Tema 4- Col·leccions i col·leccionisme [RESUM] (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4- COL.LECCIONS I COL.LECCIONISME De les corts reials als museus públics El Museu es una institució contemporània.
- - - La paraula Museu designa el lloc de les muses: les divinitats que inspiren les arts.
El primer del que s’ en te noticia (el Museion d’ Alexandria) contenia objectes artístics amb el propòsit de que els seus residents rebessin la visita de les muses en forma d’ inspiració.
Trobem moments molt importants que han ajudat a la creació de Museus, el món antic va marcar l’inici de les col·leccions d’art: col·leccions d’obres que fonamentalment provenien de campanyes bèl·liques, viatges d’exploració...
Aquesta tradició de col·leccionisme es va estendre fins a l’Edat Mitjana on es col·leccionaven relíquies de sants o curiositats exòtiques.
Ja en el Renaixement, l’afició per les antiguitats i l’aparició del Barroc també van provocar la formació de col·leccions.
A més, les grans expedicions científiques del s. XVIII van aportar grans troballes botàniques també exposades en museus.
Gabinets d’art i curiositats: COL·LECCIONS EXÒTIQUES (s.XV-XVI) - - - Durant l’ Edat Mitjana i el Renaixement, prínceps i mecenes com els Mèdici a Florència, gaudien de magnífiques col·leccions d’ art i curiositats. No obstant, va ser durant el segle XVI i al nord dels Alps quan la passió pel col·leccionisme va donar lloc a unes col·leccions cada cop mes especialitzades, en les que es reunien allò més curiós i exòtic. Les col·leccions es trobaven en cases i palaus.
El gust per aquests gabinets de meravelles es va estendre des de l’ esfera reial i aristocràtic a un nombre cada cop més ample d’ erudits i comerciants.
Les col·leccions d’ art i curiositats es varen ampliar i millorar amb el temps. Els artistes van anar adquirint major importància i prestigi. Posseir antiguitats és considerava una mostra de prestigi individual.
Probablement, grans artistes de l’Edat Mitjana i el renaixement (Giorgo Vasari) van crear les seves pròpies col·leccions.
Els artistes que, sens dubte, ho van fer son prou coneguts: Rembrandt i Rubens.
Ambdós van reunir peces magnifiques i importants.
 Rembrandt: tenia una important col·lecció de prestigi però es va veure obligat a subhastar els seus béns i la seva casa d’ Amsterdam degut a problemes financers.
 Rubens: va tenir més sort amb els seus tresors. Com a pintor de cambra dels arxiducs Alberto i Isabel, va actuar com a conseller per a la creació d’ una extensa col·lecció d’ art. Rubens era propietari d’ un nombre considerable d’ estàtues, joies, monedes i pintures de mestres italians, flamencs i alemanys.
L’arxiduc Leopoldo Guillermo va tenir el més gran conjunt d’articles de col·lecció, a la seva casa d’Habsburg.
Wunderkammern o habitacions de meravelles i gabinets d’història natural Varen ser dos dels espais dels col·leccionistes per excel·lència dels s. XVI-XVII al centre d’Europa. Aquests espais es caracteritzaven per exposar una gran quantitat d’objectes tant artístics com naturals però amb un caràcter molt exòtic.
Aquests objectes provenien en gran part de les exploracions que les potencies europees feien per tot el mon.
Hi havia un cert interès per tot allò relacionat amb lo fantàstic i lo meravellós, com poden ser els unicorns els dragons, les sirenes... I es veu representat en aquestes col·leccions.
Wunderkammern o habitacions de meravelles.
Eren espais on, durant l’època de les grans exploracions i descobriments (América), s’exposaven gran quantitat d’objectes exòtics i rars que representaven la idea que tenien de la naturalesa, els tres regnes: animals, vegetals i minerals. Posteriorment, aquestes habitacions es convertiran en museus.
B`bàsicament s’hi exposaven les curiositats exòtiques i fantàstiques amb abundància de materials preciosos procedents de les exploracions dutes a l’estranger.
  Rodolfo II: Emperador del Sacre Imperi Germànic, Va ser un intel·lectual de la seva època i sentia molt interès per l’astronomia i l’astrologia, fins i tot es diu que va col·leccionar objectes amb màgia negra.
Fernando II de Àustria: també va crear una wunderkammern on hi tenia un espai dedicat a ocells, taurons dissecats, salamandres...
Els gabinets d’història natural S’assemblaven a les wunderkammern però eren lleugerament diferents: en els gabinets hi predominava la presencia d’objectes naturals sense l’abundància de materials preciosos ni de treballs exquisits. Predomina el caràcter científic i l’interés en l’estudi de la natura.
Aquests petits museus s’elaboraven amb objectius científics i divulgatius.
Tipus de col·leccionisme   Col·leccionisme d’ostentació: on es mostra la col·lecció oberta i es fa referències als sentits humans en diferents quadres. S’intenta projectar la grandesa de l’arxiduc o del mecenes en la col·lecció.
Cesare Ripa: Iconologia: Estudiar l’art a través de la lògica de les imatges. En la seva obra, Cesare fa una descripció dels 5 sentits.
La galeria de l’arxiduc Leopoldo Guillermo a Brussel·les Col·leccionisme de mercat: On es fan obres de grans col·leccions a encàrrec dels comercials i està orientat bàsicament a obtenir diners.
