MALALT QUIRURGIC (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Malalt quírurgic

Vista previa del texto

UNITAT 4 – EL MALALT QUIRÚRGIC 1. TIPUS D’INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES: - Voluntària (estètica)  tu decideixes. Hi ha menys ansietat perquè tu has escollit fer-te-la.
Tens més sensació de control del medi. Per tenir més qualitat de vida...
- Involuntària Tu no decideixes. Va en risc la teva vida.
Tipus: - Segons gravetat – risc: Risc vital que pot tenir aquesta malaltia. Són majors o menors segons el risc que pugi comportar a la vida de la persona.
 Cirurgia major: implica una reconstrucció o una alteració extensa de les parts de l’organisme. Implica hospitalització/ingrés, i grans riscos pel benestar de la persona.
 Cirurgia menor: implica alteració mínima. És per corregir alguna deformitat.
- Segons urgència  Programada: la persona té temps per adaptar-se a la situació. Té més temps per expressar els sentiments. Ens permet buscar informació.
 D’urgència: necessària per la salut de la persona i pot prevenir l’aparició de problemes addicionals. Requereix intervenció el més avia possible.
 D’emergència: és necessària pel risc de la persona, risc vitals. Requereix realitzar la intervenció immediatament.
- Segons objectiu  Diagnòstica (biòpsia). Estàs preocupat pel resultat, i no la cirurgia. Exploració quirúrgica per confirmar un diagnòstic.
 Ablativa: extirpació d’alguna part del cos.
 Pal·liativa: alleugereix la intensitat dels símptomes, però no cura.
 Reconstructiva: normalitzar la funció o l’aspecte de teixits disfuncionals o lesionats.
 Transplantament  Constructiva: normalitzar una funció que ha estat absent.
 Estètica Cal tenir en compte si implica mutilació per extirpació d’òrgans o parts del cos. Hi ha un afegit a l’alteració de la imatge corporal. Tenir en compte les seqüeles. Ex: perdre un pit  implica pèrdua de feminitat, baixa autoestima...Ex: esterectomia.
2. RESPOSTES DE LA PERSONA – TEMORS: Cal tenir en compte que el preoperatori, on s’han de disminuir les pors, donar seguretat i controlar el medi a partir de donar molta informació. També cal tenir en compte el postoperatori, no tant relacionada amb la intervenció, sinó educació sanitària per tornar a tenir salut. És necessari un bon acompanyament. Si s’ha fet un bon preoperatori, el postoperatori és més ràpid. Davant la situació d’intervenció quirúrgica, la persona pot presentar pors o temors: - GENERALS: por a tot allò desconegut, el quiròfan, procediments que es faran, els professionals que atendran. Por a pèrdua de control de la situació i a no entendre què passa. Por de perdre la vida.
- ESPECÍFIQUES: petites coses que generen malestar com por a si hi haurà dolor, al diagnòstic de malignitat, a la mort, a la limitació funcional i personal (reconstrueixen el genoll, però no pots córrer), a la pèrdua dels rols habituals, a canvis amb les relacions personals, a les complicacions terapèutiques, por a una negligència mèdica, empitjorar la situació de com estaves, por a despertar-se a mitja intervenció, seqüeles físiques i psicològiques, quedar desfigurat, anestesia (pèrdua de control absoluta), proves mèdiques especifiques, efectes secundaris de la medicació...
Quan ens trobem davant una persona que té resposta emocional podem detectar els temors quan es plora, es crida l’atenció, es nega, la persona es vol evadir, buscar suport social... Quan ens trobem davant una persona que no té resposta emocional pot ser que estigui en una fase de negació. Aquí, la preparació psicològica serà molt més gran. Suport emocional és important tant en el preparatori (informació sobre la intervenció, qui serà el cirurgia, si poden haver-hi seqüeles...) com el postoperatori (es parla més de la rehabilitació, un cop arribi a casa quins hàbits ha d’agafar...) 3. ANSIETAT DAVANT LA INTERVENCIÓ QUIRÚRGICA: L’ansietat és un dels diagnòstics més preocupants. Parlem d’ansietat com a acte quirúrgic i no quirúrgic. Que hi hagi ansietat davant una situació quirúrgica és normal.
