TEMA 10: FAMILIA (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2012
Páginas 12
Fecha de subida 20/11/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10 FAMILIA Grup social organitzat format per diverses persones que estan unides entre si ja pels vincles de parentiu i / o alhora per existir entre elles una situació de convivència institucionalitzada i que és presa en consideració per l’ Ordenament jurídic als efectes d'establir les regles relatives a la subsistència si les relacions personalíssimes entre els membres que la componen.
Article 231-1 CCC: L'heterogeneïtat del fet familiar: - - La família gaudeix de la protecció jurídica que determina la llei, que empara sense discriminació les relacions familiars derivades del matrimoni o de la convivència estable en parella i les famílies formades per un progenitor sol amb els seus descendents.
Es reconeixen com a membres de la família, amb els efectes que legalment es determinin, els fills de cadascun dels progenitors que convisquin en el mateix nucli familiar, com a conseqüència de la formació de famílies reconstituïdes. Aquest reconeixement no altera els vincles amb l'altre progenitor.
Dades que determinen l'existència de la família a l'efecte de la seva identificació jurídica: - El parentiu entre les persones, els parents sempre tenen en l'ordenament jurídic vigent la consideració de família.
La convivència institucionalitzada: expressió que abasta les unions que hi ha entre les persones perquè estan casades o perquè constitueixen una unió estable matrimonial.
o Els membres de les parelles matrimonials o no tenen la condició de parents sinó de familiars.
o El nucli a partir del qual s'estableix la família es caracteritza per haver-se institucionalitzat sobre la base d'una relació afectiva de projecte de vida en comú entre dues persones, d'igual o diferent sexe.
o Segons el nombre de persones que formen part de la família, d'acord amb els criteris indicats, podem parlar de tipus de família: Família nuclear: formada exclusivament pels membres d'una unió i en cas que hi hagi descendència, pels fills comuns o fills de cadascun d'ells que conviuen amb aquells ja siguin fills per naturalesa, ja siguin adoptius.
o Rep el nom de família reconstituïda aquella composta dels progenitors, els fills de cada un d'ells no comuns i els fills comuns de l'actual Unió.
o Família monoparental en què es comprèn el grup de persones compost per un sol dels progenitors i els fills (casos de divorci, separació, ruptura de la unió, o quan el nucli s'ha constituït per un sol dels pares) Família extensa: abasta més de la família nuclear a totes aquelles unides pel vincle de parentiu amb un dels membres a partir de la qual es constitueix la nuclear (avis, oncles) Un tipus de família ja sigui nuclear ja extensa és el format per la parella, casada o no, que rep en acolliment al menor d'edat que passa a conviure amb ella i més en el seu cas amb els fills propis.
El parentiu Qualitat personal recíprocament atribuïda a diverses persones entre si per baixar l'una de l'altra o per tenir un ascendent comú.
- Parentiu per consanguinitat: es predica entre persones lligades per relacions biològiques o genètiques.
Parentiu per afinitat: entre els parents consanguinis d'un dels cònjuges respecte de l'altre cònjuge (sogres, cunyats, ..) Parentiu legal: la norma ho cregui, fictíciament (a imitació del consanguini) i es dóna en l'adopció.
La proximitat en el parentiu es té en compte a efectes d'atribuir certs drets i obligacions entre persones: aliments, drets successoris ..
- Es determina pel nombre de generacions cada generació forma un grau i cada sèrie de graus forma una línia de parentiu.
o LÍNIES (Art. 441-3 CCC): diferents divisions dins de la mateixa classe de parents.
Directa: persones que descendeixen les unes de les altres.
En línia directa cada generació és un grau descomptant el progenitor: el fill dista un grau del pare, entre avi i nét existeixen 2 º graus, ...
Descendent si uneix progenitor amb els seus descendents Ascendent si uneix a persones amb aquelles de les quals descendeixen.
Col · lateral: és aquella línia que uneix persones que encara que no descendeixen les unes de les altres provenen d'un tronc comú: germans per exemple Germans vincle doble: tenen els mateixos pares Germans de vincle senzill: només tenen un pare comú, si és el pare (consanguinis) i els de mare (uterins).
Còmput de graus en línia col · lateral han de sumar les generacions de cada branca que sorgeixen d'un tronc comú passant pel progenitor del qual sorgeixen les branques o el que és igual, es puja fins al tronc comú i després es baixa fins a la persona amb qui volem computar el grau.
Els germans entre si disten 2n graus, entre oncle (germans dels pares) i nebot disten 3 º graus, i entre els fills dels germans (cosins germans) disten quatre graus.
