Sessió 4 Prevenció Comunitària I (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Seguretat Pública i Urbanisme
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

SEGURETAT PÚBLICA I URBANISME Cristina Sobrino SESSIÓ 4: PREVENCIÓ COMUNITÀRIA Política pública destinada a millorar les condicions de vida dels barris.
Com definim comunitat? A dia d’avui, és molt complexa. La prevenció comunitària evoluciona a mesura que evoluciona la ciutat.
Hi ha una implicació amb la comunitat diferenciada. Persones amb major capital social, tenen llaços comunitaris millors que aquelles amb menor capital social. Les intervencions que fem en un context no ens servirien en un altre. Si tenim comunitats fortes amb llaços fortes i on coneixem als veïns, és molt més fàcil estar alerta i no desviar-se.
Què és doncs la prevenció comunitària? Són mesures destinades a enfortir la capacitat organitzativa dels barris i de proporcionar a les comunitats amb dificultats diferents serveis socials adients a les seves necessitats.
L’origen de la prevenció comunitària sorgeix davant el fort creixement urbà, provinent del context anglosaxó, en concret els USA i UK a partir dels anys quaranta.
Hi ha diferents models i mecanismes de prevenció: - Programes de vigilància comunitària - Espai defensable - Videovigilància - Reducció de processos de ghettització Per problemàtiques concretes, la més habitual és la prevenció a les escoles i també estratègies en relació a les drogues (per contenir els possibles conflictes relacionats).
Distingim tres moments diferents (J. Medina): - - - Prevenció en el moment d’expansió urbana (anys 40 i anys 60).
o Organització de les comunitats.
o Mobilització de recursos.
Prevenció en la ciutadà espantada (anys 70 i anys 80) [època del consum d’heroïna].
o Neighborhood watch.
o Espai defensable.
Prevenció en la ciutat desendreçada (anys 80 i anys 90).
o Manteniment de l’ordre públic.
o Vigilància.
o Regeneració urbana i polítiques d’exclusió social. – Casal d’infants al Raval 1 SEGURETAT PÚBLICA I URBANISME Cristina Sobrino Les dimensions en la que es treballa és tot l’àmbit urbà, l’àmbit de la vida quotidiana i intentar superar les relacions socials dèbils, fragmentades i anònimes.
Disposem dels següents recursos: - Valorar el nexe entre les condicions de vida i les futures conductes desviades. Teoria del desavantatge acumulada. Si millorem aquests hotspots podem intentar contenir futurs delinqüents.
- Importància de les condicions del context urbà. La fisonomia dels barris.
- Enfortir la capacitat organitzativa dels barris i les comunitats.
Les teories criminològiques que ho acompanyen són: l’Escola de Chicago, les Teories de la tensió, Oportunitats diferencials i el Disseny Ambiental.
Prevenció en la expansió urbana (prevenció expansió urbana, anys 40 i 60) Organització de les comunitats.
A principis dels anys 30, a Chicago hi ha un creixement exponencial, de ser una ciutat petita a una molt més gran. Hi ha molta demanda de mà d’obra i molts fluxos migratoris, que fan créixer la ciutat de manera molt ràpida, difícil d’assumir. La ciutat va despuntar i obre moltes oportunitats de feina, amb molts fluxos, però no hi ha vivendes suficients, obrint-se assentaments.
Aquest projecte de les àrees de Chicago (CAP) és el primer programa que sistematitza totes les passes a seguir a l’hora de fer prevenció comunitària. L’objectiu: oferir les condicions de vida necessàries per desenvolupar la vida en normalitat, amb l’agreujant de contextos desafavorits.
L’eslògan del programa era “que si oferim condicions apropiades, evitarem que hi hagi delinqüència”. Com? Diferenciant tres etapes, amb 3 nivells d’actuació i 3 objectius diferents.
Les tres etapes: 1. Identificar quines són les Institucions o els residents que tenen més influència en aquella comunitat. Exemple: a la Mina s’ha de parlar amb la comunitat gitana.
2. Convèncer aquestes institucions i actors locals de millorar el benestar del barri. Pot haver resistència dels actors (degut a experiències fallides prèvies).
3. Captar a una persona que la convertirem posteriorment en un treballador del projecte.
És a dir, intentar normalitzar la relació entre pla preventiu i les comunitats en les que s’actuarà.
2 SEGURETAT PÚBLICA I URBANISME Cristina Sobrino L’objectiu final de les CAP: que els joves tinguessin unes millors condicions de vida i la probabilitat de realitzar conductes desviades es reduiria.
Àmbits d’actuació: 1. Crear espais de joc per als nens més petits.
2. Campanyes per facilitar la millora de les qualitats del servei. Ex: Nou Barris.
3. Activitats dirigides a gent que ja ha tingut algun contacte amb el sistema penal.
És un programa que té un àmbit d’actuació molt àmbit (contrari a small is beautifull).
Tres objectius: 1. Millorar els llaços entre la comunitat jove i la comunitat adulta (r. Intergeneracionals).
2. Intentar ser un pol d’atracció de residents.
3. Creació de canals de comunicació (entre residents, agents locals captats i programes).
Va ser útil? Va funcionar? No està mesurat. Què avaluem en aquest cas? Com engloba masses coses s’ha d’avaluar tot o es perd, i amb la limitació de recursos públics no es pot. Problema bàsic: quines dimensions avaluar. Aquest projecte a dia d’avui s’està fent encara a Chicago, però les pautes d’actuació oferides en el projectes són universals a tota la tipologia de projectes que es puguin fer després a prevenció comunitària. La manera de treballar és aquesta.
Mobilització de recursos / Guerra contra la pobresa Als anys 40, anys 50, als Estats Units hi ha un boom de ciutats on va a parar molta gent i pobre, sobretot afroamericans. (El Padrino ens ajuda a entendre el conflicte entre comunitats). Es comencen a crear les primeres bosses de pobresa en àrees de la ciutat, zones molt polaritzades econòmicament.
És l’època de conflictes a les societats i es trenca la cohesió social. No hi ha res pitjor que tenir una ciutat sense cohesió social. Junt amb índexs grans de violència, hi ha molts problemes de seguretat. S’ha de començar a treballar la igualtat d’oportunitats amb els diferents col·lectius ètnics. Es basa en intentar dotar de recursos i donar-los a la comunitat (gent jove) per a què no hi hagi reproducció social d’aquestes diferències, condicions de vida i pobresa.
Programes socials orientats a prevenir la marginació social i la delinqüència. Aquesta és producte dels sistemes socials on vivim i per tant, cal una reorganització social. La solució d’aquest programa és la mobilització social a través del treball, la política, etc.
per tal de desenvolupar oportunitats legítimes al barri.
Va ser útil? Tampoc es va avaluar.
3 ...