Tema 9 - Sistemes socials (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Etologia i Evolució de la Conducta
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Tema 9 - Sistemes socials 1. Viure en grup AVANTATGES  Relacionats amb la defensa de la predació  Relacionats amb els recursos tròfics  Relacionats amb la reproducció  Relacionats amb l’aprenentatge social INCONVENIENTS Competència  recursos limitats, “per a uns pocs” Malalties  viure en grup pot afavorir a l’expansió de la malaltia en un nº considerable d’individus 1.2 Protecció i defensa davant la predació       Molt positiu com a estratègia antipredatoria  Millores de la vigilància.
 Hi ha més ulls, orelles, nassos, etc, capaços de descobrir la presència d’un depredador potencial. Cadascun dels indiv. del grup té més temps per dedicar-lo a activitats diferents de la vigilància Més eficàcia per a afrontar el depredador  Estratègies grupals = distreure l’atenció del depredador, repel·lir l’atac, empaitarlo, fugir de manera organitzada...
 El grup pot ser un bon amagatall = efectes de confusió i dilució perquè és més difícil triar i individualitzar la presa Defensa dels recursos  Ja sigui defensant un territori tròfic o la presa capturada d’altres coespecífics.
Activitats de caça cooperativa  Permeten aconseguir preses més grans Explotació de nous recursos  Gràcies a l’existència d’indiv. dedicats a tasques d’exploració Aprofitament de la memòria grupal  Respecte de recursos essencials (aliment i/o aigua) que permet als indiv. joves de gaudir dels coneixements dels més experimentats.
 Si el grup és estable i es manté al llarg del temps, sempre pot haver un indiv mes gran que ha passat per aquella situació en algun moment.
Ex: població que es queda sense aigua, un indiv vell que ha viscut en llocs diferents recorda en quina zona poden trobar-ne. Dirigeix al grup.
1.3 Reproducció i cures parentals     Accés facilitat a una parella sexual Sincronia en les activitats sexual i reproductores  assegura que els naixements es produeixin en un període determinat (minimitzar pèrdues degudes a la predació).
Més fàcil la protecció i l’alimentació de les cries del grup. Hi ha guarderies.
Possibilitat d’adopció de la cria en cas de pèrdua de la mare.
1 1.4 Estímul conducta El grup és un marc estimulador de l’aprenentatge. Els petits disposen de companys amb qui jugar i de models als quals imitar, cosa que possibilita un desenvolupament conductual adequat.
2. La competència 2.1 Què implica la competència intraespecífica? La competència és la base del comportament agonístic. Per tal d’evitar una escalada de l’agressió en el gruo hi ha uns mecanismes reguladors.
2.2 Afrontar la competència  Territorialitat  Ritualització del comportament agonístic  Establiment de jerarquies 2.3 Agonisme i agressió   Agonisme  conductes interespecífiques de fugida i atac. Conflictes dins una mateixa espècie. Inclou tant les conductes d’amenaça i lluita com les corresponents de fugida, submissió, apaivagament i reconciliació (agonisme).
Agressió  s’aplica a totes les manifestacions. Conductes intraespecifiques de submissió i atac. Fa referencia a tota conducta d’amenaça i atac, ja sigui en interaccions intraespecífiques, interespecífiques o fins i tot dirigides a objectes inanimats.
Una part de l’agonisme pot considerar-se dins de l’agressió, ja que aquesta pot ser tan intra com interespecífic.
2.3.1 Conducta agressiva. Tipologies  La conducta agressiva pot ser: o Ofensiva  majoritàriament intraespecifica (pot haver-hi algun cas excepcional). Pot ser afectiva, agressió competitiva o conducta Totes dues inclouen agonística.
conductes d’amenaça i atac o Defensiva  pot ser inter o intraespecífica. En la primera es defensa front un indiv. (....) o Predatòria  gairebé sempre interespecífica, molt rarament intra. No es considera agressió, es relaciona amb un context tròfic i els mecanismes implicats són diferents.