La filiació : - - Relació jurídica que s'estableix entre pare-mare i fill derivada de la procreació generació del fet biològic que aquest procedeix d'aquells.
És una qualitat jurídica personalíssima de l'individu: És irrenunciable És disponible És imprescriptible Els efectes de la filiació entre altres són: o determinació potestat del pare o mare o Determinació dels cognoms o Aliments o Atribució de drets successoris Classes o Filiació per naturalesa (235-1CCC): es correspon a la relació biològica de generació.
La filiació per naturalesa s'estableix quan queda determinada.
Es correspon a la relació biològica de generació: es distingeix entre filiació matrimonial i filiació no matrimonial, segons els pares estiguin casats o no en el moment en què intervé la tècnica de reproducció.
El període legal de concepció comprèn els primers 120 dies del període de gestació que es presumeix és de 300 dies (235-4 CCCat).
En relació a la mare: la filiació resulta del naixement (235-3 CCC) (tant en la relació matrimonial com no matrimonial).
El requisit de naixement exigeix la comprovació del fet natural del part de la mare a la qual s'imputa la maternitat.
Mitjançant la declaració en la inscripció del naixement del fill en el RC feta dins del termini per practicarEn aplicació de la legislació de l'RC la identitat de la mare es segueix de la declaració de la persona que promou la inscripció i de la comprovació que resulta del part exigits als que han intervingut en el part.
En relació al pare: La presumpció de paternitat matrimonial es regula en l'art 235-5.1 CCC: es consideren fills del marit els nascuts després de la celebració del matrimoni i dins els 300 dies següents a la separació judicial o de fet, o a la declaració de nul · litat o dissolució del matrimoni.
És una presumpció iuris tantum que admet prova en contrari: que pot ser destruïda quan es prova que el fill tot i concórrer els fets dels quals es deriva no és del marit de la mare.
Si el fill neix dins els 180 dies següents a la celebració del matrimoni el marit pot deixar sense efecte la presumpció declarant que desconeix la paternitat: • Declaració expressa: Manifestació de deixar sense efecte la presumpció de paternitat • • Formal: document públic que aportarà al Registre Civil o manifestació davant el Registre Civil en el termini de 6 mesos següents al naixement.
No és efectiva i per tant la paternitat resulta determinada a favor del marit de la mare quan (artículo235-6.2 CCC): a) si el pare coneixia embaràs abans del matrimoni b) El marit ha admès la paternitat (235 - 9 CCC) c) La mare demostri que va tenir relacions sexuals durant període de concepció Filiació no matrimonial: • Són mitjans de determinació extrajudicial: El reconeixement formal, pel pare o la mare La presumpció de paternitat no matrimonial.
La resolució dictada en expedient tramitat d'acord amb la legislació del Registre Civil, expedient que pot incoar 1) Quan hi hagi un escrit indubtable del mare o mare en què expressament reconeguin la filiació b) Quan el fill tingui l'estat de filiació del pare o mare justificat per actes directes del pare o mare c) Respecte de la mare sempre que es provi complidament el fet del part i identitat del fill Respecte de la maternitat el compliment de la manera que exigeix el Registre Civil per a la inscripció: informe mèdic per a la inscripció en termini.
• La filiació queda determinada judicialment per mitjà de sentència ferma derivada de procediment civil (acció de filiació) o procediment penal (art 193 CP delictes contra la llibertat sexual) Reconeixement formal: declaració efectuada pel pare o la mare mitjançant la qual es revela el fet de la relació biològica: mitjançant testament, codicil, escriptura pública i la declaració efectuada davant l'encarregat del Registre Civil (235-9 CCC).
Els majors de catorze anys tenen capacitat per al reconeixement de la paternitat. La mare té capacitat per al reconeixement de la maternitat des que s'acrediti el fet del part, tingui l'edat que tingui.
En tots dos casos, cal que tinguin capacitat natural (235-11 CCC).
Per a la validesa del reconeixement fet per menors no emancipats o incapacitats, cal l'aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal.
Per a l'eficàcia del reconeixement d'un fill no matrimonial major d'edat o menor emancipat, cal el seu consentiment exprés o tàcit.
El pare i la mare poden reclamar que es declari judicialment la paternitat o la maternitat no matrimonials encara que el fill hagi denegat el consentiment a què es refereix l'apartat Per a l'eficàcia del reconeixement d'una persona menor o incapacitada que no es faci en el termini fixat per a la inscripció del naixement, cal l'aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal, del representant legal del menor i, si és conegut, del altre progenitor. La denegació de l'aprovació judicial no impedeix la reclamació de la filiació.
El reconeixement d'un fill ja mort només és eficaç si deixa descendents i els de grau més pròxim el consenten.
