TEMA 8 - Els drets d'àmbit individual i privat (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 29
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat TEMA 8 - ELS DRETS D’ÀMBIT INDIVIDUAL I PRIVAT 8.1 El dret a la vida. El dret a la integritat física i moral. El dret a la llibertat ideològica i religiosa.
8.1.1 El dret a la vida El dret a la vida està inclòs al Capítol II, és el primer dret de la Secció I, l’article 15. Aquest, parla de moltes coses: dret a la vida, integritat física i moral, la cultura, la pena de mort... (és molt important tenir en compte on està situat un article dins la CE).
Aquest dret però té un reconeixement recent, ja que a les declaracions de drets històriques no apareixia, però en la DUDH, els Pactes de NY i al CEDH i la CDFUE sí.
En primer lloc, es diu que l’existència d’aquest dret és indispensable per proclamar la resta de drets, ell mateix és un pressupòsit per l’exercici dels altres drets que vindran després. I el seu reconeixement és molt tardà a la història, com ja hem apuntat, ja que apareix als documents de després de la IIGM, amb la creixent sensibilització cap als DDFF. El dret de la vida va ser un dels més inculcats en aquells època històrica, i és després d’aquesta inculcació quan apareixen les declaracions de drets.
On està reconegut aquest dret a la vida? Article 15 CE: Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra.
Article 3 DUDH: Todo individuo tiene derecho a la vida, a la libertad y a la seguridad de su persona.
Article 6 PIDCP: 1. El derecho a la vida es inherente a la persona humana. Este derecho estará protegido por la ley. Nadie podrá ser privado de la vida arbitrariamente.
2. En los países en que no hayan abolido la pena capital sólo podrá imponerse la pena de muerte por los más graves delitos y de conformidad con leyes que estén en vigor en el momento de cometerse el delito y que no sean contrarias a las disposiciones del presente Pacto ni a la Convención para la Prevención y Sanción del Delito de Genocidio. Esta pena sólo podrá imponerse en cumplimiento de sentencia definitiva de un tribunal competente.
3. Cuando la privación de la vida constituya delito de genocidio se tendrá entendido que nada de lo dispuesto en este artículo excusará en modo alguno a los Estados Partes del cumplimiento de   1   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat ninguna de las obligaciones asumidas en virtud de las disposiciones de la Convención para la Prevención y la Sanción del Delito de Genocidio.
4. Toda persona condenada a muerte tendrá derecho a solicitar el indulto o la conmutación de la pena de muerte. La amnistía, el indulto o la conmutación de la pena capital podrán ser concedidos en todos los casos.
5. No se impondrá la pena de muerte por delitos cometidos por personas de menos de 18 años de edad, ni se la aplicará a las mujeres en estado de gravidez.
6. Ninguna disposición de este artículo podrá ser invocada por un Estado Parte en el presente Pacto para demorar o impedir la abolición de la pena capital.
Article 2 CEDH: 1 El derecho de toda persona a la vida está protegido por la ley. Nadie podrá ser privado de su vida intencionadamente, salvo en ejecución de una condena que imponga la pena capital dictada por un Tribunal al reo de un delito para el que la ley establece esa pena. 2 La muerte no se considerará como infligida en infracción del presente artículo cuando se produzca como consecuencia de un recurso a la fuerza que sea absolutamente necesario: a en defensa de una persona contra una agresión ilegítima ; b para detener a una persona conforme a derecho o para impedir la evasión de un preso o detenido legalmente ; c para reprimir, de acuerdo con la ley, una revuelta o insurrección.
Article 2 CDFUE: 1. Toda persona tiene derecho a la vida.
2. Nadie podrá ser condenado a la pena de muerte ni ejecutado Aquest dret no només comporta el dret a la vida, sinó que també comporta: L’abolició de la pena de mort L’Estat s’ha d’abstenir de matar la llei. Si els DDFF són facultats enfront dels poders públics, el primer dret fonamental de tots és que els poders públics ens respectin la vida. I d’aquí se’n deriva una obligació: l’Estat s’ha d’abstenir d’eliminar els ciutadans, fins i tot a través de procediments legals, com pot ser la pena de mort. La pena de mort queda prohibida amb caràcter absolut, actualment.
En un primer moment, el legislador tenia un marge per mantenir a l’ordenament espanyol la pena de mort, i durant temps va existir la possibilitat de la pena de mort en els termes que permetia la CE (en la legislació penal i en temps de guerra). Aquesta mínima possibilitat de mantenir en base constitucional la pena de mort va ser abolida pel propi legislador, que arrel de firmar els pactes internacionals i firmar un protocol posterior, a través de la llei 11/95 va abolir la possibilitat de la   2   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat pena de mort en temps de guerra i en la legislació penal. Per tant, la pena de mort està prohibida per la llei, la possibilitat ha quedat abolida.
Però no tots els tractats que s’han anat firmant incloïen la pena de mort. Aquest és un tema molt polèmic perquè darrere hi ha un entramat de valors, cal recordar que els drets són reflex d’un sistema de valors.
Per tant, idea recent de l’abolició de la pena de mort, fins i tot a Europa. El CEDH (1950) no establia una prohibició de la pena de mort, sinó que preveia la possibilitat que els països en tinguessin sempre i quan fos dictada des d’un tribunal a una persona que ha hagués comès un delicte. Però posteriorment, l’any 2009, a través d’un protocol sí que es va abolir la pena de mort.
Als Pactes de NY (1966), inicialment no contemplaven la prohibició i va ser el 1991 quan es va afegir la seva abolició, que va ser seguida també per l’estat espanyol. Va ser precisament arrel d’aquesta firma que el 95 va aprovar la llei que abolia la pena de mort, en les circumstàncies ja dites.
La CDFUE sí que estableix de forma taxativa que ningú pot ser condemnat a la pena de mort. Un estat que volgués ingressar a la UE no podria permetre la pena de mort a les seves fronteres.
Aquesta és una prohibició adreçada al legislador. Si un partit volgués establir la pena de mort, la prohibició constitucional d’aquesta pràctica impediria que el legislador pogués reintroduir-la al codi penal, per fer-ho caldria reformar la Constitució.
Afegir que el reconeixement del dret a la vida implica no només l’actitud d’abstenció per part dels poders públics, sinó també una actitud de protecció de la vida dels ciutadans. El reconeixement comporta una obligació dels poders públics de vetllar i protegir la vida dels particulars. Parlem d’obligacions positives: establir sancions penals per aquelles accions que suposen assassinats (per exemple).
Regulació: Article 15 CE i LO 11/1995 Disposicions sobre la pròpia mort Un altre tema que suscita controvèrsia és el de les disposicions sobre la pròpia mort, la qüestió de si el reconeixement del dret a la vida inclou també el reconeixement del dret a la no vida, de posar fi a la vida. En base el dret a la vida i el dret a la llibertat i a la dignitat de les persones, també estaria inclòs el dret a la no vida, al fet que els ciutadans volguessin no viure, de manera lliure.
Aquesta part del dret a la vida suscita més qüestions: el tema de l’eutanàsia, el tema de la mort digna i el tema del suïcidi. Són temes que tenen la seva base en aquest article 15 CE.
