PROCEDIMENTS DE CONTROL CONSTITUCIONAL DAVANT DEL TC (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Principis i institucions constitucionals
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

PROFESORA ARGELIA QUERALT

Vista previa del texto

PROCEDIMENTS DE CONTROL CONSTITUCIONAL DAVANT DEL TC Recurs d’inconstitucionalitat Característiques bàsiques: Representa un control abstracta de la constitucionalitat Base normativa: - Article 161 1a) de la CE - Capítol II del Títol II de la LOTC Acte sobre el que recau el recurs: Lleis i normes amb rang de llei Legitimitats: - President del Govern - Defensor del Poble - 50 diputats/senadors - Governs autonòmics - Parlaments autonòmics Termini: Fins els 3 mesos posteriors a la publicació de la llei; no l’entrada en vigor, de manera que pot impugnar-se una llei abans que entri en vigor).
El termini s’amplia fins els 9 mesos si qui presenta el recurs és el President del Govern o un Govern autonòmic, en casos de conflicte competencial entre Administracions.
Formació judicial en la que es resol: Ple o sales del TC Contingut i efectes del fallo: Si el recurs d’inconstitucionalitat és estimat pel TC, la llei s’anul·la i queda expulsada de l’ordenament jurídic, de manera que no podrà aplicar-se cap precepte de la llei ni cap norma que depengui i existeixi en virtut de la mateixa llei .
L’anul·lació es fa efectiva des de que la sentència entra en vigor en ser publicada al BOE.
Els efectes que ha generat la llei, però, no sempre s’anul·len: la sentència, com diu la teoria constitucional, hauria de tenir efectes des de l’entrada en vigor de la llei, és a dir hauria de ser una sentència d’efecte ex tunc i s’haurien d’anul·lar tots els efectes que hagués provocat la llei des de la seva entrada en vigor fins que s’anul·la per la pròpia sentència. Tanmateix, l’efecte ex tunc pot provocar problemes de seguretat jurídica i de jurídica materials, per això de vegades no es dóna a la sentència un efecte ex tunc, sinó un efecte ex nunc, pel qual la sentència només afecta des de la seva entrada en vigor, és a dir que les relacions jurídiques anteriors a l’entrada en vigor de la sentència restaran vàlides; només s’impedeix amb la sentència, des del moment d’entrada en vigor d’aquesta, la constitució de noves relacions jurídiques en virtut d’aquesta llei.
Els efectes de la sentència són erga omnes (per tothom: tant particulars com poders públics), tenen l’efecte de cosa jutjada, i no pot recórrer-se.
Qüestió d’inconstitucionalitat Característiques bàsiques: Representa un control concret de la constitucionalitat. El problema sorgeix durant el procediment judicial d’un cas concret en el que el jutge veu que la llei que pot aplicar al cas i en la qual pot basar la seva sentència pot ser inconstitucional. El jutge llavors haurà d’alçar el dubte al TC i motivar-lo.
Base normativa: - Article 163 de la CE - Capítol III del Títol II de la LOTC Acte sobre el que recau el recurs: Lleis i normes amb rang de llei Legitimitats: Estan legitimats per a presentar una qüestió d’inconstitucionalitat un jutge o un tribunal ordinari qualsevol que estigui duent a terme un judici. La qüestió l’ha de presentar el jutge o bé d’ofici, perquè a ell li ha sorgit el dubte sobre la inconstitucionalitat de la llei, o bé a instàncies de les parts, tot i que encara que les parts ho demanin al jutge, aquest no queda vinculant i fa el que cregui convenient; la presentació d’una qüestió és una potestat única i exclusiva del jutge.
Termini: No hi ha termini, en qualsevol moment es pot presentar: quan al jutge li sorgeixi el dubte sobre la constitucionalitat de la llei. El jutge ha de presentar la qüestió d’inconstitucionalitat abans de fer la sentencia, és a dir un cop ja ha escollit la norma que ha d’aplicar i que creu possiblement inconstitucional, i després d’haver intentat insatisfactòriament que la llei aplicable pogués ser interpretada d’acord amb la CE.
Conseqüentment a la presentació de la qüestió d’inconstitucionalitat es produeix la suspensió del procediment que estava jutjant el jutge, però no de la llei.
Formació judicial en la que es resol: Ple o sales del TC Contingut i efectes del fallo: Igual que en els recursos d’inconstitucionalitat: ex tunc, ex nunc, efecte erga omnes, etc.
Si la llei impugnada és declarada pel TC inconstitucional i per tant és anul·lada i apartada de l’ordenament jurídic, es jutge que havia presentat la qüestió haurà de buscar i d’escollir una altra norma jurídica en la que basar la seva sentència.
Altres observacions: Els jutges han d’interpretar, com estableix la LOPJ, la Constitució Espanyola com el TC l’ha interpretat. A més a més, els jutges lògicament no poden aplicar el que el TC ha anul·lat, i poden inaplicar els reglaments que desenvolupin una llei declarada inconstitucional.
Així doncs, l’única jurisprudència que és font de Dret i que vincula és la del TC.