Si els descendents són menors o incapacitats, cal l'aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal. La denegació de consentiment o d'aprovació judicial no impedeix la reclamació de la filiació.
Presumpció de paternitat no matrimonial (23510 CC) (Presumpció iuris tantum que admet tot tipus de proves en contra) De l'home amb el qual la mare ha conviscut en el període legal de concepció: convivència almenys durant els 120 primers dies del període de gestació la durada es presumeix en 300 dies (235-4 CCC) De l'home amb el qual la mare ha mantingut relacions sexuals en el període legal de concepció: hauran de ser provades De l'home que ha reconegut la paternitat tàcitament: l'admissió de la paternitat se segueix de la conducta del progenitor en el període de concepció, durant la gestació, en el naixement i amb posterioritat al mateix.
La filiació generada per tècniques de reproducció assistida es recondueix a la filiació per naturalesa (235-8 i 235-13 CCC) es qualifica de matrimonial o no matrimonial segons els pares estiguin casats o no en el moment de la mateixa Varia la manera de fecundació no el fet de la generació Els fills nascuts de la fecundació assistida de la mare són fills del cònjuge (cas matrimoni) home o de la dona que l'ha consentida expressament en un document estès davant d'un centre autoritzat o en un document públic.
o Filiació adoptiva (235-39 CCC): en què es prescindeix de la dada biològic i genètic es constitueix judicialment entre els que compleixen els requisits que estableix la llei a través de l'expedient corresponent. A la filiació per adopció s'estableix quan queda constituïda i aquesta es produeix sempre judicialment Subjectes de l’adopció Per adoptar s'ha de tenir capacitat d'obrar plena, el que exclou les persones que hagin estat declarades judicialment, incapacitades ja totalment o parcialment (235-30 CCC i 760 LEC).
S'ha de tenir una edat determinada (235-30.1b CCC): • Ser major de 25 anys, en l'adopció conjunta (de parella o cònjuges) ha prou que un dels adoptants tingui 25 anys, no s'exigeix edat determinada si s'adopta el fill del cònjuge o parella (235-30 CCC) • Que hi hagi diferència d'edat adoptant-adoptat, l'adoptant ha de tenir catorze anys més que l'adoptat (235-30.1 b CCC) Prohibicions per adoptar. (235-31 CCC): No poden adoptar les persones que hagin estat suspeses o privades de la potestat o les que hagin estat remogudes d'un càrrec tutelar mentre estiguin en aquesta situació.
No poden ésser adoptades les persones: • Els descendents.
• Els germans.
• Els parents en segon grau de la línia col · lateral per afinitat, mentre dura el matrimoni que origina aquest parentiu.
Es poden adoptar els menors d'edat no emancipats que es trobin en alguna de les situacions que enumera la norma (235-32): Menors d'edat desemparats que estan en situació d'acolliment preadoptiu.
Els fills del cònjuge o de la persona amb qui l'adoptant conviu en parella estable.
• En aquests casos, l'adopció requereix que la filiació no estigui determinada legalment respecte a l'altre progenitor, o que aquest hagi mort, estigui privat de la potestat, estigui sotmès a una causa de privació de la potestat o hi hagi donat l'assentiment.
Els orfes que són parents de l'adoptant fins al quart grau de consanguinitat o afinitat.
Les persones que estiguin sota la tutela de qui vol adoptar, un cop aprovat el compte final de la tutela.
Els menors desemparats que estiguin en acolliment simple dels que volen adoptar, si les circumstàncies han canviat i ja no és possible el retorn dels menors a llur família, perquè es produeix alguna de les circumstàncies de l'acolliment preadoptiu o altres que fan impossible el retorn.
Es poden adoptar els majors d'edat (235-33 CCC).
Ha conviscut ininterrompudament amb l'adoptant des d'abans d'haver complert catorze anys o Si ha estat en situació d'acolliment preadoptiu, almenys durant els sis mesos immediatament anteriors al compliment de la majoria d'edat o a l'emancipació, En ambdós casos l'adoptat ha continuat convivint sense interrupció.
Constitució de l’adopció L'adopció es constitueix mitjançant resolució judicial motivada seguint les regles del procediment que es preveuen en els articles 235-39 a 235-46 CCC: • Procediment de jurisdicció voluntària en què intervenen, adoptant, adoptat, les altres persones a què es refereix el Codi i Ministeri fiscal • Competència del Jutge del domicili de l'entitat administrativa que proposa l'adopció i si no l'adoptant.