  3   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat Eutanàsia Definició: no és la mort des del punt de vista legal, sinó que és la mort d’aquella persona que té per finalitat posar fi a la vida. La persona es troba en unes circumstàncies que suposen una incapacitat irreversible i incurable. La mort volguda té per finalitat evitar el dolor, evitar que la persona hagi de patir uns sofriments. Se sol distingir entre l’activa i la passiva.
· Passiva: posem pel cas un malalt en aquestes circumstàncies que hem descrit, al qual se li fa una omissió, es deixa de proporcionar-li els tractaments i medicaments per tal que mori d’una forma natural, per tal que no es perllongui artificialment la vida de tal persona (malaltia incurable i irreversible, i que això li produeixi uns dolors i l’acció de l’eutanàsia passiva consisteix en un no fer, en deixar de subministrar). Des del punt de vista constitucional no presentaria problemes de legitimitat, no hi hauria res en contra. Hi ha una llei, la 41/2002 que regula l’autonomia del pacient, en la qual es demana el consentiment del pacient abans de procedir a qualsevol intervenció a partir d’una operació amb certa importància. Estaria permesa l’eutanàsia passiva, la possibilitat que una persona conscientment pogués renunciar a un determinat tractament perquè està en les circumstàncies ja dites.
Però podria ser que aquesta persona arribés a una situació d’inconsciència en què no pogués prestar per si sola el seu consentiment. Davant aquesta circumstància, unes CCAA han regulat un instrument, el testament vital. Aquest és un document d’últimes voluntats en què un posa una sèrie de disposicions sobre la seva vida i que dóna autorització en els seus familiars perquè ells siguin qui donin autorització perquè, en cas que es donessin aquestes circumstàncies, els seus familiars (o qui hagi designat) puguin decidir. És una espècie de manifestació d’eutanàsia passiva.
Regulació: article 20 EAC i 20.2 EAA · Activa: és aquella eutanàsia que suposa una acció, és el causar la mort deliberadament a una persona. Aquí no està permesa legalment.
El TC no s’ha pronunciat mai directament sobre el tema. L’any 1990 va dictar una sentència (120/1990) que en realitat parlava d’un altre tema: d’uns presos que van decidir fer una vaga de fam per arribar fins el final de les seves reivindicacions. El TC va dictaminat que no existeix el dret ret d’un pres a treure’s la vida després d’una vaga de fam per reclamar un dret polític. És a dir, per l’article 15 l’Estat no podia deixar morir aquella persona, i menys sota la seva tutela. Per això, el dret a la vida no inclou el dret a la no vida. La inducció o auxili al suïcidi és delicte, però el suïcidi en si mateix no és un delicte, un intent de suïcidi no és un delicte. L’estat va obligar als presos a viure.
  4   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat Una altra sentència: 154/2002 STC dret de la vida vinculat al dret a la llibertat religiosa.
Regulació SSTC 120/1990 FJ.7, 154/2002 FJ. 12 La protecció de la vida prèvia al naixement També hi ha molts problemes amb els temes de quan comença la vida i quan acaba.
Quan comença la vida de les persones? L’article 15 preveu que “TOTHOM” té dret a la vida. No diu espanyols, no dius les persones.
Un fetus és una persona? Un ésser que té una forma de vida embrionària, que encara està a dins del cos d’una altra persona, és una persona? Això és el que planteja el dret a la vida des del punt de vista de si del dret de la vida neix també el dret a l’ésser viu, a la manifestació de vida que són els embrions concebuts però encara no han nascut. Els nasciturus poden ser titulars en drets? Poden ser titulars en drets civils.
El tema de l’avortament a Europa s’ha plantejat en uns termes més concrets que a USA.
Aquí s’ha plantejat la possibilitat d’admetre l’avortament, no com a dret, sinó com a possibilitat en unes determinades circumstàncies.
L’ordenament espanyol el 1985 va despenalitzar l’avortament. Però això no suposa la seva legalització. Cal partir de la idea que l’avortament no és un dret, sinó que és un delicte que es pot despenalitzar si ocorren unes circumstàncies (el sistema espanyol és un sistema de casos). Hi ha determinats casos en els quals no es penarà, l’avortament no constituirà penalització: · Greu perill per la salut de la mare. El legislador fa un intent d’equilibri entre béns que estan en joc: preval la vida que està en estat embrionari o la vida d’un ésser viu que és la mare? Si l’embaràs pot dur a la mort o a un perjudici greu per la seva salut, es podria avortar i fer-ho no seria un delicte.
· Embaràs conseqüència d’una violació. La dona pot decidir si tenir el fill que no és fruit de la seva voluntat.
· Risc que el fetus neixi amb tares físiques o psicològiques.
Llei impugnada davant el TC à STC 53/1995. TC es va haver de pronunciar sobre la constitucionalitat de la llei. Segueix sent la sentència de referència per saber quina és la posició del TC sobre l’avortament.
Aquest dictamina que el nasciturus, el fetus, no és titular del dret de la vida, de l’article 15. Quan diu   5   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat todos no inclou el concebut i no nascut. Però aquest ésser és vida, té vida humana, i aquesta que està en formació, en un moment determinat, és un bé jurídic que s’ha de protegir. L’Estat té el deure de protegir la vida de les persones, no només de no matar-les, de protegir la vida des del punt de vista de qui encara no són persones. Per tant, no és titular del dret a la vida però aquesta forma de vida mereix protecció per part de l’Estat, existint fins i tot sancions penals.
Pot ser que aquesta protecció que ha de fer l’Estat no sempre prevalgui. Parlarem dels casos en que la vida en formació (que cal ser protegida) entri en conflicte amb altres valors constitucionals com el valor vida de la mare, o bé la llibertat sexual de la mare, o xoqui amb la salut de la mare.
Per tant, el legislador sí que pot preveure certs casos en què hi hagi una despenalització (avortar deixa de ser un delicte, no és un dret) si concorren unes circumstàncies en què entrin en col·lisió amb un altre bé protegit també per la CE. És constitucional una llei que despenalitza l’avortament en determinats supòsits. Aquesta sentència, de 12 membres va tenir 5 vots particulars, va tenir molta controvèrsia. Cal entendre que l’avortament és un delicte que en determinades circumstàncies pot no ser-ho.
Això és completament diferent a per exemple un país com EUA. Sentència TS EUA, Roe vs Wade 1973. En aquesta sentència el Tribunal Suprem d’EUA va deliberar que existia un dret per part de les dones, i un altre que era el dret a la privacitat o el dret a la intimitat. Als EUA l’avortament no és un delicte que en uns casos no ho és, sinó que és un dret que tenen les dones, que deriva d’un altre dret que és el de la intimitat. El nostre és un sistema de casos, mentre que en d’altres és un sistema de terminis. Les lleis que regulen l’avortament simplement estableixen terminis dins del qual es pot avortar sense haver de donar cap explicació, sense que hagi de concórrer cap circumstància.
A Espanya, l’antiga llei va ser modificada per l’anterior Parlament (PSOE), a través d’una nova llei (LO 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs), que va ser recorreguda davant el TC.
Aquesta llei va intentar canviar d’alguna forma el sistema, per fer una aproximació més a un sistema de terminis. La protecció a la vida del nasciturus és més gran com més avançada està la gestació (com més avançada, més protecció).