Respecte al legislador, aquest queda vinculat/obligat per les sentències del TC negativament (això no es pot fer), però mai positivament (s’ha de fer això); el TC no pot donar ordres i instruir el legislador, aquest és totalment lliure i pot interpretar la Constitució com vulgui, només excepcionalment el TC ha dit que “seria recomanable...”, “seria millor que...”, etc.
Recurs sobre Tractat Internacional Base normativa: - Articles 95 i 96.1 de la CE - Article 68.1 de la LOTC Acte sobre el que recau el recurs: Sobre algun precepte o preceptes d’un tractat internacional el text del qual ja estigués fixat però no consentit/ratificat per l’Estat espanyol.
Legitimitats: - El Govern - El Congrés dels Diputats, a iniciativa de 2 grups parlamentaris o de 1/5 dels diputats (article 157.1 del RCD).
- El Senat, a iniciativa d’1 grup parlamentari o de 25 senadors (article 147 RS).
Termini: El recurs s’ha de presentar abans que el tractat hagi estat consentit/ratificat per l’Estat. Els legitimats tenen 1 mes per a presentar aquest recurs a partir de la presa d’acord/signatura/firma del tractat entre els Estats.
Només es permet presentar aquest recurs abans de la ratificació del Tractat per part de l’Estat perquè si l’Estat ratifica un Tractat es compromet a complir una sèrie de coses, i no pot ser que un dia l’Estat digui que deixarà de complir el que es va comprometre a complir perquè el TC del seu país li ho ha dit, perquè llavors els altres Estats partíceps del Tractat queden penjats.
Formació judicial en la que es resol: Ple o sales del TC Contingut i efectes del fallo: En els recursos sobre Tractats internacionals, no es parla de sentències del TC sinó de declaracions del TC, tot i que tenen el mateix poder.
Mentre el TC no es pronuncia, es paralitza la tramitació del Tractat a les CCGG; l’Estat no pot fer cap altra actuació.
Si el TC falla que el Tractat és inconstitucional, aleshores es requereix necessàriament d’una reforma constitucional i adaptació de la Constitució al Tractat per a la continuació del tràmit de ratificació del Tractat per part de les CCGG.
Altres observacions: La ratificació d’un Tractat per part de les CCGG significa que l’Estat queda vinculat per aquest Tractat, perquè aquest passa a formar part de l’ordenament jurídic intern immediata i directament, sense necessitat de convertir el Tractat en una llei som sí que ocorre en altres païs os.
Recurs previ d’inconstitucionalitat d’Estatut d’Autonomia Característiques bàsiques: Creat al setembre del 2015 en la modificació de la LOTC.
Base normativa: Article 79 de la LOTC Acte sobre el que recau el recurs: Projectes d’Estatuts d’Autonomia o Projectes de Reforma d’Estatuts d’Autonomia.
Legitimitats: Els mateixos que en el recurs d’inconstitucionalitat: - President del Govern - Defensor del Poble - 50 diputats/senadors - Governs autonòmics - Parlaments autonòmics Termini: Degut a la rellevància del text, només fins a 3 dies des de la publicació del projecte al BOCG, és a dir un cop ja han aprovat el text tant el Parlament autonòmic, com les CCGG i ha estat publicat al BOCG.
Formació judicial en la que es resol: Ple o sales del TC Contingut i efectes del fallo: Si el TC declara inconstitucional algun precepte del projecte, es paralitza la tramitació fins que aquests preceptes no hagin estat suprimits o modificats per les CCGG. En aquest cas sí que hi ha una vinculació positiva del TC al legislador de les CCGG.
Altres observacions: Aquest tipus de recurs fou creat per tal d’evitar que es repetissin situacions com les de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’any 2006: que tant Parlament català, com Congrés dels Diputats, com Senat, com el poble català en referèndum ho aprovin, i després el TC ho anul·li, ja que això és una anomalia del procés legislatiu.
Auto – qüestió d’inconstitucionalitat Característiques bàsiques: Representa un control concret de la constitucionalitat, sobre la norma concreta en la qual es basa el fallo de la sentència i que el recurrent recorre al TC mitjançant recurs d’empara Base normativa: Article 55.2 de la LOTC Acte sobre el que recau el recurs: Lleis i normes amb rang de llei Legitimitats: La sala del TC que estigués analitzant un recurs d’empara.
Termini: El Ple del TC decidirà en un termini de 35 dies sobre la inconstitucionalitat de la llei en qüestió. Mentre el Ple no decideixi, es suspèn el procediment de recurs d’empara que portava la Sala (igual que en la qüestió d’inconstitucionalitat).
Formació judicial en la que es resol: Ple del TC Contingut i efectes del fallo: La sentència té els mateixos efectes que en el recurs d’inconstitucionalitat: la llei queda anul·lada i expulsada de l’ordenament jurídic.
Altres observacions: En aquest tipus de recurs, és el propi TC, concretament una sala del TC, qui veu una possible vulneració de la Constitució en una llei; no en l’acte d’aplicació de la llei, sinó en la pròpia llei.
...

Comprar Previsualizar