El procediment judicial s'inicia: • A proposta de l'organisme competent: Si hi ha hagut acolliment preadoptiu o acolliment simple qualificat (235-34 CCC) l'organisme competent per proposar l'adopció és la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència • A proposta dels adoptants: El procediment s'inicia per l'adoptant mitjançant sol · licitud adreçada al jutge en els casos següents: Es pretén adoptar als fills del cònjuge o de la parella estable, als parents orfes dins del quart grau de parentiu o a les persones sotmeses a tutela de l'adoptant Quan s'adopta a un menor emancipat o major d'edat.
En aquests dos casos no hi ha previ acolliment, encara que sí convivència raó que justifica la legitimació directa que es concedeix als adoptants.
Consentiments, assentiments i audiències • El consentiment a l'adopció és imprescindible i el de prestar davant el jutge el / els adoptants i l'adoptat major de 12 anys (235-40 CCC) • Sense aquest consentiment l'adopció no es pot realitzar.
• Assentiments (235-41 CCC): És requisit d'efectivitat per a la constitució de l'adopció, només cal prescindir d'aquests si els cridats a prestar estan impossibilitats per fer-ho. Han prestar assentiment davant el jutge: El cònjuge o parella estable de l'adoptant (que no adopti) Els progenitors de l'adoptat: En aquest cas la mare no pot donar-lo fins que hagin passat sis setmanes del part.
• Les audiències: Determinades persones han de ser escoltades per contribuir a un millor coneixement del que resulta més beneficiós per a l'adoptat (235-43 CCC): Els progenitors dels majors d'edat o dels menors emancipats i les persones el no cal l'assentiment, llevat dels que estan privats de la potestat parental.
Els tutors, curadors o guardadors de fet de l'adoptat.
L'adoptat menor de dotze anys, si té prou coneixement.
Els fills dels adoptants, si els dits fills i adoptants conviuen, i, si escau, els fills de l'adoptat, si tenen prou coneixement i és possible.
Efectes de l'adopció: Es parteix de la igualació de filiació per adopció i filiació per naturalesa (235-2 CCC) La filiació per adopció produeix els mateixos efectes que per naturalesa: • La potestat del pare i la mare i l'assumpció de responsabilitats respecte als fills menors.
• Els cognoms • L'obligació d'aliments en sentit ampli • Els drets successoris Respecte al parentiu: L'adopció origina relacions de parentiu entre l'adoptant i la seva família i l'adoptat i els seus descendents, i produeix els mateixos efectes que la filiació per naturalesa.
• L'adopció extingeix el parentiu entre l'adoptat i la seva família d'origen: llevat dels casos d'adopció del fill del cònjuge o parella i d'adopció d'un parent dins del quart grau en què es manté el parentiu respecte a la branca familiar del progenitor o els progenitors substituïts.
Els vincles de l'adoptat amb la família d'origen es mantenen només en els casos que estableix la llei i, especialment, als efectes dels impediments per a contreure matrimoni (47 CC) i en els casos en què es mantenen els drets successoris (443 - 1 a 3 ccc).
Respecte als cognoms (235-48 CCC): La persona que és adoptada per dues persones conjuntament porta els cognoms dels adoptants en l'ordre establert per al seu primer fill comú o, si no en tenen, en l'ordre que acordin o en el que disposa la llei.
Si els adoptants són del mateix sexe i no tenen cap fill comú ni acorden l'ordre dels cognoms, l'autoritat judicial ha de decidir dins el procediment d'adopció.
La persona que és adoptada per una sola persona porta els cognoms de l'adoptant.
L'adoptat major d'edat o emancipat pot conservar els cognoms d'origen si ho sol · licita en el moment de l'adopció.
Matrimoni Vincle jurídic entre dues persones que origina una comunitat de vida entre els cònjuges.
Situació jurídica en què tots dos gaudeixen dels mateixos drets i deures que els obliga a guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se mutu auxili (231-2 CCC) El matrimoni és una institució jurídica: El matrimoni institució no és una figura estrictament privada sinó que transcendeix de la mateixa en tant que afecta la societat - Com a tal institució té vessant públic del que se segueix la dada de la imperativitat (ius cogens) que tenen gran part de les normes jurídiques que el regulen.
És un negoci jurídic entre particulars: negoci jurídic personal de caràcter familiar generat del consentiment de dues persones que tenen com a finalitat l'establiment d'una comunitat de vida entre ells: dóna lloc a un vincle jurídic, - Negoci bilateral, fruit de l'autonomia i llibertat dels contraents (32 CE i 44 CC) El matrimoni és una situació jurídica entre els consorts: de la realització del negoci matrimoni es crea una relació jurídica, la relació jurídica conjugal entre les persones que és la que roman mentre el matrimoni es manté - Aquest vincle dóna origen als drets i deures que hi ha entre els mateixos.