De tal forma que es reconeix que la dona embarassada lliurement pot decidir interrompre l’embaràs les primeres 14 setmanes, prenent una decisió lliure, sense que hagin de concórrer circumstàncies.
El que s’exigeix és que s’hagi informat a la dona sobre les alternatives i que hagi transcorregut un termini d’almenys tres dies des de la informació fins la intervenció. El TC sembla que entén que la protecció de la vida només pot cedir si es donen unes determinades circumstàncies, i actualment la dona té llibertat d’actuació les tres primeres setmanes. Per tant, sembla que l’ordenament espanyol no acceptaria una llei a terminis.
  6   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat · Per tant, tenim jurisprudència de 1995, una llei feta per la majoria anterior que podria ser inconstitucional. I està en marxa l’elaboració d’una nova llei que regularà el tema.
8.1.2 Integritat física i moral El dret a no patir maltractament ni tortura Prohibició de la tortura. L’article 15 garanteix el dret a la integritat física i moral. És el dret que tenim les persones de decidir sobre les actuacions que es realitzen en el nostre propi cos, i que puguin produir-nos danys o alteracions negatives, tant en l’aspecte físic com en el psicològic. Per tant, aquest article conté aspectes lligats a la llibertat i també a la protecció del cos, i també la prohibició d’actuacions que puguin alterar la integrat psicològica de les persones. Inclou d’alguna forma aquests diferents aspectes. Parlem tant del cos com de l’enteniment de la figura, no es pot desfigurar el cos de la persona. La tortura, doncs, està prohibida per la CE.
La tortura és un acte en el qual s’infligeix a una persona dolor per tal d’obtenir informació o confessió. En el dret internacional, al Conveni de la ONU contra la tortura, signat per Espanya , conté una sèrie de mecanismes de supervisió sobre la seva actuació. La prohibició de la tortura és una prohibició absoluta. Aquesta vol dir que no hi ha la possibilitat de fer un judici de proporcionalitat, tots els drets estan limitats, per saber si les restriccions són legítimes s’utilitza una judici de proporcionalitat.
Es plantejava que la prohibició fos relativa, i es pogués permetre la tortura en determinats casos si tingués la justificació en un altre motiu (estava en joc la vida d’un tercer). El TC ha seguit la jurisprudència, es tracta d’una prohibició absoluta, la tortura no té possibilitat de ser ponderada, de ser disminuïda. És a dir, no és admissible si és per salvar la vida d’una altra persona, per exemple.
Regulació/Jurisprudència ONU- Convenció contra la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumans o degradants (New York 1984) Protocol facultatiu que institueix el Subcomitè i preveu els mecanismes nacionals STC 34/2008 (FFJJ. 4 a 8).
Prohibició de penes o tractaments inhumans o degradants Pot plantejar-se si la prohibició o la defensa de la integritat inclou també que no es puguin produir inspeccions corporals. Exemple: que et facin bufar quan condueixes à és un registre. Igual que ho és el de l’entrada de l’aeroport. Això porta a preguntar-se si l’article 15 protegeix també que es puguin   7   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat produir aquests registres. Té legalitat aquest tipus de registres, encara que sigui una inspecció? Extracció de sang, o temes que puguin afectar la salut. El fet que a un l’obliguin a fer una intervenció al seu cos planteja controvèrsia, possibilitat que es doni una vulneració per part dels poders públics.
Regulació Inspeccions: SSTC 37/1989, 57/1994 Intervencions corporals: SSTC 7 i 215/1994, 207/1996 8.1.3 Dret a llibertat ideològica i religiosa És un dret vinculat a la dignitat i està consagrat a l’article 16 CE.
On està reconegut aquest dret a la llibertat ideològica i religiosa? Article 18 DUDH: Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho incluye la libertad de cambiar de religión o de creencia, así como la libertad de manifestar su religión o su creencia, individual y colectivamente, tanto en público como en privado, por la enseñanza, la práctica, el culto y la observancia.
Article 9 CEDH: 1 Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho implica la libertad de cambiar de religión o de convicciones, así como la liberdad de manifestar su religión o sus convicciones individual o colectivamente, en público o en privado, por medio del culto, la enseñanza, las prácticas y la observancia de los ritos.
2 La liberdad de manifestar su religión o sus convicciones no puede ser objeto de más restricciones que las que, previstas por la ley, constituyan medidas necesarias, en una sociedad democrática, para la seguridad pública, la protección del orden, de la salud o de la moral públicas, o la protección de los derechos o las libertades de los demás.
Article 10 CDFUE: 1. Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión.
Este derecho implica la libertad de cambiar de religión o de convicciones, así como la libertad de manifestar su religión o sus convicciones individual o colectivamente, en público o en privado, a través del culto, la enseñanza, las prácticas y la observancia de los ritos.
2. Se reconoce el derecho a la objeción de conciencia de acuerdo con las leyes nacionales que regulen su ejercicio   8   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat Article 16 CE: 1.Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley.
2.Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su ideología, religión o creencias.
3.Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones.
LO 7/1980 Històricament, apareix primer la idea de llibertat religiosa, a l’origen de les declaracions de drets (Europa s. XVII-XVIII). Justament la lluita per aquest dret surt com a resultat de la Reforma Protestant. Apareix la idea de la llibertat religiosa per contraposició de l’època històrica anterior on no hi havia hagut llibertat ideològica ni religiosa.
Per tant, és una idea provinent de la Il·lustració. A l’època prèvia no hi havia llibertat ideològica, però hi ha un punt d’inflexió i neix la següent idea: les persones tenen capacitat pel fet de ser persones de tenir la seva pròpia consciència, la seva pròpia visió del món, de tenir la possibilitat de canviar la visió del món. De tenir autonomia del pensament, de no ser un animal, sinó un ésser lliure.
Parlem de la consagració d’aquesta llibertat com a concepció de l’home que té capacitat per formar una opinió i visió pròpia, lliurement i de viure d’acord amb aquesta opinió, i de canviar-la, rectificar aquesta opinió. Aquesta és la idea que està en la base de les declaracions de drets (que deixen valors i concepcions).
Origen del dret a les declaracions · A l’article 10 de la Declaració dels Drets de L’home i el Ciutadà, de 1789, ja hi consta aquest dret, i el que està escrit no difereix gaire del què està escrit a l’article de la CE 1976.
· Constitució americana: al principi no hi havia una declaració de drets, fins les deu primeres esmenes. La primera d’elles està dedicada a la llibertat de pensament i religiosa, expressada d’una manera molt curiosa. (copiar article). El Parlament no pot establir una religió oficial, no pot prohibir a ningú que visqui d’acord amb la seva religió, el Parlament no pot fer lleis sobre la religió.
· Època de la Il·lustració: Lema Il·lustració: sapere aude! (atreveix-te a saber) en contraposició l’època medieval de la foscor.
  9   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat Actualitat La llibertat ideològica està lligada a la idea d’una societat oberta, democràtica, on hi ha una opinió pública lliure, on hi ha el lliure mercat de les idees, un intercanvi permanent on tothom pot llençar les seves idees. (Una cosa és el dret a viure amb conformitat les pròpies creences i l’altra la llibertat d’expressió i d’informació, que està vinculada però no pot confondre’s.) Aquesta llibertat va ser reconeguda als principals textos, declaracions del dret internacional. (art 18 DUDH, 9 CEDH, 10 CDFUE).
