Tema 05. Lípids (Dra. Izquierdo) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura nutrició i bromatologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 18
Subido por

Descripción

Tema 5 de Nutrició i Bromatologia: "Lípids"

- Classificació dels lípids en simples i complexes
- Digestió, absorció i transport dels lípids a l'organisme
- Funcions principals dels lípids
- Fonts alimentàries on podem trobar els lípids

Vista previa del texto

Nutrició i Bromatologia 5. LÍPIDS Existeixen 2 principals tipus de lípids: Simples: són els que constitueixen els triglicèrids. Formats per 3 cadenes d’àcids grassos (alfa, beta i alfa’) unides a un glicerol per un enllaç èster. S’acumulen al teixit adipós.
Els àcids grassos en els aliments estan en forma de triglicèrids, de manera que per absorbir els lípids dels aliments haurem d’hidrolitzar-los primer, els absorbirem i llavors els tornem a construir.
Complexes: donaran lloc als diversos tipus de fosfolípids: glicerolípids (pel seu caràcter amfipàtic és capaç de formar estructures com micel·les) i esfingolípids (constituents importants del teixit nerviós). Estan formats per 2 cadenes d’àcids grassos, un glicerol i un grup fosfat unit a un grup hidròfil. Els fosfolípids tenen funcions estructurals importants (formen part de les membranes biològiques) però no tenen massa interès nutricional.
Altres: insaponificables com: • Colesterol: es troba en els productes d’origen animal. Té com a funcions principals: formar part de membranes biològiques i és precursor de molècules com la vitamina D, algunes hormones esteroïdees i àcids biliars.
• Vitamines liposolubles • Pigments liposolubles Nutrició i Bromatologia • Altres esterols ÀCIDS GRASSOS Tenim 2 tipus d’àcids grassos: SATURATS i INSATURATS.
ÀCIDS GRASSOS SATURATS: són sòlids i amb temperatura es fonen.
Els àcids grassos es divideixen en funció de la seva longitud: • De cadena curta (4-6C): Butíric Caproic • De cadena mitja (8-12C): Caprílic Càpric Làuric • De cadena llarga (14-20C): Mirístic Palmític Esteàric ÀCIDS GRASSOS INSATURATS (mono i poli-insaturats): són líquids a temperatura ambient.
Com més insaturats, menys estables són.
Nomenclatura: es comença a contar les insaturacions a partir del metil. Ex: C18:2 n-6 vol dir que té 18 carbonis amb 2 insaturacions, i que la primera d’elles es troba al carboni 6 a partir del metil. Tal com podem veure a la següent imatge: Nutrició i Bromatologia ÀCIDS LINOLEIC I ALFA-LINOLÈNIC: AG ESSENCIALS Cal destacar com a poli-insaturats, el linoleic (2 insaturacions) i l’alfa-linolènic (3 insaturacions).
Aquests dos són els únics essencials, ja que no els podem sintetitzar.
A partir de l’alfa-linolènic i el linoleic generem àcid araquidònic, EPA i DHA. Aquestes 3 substàncies tenen funcions fisiològiques importants: El linoleic que ingerim a la dieta, té dues destinacions possibles: com a substrat energètic o per sintetitzar àcid araquidònic (forma part de membranes i ens origina una sèrie de substàncies biològicament actives anomenades ‘eicosanoids’, com les prostaglandines, leucotrients...-> substàncies pro-inflamatòries).
La majoria d’alfa-linolènic s’usa per obtenir energia, una part es destina a sintetitzar DHA. El DHA és molt important, ja que forma part de les membranes del teixit neuronal (com la retina).
L’EPA s’ha d’ingerir de la dieta. Si no és així, formen part dels DHA.
ESTRUCTURA ESPAIAL DELS ÀCIDS GRASSOS: Les insaturacions aportaran unes característiques de solubilitat, estabilitat i estructurals especials. Els àcids grassos insaturats adoptaran conformacions espaials especials, mentre que els saturats agafen estructures lineals.
Insaturació cis i trans: El doble enllaç en cis és el més comú als aliments. Ens podem trobar algunes vegades AG trans d’origen animal com llet i carn, però és molt minoritari.
Els àcids grassos trans o grasses trans, tenen importància nutricional. Són aquells àcids grassos que provenen de greixos hidrogenats: oli vegetal que s’hidrogena, el doble enllaç perd la seva condició de insaturació i així s’obté un oli líquid amb un greix sòlid. És el cas de les margarines, Nutrició i Bromatologia productes de pastisseria... Aquestes formes trans no són aprofitables per l’organisme. Poden augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, ja que incrementen l’activitat aterogènica (formació d’ateromes).