L'estabilitat del vincle no implica indissolubilitat, és possible la dissolució del matrimoni en vida per divorci (85 CC).
En l'actual concepte de matrimoni el sexe no és rellevant (La llei 13/2005 d'1 de juliol modifica el CC i es determina que el sexe de la parella no és rellevant). És matrimoni la unió heterosexual i homosexual, així l'article 44.2 CC disposa: - "El matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes quan ambdós contraents siguin del mateix o diferent sexe" Requisits: Articles 44 a 48 CC: Per contreure matrimoni vàlid s'exigeix: Els requisits per contraure matrimoni vàlid: - Consentiment matrimonial i forma (ad solemnitatem): el matrimoni com a negoci jurídic és una estructura consensual i formal o Ens diu l'article 45 CC: "No hi ha matrimoni sense consentiment matrimonial".
o El consentiment es forma mitjançant la concurrència de declaracions de voluntat dels contraents (231-2 CCC) i 66 a 68 CC.
o El consentiment ha de formar-se de manera lliure conscient i sense limitacions: el consentiment ha de ser pur (45.2 CC i 73CC) (no admet terme, condició o mode).
o Forma del matrimoni: En el negoci jurídic del matrimoni és essencial la forma, el consentiment matrimonial s'ha d'expressar d'acord amb la forma i formalitats establertes La forma és un element ad solemnitatem sense el compliment del requisit de forma, no reconeix l'acte que es realitzi com a matrimoni El matrimoni pot ser celebrat en forma civil o religiosa legalment prevista • Matrimoni civil: Requereix expedient previ tramitat davant el Registre Civil que s'inicia mitjançant escrit signat pels contraents (240 LRC) els constrayentes es ratifiquen en la intenció de contraure matrimoni, es publiquen edictes o proclames i es practica l'audiència dels contraents.
Finalitzats els tràmits el jutge aprova o denega l'expedient mitjançant interlocutòria ferma la interlocutòria, se celebra el matrimoni davant el jutge encarregat del Registre Civil, alcalde o funcionari designat a aquest efecte o funcionari diplomàtic o consular si el matrimoni se celebra a estranger, i 2 testimonis majors d'edat.
S'estén acta corresponent: Excepcions matrimoni en perill de mort, matrimoni secret i matrimoni per apoderat Article 58 CC: El jutge, alcalde o funcionari, després de llegits els articles 66, 67 i 68, preguntarà a cada un dels contraents si consenten a contraure matrimoni amb l'altre i si efectivament el contrauen en l'acte i, responent ambdós afirmativament, ha de declarar que els mateixos queden units en matrimoni i estendre la inscripció o l'acta corresponent.
Formes especials de matrimoni civil Matrimoni per apoderat: un dels contraents manifesta el seu consentiment mitjançant una persona diferent (l'apoderat) que és un mer transmissor de la voluntat d'aquell (article 55 CC) Almenys un dels contraents ha d'assistir personalment a la celebració del matrimoni Que el contraent que pretén aquesta manera no resideixi en el districte de l'autoritat que ha de celebrar el matrimoni Que s'atorgui poder especial per contraure matrimoni amb la identificació de la persona amb qui s'ha de celebrar matrimoni.
Matrimoni en perill de mort: (in articulo mortis) un o ambdós contraents estiguin en una situació de perill o risc per a la seva vida sigui per causes objectives o subjectives que puguin desembocar en la mort.
Article 52 CC Podrà autoritzar el matrimoni del que es trobi en perill de mort: El jutge encarregat del Registre Civil, el delegat o l'alcalde, tot i que els contraents no resideixin a la circumscripció respectiva.
En defecte del jutge, i respecte dels militars en campanya, l'oficial o cap superior immediat.
Respecte dels matrimonis que se celebren a bord de nau o aeronau, el capità o comandant de la mateixa.
Aquest matrimoni no requereix per a la seva autorització la prèvia formació d'expedient, però sí la presència, en la seva celebració, de dos testimonis majors d'edat, llevat d'impossibilitat acreditada.
Matrimoni secret: Especialitat d'aquesta manera actua tant en la fase anterior a la seva celebració, en aquesta i en la inscripció del matrimoni, atès que s'estableixen mesures per evitar la publicitat del mateix.
Article 54 CC: Quan concorri causa greu suficientment provada, el ministre de Justícia pot autoritzar el matrimoni secret.
En aquest cas, l'expedient es tramitarà reservadament, sense la publicació d'edictes o proclames.