2.3.2.1 Agressió ofensiva      Generalment intraespecífica Hi ha activació del sist. neurovegetatiu simpàtic i del sist. endocrí.
Hi ha implicació de l’hipotàlem medial ≠ aparició d’elements de por També s’anomena competitiva  permet adquirir i mantenir recursos i afectiva perquè sovint es vincula amb un context sexual Els elements de por no són tant evidents com en l’agressió defensiva 2 2.3.2.2 Agressió defensiva         Pot ser inter o intraespecífica.
Tu t’has de defensar de l’atac d’un indiv. de la mateixa espècie (interespecífiques) o bé d’una espècie aliena (intraespecífica).
Es dona en resposta a l’atac  conductes de submissió o de fugida.
La por desencadena conducta agressiva, que és el component rellevant (paper de l’amígdala)  si no pots fugir la por augmenta i l’agressivitat pot veure’s afectada cap a la maxificació.
Té activació emocional.
Hi ha activació del sist. neurovegetatiu simpàtic i del sist. endocrí.
Serveix per protegir a l’indiv. de l’atac dels depredadors i dels coespecífics Molt relacionada amb la conducta parenta de defensa de les cries.
2.3.2.3 Predació Hervibors no són tan agressius com el carnivors = FALS! Els carnivors cacen per a alimentarse, no per una finalitat unicament agressiva  Poc component emocional (conducta de “sang freda”).
Ex: un gat salvatge que caça que no s’eriça ni es bufa quan es troba en front d’una pressa, ja que ell no sent emocionalitat cap a l’indiv. perquè té molt clar el que representa per a ell.
Només està seguint el circuit de conducta tròfica, no pot considerar-se conducta agressiva, sinó alimentària.
  No hi ha activació hormonal.
Les estructures implicades són: o Hipotàlem lateral (ingestió) o L’àrea tegmental ventral del mesencèfal (patró de conducta específic) o Nuclis corticomedials de l’amigdala INHIBEIXEN LA CONDUCTA ACTIVEN LA CONDUCTA 2.3.2 Funcions de l’agressió intraespecífica: àmbits de l’agonisme      Defensa  resposta agressiva davant l’amenaça i/o atac d’altres coespecífics.
Espacial o conducta territorial  la finalitat és excloure els coespecífics d’una àrea determinada fixada per l’indiv. i no permetre-li l’accés ni a l’espai ni als recursos que conté  defensa d’un territori.
Sexual  pot ser tan intra com intersexual. Generalment es produeix entre els mascles per tal d’obtenir femelles per a aparellar-se, però també es pot donar amenaça i atac dels mascles a les femelles amb l’objectiu de retenir-les i assegurar-se la possibilitat de reproducció. Infanticidi.
Ex: un gripau femella vol marxar, el mascle farà tot el possible, i recurrirà a l’agressió si cal, per tal d’obligar-la a tornar i realitzar l’acte sexual.
Parental  es dona en els progenitors cap a les cries. Disciplinaria. Te dues vessants: o Disciplinaria = mitjançant la qual es controla la conducta dels petits, bé per evitar baralles o per conductes perilloses.
o Deslletament = que implica la ruptura de la dependència alimentaria de la cria.
Dominància o estatus  permet aconseguir i mantenir una posició rellevant en la jerarquia (estatus). Recursos limitats, tothom sap l’ordre establert. Hi ha uns amb molt accés, uns altres amb un accés limitat i uns altres subordinats Es relaciona amb l’agressió 3 restringida que es produeix quan es desvia un atac cap a un inferior sovint aliè al conflicte.
Indiv. subordinat ha redirigit la seva agressió.
Ex: surts d’un examen molt cabrejat amb el professor, i pagues la teva indignació amb la teva mare quan arribes a casa.
Ex. 2: un lleó mascle està menjant i arriba un altre més dominant que el fa fora per menjar ell. El primer, reprimit, agredeix a un altre indiv. que casualment passa per allà sense fer res, ja que vol sentir-se més superior a algú altre ja que ha quedat subordinat a la decisió de fer-lo fora per part del dominant. Vol subordinar un altre indiv. com han fet amb ell, canalitzar la seva agressió.
