2. Aplicacions de l'epidemiologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Epidemilogia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 2: APLICACIONS DE L’EPIDEMIOLOGIA 1. TIPUS BÀSICS EPIDEMIOLOGIA Epidemiologia descriptiva: Descriu patrons i tendències en la salut i la malaltia de les poblacions.
Habitualment fa ús de dades recollides de forma rutinària: certificats de defunció, informes d’alta hospitalària, notificacions de malalties de declaració obligatòria, etc.
A vegades pot necessitar fer enquestes específiques. Pot proporcionar suficient informació per prendre mesures de salut pública.
No pot determinar la causa (el “per què”) però pot ajudar a fer hipòtesi al respecte. Pot trobar associacions, però no pot determinar causalitat. És a dir, que alguna cosa passa per raó d’una altra. Únicament es poden fer hipòtesis.
Exemples: |1| Taxa de grip a Catalunya per 100.000 habitants. A la tercera setmana de gener, Catalunya va entrar en epidèmia de la grip. El pic es va donar a la setmana 6 aproximadament. Es pot afirmar que hem arribat al pic, quan sabem del cert que en un punt ha començat a baixar.
En el pic de l’epidèmia s’ha arribat als 450 casos per 100.000 habitants. El llindar epidèmic s’assoleix als 106.000 hab. Després del pic, comencen a disminuir el nombre de malalts. Per descriure una corba, cal mirar els eixos, per conèixer les variables, i interpretar els resultats que es representen en el gràfic.
|2| Mapa de dones (de menys de 65 anys) mortes per càncer de mama a Europa. Com que hi ha poblacions diferents a cada país, les taxes estan estandarditzades. Com més fosc és el color, més casos de dones mortes a causa del càncer de mama. A Suïssa i Noruega no hi ha dades.
Epidemiologia analítica: Epidemiologia + focalització en les causes i els afectes = EPIDEMIOLOGIA ANALÍTICA John Snow era anestesiòleg i va ser dels primers metges que va utilitzar l’anestèsia als parts. També treballava com epidemiòleg.
Vibrio cholearae → bacteri que causa el còlera. Els pacients amb còlera moren a causa de la deshidratació, ja que perden molta aigua a l’hora de defecar.
El contingut del pot són les femtes d’un pacient amb còlera, i s’anomena aigua d’arròs.
Aquesta taula representa una epidèmia de còlera que va tenir lloc a Londres l’any 1849, dividida la ciutat en cinc districtes. Per cada districte es calcula el nº d’habitants, els morts de còlera i les morts per cada 1.000 habitants.
Als districtes Sud i Est, la taxa de mortalitat (morts per cada 1.000 habitants) és més elevada.
Per tant, hi ha dos districtes en els quals les taxes de mortalitat per còlera són més altes.
A la majoria dels districtes del sud, els subministrava aigua dues companyies. Agafaven aigua del riu Tàmesis. John Snow va pensar que la taxa de mortalitat dels dos districtes podia estar relacionada amb l’aigua. Va fer la distribució segons la companyia d’aigua i no segons els districtes. Ho va dividir entre el nombre de cases a les quals subministrava cada companyia, en nombre de morts a causa de còlera i la taxa de mortalitat. Va veure que una companyia d’aigua estava associada amb la taxa de mortalitat més alta.
L’epidèmia del carrer ample. Els habitants anaven a les fonts dels carrers a buscar aigua.
L’any 1854 va aparèixer una nova epidèmia, l’epidèmia de Broad Street.
Cada punt negra simbolitza una casa amb un mort com a mínim. I el punt vermell és una font.
Es podria pensar que la font és una causa important de l’epidèmia ja que totes les cases amb morts estan situades prop de la font.
Conclusions: 61 dels 73 casos bevien aigua a la font de Broad Street. A més a més, dos casos que vivien lluny de la font, anaven a beure aigua a la font.
John Snow, actua per intentar aturar l’epidèmia i explica les conclusions obtingudes. Com a conseqüència van clausurar la font de Broad Street. Per tant, va fer una mesura de control, prohibint que es pogués veure aigua a la font.
