4. El reportatge radiofònic i televisiu (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Producció i expressió audiovisual
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 18/03/2015
Descargas 75
Subido por

Vista previa del texto

4. El reportatge radiofònic i televisiu Definició i característiques Gènere expositiu que permet l'aproximació a un fet d'actualitat per tal d'aprofundir en el coneixement de les seves motivacions i conseqüències.
Quant al contingut: • Té una actitud clarament informativa • Connexió amb l'actualitat ◦ Relat sotmès a un ritme i a la presentació dels fets en ordre progressiu.
• Major aprofundiment ◦ Esbrinant les causes, interrogant a més fonts, pensant en les conseqüències, preguntant per casos similars, buscant el testimoni dels afectats, procurant la veu dels experts...
• Inspiració factual, es basen en fets reals.
Quant als recursos estilístics: • Originalitat en el plantejament ◦ Per l'enfocament, pel tractament formal...
• Estil personal. Escollim el tema, l'enfocament, decidim el tractament formal, etc. segons el reporter.
• Gran varietat estructural (lineal, flashbacks...) • Diversitat de recursos narratius i expressius: ◦ Varietat en l'ús de fonts d'informació ◦ Varietat en la utilització de testimonis ◦ Varietat en l'ús de gèneres. Es pot partir, per exemple, d'una notícia o una crònica i després desenvolupar el reportatge ◦ Varietat en dels elements del llenguatge ◦ Varietat en els tractaments d'espai i de temps ◦ ...
• El reportatge és el gènere que permet una major intensificació dels recursos expressius de cada mitjà.
• Exigeix al seu autor una mentalitat audiovisual. Ha d'escollir les imatges més adequades per transmetre la realitat com vol.
Tipologies de reportatge 1. Segons el contingut • Reportatge sobre fets • Reportatge sobre accions • Reportatge d'opinions, declaracions, idees • Reportatge de convivència i relacions socials 2. Segons el grau d'aprofundiment • Reportatge elemental • Reportatge d'ampliació de notícia • Gran reportatge 3. Segons la font o l'escenari on es realitza • Reportatge de carrer • Reportatge d'arxiu • Reportatge de taula Reportatge sobre fets • Ha passat quelcom i ho expliquem • Esdeveniments imprevistos, naturals o provocats per l'home.
• El contingut intenta incloure informació relativa al com i el perquè.
• El reporter pot introduir els fets i explicar-los com si els estigués vivint en qualitat de testimoni (relat cronològic) o pot adoptar una posició distant i presentar els fets com a quelcom objectiu i acabat (major llibertat expositiva).
Reportatge sobre accions • «Algú ha fet alguna cosa».
• Activitats preparades, premeditades.
• El qui és el protagonista del relat. El cos del reportatge es dedica a aprofundir en el perquè i en el context de l'acció.
Reportatge d'opinions, declaracions, idees • «Algú ha dit alguna cosa». Ens interessa el contingut i el context de les paraules.
• Busca el contrast de parers, fent que les idees les exposin les mateixes persones que les defensen.
• Es respecta al màxim l'autenticitat de les idees expressades.
• El reporter presenta el tema/idees i introdueix els personatges.
Reportatge de convivència i relacions socials • Ofereix la forma de vida d'un grup o comunitat explicada pels propis membres.
• S'intenta que es comportin amb naturalitat.
Difícilment es poden trobar exemples en estat pur de cada tipologia, sovint es mostren mixtes.
Tipologia segons el grau d'aprofundiment Reportatge elemental/notícia reportajada • Busca aprofundir o afegir detalls a una notícia (antecedents i conseqüències, relat testimonial dels implicats, valoració dels experts).
• S'emet a continuació de la notícia i està sotmès a la mateixa urgència.
• Tractament formal simple. Intensifica poc els recursos expressius.
• Butlletins i telenotícies, entre 2 i 3 minuts.
Reportatge d'ampliació de notícia perllongada • Amplia aspectes de la notícia de la setmana.
