Tema 4. Els fonaments del condicionament clàssic (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament
Profesor A.G.
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 22/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej Tema 4. Els fonaments del condicionament clàssic 4.1. Els descobriments inicials de Pavlov El condicionament clàssic es caracteritza per: - Aprenentatge associatiu.
S’aprenen relacions entre dos o més fets. Aprenem relacions de predicció.
Canviem la conducta en base a la relació apresa. Aquest aprenentatge possibilita l’aparició de noves respostes front a determinats estímuls.
L’aparició de la resposta condicionada evidencia l’establiment de l’aprenentatge.
Ivan Petrovich Pavlov (1849-1936) fou un fisiòleg rus. Les seves observacions dels diferents fenòmens es caracteritzaven per la seva sistematització: estudi de característiques, variables... Els seus procediments es basaven en la presentació d’estímuls i la mesura de la resposta condicionada; i estudiava diferents fenòmens: aprenentatge, extinció, generalització, discriminació, condicionament inhibitori, condicionament de segon ordre... Va aportar la teoria de la substitució de l’estímul.
➢ Condicionament salival: preparació experimental i adquisició Estímul incondicionat (EI): Carn en pols Estímul neutre (En): Auditius, visuals, olfactius, tàctils, etc.
Resposta incondicionada (RI): Salivació Resposta condicionada (RC): Salivació → L’En es convertirà en EC després de ser aparellat amb l’EI.
Pavlov experimentava amb gossos i, gràcies a les investigacions en concret, va poder postular la seva famosa teoria de condicionament clàssic. El seu experiment més popular consistia en presentar un estímul neutre (un so, p. Ex. Una campaneta) amb l’estímul incondicionat (menjar), anteriorment havent observat una salivació amb l’aparició del EI. Així, el gos aprenia a relacionar l’En amb l’EI, fent així que aparegués una resposta 1 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej condicionada davant de l’estímul neutre sol. Tot i que la resposta incondicionada i condicionada siguin les mateixes (salivar), la RI sol ser més gran que la RC.
Va fer sessions diàries (interval entre sessions: 24 hores) de 3 a 5 assaigs. L’animal adquiria la resposta condicionada en uns 30 assaigs. L’interval entre cada assaig era de 5 a 35 minuts.
Es tracta d’un condicionament excitatori → L’estímul neutre provoca una resposta.
➢ Altres aportacions de Pavlov - En estudiar les característiques d’estímuls condicionats, Pavlov creia que realment estudiava propietats del sistema nerviós: la força, l’equilibri i la mobilitat.
- Va ser el primer autor en parlar de tipologies d’animals.
4.2. El paradigma i els termes de condicionament clàssic Fase A: Estímuls independents Fase B: Es presenta una continuació de l’altre: primer l’estímul neutre i després el condicionat. Es produeix una relació entre ells. La força d’aquesta relació s’anomena força associativa i és la que determinarà la intensitat de resposta de l’estímul inicialment neutre.
Fase C: Presentació de l’estímul condicionat sol, el qual produirà una resposta condicionada per sí sol. En aquests casos es parla de assajos de prova.
2 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej ➢ Les aportacions de Bechterev Vladimir Bechterev (1857-1927) va ser un neuròleg, neurofisiòleg i psiquiatra rus. Va introduir els conceptes de: - El condicionament clàssic de respostes musculars. → Reflex de retirada de la pota en gossos.
La utilització d’estímuls incondicionats aversius. → Descàrregues elèctriques.
➢ Les aportacions de John B. Watson John B. Watson (1878-1958) va ser un psicòleg d’Estats Units, fundador del conductisme.
Va estudiar el condicionament de respostes emocionals → Experiment del petit Albert.
L’estímul neutre era una rata blanca i el incondicionat era un soroll intens, volent provocar una resposta de por.
Watson va ser el que va difondre l’idea de condicionament de Pavlov.
4.3. Fenòmens bàsics del condicionament clàssic 4.3.1. L’adquisició Implica l’inici d’una relació entre dos estímuls inicialment independents. En el paradigma, veiem que l’adquisició s’activa en la fase B. Es desenvolupa una força associativa entre ells, la qual tindrà una intensitat determinada per les característiques dels estímuls.