3. Sistemes jeràrquics: 3.1 Característiques:        Es un sistema jeràrquic hi ha una organització interna que determina la prioritat d’accés dels indiv. als recursos vitals i de reproducció.
Depenent de la casta a la qual es pertany l’accés a recursos i la facilitat de vida pot ser variada i estar ben delimitada.
Els indiv. es poden classificar en funció del seu estatus (dominants/subordinats) Excepció: sistemes de castes dels insectes socials...jerarquia per nivells superiors i inferiors sense dominància.
Rebuig cap els indiv. aliens al grup l’ordre del grup queda alterat i els indiv. aliè es veu com un perill per produir aquesta pèrdua de control jeràrquic. Els estranys son una amenaça, poden alterar l’organització establerta.
Pocs enfrontaments agonístics  mes rígid l’ordre social establert, menys baralles en el grup, etc.
Acceptació del propi estatus  tot i el desig de prosperar i arribar a obtenir mes recursos es dona una lluita constant pel poder, tot i el coneixement de la posició jeràrquica del propi indiv. i acceptar-la.
Lluita pel poder  els subordinats sempre aspiren a ocupar llocs millors en la jerarquia si es produeixen les circumstàncies adequades. En algunes societats de mamífers els indiv.
subordinats poden arribar a establir coalicions per tal de desplaçar un dominant que mostra signes de feblesa.
3.2 Organització interna   Els sistemes jeràrquics més simples son les jerarquies lineals, però la xarxa de relacions dels sistemes jeràrquics ramificats pot arribar a ser extremadament complexa.
Tipus de sist. jeràrquics: o Despòtics  un subjecte domina tota la resta o Lineals  cada subjecte domina al que està per sota d’ell Ex: en els galliners les gallines es piquen entre totes, tot i que sempre hi ha una gallina que no pica mai i sempre es picada per tots, i altres menys picades, tot de forma gradual/lineal.
o Ramificats  xarxes amb relacions triangulars més o menys complexes i flexibles.
Indiv. que estan al mateix nivell i es consideren uns cops subordinats i altres dominants.
4 3.3 Indicadors de domini  Els indiv. dominants: o Ocupen un lloc central  la perifèria son llocs més probables de mancança de recursos i major exposició als depredadors.
o Reben grooming i en fan poc o Presenten un bon aspecte físic  plomatge més brillant, etc. Son els que mengen millor i per tant també els que millor es mantenen.
o Intervenen en conflictes per finalitzar-los  en cas de conflicte, apropant-se als indiv. en conflicte, la seva simple presencia fa parar la baralla.
o Dirigeixen les progressions  en canvis d’activitat el dominant és seguit pels altres.
o Concentren les mirades de la resta.
o Tenen un accés prioritari als recursos o Suplanten els altres indiv.  simplement per acostar-se a algun indiv. que està realitzant una acció, aquest deixa de fer-la i deixa lloc al dominant.
o Reben presentacions  permeten establir correlacions jeràrquiques.
3.4 Factors rellevants del sist. jeràrquic    Edat  determina les relacions. Adults dominen als joves.
Sexe  els mascles son dominants sobre les femelles (sist. d’aparellament, dimorfisme sexual). Sovint per causes de força física.
Característiques del grup  grups casuals vs. grups estables i cohesionats Com grups de reproducció formats en una època determinada, on s’estableix una forta dominància perquè és un aspecte rellevant per a dur a terme una conducta  Més importants rel. d’estatus perquè els indiv.
duren amb el temps. Indiv. es coneixen entre tots i la força perd rellevància com a factor de domini Aliances establertes  al ser relacions lineals en grups cohesionats, donat que es mantenen en el temps i tenen descendència, es permet que l’aliança parental influeixi en la forma en com s’estableixen les relacions de dominància en el grup. A vegades per ser la cria d’un indiv. X ja adquireixes un poder, ja sigui per ser dominant o bé per no ser submís.
