi   de   fibres   elàstiques   es   veu   alterada  i  l’estructura  de  la  túnica  íntima.   En  les  plaques  d’ateroma  s’observen  el  nucli  lipídic  envoltat  per  un  casquet  fibrós  prim  amb  fibres   musculars  llises  i  amb  un  gran  infiltrat  de  macròfags  i  limfòcits.       El   casquet   fibrós   i   l’endoteli   de   la   placa   es   poden   lesionar   fàcilment,   afavorint   la   formació   del   coàgul.       ...