L'acta de celebració es remet al Registre Central en el qual consta (article 78 LRC) • Matrimoni en forma religiosa: Celebrat d'acord amb els ritus de confessió religiosa. Perquè gaudeixi d'efectes civils necessita: El reconeixement de la confessió religiosa per l'Estat: forma religiosa inscrita en el Registre d'Entitats religioses i acord entre Estat i confessió religiosa o que la legislació civil autoritzi la forma religiosa expressament: En l'actualitat acords amb l'Església Catòlica, les Entitats Evangèliques d'Espanya, la Federació de comunitats israelites i la Comissió Islàmica d'Espanya.
La inscripció del matrimoni en el Registre Civil: La inscripció del matrimoni celebrat a Espanya en forma religiosa es practicarà amb la simple presentació de la certificació de l'Església o confessió respectiva, que ha d'expressar les circumstàncies exigides per la legislació de l' Registre Civil. Es denega la pràctica de l'assentament quan dels documents presentats o dels assentaments del Registre consti que el matrimoni no reuneix els requisits que per la seva validesa s'exigeixen en aquest títol.
- Capacitat per a contraure matrimoni (aptitud): La capacitat per contraure matrimoni és l'aptitud que la llei requereix a la persona per assumir els efectes que es deriven de la celebració d'aquest negoci jurídic: o o o Edat: No poden contreure matrimoni els menors d'edat no emancipats (art 46 CC). Pot existir dispensa per autoritat judicial als 14 anys.
Existència o no de vincle matrimonial: Són incapaços per a contraure matrimoni els que es trobin lligats per vincle matrimonial anterior no dissolt per mort o divorci Prohibicions (impediments de contraure matrimoni) per parentiu o per condemna per mort dolosa del cònjuge Es prohibeix contraure matrimoni als parents en línia recta per consanguinitat, o adopció Als col · laterals per consanguinitat fins al 3r grau (el de tercer grau per consanguinitat és dispensable per l'autoritat judicial) Es prohibeix contraure matrimoni als condemnats com a autors o còmplices de la mort dolosa del cònjuge de qualsevol d'ells (Cal dispensa pel Ministeri de Justícia a instància de part) Efectes del matrimoni - - Efectes en l'àmbit personal: drets i deures entre els cònjuges (231-2 CCC) o Deure de col · laboració i mutu auxili: deure d'ajudar-se i prestar-se mutu auxili (col · laboració entre cònjuges ..
o Deure de respecte recíproc: reconeixement mutu dels seus drets i en concret dels seus respectius drets de la personalitat o Deure de lleialtat recíproca: actuar amb respecte a l'altre cònjuge, de forma sincera i sense engany no només respecte a les relacions sexuals sinó en totes les accions en què el cònjuge pugui veure afectat.
En l'esfera patrimonial: o Contribució a les despeses familiars (despeses necessàries per al manteniment de la família amb adequació als usos i nivell de vida familiar 231-5 CCC). Contribució a la gestió domèstica: Són despeses familiars: a) els originats en concepte d'aliments (aliments, habitatge, assistència mèdica), despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació habitatge, despeses d'atenció mèdica i sanitària .. etc dos cònjuges es troben obligats a contribuir a les despeses comunes (231.16 CCC) i poden pactar sobre la forma i mesura de la seva contribució.
Contribució no té perquè consistir en aportació econòmica (231-6.1 CCC) o Responsabilitat pels deutes contrets pels cònjuges davant terceres persones (deutes familiars 231-8 CCC).
Davant terceres persones responen de manera solidària de les obligacions contretes per raó de les despeses familiars (231-5 CCC) si són despeses adequades als usos i nivell de la vida familiar, en un altre cas en respon el cònjuge que ha contret l'obligació (231-8 CCC).
o Indisponibilitat del domicili familiar (es requereix consentiment d'ambdós cònjuges): es limiten els actes dispositius sobre l'habitatge considerat residència habitual de la família (231-9 CCC) El cònjuge titular, sigui en exclusiva o en quota indivisa no pot dur a terme cap acte que comprometi l'ús de l'habitatge sense el consentiment del consort o cònjuge o, si escau autorització judicial si concorre una causa justa, És una norma imperativa que no admet renúncies generals o anticipades: la necessitat del consentiment no es pot excloure per pacte.
L'acte efectuat sense el consentiment del cònjuge és anul · lable a instància d'aquell en el termini de quatre anys des que tingui coneixement de la seva realització Relacions econòmiques entre conjugues - El Règim econòmic del matrimoni és el convingut en capítols (231-10 CCC).
o Règim de separació de béns o Règim de participació en els guanys o Règim d'associació a compres i millores - - - - - o Règim de agermanament o de mig per mig.
