Tema 12 i 13: Artròpodes (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 5

Descripción

Apuntes de la asignatura de zoología del primer curso del grado de genética de la universidad autónoma de barcelona

Vista previa del texto

TEMES 12 I 13: ARTRÒPODES 1 Tardigrada 2 Onycophora 3 Arthropoda (euarthropoda) Característiques generals: • Escorpins, aranyes, centpeus, crustacis, insectes, etc.
• Eucelomats. Bilaterals. Protòstoms. Ecdisozous. Panartròpodes.
• Metameritzats tant internament com externa.
• Marins, d'aigua dolça o terrestres.
• Aproximadament 1.100.000 espècies actuals • exoesquelet subdividit en peces unides, les esclerites.
• Cada metàmer del cos primitivament amb un parell d'apèndixs segmentats (articulats), fixats ventralment i amb una varietat d'especialitzacions. Apèndixs compostos amb un protopodi proximal i un telopodi distal (els dos multiarticulats) • les cèl·lules estan desprovistes de cilis o flagels, amb l'excepció dels espermatozoides de certs grups.
• Cos dividit, almenys, en cap (cèfalon) i tronc. Generalment amb especialització regional del cos o tagmosi.
• Cap amb llavi (o clipillavi) i amb àcron no segmentari.
• Digestiu complet, complex i molt regionalitzat.
• Sistema circulatori obert.
• Músculs disposats metamèricament: longitudinals dorsals i ventrals presents; sense musculatura somàtica circular.
• Celoma reduït a porcions dels sistemes reproductor i excretor.
• La disposició del sistema nerviós és similar a la dels anèl·lids, amb ganglis dorsals cerebroides, connectius periesofàgics i cordons nerviosos ventrals amb ganglis, aquests últims a vegades fusionats amb altres més grans. El protcervell forma el centre ocular; el deuterocervell el centre antenal.
• En principi, cèfalon amb un parell d'ulls amb facetes (compostos) i un o varis ocel·les medials.
• Majoria dioics, amb desenvolupament indirecte, directe o mixt; algunes espècies partenogenètiques.
3.1 Cheliciformes Sinapomorfies ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ Cos dividit en prostoma i opistosoma. El prosoma es composa de l'àcron i de 6 segments, i l'opistosoma té com a màxim 12 segments i el tèlson.
Primer parell d'apèndixs: quelícers, hompolegs del segon parell d'antenes en els mandibulats.
Segons apèndixs: pedipalps (o palps) Típicament amb 4 parells de potes marxadores.
Sense deuterocervell 3.1.1 Pychronida 3.1.2 Chelicerata Sinapomorfies ▪ ▪ El prosoma porta una closca en forma d'escut.
Segment genital: el primer o segon segment de l'opistosoma està modificat en un segment genital.
3.1.2.1 Merostomata 3.1.2.2 Arachnida Sinapomorfies • Els apèndixs de l'opistosoma es perden, es redueixen o estan modificats en pintes.
3.2 Mandibulata Sinapomorfies ◦ ◦ Un parell de mandíbules.
Seqüències del gen ARNr 18S 3.2.1 Pancrustacea Sinapomorfies ▪ ▪ Larva naupli; no segmentada amb tres parells d'apèndixs natatoris (de davant cap endarrere: antènules, antenes i mandíbules).
Seqüències del gen ARNr 18S.
3.2.1.1 Crustacea Característiques generals • • • • • • Escut o closca cefàlica present (molt reduïda en alguns grups).
Cos format per un cap amb 5 segments, o cèfalon (més l'acron) i un llarg tronc postcefàlic, dividit en dos tagmes més o menys diferenciats (tòrax i abdomen en la majoria).
Apèndixs multiarticulats, unirramis o birramis.
Mandíbules generalment multiarticulades que serveixen per mossegar, tallar o mastegar/triturar l'aliment.
Intercanvi de gasos per difusió a l'aigua a través de superfícies branquials especialitzades, tant estructures branquials com regions especialitzades de la superfície corporal.
Excreció mitjançant estructures nefridials autèntiques (exemple: glàndules antenals, glàndules • • • maxil·lars).
En la majoria de taxons, almenys en alguna fase del seu cicle vital, hi ha ocel·les simples i ulls compostos; freqüentment els ulls compostos estan sobre un peduncle.
Digestiu amb cecs.
Desenvolupament indirecte (larva naupli), directe o mixt.
3.2.2 Atelocerata (tracheata/ Uniramia) Sinapomorfies ▪ ▪ ▪ Sistema traqueal.
Túbuls de Malpighi per a l'excreció.
Sense segon parell d'antenes.
3.2.2.1 Myriapoda Sinapomorfies • • • Amb òrgans de Tömösvary (possiblement receptors de sons).
Intercanvi de gasos a través d'un sistema traqueal.
Dos túbuls de Malpighi asseguren l'excreció.
3.2.2.2 Hexapoda Característiques generals • Cos diferenciat en cap (àcron i 5 segments), tòrax (3 segments) y abdomen (11 o menys segments) • Cèfalon amb un parell d’ulls compostos i (generalment) una tríada o parell medial d’ocel·les.
• Amb un parell d’antenes unirràmies muliarticulades, mandíbules i maxil·les.
• El segon parell d’antenes s’ha perdut.
• Segon parell de maxil·les fusionades per formar un llavi complex. - Cada segment toràcic amb un parell de potes.
• Intercanvi de gasos a través d’un sistema traqueal.
• Ales generalment presents en un segon i tercer segments toràcics (en el insectes pterigotes).
• Abdomen sense potes completament desenvolupades, però “propotes” (presumiblement homòlogues als apèndixs abdominals dels artròpodes ancestrals) es troben en al menys 7 ordres.
• Digestiu amb cecs gàstrics (digestius).
• Túbuls de Malpighi per a l’excreció.
• Gonopores s’obren terminal o subterminalment en l’abdomen (al setè, vuitè o novè segment abdominal).
• Parell de cercs generalment presents.
• Dioics. Desenvolupament directe o indirecte.
...