Un cop es va prohibir beure aigua a la font, les morts per còlera van començar a disminuir.
Atenció: una associació entre un factor de risc (p.ex: història d’exposició a una substància) i una malaltia NO indica necessàriament una relació causa-efecte (relació causal).
No podem determinar causa-efecte, només podem determinar relacions o riscos.
L’evidència per establir “causalitat” ve determinada per criteris com: (no cal saber) 1. Força de l’Associació 2. Consistència de els troballes 3. Relació temporal 4. Distribució geogràfica 5. Relació dosi-resposta 6. Plausibilitat biològica 7. Reversibilitat Epidemiologia experimental: Prova i comprova l’efectivitat de les intervencions sanitàries en la població.
La seva “prova del cotó” es l’assaig clínic amb assignació aleatòria (randomized clinical trial: RCT), controlat amb placebo. També anomenada estàndard o patró d’or.
La poliomielitis és un virus que afecta al sistema nerviós central i atròfia part de les neurones motores, provocant la pèrdua de mobilitat.
Es va treballar en busca d’una vacuna i es va fer un assaig clínic per tal de comprovar els seus efectes. Tots els qui participaven eren voluntaris, els nens van ser assignats aleatòriament per rebre la vacuna o el placebo de suero fisiològic, de manera que ningú més que els qui havien preparat les vacunes sabia què era què.
Van fer un assaig clínic de 400.000 persones, el més gran que s’ha fet mai a la història, i es van veure els casos de polio, per cada 100.000 pacients) en els que habien rebut el tractament i els que no. En els que si que l’havien rebut, la vacuna no va ser efectiva en 28 casos, però la diferència és prou significativa com per determinar que la vacuna era efectiva.
En blau hi ha els casos de polio. Amb vermell, quan es començar a vacunar. Avui en dia, entre 2 i 3 països del món encara tenen polio.
Aplicacions de l’epidemiologia (exemples): 1. Establir la magnitud i distribució de la salut o malaltia: Determinar i mesurar que succeeix en una població determinada: morbiditat, mortalitat, estils de vida, etc.
2. Identificar els determinants de la salut o malaltia: Tractar de conèixer el perquè d’un determinat estat de salut o els factors de risc d’una malaltia 3. Ajudar a completar quadres clínics: Aplicar criteris epidemiològics per tipificar malalties (p.ex: definició de la SIDA o del MERS) 4. Identificar i descriure noves malalties: Identificació de noves malalties per les seves característiques epidemiològiques (persona, lloc i temps) (p.ex: SIDA, Legionelosi) 5. Valorar les proves diagnòstiques: Anàlisi dels resultats de proves diagnòstiques: reproductibilitat i validesa (exactitud): sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de la prova.
6. Descriure la historia natural i els determinants del curs de les malalties: Conèixer els factors associats amb la malaltia i aquells que poden influir en el seu pronòstic (p.ex: estudis de supervivència en càncer).
7. Avaluar la eficàcia i efectivitat de les intervencions sanitàries: Prevenció, tractament, rehabilitació (p.ex: avaluació d’una prova de cribratge, resultats d’un nou medicament en un assaig clínic, etc.).
8. Ajudar a la planificació sanitària: Determinació de necessitats i avaluació de resultats (p.ex cobertura vacunal després d’una campanya de vacunació).
9. Ajudar a l’ensenyament de les ciències de la Salut: Lectura crítica de la literatura biomèdica, pràctica professional basada en la millor evidència científica, raonament epidemiològic.
10. Aportar metodologia per fer recerca biomèdica: Formalització del disseny dels estudis i avaluació de la seva validesa.
RESUM 1. Tipus bàsics d’epidemiologia 2. Epidemiologia descriptiva; exemples de la grip o el càncer de mama 3. Epidemiologia analítica: l’epidèmia de la còlera 4. Epidemiologia experimental; la vacuna de la poliomielitis.
5. Aplicacions de l’epidemiologia ...