Segons el CCC si no hi ha pacte o si els capítols matrimonials són ineficaços, el règim econòmic és el de separació de béns.
Article 231-11 CCC: Llibertat de contractació.
o Els cònjuges es poden transmetre béns i drets per qualsevol títol i fer entre ells tota mena de negocis jurídics.
o En cas d'impugnació judicial, correspon als cònjuges la prova del caràcter onerós de la transmissió.
Gestió de negocis aliens: o Cap dels cònjuges no es pot atribuir la representació de l'altre si no li ha estat conferida, llevat de situacions d'urgència o d'impossibilitat de l'altre cònjuge de donar el consentiment (231-43 CCC) o La gestió de negocis aliens que realitza un cònjuge per compte d'un altre si no hi representació legal o voluntària o ratificació posterior només és vàlida si concorre raó d'urgència o impossibilitat.
Donacions entre cònjuges (art. 231-14 CCC) o Les donacions ordinàries entre cònjuges són revocables en els casos generals de revocació de donacions, encara que, per al cas de revocació per supervenció de fills, només ho són si es tracta de fills comuns Comptes indistints: En cas de declaració de concurs de qualsevol dels cònjuges o d'embargament de comptes indistints per deutes privatius d'un dels cònjuges, el cònjuge no deutor pot sostreure de la massa activa del concurs o de l'embargament els imports que acrediti que li pertanyen (231-13 CCC).
o Es refereix tant a comptes indistints com a comptes conjuntes.
Compravendes amb pacte de supervivència (231-15 CCC): o En virtut del pacte de supervivència dels cònjuges que adquireixen béns conjuntament a títol onerós, poden pactar en el mateix títol d'adquisició que en morir un d'ells, el supervivent es convertirà en el titular únic de la totalitat.
Separació - - La separació matrimonial és aquella situació del matrimoni en què cessa la convivència dels cònjuges mantenint el vincle (art .81 CC): o L'ordre civil és l'únic competent per entendre la separació matrimonial (Es decretarà judicialment la separació, qualsevol que sigui la forma de celebració del matrimoni 81 CC).
o La separació deixa de ser causal i pot donar-se de mutu acord, per un dels cònjuges amb el consentiment de l'altre o per l'única voluntat d'un dels consorts o La separació pot ser judicial quan la declara l'autoritat judicial a instància d'un dels cònjuges o de tots dos.
o La separació pot ser de fet quan es tracta d'una situació fàctica de ruptura de la convivència sense que cap dels cònjuges acudeixi a instància judicial.
Classes: o Separació judicial: Cas en què els cònjuges actuen de mutu acord: La demanda es pot presentar per ambdós cònjuges o per un d'ells amb el consentiment exprés de l'altre A la demanda s'hi ha d'adjuntar el conveni regulador (233 CCCat) (si tenen fills pla de parentalitat (concreció de com exerceixen les responsabilitats parentals, aliments, règim de relacions personals, distribució habitatge familiar ...).
Necessitat que hagi transcorregut el termini de tres mesos des de la celebració del matrimoni fins a la data de presentació de la demanda de separació.
Cas en què la separació judicial és a petició d'un dels cònjuges (art. 81.2 CC): Per iniciar el procediment hauran d'haver transcorregut tres mesos des que es va contraure matrimoni En cas de risc per a la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat o indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills d'ambdós o de qualsevol dels membres del matrimoni no serà necessari el transcurs del termini (art 81 CC).
Efectes Article 83 CC: "La sentència de separació produeix la suspensió de la vida comuna dels casats, i cessa la possibilitat de vincular béns de l'altre cònjuge en l'exercici de la potestat domèstica" o A partir de la sentència de separació que estableix aquesta substitueix les regles que regulaven les relacions econòmiques dels cònjuges: No respondran solidàriament de les obligacions contretes a partir de la mateixa.
Separació de fet: La separació de fet suposa la suspensió de la vida en comú sense observar les formalitats legalment establertes per a això.
Pot ser acordada per ambdós cònjuges o ser imposada per un d'ells El CCC reconeix determinats efectes a aquesta situació: Pot ser causa de la dissolució del règim econòmic matrimonial (23216.2 CCC, 232-36 2), pot modificar l'exercici de la pàtria potestat (236-11 CCC) L'article 231-20 CCC preveu especialment els pactes en previsió d'una ruptura matrimonial tant abans del matrimoni com després de la ruptura matrimonial: Es refereixen a la situació dels cònjuges excloent la figura de l'abandonament de llar A la prestació d'aliments a un cònjuge o fills fixant quantitats A la situació dels fills, exercici de la potestat parental no és admissible la renúncia a la titularitat de la mateixa Divorci - - L'article 85 CC disposa que el matrimoni es dissol sigui quina sigui la forma i el temps de la seva celebració, per la mort o la declaració de mort d'un dels cònjuges i pel divorci.