En el cap espanyol, com ja hem dit, l’article 16 és on es concreta el contingut d’aquest dret. Titulars: no només els ciutadans individualment, sinó també a les diferents confessions religioses (esglésies que pugui haver-hi, diverses comunitats... ) Faceta positiva de la llibertat religiosa És la garantia de poder tenir, de poder sostenir idees pròpies i de poder manifestar-les, les pròpies creences. Implica la capacitat de tenir o no tenir. Un pot no tenir idees religioses. Garanteix no només el que un internament pugui pensar sobre el que sigui, sinó que un pot manifestar-les, diu “en les seves manifestacions”. Aquesta és la vessant externa, que provoca controvèrsia perquè pot xocar amb d’altres drets. Límit únic a la manifestació: l’ordre públic. És la limitació de la pròpia CE.
· Ordre públic: sentit de preservar tot allò que pot posar en perill les persones o els béns, no en el sentit ampli de l’ordre constitucional. (sentit estricte de mantenir la seguretat de les persones).
Hi ha alguns supòsits d’aquesta llibertat que són els més problemàtics: · Manifestació d’idees que repugnen majoritàriament a una societat. Idees racistes, que proclamen i defensen l’odi contra una determinada ètnia, religió. És el llenguatge de l’odi, l’expressió d’idees que inciten a l’odi (hate speech).
· Volien abolir un precepte del codi penal que establia com a pena la difusió d’idees que neguessin el genocidi o que en fessin apologiaà fins a quin punt una societat oberta ha de tolerar la manifestació d’idees que inciten a l’odi? Pot ser que hi hagi una societat en què hi hagi una idea majoritària a favor de la implantació d’una determinada religió o ètnia.
Proselitisme: vocació de convèncer, fer proselitisme, fer propaganda de la pròpia religió.
Fins a quin punt és això legítim des del punt de vista constitucional? És il·legítim quan suposés una lesió per determinades persones.
Indumentària (la creença es pot expressar a través de la forma de vestir). Fins a quin   10   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat punt és compatible a un espai obert que les persones puguin manifestar la seva forma de vestir de la seva religió en una societat oberta.
Prohibició del vel islàmic a Turquia: no contrari a l’article del Conveni europeu.
Símbols religiosos en els espais públics.
Faceta negativa: Ningú pot ser obligat a declarar sobre les seves pròpies creences religioses/ideologies. Garantia d’indemnitat: ningú pot ser censurat, condemnat, ni rebre conseqüències negatives, ni ser discriminat pel fet de pertànyer a una determinada religió o creença.
Aquests drets també despleguen eficàcia entre els ciutadans particulars, en les relacions privades.
Exemple: conflicte a una relació laboral.
Aspecte institucional: relació entre l’estat i la religió. És un tema que dóna lloc a un inacabable debat. A l’article 16.3 CE veiem que, en principi, el nostre país no té una religió oficial, ni professa cap religió. La CE no tan sols prohibeix fer manifestacions d’una determinada religió o adherir-se a una, sinó que també estableix que els poders públics tindran en compte les creences de la societat i mantindran relacions amb les diverses religions, en especial l’Església catòlica.
Aquesta manera de plantejar les relacions entre l’estat i la religió aquí es coneix com a laïcitat cooperativa: l’estat espanyol no pot tenir una religió oficial i per això és un estat aconfessional, cap religió té caràcter oficial i l’estat ha de mostrar un caràcter de neutralitat. Però al mateix temps, per raons històriques i sociologies, la CE reconeix que a la societat hi ha confessions, i una d’aquestes té un especial pes, i obliga a mantenir relacions determinades amb aquestes confessions. D’aquí aquesta expressió de laïcitat cooperativa.
Per tant l’article 16 conté una dimensió institucional en tant que configura l’estat espanyol com a aconfessional amb la idea de laïcitat cooperativa. Aquesta aconfessionalitat és la que opera des de la pròpia Constitució, tot i que la LO 7/1980 concreta alguns aspectes de la relació entre l’estat i les diverses religions. Aquesta idea és seguida d’una manera “suis generi”.
Una altra conseqüència d’aquest principi és que l’estat té relacions formals amb les confessions religioses, com acords (els més importants amb la Santa Seu, anterior a la CE i que encara avui estan vigents i que són els que en alguna ocasió s’han dit que són contraris a la CE). Suposa doncs cooperació, i també amb d’altres religions. Una conseqüència és el dret que tenen les diferents confessions a l’ensenyament de les seves creences, a dins els col·legis això genera tota una altra problemàtica.
  11   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat El dret a l’objecció de consciència Aquest dret consisteix essencialment en la possibilitat de no seguir una norma que s’aplica a tothom, basant-se en les creences religioses i acceptant les conseqüències d’aquest no seguiment.
· Exemple més clar: objecció de consciència pel servei militar. Podien al·ludir al compliment del deure de fer la mili acceptant les conseqüències, que eren el realitzar prestacions socials substitutives.
o Article 30.2 CE: La ley fijará las obligaciones militares de los españoles y regulará, con las debidas garantías, la objeción de conciencia, así como las demás causas de exención del servicio militar obligatorio, pudiendo imponer, en su caso, una prestación social sustitutoria.
· Clàusula de consciència dels periodistes: els que treballen en un determinat mitjà, el pot deixar quan hi hagi un canvi en la línia ideològica.
· Metges · Objecció fiscal (no reconeguda enlloc, ningú pot al·ludir les seves obligacions tributàries).
8.2 Els drets de l’esfera privada (I): intimitat, honor, pròpia imatge Regulació Article 18 CE 1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.
2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en él sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.
3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.
4. La ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.
Article 12 DUDH Nadie será objeto de injerencias arbitrarias en su vida privada, su familia, su domicilio o su correspondencia, ni de ataques a su honra o a su reputación. Toda persona tiene derecho a la protección de la ley contra tales injerencias o ataques.
  12   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat Article 8 CEDH 1 Toda persona tiene derecho al respeto de su vida privada y familiar, de su domicilio y de su correspondencia.
2 No podrá haber ingerencia de la autoridad pública en el ejercicio de este derecho sino en tanto en cuanto esta ingerencia esté prevista por la ley y constituya una medida que, en una sociedad democrática, sea necesaria para la seguridad nacional, la seguridad pública, el bienestar económico del país, la defensa del orden y la prevención de las infracciones penales, la protección de la salud o de la moral, o la protección de los derechos y las libertades de los demás.
Articles 7 i 8 CDFUE Artículo 7 Respeto de la vida privada y familiar Toda persona tiene derecho al respeto de su vida privada y familiar, de su domicilio y de sus comunicaciones.
Artículo 8 Protección de datos de carácter personal 1. Toda persona tiene derecho a la protección de los datos de carácter personal que le conciernan.
2. Estos datos se tratarán de modo leal, para fines concretos y sobre la base del consentimiento de la persona afectada o en virtud de otro fundamento legítimo previsto por la ley. Toda persona tiene derecho a acceder a los datos recogidos que le conciernan y a obtener su rectificación.
3. El respeto de estas normas estará sujeto al control de una autoridad independiente.
Aquests drets sovint es tracten junts, tenen relació, si hi ha vulneració d’un pot haver-n’hi de l’altre.