L’ansietat són aquells sentiments subjectius percebuts conscientment de temor i tensió, i que són acompanyats de la hiperactivitat del sistema nerviós autònom. L’ansietat varia en temps i en intensitat. L’ansietat, per tant, és l’expressió fisiològica del cos quan el temor és gran.
L’ansietat pot dependre de factors externs (derivats de la magnitud del problema, de la durada del preoperatori, de l’ambient, falta d’intimitat, sotmetre’s a tècniques i procediments invasius, l’anestèsia) i interns (pròpia predisposició hereditària de tenir ansietat, antecedents personals i familiars, capacitat pròpia per fer front a l’ansietat).
Podem veure-ho per taquicàrdia, suor freda, dispersió, excés d’agressivitat davant un estímul, plorar, somatitzar, hostilitat, desconfiança... Cal procurar que l’ansietat no es converteixi en patològica. Es pot presentar: - Ansietat confusional: amenaça de desintegrar-se perquè un no entén què és el que li passa a dins i en el seu entorn, s’està confós. Va molt lligat a allò desconegut. A vegades passa perquè no es troben respostes adequades a les preguntes generades. No saps què passarà, no saps on ets (desorientació de l’espai temporal), la mascareta dels cirurgia...Es dóna molt en les fases preoperatòries, per això és molt important l’assessorament d’infermeria, donant-li tota la informació.
 INDICADORS o Tremolors i tartamudeig o Excés de preguntes i reiterades o Dificultats per entendre la situació o Signes de desorientació  ACCIONS QUE FAN AUGMENTAR o Canvis (planta, horaris, data IQ...): cal explicar molt bé perquè s’estan fent els canvis perquè la persona no s’espanti.
o Terminologia tècnica: la informació no arriba si no utilitzes una comunicació adequada.  creant molta confusió.
o Canvis en l’equip sanitari: hi ha moltes persones en l’equip i no sempre és el mateix, és important presentar-se. Avisar quan no hi siguis, perquè ells t’esperaran, i si no et troben tindran confusió.
o Donar poca informació.
 ACCIONS QUE REDUEIXEN o Informació clara i senzilla o Aclarir dubtes sempre que calgui o Presentar-se quan s’entra a la sala i què ve a fe - Ansietat paranoide: amenaça de desestructuració interna per un atac extern que posa en perill la integritat de la persona. És la que més preocupa i és la que trobem més en moments molt propers a la operació. És la que genera més desconfiança a la persona i pot derivar a un atac de pànic. Tens molta por a que et facin mal.
 INDICADORS o To de veu agressiu o Curiositat per aspectes personals de l’equip: demanar què fa allà i perquè va vestit de tal manera. Va encaminat a descobrir coses de l’equip que l’atén perquè desconfia.
o Buscar verificar el diagnòstic reiteradament: inseguretat sobre el diagnòstic, demana si li faran allò que sap segur.
o Establir vincle d’admiració: fase contraposada a la curiositat per aspectes personals, saben que els que van vestits de tal manera són els salvadors per tant els consideren herois.
 ACCIONS QUE FAN AUGMENTAR o Roba quirúrgica o Entrevistes dels familiars a esquenes del pacient: si se’n entera genera molta desconfiança. És important saber què vol saber la persona.
o Ús excessiu de sedants o contencions: genera desconfiança perquè creuen que no volen que ho sàpiguen o el volen tenir lligat per quelcom dolent...
o El silenci o veure que el metge parla amb els familiars, i a tu no et diuen res.
o Immobilitzar-te.
 ACCIONS QUE REDUEIXEN o Que el pacient identifiqui la malaltia com l’agressor o Ajudar-lo a comprendre que l’equip està per ajudar-lo - Ansietat depressiva: por a desintegrar-se per la pèrdua o sensació de buit interior. Res té interès, res val la pena, poques forces per viure. Aquest tipus d’ansietat es troba al postoperatori. A vegades va lligada al procés de dol. Es veu el perill a dins la persona i no a fora. Tristesa, aïllament...
 INDICADORS o Passar d’alegria a tristesa amb facilitat o Incontinència del plor o Poca cura d’un mateix o Insomni o Tendència a exagerar la importància de l’operació  ACCIONS QUE FAN AUGMENTAR o Falta de color i llum a l’habitació  color trist.
o Compartit habitació amb persones més grans o en estat greu o Mort del company d’habitació o Abundància de visites  ACCIONS QUE REDUEIXEN o Ajudar a l’elaboració del dol o Donar color, llum i humanitzar la situació.
