Tema 2. Origen i evolució dels sistemes penitenciaris (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Dret Penitenciari
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 17/03/2017
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Dret penitenciari Tema 2. Origen i evolució dels sistemes penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert TEMA 2. ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS SISTEMES PENITENCIARIS 1. ORIGEN DE LA PENA PRIVATIVA DE LLIBERTAT La presó coma pena privativa de llibertat no ha existit des de sempre. Tot i que si que existia “el encierro”, no s’utilitzava com a pena.
Podem distingir dues grans etapes pel que fa a la presó: - Una primera etapa que seria fins al S. XVII, en que la presó és només una mesura cautelar, és a dir, una mesura que serveix per a retenir a la persona que està esperant a ser jutjada.
- Una segona etapa històrica seria a partir del S. XVIII en que la presó passa a ser una pena pròpiament dita.
1.1.
PRIMERA ETAPA Per què no es considerava la presó una pena històricament? Doncs perquè el dret a la llibertat era n dret que tampoc la tenia tothom, ja que en aquesta etapa històrica encara existien els esclaus o els servents, i per tant, és “normal” que la presó com a tal no es consideri una pena o bé un càstig. Per això, històricament, les penes més importants eren la pena de mort, les penes infamants, mostrant la seva condició de delinqüents, ja fos marcant a la persona, etc., la tortura...
1.2.
SEGONA ETAPA Quines són les causes de la transformació de la pena de mesura cautelar a pena pròpiament dita? a) Raons de política criminal. El desenvolupament de les ciutats fa que moltes persones abandonin el camp i això provoca desordres i un augment de la delinqüència.
b) Raons penològiques. A partir de finals del S. XVII comença a haver-hi molts pensadors que fan visible l’estat en el que es troba el procés penal i les presons per retenir a les persones (humanisme). Es diu que les penes han de ser proporcionals al fet comès, s’introdueix el tema de la humanitat (Beccaria).
I així, la presó passa a ser el gran invent social d’aquells temps.
c) Raons socioeconòmiques. Perquè s’aprofitava la mà d’obra barata dels interns.
Pàgina 1 de 4 Dret penitenciari Tema 2. Origen i evolució dels sistemes penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert d) Raons religioses. Pel que fa a les raons religioses, no hi ha unanimitat dins la doctrina per a considerarles com a tal, però si que es veu que la presó es pressuposa com un lloc en el que l’intern se’n penedeixi del seu pecat, i actualment encara arrosseguem això en el llenguatge (institucions penitenciàries = penitència).
Els reformadors van ser les persones que porten finalment a que es doni el pas de la pena com a mesura cautelar a pena pròpiament dita. Els més importants d’ells són: • Howard (1726 – 1790). Va ser un noble que va acabar pres, i de fet va morir per una febre carcerària de l’època i va lluitar per a que les condicions en les que es trobaven els presos canviessin, va lluitar per separar els presos dels més perillosos, per l’educació... La seva obra més important és L’Estat de les presons a Anglaterra i a Gal·les. Es dedicava a visitar les presons i a canviar el que fos possible.
• Beccaria (1738 – 1794). A través de la seva obra Els delictes i les penes, reclama el tema de la proporcionalitat de les penes, i això va afectar a l’execució de la pena, ja que si les penes han de ser proporcionals al delicte, no hi ha necessitat de ser cruels en l’aplicació d’aquestes, reclama garanties penals per la proporcionalitat al llarg del procés...
• Bentham (1748 – 1832). Va ser el precursor del panòptic. Escriu el Tractat de legislació civil i penal, en el qual parlava del sistema del panòptic i el considerava, no només bona opció per les presons, sinó també per fàbriques.
• Lardizábal (1744 – 1824). Era un advocat i professor que va escriure un discurs sobre les penes, molt basat en les idees de Beccaria, i va introduir la idea que el temps que els interns passaven a la presó s’havia d’utilitzar per a quelcom, perquè passar el temps allà sense fer res, segons ell, també era inhumà.
• Concepción Arenal. Va escriure la obra El visitador del preso, en la qual reclamava tots aquells elements que faltaven per reformar les presons.
A partir d’aquestes idees, altres pensadors fan que la ciència avanci.
2. SISTEMES PENITENCIARIS Un cop la presó és considerada una pena, s’estableixen diferents sistemes de compliment d’aquesta.
❖ Sistema filadèlfic o de Pensilvànnia Pàgina 2 de 4 Dret penitenciari Tema 2. Origen i evolució dels sistemes penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert Neix a finals del S. XVIII per intentar reduir la promiscuïtat i l’afinament que hi ha a les presons americanes. És un sistema basat en l’aïllament total durant el dia i durant la nit. Es tanca a la persona en una cel·la i no té absolutament res, si a cas, només una bíblia.