DIGESTIÓ DELS GREIXOS Els greixos als aliments estan majoritàriament en forma de triglicèrids. També els podrem trobar en forma de fosfolípids i una petita part en forma de colesterol.
Els lípids són insolubles en aigua i tenim mecanismes per emulsionar-los per tal de poder solubilitzarlos i absorbir-los. Els lípids tenen un metabolisme més complicat que els hidrats de carboni.
A nivell de boca i estómac el procés no té molt d’interès, ja que és una acció mecànica i actua la lipasa lingual i la lipasa gàstrica.
A l’intestí arriben unes gotes molt grans, difícils de ser ‘atacades’ per enzims (presenten poca superfície). La vesícula biliar secretarà àcids biliars que ajuden a emulsionar els greixos. A l’intestí prim, actuarà la lipasa pancreàtica sobre els triglicèrids, trencarà els enllaços èster i donarà 2 àcids grassos i un 2-monoglicèrid. Sobre els fosfolípids actuarà la fosfolipasa A2 i sobre el colesterol, la colesterol esterasa.
Nutrició i Bromatologia L’esteatorrea és una patologia en la qual no funciona adequadament la digestió de lípids i això dóna la producció de femtes greixoses.
Un cop els greixos estan trencats, poden ser absorbits a la llum intestinal per difusió facilitada.
L’enteròcit tornarà a resintetitzar triglicèrids, fosfolípids i colesterol amb les molècules petites que ha absorbit de la digestió dels lípids. Els àcids biliars que queden fora, seran quasi tots reabsorbits i aniran a fetge, on seran reutilitzats.
Aquestes noves molècules passaran a circulació sistèmica en forma de lipoproteïnes. Aquest empaquetament es dóna perquè el nostre medi hidrofílic no s’entén bé amb les partícules lipídiques lipofíliques. Les lipoproteïnes estan formades pels lípids nous i per apoproteïnes. Aquestes apoproteïnes donen estructura a les lipoproteïnes. A la part interior d’aquestes proteïnes (part apolar), estaran els triglicèrids i els èsters de colesterol. Les lipoproteïnes més grans i menys denses són els quilomicrons. Els quilomicrons carregats de greix no són absorbits per sang, sinó per la limfa (sistema limfàtic) i de la limfa passaran a circulació sistèmica i finalment van a parar al fetge. Es diu que els quilomicrons són d’origen exogen (molt important).
Els àcids grassos de cadena mitja i curta (MCT) es dissolen bastant bé en medi hidrofílic, per tant s’absorbiran sense cap intervenció de les lipases ni sals biliars... Passen directament per l’enteròcit i a circulació sistèmica per la via de vena porta. Els MCT passen directament a fetge i majoritàriament es faran servir com a combustible.
Els àcids grassos de cadena llarga necessitaran ser emulsionats per les sals biliars, trencats per les lipases i necessiten del pas previ pel sistema limfàtic. En aquest cas, formaran part del teixit adipós i quan siguin necessaris aniran a fetge per a ser consumits per obtenció d’energia.
La digestió de lípids és molt eficient en l’absorció de greix (un 95%). En aquest percentatge influirà la fibra.
TRANSPORT DE LÍPIDS A part dels quilomicrons, el fetge sintetitza altres proteïnes per transportar lípids. Com són: • VLDL: baixa densitat.
• LDL: baixa densitat. “Colesterol dolent”.
• HDL: proteïnes molt pobres en àcids grassos. “Colesterol bo”.
Nutrició i Bromatologia Un cop formats els quilomicrons, van madurant via limfa i s’enriqueixen d’altres apoproteïnes (proteïnes de la familia APO). Aquest enriquiment és important, ja que les apoproteïnes tenen una funció de reconeixement cel·lular.
Els quilomicrons donen lípids a teixit adipós mitjançant l’acció de la lipoprotein-lipasa. El quilomicró remanent finalment arriba a fetge. És important que quedi APO-E ja que aquesta reconeixerà el fetge.
Part dels greixos que rep el fetge els destinarà per obtenció d’energia, altres els tornarà a teixit que els necessiti... Per enviar els lípids, el fetge els empaqueta en forma de VLDL.
Perfil lipídic en una analítica: − Colesterol total − Colesterol HDL: alts nivells és una bona senyal, ja que les HDL són les encarregades del transport revers del colesterol i per tant capten el colesterol de l’organisme i el retorna al fetge.
− Colesterol LDL − Triglicèrids: acabats de menjar, els nivells de triglicèrids estaran molt alts. És per això que les analítiques es realitzen amb unes 6-8 hores de dejuni. Els triglicèrids analitzats estan associats a les VLDL, ja que són els que han empaquetat el fetge. Els valors adequats de triglicèrids estan al voltant del 200.