DRET A L’HONOR Protegeix la pròpia estimació, el bon nom, la reputació, protegeix enfront la difamació, els missatges que llencin altres que vulguin desmerèixer el valor social que tenim, contra qui ens vulgui vexar.
Protegeix doncs aquest bon nom que tots podem tenir en alguna mesura. Té un component subjectiu molt important: quan proferim una determinada expressió, a una persona pot ofendre i a l’altra no. A més a més, el concepte d’honor també evoluciona amb el temps, amb els valors socials dominants, en cada moment hi ha un concepte diferent del que és l’honor.
Són titulars tan les persones físiques com les jurídiques. Però les jurídiques públiques (poders públics) tenen una barrera menys forta enfront la crítica, no es poden sentir ofesos per coses que qualsevol altre ciutadà sí que podria sentir-se ofès. El Príncep, algú que representa l’estat pot ser objecte de crítica, i aquesta serà més dura i àgria, i han d’aguantar.
  13   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat El codi penal ofereix protecció (delicte d’injúria: proferir un insult; calumnia: atribuir a una persona que ha comès un delicte quan no ho ha fet, per tal de devaluar l’estima social que té la persona) DRET A LA INTIMITAT Dret a tenir una vida privada. Entenem per vida privada un espai que cadascú delimita i decideix que preserva del coneixement dels altres o només revela a unes determinades persones amb caràcter de confiança i impedeix als demés accedir al coneixement de les dades personals que l’afecten directament. Només en són titulars les persones físiques.
Quins tipus de dades hi ha? Cadascú de nosaltres delimita el contingut i estableix amb la seva conducta la frontera d’aquesta intimitat.
Contingut: aspectes de la pròpia vida com la identitat sexual, dades mèdiques, creences ideològiques o religioses, hàbits de consum, situació econòmica personal.
PRÒPIA IMATGE Protegeix la imatge física de cadascú, imatge per la qual reconeixem algú la persona: veu, rostre, perfil, fotografia, representació en dibuix....
Són titulars persones tan físiques com jurídiques.
Aquests, són drets que acostumen a ser vulnerats molt sovint per tercers en l’exercici de drets com la llibertat d’informació i la llibertat d’opinió, per la seva pròpia naturalesa es limiten els uns amb els altres i és freqüent trobar-se amb sentències amb casos en què s’ha vulnerat algun d’aquests drets per haver exercit els mitjans de comunicació aquesta llibertat d’expressió.
Ex: fotografia al 10 minutos dels Albertos.
Titularitat i contingut 18.1 CE: Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.
18.4 CE: La ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.
Límits a la llibertat d’expressió, d’informació i d’opinió 20.1 CE: Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
  14   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
c) A la libertad de cátedra.
d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
20.4 CE: Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.
La protecció civil del dret a l’honor, la intimitat personal i la pròpia imatge: LO/1982 Remissió a Seminari 2 Dret Civil La protecció penal enfront a revelació de secrets, injúries i calúmnies Articles 197 a 201 i a 216 CP Artículo 197.
1. El que, para descubrir los secretos o vulnerar la intimidad de otro, sin su consentimiento, se apodere de sus papeles, cartas, mensajes de correo electrónico o cualesquiera otros documentos o efectos personales o intercepte sus telecomunicaciones o utilice artificios técnicos de escucha, transmisión, grabación o reproducción del sonido o de la imagen, o de cualquier otra señal de comunicación, será castigado con las penas de prisión de uno a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses.
2. Las mismas penas se impondrán al que, sin estar autorizado, se apodere, utilice o modifique, en perjuicio de tercero, datos reservados de carácter personal o familiar de otro que se hallen registrados en ficheros o soportes informáticos, electrónicos o telemáticos, o en cualquier otro tipo de archivo o registro público o privado. Iguales penas se impondrán a quien, sin estar autorizado, acceda por cualquier medio a los mismos y a quien los altere o utilice en perjuicio del titular de los datos o de un tercero.
3. El que por cualquier medio o procedimiento y vulnerando las medidas de seguridad establecidas para impedirlo, acceda sin autorización a datos o programas informáticos contenidos en un sistema informático o en parte del mismo o se mantenga dentro del mismo en contra de la voluntad de quien tenga el legítimo derecho a excluirlo, será castigado con pena de prisión de seis meses a dos años.
  15   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en este artículo, se le impondrá la pena de multa de seis meses a dos años.
Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33.
4. Se impondrá la pena de prisión de dos a cinco años si se difunden, revelan o ceden a terceros los datos o hechos descubiertos o las imágenes captadas a que se refieren los números anteriores.
Será castigado con las penas de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses, el que, con conocimiento de su origen ilícito y sin haber tomado parte en su descubrimiento, realizare la conducta descrita en el párrafo anterior.
5. Si los hechos descritos en los apartados 1 y 2 de este artículo se realizan por las personas encargadas o responsables de los ficheros, soportes informáticos, electrónicos o telemáticos, archivos o registros, se impondrá la pena de prisión de tres a cinco años, y si se difunden, ceden o revelan los datos reservados, se impondrá la pena en su mitad superior.
6. Igualmente, cuando los hechos descritos en los apartados anteriores afecten a datos de carácter personal que revelen la ideología, religión, creencias, salud, origen racial o vida sexual, o la víctima fuere un menor de edad o un incapaz, se impondrán las penas previstas en su mitad superior.
7. Si los hechos se realizan con fines lucrativos, se impondrán las penas respectivamente previstas en los apartados 1 al 4 de este artículo en su mitad superior. Si además afectan a datos de los mencionados en el apartado anterior, la pena a imponer será la de prisión de cuatro a siete años.
8. Si los hechos descritos en los apartados anteriores se cometiesen en el seno de una organización o grupo criminales, se aplicarán respectivamente las penas superiores en grado.
Artículo 198.
La autoridad o funcionario público que, fuera de los casos permitidos por la Ley, sin mediar causa legal por delito, y prevaliéndose de su cargo, realizare cualquiera de las conductas descritas en el artículo anterior, será castigado con las penas respectivamente previstas en el mismo, en su mitad superior y, además, con la de inhabilitación absoluta por tiempo de seis a doce años.
Artículo 199.
1. El que revelare secretos ajenos, de los que tenga conocimiento por razón de su oficio o sus relaciones laborales, será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.
2. El profesional que, con incumplimiento de su obligación de sigilo o reserva, divulgue los secretos de otra persona, será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para dicha profesión por tiempo de dos a seis años.
  16   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat Artículo 200.
Lo dispuesto en este capítulo será aplicable al que descubriere, revelare o cediere datos reservados de personas jurídicas, sin el consentimiento de sus representantes, salvo lo dispuesto en otros preceptos de este Código.
Artículo 201.
1. Para proceder por los delitos previstos en este capítulo será necesaria denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. Cuando aquélla sea menor de edad, incapaz o una persona desvalida, también podrá denunciar el Ministerio Fiscal.
2. No será precisa la denuncia exigida en el apartado anterior para proceder por los hechos descritos en el artículo 198 de este Código, ni cuando la comisión del delito afecte a los intereses generales o a una pluralidad de personas.