SALON DE LOS REINOS - - - El “Salon de los Reinos” va ser l’autèntic eix representatiu de l’antic palau del Buen Retiro de Madrid, construït entre 1630 i 1635.
S’hi albergaven les millors pintures del país.
El saló deu el seu nom a que en ell estaven pintats els escuts dels 24 regnes que formaven la Monarquia Hispànica en temps de Felip IV.
Disposició:  Al mur Nord del palau hi trobem els 24 escuts dels regnes que formaven la monarquia  A les parets laterals hi ha pintures. Totes aquestes representen victòries de l’exèrcit de Felip IV fora de les fronteres espanyoles (Italià, Flandes) L’objectiu principal es la reafirmar la figura del rei ja que havia recaigut. Aquesta estratègia de reafirmar la figura del rei va ser ideada pel Duc d’Olivares per ocultar realment la caiguda que estava vivint Espanya coma potencia mundial.
La sala era l’estància més rellevant del palau del Buen Retiro i era on Felip IV rebia a tots els ambaixadors i demes autoritats estrangeres, d’aquesta manera volia impressionar-los amb imatges del poder bèl·lic i econòmic.
Hi trobem les seguents peces: Per a resaltar les figures monàrquiques.
 Príncep Baltasar Carles. Velázquez El conde es troba sobre el caball. L’encorbament del conde significa que dominava la montura i tenia habilitat sobre el caball.
 Lleó de Nemea. Francisco Zurbarán.
El lleó representa els mals que assolen el país i el rei representa Hercules que els combat.
Per a commemorar les victòries de l’exèrcit espanyol.
 Rendició de Breda. Velázquez.
 Recuperació de Bahia. Juan Batista.
Del gabinet al museu: NAIXEMENT DELS MUSEUS (s. XIX) - - Amb la Il·lustració, el culte màgic a les muses o els sants és transforma en un interès cap a la raó humana i la ostentació de riqueses artístiques o trofeus bèl·lics passa a convertir-se en una exhibició de la personalitat d’ una nació.
La ciència i el nacionalisme transformen les col·leccions en museus i les institucions conegudes amb aquest nom apareixen a principis del segle XIX.
És el moment també de l’aparició dels seus edificis característics: si fins el 1800 les col·leccions és reunien en cases o palaus, a partir d’ aquesta data es comencen a construir edificis expressament destinats a l’ exhibició pública d’ objectes. El museu marca el canvi del concepte elitista de la cultura (l’art ja no es només de l’elit i el poder). Es vol fer una projecció pública d’aquella col·lecció.
Entre finals del segle XVIII i principis del XIX, els museus deixen de ser uns magatzems d’ obres d’ art, antiguitats i objectes curiosos, de difícil accés, per a mostrar-se com autèntics temples culturals indicadors de la riquesa patrimonial d’ un país.
Cultura d’ oci i museus temàtics - - - - Al principi, el museus responien a un propòsit didàctic i moralitzant. A l’ etapa inicial dels museus públics, la valoració personal d’ obres originals no era l’objectiu principal, els museus tenien com a finalitat permetre al espectador un recorregut per la història de l’ art a través de copies de quadres famosos.
La presentació sistemàtica de les col·leccions de pintura durant el segle XIX va ser molt variada:  D’una banda, els quadres s´ escollien segons l’ escola i els grups artístics al que pertanyien  D’ altra banda, es podien dividir en àrees temàtiques i fins i tot, en alguns casos, es classificaven només atenent a la grandària del marc o l’ any en que s’ havia adquirit l’ obra.
Des d’ una perspectiva actual, la abundància de quadres exposats en l’inici dels museus resulta excessiva. Fins al segle XX, a la majoria de les grans col·leccions de quadres d’ Europa, com la del Louvre, les obres exposades s’ amuntegaven a les parets unes al costat de les altres en nombroses fileres superposades que arribaven fins el sostre.
Durant els anys finals del segle XX, els museus han experimentat un extraordinari creixement vinculat a l’ extensió de la cultura de l’ oci.
 Les institucions existents s’ han ampliat per donar acollida al turisme.
 Moltes ciutats han construït museus com a símbols d’ identitat urbana. Un exemple seria la ciutat de Bilbao amb el Guggenheim. Des de la seva construcció, s’ha convertit en l’emblema de la ciutat.
 Han sorgit una gran varietat de museus temàtics dedicats a temes tan diversos com el holocaust jueu, la ciència recreativa, els nens, la moda, els còmics o el rock.
Museu en l’actualitat.
Definició: es una institució permanent, sense finalitat lucrativa, al servei de la societat (oberta al públic). El museu adquireix, conserva, investiga, comunica i exhibeix testimonis materials de l’home i del seu entorn amb l’objectiu de que siguin estudiats i analitzats.
Sistema de classificació dels museus segons l’ICOM: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Museus d’Art: pintura, escultura, gravat, religió, música...
Museus d’Història natural: geologia, mineralogia, botànica, zoologia...
Museus d’Etnografia i folklore: costums, tradicions i cultura del poble.
Museus Històrics: bibliografies, commemoracions, guerres, histories d’una ciutat...
Museus de les Ciències i les Tècniques: física, medicina, tècniques industrials...
Museus de Serveis socials: pedagogia, educació, justícia, política Museus de Comerç i comunicacions: moneda, transport correu Museus d’Agricultura i dels productes del sòl: maquinaria, aliments...
Guggenheim.
...

Comprar Previsualizar