El divorci és la forma de dissoldre el vincle matrimonial en vida d'ambdós cònjuges.
Per a l'efectivitat d'aquesta dissolució del vincle del matrimoni s'exigeix una resolució judicial El divorci és judicial i ha de ser declarat en procediment: o Els requisits per a acudir al procediment són: El divorci pot ser sol · licitat per tots dos cònjuges de mutu acord El divorci pot ser sol · licitat per un cònjuge amb el consentiment de l'altre El divorci pot ser sol · licitat per un sol cònjuge individualment En els dos primers casos s'acompanya la demanda de conveni regulador En tots els casos haurà d'haver transcorregut mínim tres mesos des de la celebració del matrimoni Efectes o La sentència de divorci és constitutiva, la seva eficàcia es produeix des que esdevé ferma i opera ex nunc o L'efecte principal de la sentència de divorci és la dissolució del vincle matrimonial i l'adquisició per part dels excònjuges del dret a contreure nou matrimoni fins i tot entre si (88.2 CC) o El divorci no fa desaparèixer les obligacions dels progenitors envers els seus fills, si es produeix la dissolució del règim econòmic matrimonial el que obliga a adoptar un conjunt de mesures respecte: Potestat sobre els fills i exercici de la mateixa Els aliments i pensions ..
Els efectes del divorci són oposables respecte a tercers de bona fe a partir de la inscripció de la sentència de divorci en el RC.
Nul·litat - La nul · litat del matrimoni es predica del matrimoni celebrat amb un vici o defecte en algun dels seus requisits (consentiment o forma matrimonial) que impedeix que tinguin validesa.
La nul · litat matrimonial ha de ser declarada judicialment sempre.
Causes de nul · litat matrimonial (article 73 CC): o Manca de consentiment matrimonial: perquè s'ha emès per persona que no té capacitat natural, declaracions emeses iocandi causa, simulació, reserva mental, i en el matrimoni mitjançant apoderat si el poder estava caducat o havia estat revocat.
o El matrimoni celebrat entre persones amb impediments d'edat, vincle, parentiu i crim (sense que s'aportin dispenses).
o Defecte de forma: 1) Exteriorització del consentiment sense la intervenció del jutge o funcionari autoritzat i 2) celebració del matrimoni sense intervenció de testimonis o És nul el matrimoni celebrat per error en la identitat de la persona de l'altre contraent o en les qualitats personals que per la seva entitat haguessin estat determinants en la prestació del consentiment.
o És nul el matrimoni contret per coacció o por greu o És nul el matrimoni si concorren vicis del consentiment (error, coacció o por greu) i s'interposa l'acció, un cop cessat el vici.
Ara bé caduca l'acció i es valida el matrimoni si els cònjuges han viscut junts durant un any després que s'hagi esvaït l'error o que hagi cessat la força o la causa de la por (76 CC).
Efectes de la nul · litat o Si bé la nul · litat suposa la declaració que no ha existit vincle matrimonial entre consorts i produeix la desaparició del aparent vincle matrimonial això no afecta determinades conseqüències de fet que han tingut lloc mentre aquesta no va ser declarada algunes de les quals romanen amb posterioritat a la declaració: o Article 79 CC: La declaració de nul · litat del matrimoni no invalida els efectes ja produïts respecte dels fills i del contraent o contraents de bona fe.La bona fe es presumeix.
La bona fe consisteix en el desconeixement per part del cònjuge que en el matrimoni que es va celebrar concorria alguna causa de nul · litat o El cònjuge o cònjuges de bona fe tenen la consideració de cònjuges fins a la declaració de nul · litat, de manera que aquesta no té efectes retroactius.
o Els fills són matrimonials independentment de la bona o mala fe dels cònjuges o L'article 233-14 CCC regula que en cas de nul · litat el cònjuge de bona de la situació econòmica, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada té dret a sol · licitar en el primer procés matrimonial una prestació compensatòria que no excedeixi del nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret d'aliments dels fills, que és prioritari.
o En els casos de nul · litat, si el matrimoni es regeix pel règim de separació de béns (article 232-5CCC): el cònjuge que ha treballat per a la casa substancialment més que l'altre, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment de l'extinció del règim per nul · litat l'altre hagi obtingut un increment patrimonial superior d'acord amb la llei .
o - ...