3. El perdón del ofendido o de su representante legal, en su caso, extingue la acción penal sin perjuicio de lo dispuesto en el segundo párrafo del número 5º del apartado 1 del artículo 130.
Artículo 216.
En los delitos de calumnia o injuria se considera que la reparación del daño comprende también la publicación o divulgación de la sentencia condenatoria, a costa del condenado por tales delitos, en el tiempo y forma que el Juez o Tribunal consideren más adecuado a tal fin, oídas las dos partes.
El dret de rectificació: LO 2/1984 La protecció de dades personals 18.4 CE: La ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.
LO 15/1999 Web: http://www.agdp.es   17   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat 8.3 Els drets de l’esfera privada (II): inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions Regulació Article 12 DUDH Nadie será objeto de injerencias arbitrarias en su vida privada, su familia, su domicilio o su correspondencia, ni de ataques a su honra o a su reputación. Toda persona tiene derecho a la protección de la ley contra tales injerencias o ataques.
Article 8 CEDH Derecho al respeto de la vida privada y familiar 1 Toda persona tiene derecho al respeto de su vida privada y familiar, de su domicilio y de su correspondencia.
2 No podrá haber ingerencia de la autoridad pública en el ejercicio de este derecho sino en tanto en cuanto esta ingerencia esté prevista por la ley y constituya una medida que, en una sociedad democrática, sea necesaria para la seguridad nacional, la seguridad pública, el bienestar económico del país, la defensa del orden y la prevención de las infracciones penales, la protección de la salud o de la moral, o la protección de los derechos y las libertades de los demás.
Article 7 CDFUE: Respeto de la vida privada y familiar Toda persona tiene derecho al respeto de su vida privada y familiar, de su domicilio y de sus comunicaciones.
Article 18.2 i 18.3 CE 2.El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en él sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.
3.Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.
Aquests dos últims: Garanteixen àmbits d’intimitat i prohibeixen les intromissions arbitràries Parlem del dret a tenir intimitat, privacitat. La inviolabilitat de domicili i el secret de les comunicacions estan destinats a protegir no tant la intimitat entesa com a àmbit preservat de la vida d’un mateix, del que ell considera que no ha de ser públic, sinó més a protegir per una banda un espai físic, el domicili, en el qual la CE garanteix que no hi pot penetrar ningú (ni poders públics, ni   18   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat els privats. Fer-ho constitueix un delicte, no s’hi pot ni arribar a captar imatges, independentment del que fem en aquest espai. Per tant, es protegeix l’espai.
D’altra banda, el secret de les comunicacions vol garantir no tant el contingut de les comunicacions, allò que podem dir a través d’un mitjà, l’objecte no és preservar la intimitat d’allò que diem, sinó el mitjà ,el continent. L’objectiu és protegir el mitjà de les comunicacions, independentment que allò que comuniquem sigui o no de l’esfera privada. Garanteix que el mitjà a través del qual ens comuniquem no hi pot accedir ningú.
Són garanties d’intangibilitat. Els mitjans són intangibles, ningú pot accedir a allò que constitucionalment es considera domicili o l’accés al mitjà pel qual ens comuniquem.
Per tant, a diferència del dret a la intimitat i la pròpia imatge, són drets que són garanties formals: protegeix el domicili independentment del que hi fem dins. El que es protegeix és l’espai on un pot viure al marge de les convencions socials i on pot exercir la seva llibertat més íntima.
Pertoca al Jutge l’autorització d’entrada al domicili i la intervenció de les comunicacions El que sí és determinant és el consentiment del propi afectat, o l’autorització judicial. La protecció del domicili i aquest secret del mitjà per tal que no siguem escoltats mentre parlem per telèfon, té unes excepcions: o bé el propi consentiment (no hi ha violació del domicili si un presta el consentiment) o bé quan hi ha una autorització judicial.
No tenen efecte les proves aportades a un procés quan per obtenir-les s’ha vulnerat aquests drets (articles 24 CE i 11.1 LOPJ) Aquests dos drets gaudeixen de la regla d’exclusió, entesa com a aquella que diu que les informacions o les proves que es puguin haver obtingut en vulneració d’algun dret fonamental (com aquests: un registre de l’habitatge, o amb un registre telefònic) no poden constituir proves vàlides en un procés penal i s’han d’excloure de l’activitat perquè són proves que estan contaminades perquè han estat obtingudes amb la vulneració.
Article 24 CE 1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.
2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra sí mismos, a no confesarse culpables y a la   19   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat presunción de inocencia.
La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos.
Article 11.1 LOPJ 1. En todo tipo de procedimiento se respetarán las reglas de la buena fe. No surtirán efecto las pruebas obtenidas, directa o indirectamente, violentando los derechos o libertades fundamentales.
Són garanties que es poden suspendre en estat d’excepció o setge i investigacions per terrorisme (articles 55.1 i 55.2 CE) 1. Los derechos reconocidos en los artículos 17, 18, apartados 2 y 3, artículos 19, 20, apartados 1, a) y d), y 5, artículos 21, 28, apartado 2, y artículo 37, apartado 2, podrán ser suspendidos cuando se acuerde la declaración del estado de excepción o de sitio en los términos previstos en la Constitución. Se exceptúa de lo establecido anteriormente el apartado 3 del artículo 17 para el supuesto de declaración de estado de excepción.
2. Una ley orgánica podrá determinar la forma y los casos en los que, de forma individual y con la necesaria intervención judicial y el adecuado control parlamentario, los derechos reconocidos en los artículos 17, apartado 2, y 18, apartados 2 y 3, pueden ser suspendidos para personas determinadas, en relación con las investigaciones correspondientes a la actuación de bandas armadas o elementos terroristas.
La utilización injustificada o abusiva de las facultades reconocidas en dicha ley orgánica producirá responsabilidad penal, como violación de los derechos y libertades reconocidos por las leyes.
Inviolabilitat de domicili El concepte de domicili és un concepte constitucional no equiparable al concepte de domicili civil i administratiu. És l’espai en què un decideix que desenvolupa la seva vida privada al marge de les convencions socials, que no ve determinat ni tan sols pel títol al que un ostenta en l’espai (propietari, llogater, a efectes constitucional no és important). Per tant, domicili: espai habitat en el qual es desenvolupa la vida privada.
Els titulars d’aquests drets també són les persones jurídiques, d’una SA, una fundació...
  20   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat Tenim tres supòsits contemplats per la Constitució en què l’entrada al domicili de la persona seria legítima.
En primer lloc, és necessària l’autorització d’entrada per part de l’interessat.
Després tenim les excepcions de la necessitat d’aquesta prestació del consentiment: • Resolució judicial. Els jutges poden autoritzar el registre dels domicilis en els casos previstos per la llei i en causes justificades, les autoritzacions han de ser motivades.
• Delicte flagrant: percepció directe d’un delicte i la necessària intervenció de les forces de seguretat.
• Força major: 21.3 LO.
Será causa legítima suficiente para la entrada en domicilio la necesidad de evitar daños inminentes y graves a las personas y a las cosas, en supuestos de catástrofe, calamidad, ruina inminente u otros semejantes de extrema y urgente necesidad.
En tales supuestos, y para la entrada en edificios ocupados por organismos oficiales o entidades públicas, no será preciso el consentimiento de la autoridad o funcionario que los tuviere a su cargo.