3 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament - Oliwia Ciurlej Corba d’adquisició de la resposta condicionada Als 30 assajos la resposta ja és potent. Encara que continuéssim fent més assajos, la resposta es mantindria igual.
En els primers assajos hi ha un increment de la resposta condicionada que va disminuint en els assajos successius.
A l’extinció es perd la relació entre l’estímul neutre i el condicionat i la resposta disminueix.
A la readquisició es torna a presentar els dos estímuls junts. Es pot observar que el condicionament és molt més ràpid que a l’inici: amb 5 assajos ja torna a aparèixer el condicionament un altre cop.
4.3.2. L’extinció No es pot fer extinció si no s’ha fet abans l’acondicionament perquè implica la desaparició de la resposta condicionada. El procediment és la presentació repetida de l’estímul condicionat sense l’incondicionat. El resultat és que la resposta condicionada va disminuint fins desaparèixer.
Resistència a l’extinció (Rext) → És una mesura de l’extinció i del condicionament clàssic: com més fort el condicionament clàssic, més difícil fer desaparèixer la resposta.
4 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej L’extinció és un procés actiu, un nou aprenentatge. Els següents fenòmens recolzen aquesta afirmació ja que la RC reapareix sense necessitat de més assaigs d’aprenentatge: - La recuperació espontània La desinhibició L’efecte de renovació El restabliment És diferent a l’oblit. No és un esborrament o “desaprenentatge”. És fonament de diverses tècniques de teràpia i modificació de conducta.
L’extinció no implica l’anul·lació del condicionament previ. Els condicionaments que impliquen respostes molt aversives, són els que s’adquireixen amb més rapidesa.
Exemple: Cotxe (accident) - - Condicionament previ: • Cotxe (En) → Accident (EI) → Por (RI) • Cotxe (EC) → Ansietat (RC: por condicionada) Extinció: • Cotxe (EC) → No accident (No EI) • Cotxe (EC) → Ansietat (RC) ➢ Adquisició i extinció de la RC de salivació Normalment l’extinció és més ràpida que l’adquisició.
L’extinció és un procés actiu que es sobreposa al condicionament i, en el moment en que la força d’extinció és més forta que la del condicionament, la resposta condicionada desapareix.
Alguns dels tractaments de les fòbies estan basats en l’extinció (perquè se suposa que les fòbies han sigut adquirides per condicionament).
Adquisició, extinció i recuperacions espontànies de la RC de salivació: - S’adquireix la resposta condicionada.
La resposta condicionada s’extingeix.
Es deixa un descans de 30 minuts.
En tornar a presentar els estímuls condicionats, la resposta torna a aparèixer (tot i que no ho fa amb la mateixa intensitat que la resposta inicial) → Recuperació espontània 5 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej ➢ La desinhibició Consisteix en que en un moment d’extinció es presenta un estímul nou. No fa falta que l’estímul s’extingeixi del tot. S’observa que després de la presentació de l’estímul nou, la resposta torna a guanyar intensitat.
➢ La renovació Es presenta l’estímul condicionat en un context i apareix la resposta. S’espera fins que s’extingeix en un altre context i llavors es torna a presentar l’estímul condicionat (sense descans) però en el context inicial. La resposta reapareix.
6 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej Exemple: - - Un gos mossega a una persona al bosc perquè s’espanta.
El gos acaba provocant por a la persona.
La mateixa persona té un veí que té un gos el qual sempre va en una corretja i es comporta de forma tranquil·la.
La persona perd la por.
No obstant, un dia es troba un gos corrent pel bosc i torna a aparèixer la sensació de por i angoixa.
Ha tingut lloc una renovació.