Això va contribuir que milloressin les condicions sanitàries dels interns, a que no hi hagués conflictes entre ells, ja que estaven separats contínuament, però era un sistema que generava molts trastorns mentals als interns, pel fet d’estar completament aïllats durant el dia i la nit.
❖ Sistema d’Auburn És un sistema semblant a l’anterior, ja que manté l’aïllament nocturn, però durant el matí incorpora el treball i la vida en comú, però la norma que hi havia i que s’havia de mantenir molt estrictament era que els interns no es podien comunicar entre ells. Interaccionaven junts en el treball però no hi havia cap tipus de comunicació. En aquest cas, podríem dir que es soluciona mínimament el risc de bogeria que produïa el sistema anterior, però l’inconvenient que té és que deteriora les habilitats socials de la persona.
❖ Sistema progressiu Busca la reforma de la persona a través de la millora de les condicions de la persona i també en funció del comportament de la persona. És a dir, si la persona manté un bon comportament, tindrà la possibilitat de millorar les seves condicions, i així es reformarà. És un sistema progressiu en el sentit que la pena es comença des del tancament màxim i una imposició de normes molt estrictes, i es va progressant cada vegada cap a més llibertat i normes menys rígides, en funció del bon comportament de l’intern. És un sistema proposat per Manuel Montesinos (1835). Les etapes que es proposen són “Hierros” – “Trabajos” – “Libertad intermedia” – “Libertad definitiva”. A mesura que la persona mantenia un bon comportament, podia deixar els “Hierros” i passar al treball, i així fins a aconseguir la llibertat.
Hi ha una primera etapa d’un cert aïllament per tal d’observar i classificar al penat. Una segona etapa de vida en comú en la qual hi ha el treball i la instrucció. Una tercera etapa per preparar, des de la presó, per al vida en llibertat. I la última etapa que es redueix en la llibertat a prova.
❖ Sistema reformatori És un sistema que s’instaura al reformatori d’Elmira, i es un sistema pensat per a joves, que es basa principalment en la instrucció, en l’exercici físic, en la progressió en graus i en la sentències indeterminada. La sentència no es concreta perquè en funció de la millora del jove sortirà abans o després.
Aquest seria el precedent al ideal de rehabilitació del condemnat actual.
Pàgina 3 de 4 Dret penitenciari Tema 2. Origen i evolució dels sistemes penitenciaris 2.1.
GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert EL NOSTRE SISTEMA ACTUAL Dissenyat per la LOGP de 1979, és un sistema que es diu Sistema d’Individualització Científica, separat n graus.
Però la diferència d’aquest sistema amb el sistema progressiu és el de la flexibilitat, perquè aquest sistema permet la classificació inicial en qualsevol dels possibles graus (primer, segon o tercer des de la darrera reforma del Codi penal, ja que anteriorment la llibertat condicional es considerava com un quart grau, però després de la reforma es considera una modalitat de suspensió), sense haver de passar per tots i cada un dels graus. A més, el canvi de grau va en funció de l’evolució en el tractament.
I què és el tractament? Doncs és l’instrument dissenyat per la LOGP per a aconseguir la resocialització dels interns. Per tant, tenim que el sistema en el qual es basa l’execució d’avui en dia a Espanya, basa el tractament en les necessitats de cada intern, cada intern tindrà el seu programa de tractament individualitzat i personalitzat, s’intentarà dissenyar el tractament més adequat per a l’intern per tal d’assegurar la reinserció.
Per això s’anomena sistema d’individualització científica, ja que són especialistes que intervenen en tot moment per a aconsellar sobre el grau a imposar, sobre el tractament, etc.
S’ha criticat que aquest sistema està massa centrat en la gravetat del delicte, és a dir, en la naturalesa del delicte comès i en la durada de la pena. Està molt bé que a una persona se la pugui classificar en qualsevol grau, però per fer això, no només es té en compte les característiques personals i socials, sinó també la naturalesa del fet comès. Difícilment es classificarà a una homicida condemnat a 20 anys de presó en tercer grau, ni que tingui suport familiar, estigui resocialitzat, etc. Pesarà com una llosa qui tingui antecedents o la gravetat del delicte comès. Això es reflecteix a la LOGP i en el Reglament penitenciari.
Es poden combinar aspectes de diferents graus (art. 100.2 del Reglament penitenciari) i és competència del Jutge de Vigilància.
Pàgina 4 de 4 ...