Ex: Ximpanzé dominant perquè es un mascle adult, fort, etc. Però resulta que en aquest grup hi ha 2 adults més que no son tan forts però s’alien i a través de la força desbanquen al primer.
 Experiència i caract. individuals.
5  L’estatus varia al llarg de la vida de l’individu. Gairebé tots els indiv. subordinats aconseguiran posicions millors quan creixin, adquireixin experiència o deixin el grup en què van néixer.
Ex: Sobretot en el cas dels mascles, al llarg de la seva vida arriben a passar per tots els esglaons dels estatus. Podrà gaudir de tots els avantatges i inconvenients de ser el dominant i el subordinat. En els mascles a vegades la jerarquia només depèn de la força física, en canvi en les dones son altres els factors que les determinen, és per això que estan destinades a, si pertanyen a un rang jeràrquic, pertànyer-hi tota la vida, ser dominant o dominada sempre.
 En les femelles en canvi la jerarquia és molt estable, tot el contrari que en els mascles.
4. Conducta afiliativa      Per a tendir a l’equilibri, és un comportament positiu Tot aquell comportament que serveix per a establir, mantenir o restablir vincles entre els indiv. del grup  relacions de tipus cooperatiu Comportament afiliatiu: grooming, conducta de joc, asseure al costat d’un indiv., defensa col·lectiva dels recursos i cures parentals i aloparentals, entre d’altres.
Totes les conductes no agonístiques, són considerades afiliatives.
Una caract. de les espècies socials és que gran part del seu comportament és afiliatiu.
4.1 Cooperació  Els individus implicats obtenen un benefici – contribució positiva a la eficàcia biològica: o Directe  aliment, informació, protecció en front de depredadors...
o Indirecte  increment de la probabilitat d’obtenir beneficis en el futur, increment de l’eficàcia biològica de parents de l’individu...
4.2 Restablint vincles    Reconciliació  contacte corporal i ocular (tocar-se, fer-se petons, abraçar-se, esplugar-se...) Realització de conductes incompatibles amb l’agressió (menjar plegats, aparellar-se) Mediació  intervenció d’un tercer individu que facilita l’apropament i el contacte entre els subjectes implicats en el conflicte.
4.3 Interaccions socials diàdiques Mutualisme: s’obté un benefici instantani, no a llarg plaç.
Altruisme: aportar algun benefici a l’indiv. aliè.
6 4.4 L’altruisme   L’individu millor adaptat acabarà per morir  no és tant important la supervivència individual com la supervivència dels gens.
Les cures parentals són l’exemple més clar (i generalitzat) de conducta altruista. No hi ha conflicte amb la teoria de selecció natural, tenir cura dels fills assegura l’èxit reproductor de l’indiv.
4.4.1 Altruisme per selecció de parentiu    Hi ha altres individus amb els quals existeix una relació de parentiu, més o menys pròxima (coeficient de parentiu). Quan un indiv. ajuda un parent està augmentant les possibilitats de supervivència dels gens que comparteixen.
Com més elevat sigui el coeficient de parentiu entre dos indiv., més elevada serà la probabilitat que es donin conductes altruistes entre ambdós.
Hamilton, 1971  estudi de conductes altruistes (adopció en primats, cura d’animals ferits en dofins, conducta kamikaze de les abelles en la defensa d’un rusc...). Una gran part d’aquests comportaments es donaven únicament entre indiv. emparentats.
4.4.2 Relacions de parentesc: reconeixement - Indiv. que han estat més propers a tu durant l’etapa infantil.
Els subjectes han de poder reconèixer els indiv. amb els que estan emparentats.
Hi ha dues possibilitats: o Reconeixement de les coincidències fenotípiques  olor, similitud morfo...
o Reconeixement per claus contextuals  familiaritat i proximitat 4.4.3 Altruisme recíproc  També es donen comportaments altruistes entre indiv. que no són parents. Estudi longitudinal: sovint hi ha una retribució desplaçada de l’acte altruista.