• Busca el costat original, l'aspecte menys tractat, la novetat.
• Revista setmanal, entre 8 i 10 minuts.
• • Gran reportatge o reportatge d'investigació • Actualitat en un sentit més ampli • Vol oferir una visió a fons • Material original, s'elabora amb més temps • Programa de reportatges d'entre 30 minuts i una hora • Reportatge de carrer • El reporter es desplaça al lloc dels fets per obtenir material sonor i/o visual inèdit.
• L'emissió pot ser en directe o en diferit.
• La narració és lineal i l'estil ràpid i directe.
• El reporter té poca perspectiva.
• Esdeveniments esperats.
Reportatge de taula • Els fets són tancats i coneguts per l'audiència. Ara es tracta d'aprofundir i donar aspectes nous i reveladors.
• Elaborats a partir del material audiovisual recollit pels serveis informatius.
• La novetat no radica en les imatges i sons, sinó en un tractament i enfocament originals.
Reportatge d'arxiu • Consisteix en seleccionar i reelaborar imatges i/o sons dels arxius de l'emissora, mediàtiques, hemeroteques, etc. per aprofundir en els antecedents d'una notícia, rememorar una data o una personalitat...
Estratègies narratives • El reportatge és un gènere per explicar històries, no temes.
◦ Cal una «personalització» ◦ Pensar en «protagonistes» i «antagonistes» • Cal anar dels casos particulars al «problema» general.
• S'ha de situar els personatges en el seu entorn i context. Cal, doncs, identificar un marc.
• S'ha d'establir un fil conductor que doni unitat al reportatge.
Segons J. Vilalta, hi ha dos grans tipus d'històries en el camp dels reportatges: • El Conflicte ◦ Motor principal de la major part dels reportatges ◦ Respon a les tres preguntes bàsiques: QUI, CONTRA QUI i PER QUÈ • El Descobriment ◦ Allò que ensenyem és nou pel teleespectador.
◦ Respon a dues preguntes bàsiques: QUÈ i QUI ◦ La subcategoria Retrat mostra els trets principals de la personalitat d'un subjecte o una col·lectivitat.
Parts d'un reportatge Inici • Serveix per centrar el tema i captar l'atenció.
Desenvolupament • Desenvolupa els arguments, proporciona el gruix de les dades, aporta les principals argumentacions sorgides en la recerca.
Tancament: • Breu. La seva funció és reforçar la idea principal.
1. Estructura unidimensional • Estructrua lineal, sense ramificacions.
• Reportatges elementals i de curta durada.
2. Estructura pluridimensional o multidireccional • Reportatges de notícia perllongada i grans reportatges.
• Parteix d'una idea nuclear i es combina amb aspectes secundaris que l'expliquen o reforcen.
• No és lineal: estructura en flashback, de fresc, en paral·lel El reportatge a la ràdio • Exposat generalment per la veu del relator que va donant entrada als diferents documents sonors: declaracions, so directe, músiques, efectes...
◦ A vegades en podem prescindir si tenim documents sonors prou potents.
• La paraula assumeix la condició narrativa.
• El reporter ha de transformar el que veu en paraules, provocar les imatges mentals que ajudir l'Oïdor a construir mentalment la situació.
• El reportatge reclama els sons autèntics de la realitat, el so ambient.
• La música pot acomplir una funció relatora i ambiental, però no se'n pot abusar.
• Valorar la importància del silenci i si calen efectes.
El reportatge a la televisió • El reporter no ha de ser protagonista, sinó testimoni.
• En el rodatge, ha de buscar que cada situació que es capta tingui sentit per si mateixa. Les imatges i els sons haurien d'anar coordinats.
• La veu en off ha de servir per vincular unes situacions amb les altres i aportar dades i clarificacions que no apareixen a les imatges ni a la banda sonora (sincronia i reforçament).
• També és possible fer un muntatge que prescindeixi de la veu en off.
...