Les VLDL maduren, s’enriqueixen d’APO i tornen a donar lípids requerits a diversos òrgans (teixit esquelètic, teixit adipós, a nivell de sistema nerviós,...). Les VLDL van cedint lípids fins a passar a LDL, (amb una etapa intermitja de IDL). Les LDL són molt riques en colesterol. Són captades per teixits que produeixen hormones esteroidees (progesterona, estrògens, hormones de la mèdula adrenal, vitC...) i vitamina D.
Les LDL tenen una vida mitja molt llarga, i aquí ve el problema. El colesterol és un lípid, i per tant s’oxidarà. Quan el colesterol s’oxida per la formació de radicals lliures pel nostre organisme, és detectat per macròfags, es produeix una reacció d’inflamació i és la primera etapa de la formació de les plaques d’ateroma.
El teixit esquelètic i el teixit adipós no poden captar proteïnes/àcids grassos sense la intervenció de la insulina.
En diabètics els nivells de glucèmia són importants, així com els nivells de triglicèrids. Els nivells de TG en diabètics són alts, és per això que són un grup de risc en malalties cardiovasculars.
Nutrició i Bromatologia FUNCIONS DELS LÍPIDS − Energètica: donada fonamentalment per àcids grassos / triglicèrids.
La beta-oxidació es dóna al mitocondri. Per entrar al mitocondri, és necessària la intervenció de la carnitina (transportador). La carnitina no és un nutrient essencial (el podem sintetitzar a partir de la lisina). Els MCTs no necessiten carnitina, passen directament a mitocondri i per tant la seva absorció/oxidació serà més ràpida.
Una altra via d’obtenció d’energia dels lípids és la generació de COSSOS CETÒNICS.
Els cossos cetònics (acetat, hidroxibutarat...) es generen a nivell de fetge i viatgen per l’organisme per via sanguínia i poden ser usats per òrgans perifèrics sobretot per SNC quan la glucosa falla. Un dels metabòlits del cicle de Krebs és l’oxalat d’acetat, que s’ajunta amb els acetil CoA i entren al cicle de Krebs.
Quan falta glucosa per un dejuni prollongat, els acetils CoA no poden entrar en cicle de Krebs i llavors s’ajunten entre ells i es formen els cossos cetònics. La generació de cossos cetònics es dóna en dietes hiperproteiques (hipoglucèmiques) o en febrades (en nens).
− Estructural: fosfolípids i colesterol formen part de membranes cel·lulars. Si es segueix una dieta rica en àcids grassos poliinsaturats, les nostres membranes seran molt fluides.
− Reguladora: l’àcid linoleic i linolènic (omega 3 i 6) són substrats de la biosíntesi d’eicosanoides. Quan es dóna una reacció d’inflamació, envien senyals perquè l’àcid araquidònic i àcid eicosapentanoic (EPA) (que es formen a partir de l’àcid linoleic i alfalinolènic, respectivament), mitjançant LOX i COX, formin prostaglandines, prostaciclines, leucotriens,... i altres substàncies pro-inflamatòries.
L’àcid linoleic i alfa-linolènic l’obtenim del peix.
Nutrició i Bromatologia Tal com veiem a la imatge de dalt, l’àcid araquidònic i l’EPA tenen un paper fonamental en la síntesi de substàncies proinflamatòries (prostaglandines, tromboxans...).
• Els àcids grassos com a tal són les fonts d’energia més important.
• Fosfolípids (lípids complexes): estructural (formen les membranes biològiques) i reguladora (precursors de la biosíntesi de eicosanoides i d’endocannabinoides).
• Colesterol: estructural (forma part de les membranes biològiques) i reguladora (precursor d’hormones esteroidees, cortisol, hormones sexuals, àcids biliars i vitamina D).
Al món vegetal, no trobem colesterol, trobem esterols vegetals com campesterol, sitosterol i estigmasterol. Els esterols vegetals competeixen amb els llocs d’absorció del colesterol, i així reduïm l’absorció de colesterol i un cop dins l’organisme inhibeixen la síntesi endògena de colesterol. Són rics el danacol i flora pro-activ.
Els lípids no poden superar el 8% de l’energia que obtenim.
FONTS ALIMENTÀRIES DE LÍPIDS • Àcids grassos saturats -> món animal terrestre: xai, vedella, porc, pollastre i conill (poc greix), ànec (molt ric en greixos), derivats làctics, coco.
• Àcids grassos mono-insaturats -> oli d’oliva i fruits secs.
• Àcids poli-insaturats -> olis d’origen vegetal, sardines, arengades, salmó, tonyina..., nous (omega 6), llavors de lli i llavors de chia (totes dues molt riques en omega 6).
...