TRACTAMENT DE L’ANSIETAT La preparació psicològica i el suport emocional és imprescindible tant en el pre com el postoperatori. Però es treballa diferent: - PREOPERATORI: es dóna informació que proporcioni seguretat i control del medi, és a dir, saber qui l’atendrà en cada moment i què li faran.
- POSTOPERATORI: educació sanitària encarada a la reparació (que la persona pugui retornar a la vida normal ajudant-lo a fer una bona planificació), compensació (informar com es pot compensar les pèrdues que ha tingut en la cirurgia, com reemplaçar la funció d’un òrgan per un altre) i elaboració del dol.
MOLT IMPORTANT LA PREPARACIÓ PSICOLÒGICA!!! PROCÉS D’INFERMERIA: - Valoració:  Recollir informació sobre: o Informació prèvia que té la persona (què pot passar després, possibles complicacions, riscos, informacions errònies...) o Significació de la malaltia i de la intervenció (quines experiències té i com viu la persona aquella malaltia) o Sentiments i pensaments de la persona ( conèixer quines pors té  ens permetrà planificar la nostre intervenció d’una manera o una altre, quina informació li volem donar i en quin moment ho podem fer-ho...Cal observar tot el suport que presenta aquesta persona).
o Impacte de la malaltia i la intervenció (implicacions té la pròpia intervenció quirúrgica (ell i del propi entorn )  baixa laboral, canvis a nivell familiar...
o Habilitats d’adaptació (recursos propis de la persona  estratègies d’afrontament). Quina competència pròpia té l’individu.
o Recursos de suport (tots els suports, tant propis de la persona com els organitzatius) Una infermera treballant a quiròfan, no té el mateix estrès per tant, no hi és la valoració introspectiva de la infermera  anirà més tot cap a l’altre persona.
- Diagnòstics:  Afrontament individual ineficaç  ús inapropiat dels mecanismes de defensa, pròpia intervenció i hospitalització, baixa autoestima, sentir-se desemparat, impotència i crisi situacional amb general.
 Ansietat  pròpia intervenció, canvis de l’entorn, pèrdues reals o imaginaries de la imatge corporal, falta de coneixement... Resposta davant una situació d’amenaça.
 Dolor  relacionat amb els agents lesionadors, i el mal estar físic o psíquic que implica la propi intervenció.
 Trastorn de la imatge corporal  relacionada amb la pèrdua d’una part del cos, dolor o la pròpia cirurgia.
 Alteració en el manteniment de la salut  Pèrdua d’independència, conseqüència de l’intervenció...
 Alteració dels patrons de sexualitat  per canvi o pèrdua d’una part del cos, canvi de percepció que té un sobre si mateix.
 Alteracions del patró del son  relacionat amb la pròpia ansietat, dolor, canvis ambientals en l’hospitalització...Afecta també a la qualitat  dona cansament.
 Temor  pèrdua d’una part del cos, pròpia cirurgia  resposta davant una situació d’amenaça.
- Objectius:  Ajudar a la persona i a la família a: o Obtenir elements d control del medi (per tal de poder disminuir l’ansietat)  Identificació de les necessitats d’informació i quin suport requereix  Identificació de persones i recursos disponibles.
o Reconèixer els sentiments i pensaments o Iniciar estils de vida adaptatius - Intervenció:  L’assessorament en el malalt quirúrgic té molta importància, ja que és tota la informació que li donem a aquella persona que se sotmet a una IQ.
Hem d’evitar la sobre informació, donar la informació de forma gradual, evitar certes expressions, acordar informació amb l’equip sanitari, informar al pre (IQ) i al post operatori (educació sanitària), etc.
o Proporcionar informació objectiva i realista o Ensenyar mesures d’autocura o Proporcionar informació sobre possibilitats o Informar sobre recursos comunitaris de suport (col·lectius d’ajuda) o Ensenyar tècniques d’autocontrol i reducció ansietat  Suport (Acompanyament) o Establir relació terapèutica o Proporcionar seguretat psicològica (usar aquelles habilitats relacionals bàsiques, perquè la persona es senti acompanyada per): o Permetre i afavorir l’expressió de sentiments i pensaments: planificar l’activitat o Donar suport als canvis que hagi fet el pacient o Donar suport a la família ...

Comprar Previsualizar