Condicionament: • Gos al bosc (En) → Mossegada (EI) → Por (RI) • Gos al bosc (EC) → Por (RC) Extinció: • Gos al poble (EC) → No mossegada (No EI) → Por (RC) Renovació: • Gos al bosc (EC) → Por (reapareix la RC) Canvi de context de l’EC (bosc, poble) La resposta condicionada reapareix amb més força si passa en el context inicial, tot i que es postula que pot reaparèixer en qualsevol altre context. Com més semblants les condicions al context inicial, més gran l’eficàcia (més probable que reapareixi la resposta) ➢ El restabliment - Condicionament: • Carrer A (context), música concreta (En) → Atracament (EI) → Por (RI) • Música concreta (EC) → Por, neguit (RC) - Extinció: 7 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament - Oliwia Ciurlej • Música concreta (EC) → No atracament (No EI) → Por (RC) Restabliment: • Nou atracament (EI) al carrer A → Por (RI) • Música concreta → Por, neguit (reapareix la RC) Presentació de l’EI en el mateix/altre context que durant el condicionament.
➢ Extinció i habituació: similituds i diferències - Extinció: • Procediment: Presentació repetida d’un estímul condicionat.
• Disminució de la magnitud de la resposta condicionada.
• Recuperació espontània.
• Desinhibició.
- Habituació: • Procediment: Presentació repetida d’un estímul elicitador.
• Disminució de la magnitud de la resposta reflexa.
• Recuperació espontània.
• Deshabituació.
4.3.3. La generalització En parlar sobre la generalització ens referim al fet que, després d’un aprenentatge, alguna cosa del que hem après s’aplica a condicions semblants.
La tendència a respondre a un estímul similar a l’estímul condicionat s’anomena generalització.
Un estímul semblant a l’estímul condicionat també provoca una resposta semblant a la resposta condicionada, encara que menor.
És un fenomen immanent a tots els aprenentatges. No cal l’aplicació de cap procediment especial.
També afecta als aprenentatges inhibitoris (EC → no EI; l’estímul neutre pot indicar l’absència de l’estímul condicionat).
Exemple: Gos i bastó (cop). La generalització seria que el gos respondria de la mateixa forma (por) davant d’estímuls semblants al bastó (p. Ex. Una escombra).
- - Condicionament • Bastó a la mà (En) → Cop (EI) → Dolor, por (RI) • Bastó a la mà (EC) → Ansietat, por (RC) Generalització 8 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament • • Oliwia Ciurlej Escombra a la mà (En) → Ansietat, por (RC) Diari enrodillat (En) → Ansietat, por (RC) ➢ Gradient de generalització El gradient de generalització mostra el nivell de resposta semblant a la RC provocada per estímuls semblants a l’EC.
Parts del gradient: - Alçada Base → Delimitada per aquells estímuls que ja no provoquen la resposta condicionada.
Pendent → Indica si hi ha generalització o no. Si és pla, vol dir que n’hi ha molta.
Exemples: - Gradient de generalització → Condicionament excitatori - Gradient de generalització → Condicionament inhibitori 9 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej 4.3.4. La discriminació És un procediment que s’utilitza per fer desaparèixer la discriminació: es respon a un estímul però no als semblants.
Al procediment s’alternen dos tipus d’assaigs: 1) EC → EI 2) Estímuls similars a l’EC → No EI Resultat: EC → RC Estímuls similars a l’EC → RC ➢ Procediment de discriminació (Shenger-Krestovnikova) Condicionament entre figures de circumferències i menjar.
10 Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament Oliwia Ciurlej Shenger-Krestovnikova van començar presentant els estímuls més diferents de l’estímul condicionat (A), per així acabar amb els que més s’hi assemblaven (D).
➢ Símptomes de neurosi experimental Són un antecedent de la teràpia de modificació de conducta. Una deixeble de Pavlov va fer un experiment de discriminació amb gossos. Era molt semblant als de condicionament clàssic de Pavlov però amb estímuls visuals. Els va presentar un disc blanc seguit de menjar davant el qual els gossos salivaven; després, els presentava una el·lipse que no anava seguida de menjar davant la qual els gossos no havien de salivar.
Quan ja havia condicionat el procés, la investigadora ensenyava al gos una figura intermèdia entre un cercle i una el·lipse, fins el punt en el que el gos era incapaç de discernir entre les dues figures. Finalment, es va veure que el gos començava a presentar comportaments agressius i que no recordava l’aprenentatge de condicionament que s’havia donat.
11 ...

Tags:
Comprar Previsualizar