Ex: en els dofins, la reproducció no es dóna davant de tot el grup degut a que la femella no se sent còmoda. Per a que se senti més acompanyada i no tant forçada a realitzar l’acte, dos dofins mascle aparten la femella a un lloc més íntim per a que aquesta estigui més confiada. En el moment previ a la reproducció, els dos mascles realitzaran conductes i moviments de festeig, aportant seguretat i companyia a la femella, la qual no se sent tant desplaçada del grup (dofina és una mica hipòcrita). Un cop ella ja se sent més segura i predisposada a realitzar la copula, un dels dofins mascle marxa, deixant via lliure a l’altre per a que s’aparelli.
En aquest cas dels dofins, els dos mascles s’alien per tal d’obtenir un benefici a llarg temps, ja que s’estreny la confiança i, encara que un dels dos es quedi sense reproducció, a llarg termini serà l’altre el que rebrà una compensació beneficiosa. Però el lligam entre els mascles es manté en el temps i en la propera ocasió serà el mascle que no s'havia aparellat el que ho farà.
4.4.3.1 Altruisme recíproc (Trivers, 1972); condicions    Tenir oportunitat d’interaccionar sovint Tenir la capacitat de reconèixer individualment i recordar els individus dels que s’ha rebut recolzament Oferir recolzament només en els individus que tornen el favor 7 5. Sistemes socials    Es defineixen per...
o Estructura social  composició demogràfica del grup i distribució espacial dels indiv.
o Organització social  relacions que s’estableixen entre els indiv., és un tipus de dinàmica social.
De les agregacions a les societats: o Agregacions  no hi ha atracció social, només coincidència en l’espai i el temps o Grups anònims  hi ha atracció social però no hi ha reconeixement individual.
Poden ser oberts o tancats (si hi ha reconeixement de pertinència al grup) o Grups individualitzants  hi ha atracció social i reconeixement (classes d’edat i sexe, parentesc, estatus relatiu...). Implica memòria individual.
o Societat  grup d’indiv. de la = espècie amb una organització basada en la cooperació i l’estabilitat. Poden ser més o menys complexes.
Dins dels sistemes socials podem trobar diverses organitzacions: Prosocialitat Subsocialitat - Agrupació més simple Espècies amb cures parentals per part d’indiv. adults que duren llargs períodes de temps Parasocialitat - - Ex: ximpanzés Esuocialitat Es relacionen més enllà del vincle sexual Grups estables els quals concentren generacions superposades d’indiv. que se segueixen i conviuen en el temps Conviuen i es mantenen units com a grup Ex: pingüins - Nivell màxim de sociabilitat Superposició de generacions d’adults Cures parentals cooperatives Divisió de rols en castes reproductores i estèrils, aquestes ultimes les que s’encarreguen de les cures i manteniment del sistema social.
Ex: formigues, vespes, abelles, termites, rates talp nues...
5.1 Indicadors de complexitat social        Dimensions del grup (nº indiv.) o Factors limitants  Recursos tròfics disponibles  adequada distribució, abundància  Pressió de predació (abundància de predadors, presència de refugis segurs...) Distribució demogràfica adequada  proporció de mascles i femelles i grups d’edat Estabilitat temporal Filopàtria  ús i coneixement de l’espai (territori/àrea d’activitat) Organització interna  nombre de relacions intra (cohesió) i tipus de relacions entre els indiv.
Reconeixement  d’espècie, de pertinència de grup, de classes d’edat i sexe, de parentiu, d’estatus relatiu (castes), individual Superposició de generacions o Nivell 1: relacions parentals 8     o Més nivells: diverses generacions d’adults Permeabilitat  intercanvi d’individus. Permeten integrar l’indiv. a les determinades xarxes. Una alta permeabilitat (fins a cert punt) permet adquirir conductes noves i l’entrada d’experiències que permeten perfeccionar i fer més complex el grup social i la seva forma de viure. 7 Especialització de rols i tasques El grup com un tot integrat  hi ha unes estratègies de grup que permeten protegir tots els components en front a situacions adverses o depredadors.
o Relacions de dependència/autonomia entre els integrants del grup o Estratègies de resposta a un atac potencial (excèntrica, centrífuga, centrípeta) o Duració i freq. de conductes estrictament afiliatives.