Estat de necessitat i inviolabilitat del domicili: el moviment okupa: article 20.5 CP 5.º El que, en estado de necesidad, para evitar un mal propio o ajeno lesione un bien jurídico de otra persona o infrinja un deber, siempre que concurran los siguientes requisitos: Primero. Que el mal causado no sea mayor que el que se trate de evitar.
Segundo. Que la situación de necesidad no haya sido provocada intencionadamente por el sujeto.
Tercero. Que el necesitado no tenga, por su oficio o cargo, obligación de sacrificarse.
El secret de les comunicacions L’article 16 garanteix el secret de les comunicacions i, en especial les que es fan en suport postal, telegràfic i telefònic.
Els titulars són totes les persones físiques i jurídiques tant davant poders públics com davant de tercers particulars.
En el cas del secret a les comunicacions, es protegeix el mitjà, la intangibilitat del suport, i no el contingut (allò que es comunica). No es protegeix pròpiament la intimitat. Una intervenció   21   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat telefònica feta sense autorització judicial és una intervenció il·legítima perquè no compta ni amb el consentiment ni amb l’autorització judicial.
Exigeix que l’autorització no pot ser general, cal l’autorització judicial per intervenir les comunicacions.
Finalitat: obtenir informació sobre uns fets importants. Sempre s’han de posar a disposició del jutge, el material que s’obté.
Els reclusos poden tenir intervingudes les comunicacions per resolució administrativa.
  22   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat 8.4 Llibertat personal i habeas corpus. Llibertat de circulació i residència. El dret a contraure matrimoni.
Llibertat personal i seguretat Article 17 1. Toda persona tiene derecho a la libertad y a la seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, sino con la observancia de lo establecido en este artículo y en los casos y en la forma previstos en la ley.
2. La detención preventiva no podrá durar más del tiempo estrictamente necesario para la realización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos, y, en todo caso, en el plazo máximo de setenta y dos horas, el detenido deberá ser puesto en libertad o a disposición de la autoridad judicial.
3. Toda persona detenida debe ser informada de forma inmediata, y de modo que le sea comprensible, de sus derechos y de las razones de su detención, no pudiendo ser obligada a declarar. Se garantiza la asistencia de abogado al detenido en las diligencias policiales y judiciales, en los términos que la ley establezca.
4. La ley regulará un procedimiento de «habeas corpus» para producir la inmediata puesta a disposición judicial de toda persona detenida ilegalmente. Asimismo, por ley se determinará el plazo máximo de duración de la prisión provisional.
La llibertat a la CE apareix en molts articles, però el dret a la llibertat de l’article 17 és la llibertat deambulatòria, la física, de moviment, d’entrar i sortir, de poder desplaçar-se lliurement i de no ser detingut ni retingut si no és pels motius i amb els procediments que permet la CE i les lleis.
• En són titulars totes les persones.
• L’exercici de la llibertat requereix seguretat.
• Ningú pot ser privat de llibertat excepte en els supòsits previstos a la CE i a la llei.
• Principi de legalitat punitiva (tipicitat) • Principi de legalitat processal Supòsits de privació de llibertat per causa penal Definicions en negatiu de la llibertat: ciutadans només podem ser privats de la llibertat en els supòsits establerts en les lleis.
• Supòsit de la detenció preventiva: mesura cautelar governativa o de particulars. És de la que ens parla l’article 17. La privació de la llibertat es realitza com a mesura cautelar   23   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat adoptada per les forces de seguretat o fins i tot pels privats. Quan es pot detenir una persona preventivament? Només quan hi ha la sospita que ha comès un delicte o està delinquint perquè hi ha situació de flagrància (o té la intenció de delinquir). En aquests casos es pot fer aquesta detenció, aquesta privació de la llibertat temporalment, destinada a esbrinar tot allò que permeti aclarir fers. No intervé el jutge, sinó la policia. Per això la CE estableix una sèrie de cauteles, com la durada limitada (la detenció preventiva no pot durar més que el temps necessari per fer les investigacions que com a màxim poden ser 72h).
• Presó provisional, localització permanent o llibertat sota fiança: Mesures cautelars judicials [17.1 CE]. Possibilitat que com a mesura cautelar i excepcionalment un jutge pugui decretar una mesura tan dràstica com l’ingrés a presó d’una persona sense que hi hagi hagut cap judici, sinó en la instrucció, a les diligències prèvies. Per adoptar tal resolució, la CE estableix moltes precaucions, molts requisits, com que la persona pugui obstruir la investigació judicial. Presó provisional que també té una durada limitada de dos anys i pot prorrogar-se.
• Penes de presó o localització permanent: condemnes imposades per sentència [17.1 CE, 35-37 CP] • Presó o localització permanent subsidiàries per impagament de multa pental [17.1 CE, 35 i 53 CP] Drets del detingut • A ser informat dels seus drets i de les raons de la detenció (art. 17.3 CE i 520 LECr).
• A no declarar i a no confessar-se culpable (arts. 17.3 i 24.2 CE).
• A l’assistència lletrada (art. 17.3 CE i 520 LECr).
• A comunicar a un familiar la detenció i el lloc de custodia (art. 520 LECr).
• A l’assistència d’intèrpret (art. 520 LECr).
• A reconeixement mèdic (art. 520 LECr).
• A ser posat a disposició del jutge en el termini de 24 hores (art. 496 LECr).
• A que en el termini de 72 hores el jutge deixi sense efecte la detenció o la elevi a presó provisional o adopti altres mesures cautelars (arts. 17.2 CE i 497 LECr).
La possible incomunicació de detinguts (arts 509 i ss i 527 LECr).
La suspensió dels drets del detingut i la prolongació de la detenció (art. 55.1 i .2 CE, LOEE i 520bis LECr).
Els drets de les persones internades en centres penitenciaris (art. 25.2 CE i LO 1/1979, de 26 de septiembre, General Penitenciaria):   24   Drets i llibertats fonamentals • TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat A la reeducació i reinserció, a accedir a la cultura i al desenvolupament integral de la seva personalitat.
• A no complir treballs forçats i a tenir un treball remunerat i als beneficis de la Seguretat Social.
• A l’exercici dels drets fonamentals que no tingui suspesos per la condemna.
Supòsits especials de privació de llibertat • Malalts psíquics (art. 5.1.e CEDH i 763 i ss. LEC).
• Estrangers (art. 5.1.f CEDH i 60 LODLE).
• Menors (LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat dels menors).
• Els membres de les Forces Armades (LO 8/1998, de 2 de desembre, de regim disciplinari de les Forces Armades).
• Jutges i Magistrats (art. 398 LOPJ).
• Diputats i Senadors (art. 71.2 CE).
Habeas corpus [ja explicat en un altre tema] Regulació Article 17.4 CE La ley regulará un procedimiento de «habeas corpus» para producir la inmediata puesta a disposición judicial de toda persona detenida ilegalmente. Asimismo, por ley se determinará el plazo máximo de duración de la prisión provisional.
LO 6/1984 L’ Habeas corpus és el dret de qui es troba en situació de detenció il·legal a ser posat a disposició del jutge competent.
S’exerceix per un procediment especial, sumari, preferent i de cognició limitada.