Temps dedicat a conductes socials  com més temps dediquin a la realització de conductes socials, més desenvolupament i compenetració de l’espècie.
5.2 Factors determinants de l’estructura social     Grups...
L’èxit reproductor depèn de factors diferents en femelles i en mascles.
Femelles: recursos accessibles Mascles: recursos accessibles Distribució de les femelles Solitaris Familiars Familiars + ajudants Mare amb cries Mascle adult, femella adulta i cries Mascle adult, femelles adultes i cries Territorialitat, sobretot en mascles Territorialitat Manca de dimorfisme sexual Femella adulta, dos o més mascles adults, cries Inversió rols sexuals Poligínic Monògam permanent Poliàndric i inversió dels rols sexuals Dispersió natal mascles i femelles Poligínic amb monopoli de femelles Dispersió natal mascles i femelles Dimorfisme sexual important Unitat social Característiques Aparellament Dispersió natal mascles i femelles Mascle Vs.
Femella --------------------   Unimascle Matrilínees Multimascle + mascles adults segregats Fissió/ fusió +1 mascle adult, diverses femelles adultes i cries Sovint territorials (cooperació entre mascles)) Diverses femelles adultes amb cries Des de femella amb cries fins grups multimascle nombrosos Canvis molt freqüents en composició del grup Poligínic i poliginàndric Dimorfisme sexual (selecció intra i intersexual Similar a multimascle però amb mascles adults segregats Poliginàndric Poligínic o poliginàndric Dispersió natal de mascles --------------- o En solitari (àrea d’activitat variable) o En grup petit (menys de 10 indiv.) o En grup gran Distribució dels mascles  depèn de la distribució de les femelles Estructura social  sistema d’aparellament de l’espècie 9 6. Relacions intra i inter específiques 6.1 Simbiosi: 6.1.1 Comensalisme     Una espècie surt beneficiada de la relació i l’altra roman igual, inalterada. Cap de les dues surt perjudicada. Diverses possibilitats: Transport: animals utilitzen altres animals per a moure’s.
(Portades al límit poden arribar a ser negatives) Aliment: animal que segueix a un altre perquè Ex: voltors que segueixen els lleons perquè quan aquests acabin de menjar els ocellots s’alimentaran de la carronya.
 Refugi: inquilinisme Ex: peus de cabra i cetacis 6.1.2 Mutualisme:  Intercanvi de recursos entre dues espècies Ex: ratell i ocell indicador de la mel  Intercanvi de serveis 1 Dues especies viuen en un = hábitat i busquen un mateixos recursos, un mateix tipus d’aliment Ex: formigues i acàcies xiuladores.
 Intercanvi de recursos/serveis entre dues espècies, les quals es beneficien mútuament.
Ex: peixos netejadors dels taurons. Quan els taurons mengen, uns peixet petits s’enganxen a ells per tal de menjar les restes d’aliment que hi queden, tant per alimentar-se com per a oferir el serveis de netejar-los.
6.1.3 Parasitisme    Relació entre dues espècies en la qual una de les parts resulta molt perjudicada, encara que el paràsit intenta mantenir l’hoste en vida, ja que si no haurà d’abandonar l’organisme per a trobar-ne un altre.
Mentre que en la simbiosi la relació entre les espècies pot ser facultativa (temporal) u obligada (permanent), la supervivència i/o reproducció de les espècies paràsites generalment està condicionada ala possibilitat de parasitar l’espècie hoste.
Existeixen diferents tipus: endoparàsits, ectoparàsits, parasitisme de nidificació...
10 ...