Procediment molt sumari en què el jutge adopta la resolució: confirma que la detenció ha estat legal o il·legal.
L’ Habeas corpus està íntimament lligat a la llibertat de moviment. Consisteix en el dret de tota persona a ser conduïda davant un jutge perquè aquest comprovi si ha estat detingut legalment o no.
Si ha estat detingut d’acord i segons el procediment que estableixen les lleis. És una garantia que   25   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat reforça la llibertat de circulació. Si una persona ha estat detinguda té el dret a reclamar que un jutge comprovi si ho ha estat il·legalment o no.
Llibertat de circulació i residència Regulació Article 19 CE Los españoles tienen derecho a elegir libremente su residencia y a circular por el territorio nacional.
Asimismo, tienen derecho a entrar y salir libremente de España en los términos que la ley establezca. Este derecho no podrá ser limitado por motivos políticos o ideológicos.
Article 13 DUDH Toda persona tiene derecho a circular libremente y a elegir su residencia en el territorio de un Estado.
Toda persona tiene derecho a salir de cualquier país, incluso del propio, y a regresar a su país.
Article 12 i 13 PIDCP Artículo 12 1. Toda persona que se halle legalmente en el territorio de un Estado tendrá derecho a circular libremente por él y a escoger libremente en él su residencia.
2. Toda persona tendrá derecho a salir libremente de cualquier país, incluso del propio.
3. Los derechos antes mencionados no podrán ser objeto de restricciones salvo cuando éstas se hallen previstas en la ley, sean necesarias para proteger la seguridad nacional, el orden público, la salud o la moral públicas o los derechos y libertades de terceros, y sean compatibles con los demás derechos reconocidos en el presente Pacto.
4. Nadie podrá ser arbitrariamente privado del derecho a entrar en su propio país.
Artículo 13 El extranjero que se halle legalmente en el territorio de un Estado Parte en el presente Pacto sólo podrá ser expulsado de él en cumplimiento de una decisión adoptada conforme a la ley; y, a menos que razones imperiosas de seguridad nacional se opongan a ello, se permitirá a tal extranjero exponer las razones que lo asistan en contra de su expulsión, así como someter su caso a revisión ante la autoridad competente o bien ante la persona o personas designadas especialmente por dicha autoridad competente, y hacerse representar con tal fin ante ellas.
  26   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat Articles 2,3,4 del Protocol addicional núm 4 del CEDH ARTÍCULO 2- Libertad de circulación 1. Toda persona que se encuentre legalmente en el territorio de un Estado tiene derecho a circular libremente por él y a elegir libremente su residencia.
2. Toda persona es libre de abandonar cualquier país, incluido el suyo.
3. El ejercicio de estos derechos no podrá ser objeto de más restricciones que las que, previstas por la ley, constituyan medidas necesarias, en una sociedad democrática, para la seguridad nacional, la seguridad pública, el mantenimiento del orden público, la prevención del delito, la protección de la salud o de la moral, o la protección de los derechos y libertades de terceros.
4. Los derechos reconocidos en el párrafo 1 podrán igualmente, en ciertas zonas determinadas, ser objeto de restricciones que, previstas por la ley, estén justificadas por el interés público en una sociedad democrática.
ARTÍCULO 3- Prohibición de la expulsión de nacionales 1. Nadie podrá ser expulsado en virtud de una medida individual o colectiva del territorio del Estado del cual sea nacional.
2. Nadie podrá verse privado del derecho a entrar en el territorio del Estado del cual sea nacional.
ARTÍCULO 4- Prohibición de las expulsiones colectivas de extranjeros Quedan prohibidas las expulsiones colectivas de extranjeros.
ARTÍCULO -Prohibición de las expulsiones colectivas de extranjeros Quedan prohibidas las expulsiones colectivas de extranjeros.
Article 1 protocol addicional número 7 del CEDH ARTÍCULO 1- Garantías de procedimiento en caso de expulsión de extranjeros 1. Un extranjero que resida legalmente en el territorio de un Estado no podrá ser expulsado sino en ejecución de una decisión dictada conforme a la ley, y deberá permitírsele: a) exponer las razones que se opongan a su expulsión;b) que su caso sea examinado; y c) hacerse representar a tales fines ante la autoridad competente o ante la persona o personas designadas por esa autoridad.
  27   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat 2. Un extranjero podrá ser expulsado antes de ejercer los derechos enumerados en el párrafo 1 a), b) y c) de este artículo cuando su expulsión sea necesaria en interés del orden público o se base en motivos de seguridad nacional.
Article 45 CDFUE 1. Todo ciudadano de la Unión tiene derecho a circular y residir libremente en el territorio de los Estados miembros.
2. Podrá concederse libertad de circulación y de residencia, de conformidad con lo dispuesto en los Tratados, a los nacionales de terceros países que residan legalmente en el territorio de un Estado miembro.
Titulars: • Els espanyols.
• Els estrangers ciutadans de la UE (article 21 TFUE) • Els estrangers de règim comú en els termes dels Tractats Internacionals i la Llei (SSTC 242/1994 i 53/2002, i articles 5 i 25 LODLE) El dret a contreure matrimoni Regulació Article 32 CE 1. El hombre y la mujer tienen derecho a contraer matrimonio con plena igualdad jurídica.
2. La ley regulará las formas de matrimonio, la edad y capacidad para contraerlo, los derechos y deberes de los cónyuges, las causas de separación y disolución y sus efectos.
Article 16 DUDH 1. Los hombres y las mujeres, a partir de la edad núbil, tienen derecho, sin restricción alguna por motivos de raza, nacionalidad o religión, a casarse y fundar una familia, y disfrutarán de iguales derechos en cuanto al matrimonio, durante el matrimonio y en caso de disolución del matrimonio.
2. Sólo mediante libre y pleno consentimiento de los futuros esposos podrá contraerse el matrimonio.
  28   Drets i llibertats fonamentals TEMA 8 – Els drets d’àmbit individual i privat 3. La familia es el elemento natural y fundamental de la sociedad y tiene derecho a la protección de la sociedad y del Estado.
Article 23 PIDCP 1. La familia es el elemento natural y fundamental de la sociedad y tiene derecho a la protección de la sociedad y del Estado.
2. Se reconoce el derecho del hombre y de la mujer a contraer matrimonio y a fundar una familia si tienen edad para ello.
3. El matrimonio no podrá celebrarse sin el libre y pleno consentimiento de los contrayentes.
4. Los Estados Partes en el presente Pacto tomarán las medidas apropiadas para asegurar la igualdad de derechos y de responsabilidades de ambos esposos en cuanto al matrimonio, durante el matrimonio y en caso de disolución del mismo. En caso de disolución, se adoptarán disposiciones que aseguren la protección necesaria a los hijos.
Article 12 CEDH A partir de la edad núbil, el hombre y la mujer tienen derecho a casarse y a fundar una familia según las leyes nacionales que rijan el ejercicio de este derecho.
Article 9 CDFUE Se garantizan el derecho a contraer matrimonio y el derecho a fundar una familia según las leyes nacionales que regulen su ejercicio.
Titulars: en són titulars totes les persones.
Com es pot veure, en els textos internacionals i a la CE es reconeix el dret a l’home i a la dona.
Llei 12/2005, 1 de juliol de reforma del codi civil.
  29   ...